Casa de Pere Aldavert de Matadepera

La Casa de Pere Aldavert està en el carrer de Sant Joan, 28 de Matadepera.

Us passo la seva historia:

  • Una placa a la façana commemora que aquesta casa fou la residència d’estiueig d’Àngel Guimerà. Va ser durant aquesta estada a Matadepera on l’escriptor va escriure Mª Rosa.
  • En la llinda de la porta d’accés una inscripció diu “Fou feta l’any 1890”
  • A l’ample dret de la casa hi ha un rellotge de sol fet de pedra, de l’any 1897.
Maria Antonia Vivancos – 1989 / Generalitat de Catalunya

La composició de la façana segueix una distribució simètrica. La part inferior és més austera, la càrrega decorativa s’ha concentrat en el primer pis i la teulada. L’eix de simetria el marca la porta i el balcó. Les obertures inferiors presenten una llinda de pedra amb unes petites mènsules que representen elements de suport de les finestres i de la cornisa. Els dos pisos tradueixen la seva separació en la façana mitjançant rajols de ceràmica de dos colors col·locats de forma romboïdal.

El pis superior i la teulada concentren la decoració més exuberant amb motius florals que decoren els balcons, les llindes, etc. La teulada està coronada en els vèrtexs per pinacles d’inspiració gòtica. El frontis presenta una barreja d’estils de factura classicista i gòtica. La teulada és de dues vessants amb el carener paral·lel a la línia de façana el coronament és amb merlets.

La Casa de Pere Aldavert és un edifici del municipi de Matadepera  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Maria de Jesús de Centelles

Avui us presento dos articles

La Capella de Santa Maria de Jesús esta ubicada en el carrer de Jesús, 3, de Centelles.

Us passo la seva història :

  • La primera citació d’aquesta capella es dóna el 26 de juny de l’any 1539 en un testament fet per Na Marçona.
  • La seva edificació anà a càrrec de la casa baronial centellenca.
  • L’any 1620 s’hi establí la confraria del Ciri de Nostra Senyora de Jesús, per la qual cosa sembla que ja s’establia un ús públic d’aquesta església.
  • Vers l’any 1729 s’hi reunia el Consell general de la vila a la parròquia de Centelles.
  • També durant el segle XVII servia d’estudi, amb mestres convocats i escollits per oposicions.
  • Durant el segles XVII-XVIII s’hi va reunir el consell de la vila i va funcionar com a escola pública i com a església parroquial.
  • Actualment s’hi donen manifestacions d’art.

Situada davant del Portal, d’estil gòtic amb influència renaixentis-ta. La capella de Santa Maria de Jesús la va fer construir Guillem Ramon II de Carrós-Centelles entre 1536 i 1539 i era la construcció més important fora muralles.

La façana principal de la capella de Jesús és l’única part de l’església que ha conservat la seva fisonomia originària. És una construcció bastant asimètrica.

Al frontis de l’esglesiola s’hi esculpí un escut que representa l’heràldica familiar dels Centelles – Canós.

Inclou un portal de pedra treballada sostingut per dues columnes de figura geomètrica. Hi ha d’altres elements que es presenten, dins de l’estil gòtic, com a derivacions de les solucions romàniques: les dues finestres i el campanar. Dintre de l’església no hi ha cap element important i està molt modificada.

La capella de Santa Maria de Jesús és una església del municipi de Centelles inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació a Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu del Roser de les Fonts de Terrassa

L’Església de la Mare de Déu del Roser  esta situada en el carrer de la Mare de Déu, 2  amb  Av. Mossèn Climent Parramon, s/n. de Les Fonts de Terrassa.

L’Església aixecada el 1951 amb el disseny i  directrius de l’Arquitecte, Joan Baca Reixac, terrassenc.

Consta d’una nau amb dos passadissos laterals i capçada per un absis semicircular.

El frontis té un porxo amb cinc arcades de mig punt incorporat als baixos; a la seva part central, destacant del mur emblanquinat, hi té una franja de maó vist vermellós amb una rosassa a mitja alçada i, sobresortint per damunt de la cornisa angular, flanquejat per dos pinacles de bola, un pinyó amb fornícula i imatge de la patrona.

Els seus murs del frontis i els laterals estan arrebossats i pintats de blanc; es troba rodejada de jardinets.

El seu campanar té planta quadrada de 3’25 x 3’25 metres i amb una alçada de 15’16 metres, està coronat per una cornisa i una teulada piramidal.

La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc de mig punt amb un petit balcó de baranes metàl·liques davant de cadascun d’ells; n’hi ha dos al nord i un a cadascun dels altres tres costats; els seus murs, com en la resta del temple, estan arrebossats i pintats de blanc.

 

Recull de dades : L’Església de la Mare de Déu del Roser i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé