Una ullada fora de Catalunya : Catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna de França

Avui us presento dos articles

Si per vacances aneu per França, no deixeu de visitar La catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna, que es troba a la ciutat d’Elna, en el municipi del mateix nom, a la comarca del Rosselló, (Catalunya Nord).

 

Us passo la seva història :

  • La seu episcopal fou fundada al segle VI.
  • El seu primer bisbe va ser Domne (571-586), segons consta a les actes dels concilis de Toledo i Narbona.
  • Va tenir els territoris del Conflent, del Rosselló i del Vallespir a partir del segle IX.
  • Se l’esmenta des del 861.
  • Fou consagrada el 916 pel bisbe Elmerad.
  • Cap al 1140, durant el bisbat d’Udalgar de Castellnou, es va fortificar la catedral, i es van repetir treballs de fortificació els segles següents.
  • Durant la croada contra la Corona d’Aragó, la població del Rosselló que s’havia congregat a la vila va lluitar amb força contra els croats en el setge d’Elna. Finalment, els habitants es refugiaren a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada; hi hagué, doncs, una matança per part de l’exèrcit croat; en acabat, van cremar la vila.
  • Entre 1380 i 1400 es van iniciar les obres per ampliar la catedral amb una nova capçalera al voltant de la romànica, però no es van acabar.

Altres dades destacables :

  • Romànica dels segles XI – XIII amb elements gòtics, va ser la seu del bisbat d’Elna fins que aquest va passar a ser Bisbat de Carcassona el 1801.
  • Després de la Revolució Francesa, per recuperar el 1817 el Bisbat d’Elna-Perpinyà, passant a ser-ne la seu principal, la catedral de Sant Joan de Perpinyà.

Té planta basilical de tres naus i tres absis a l’extrem oriental. La nau central es cobreix amb volta de canó d’uns 8 metres d’amplària i les laterals amb quart d’esfera, si bé originalment es cobria amb bigues de fusta. Els pilars que sostenen i separen les naus responen a tipus diferents.

Alguns, del segle XI, són cruciformes amb semi columnes adossades. Els murs que queden de la iniciada nova capçalera del segle XIV.

Exteriorment, l’absis major és reforçat per dos contraforts i amb una sèrie d’arcs cecs i lesenes. A la part baixa de l’absis sobresurt una absidiola reforçada també per contraforts i que correspon a una cripta actualment cegada.

Al voltant dels absis hi ha els murs que havien de formar l’arrencada de la capçalera gòtica inacabada del segle XIV, que només arriben a uns tres metres d’altura.

La façana principal, als peus de l’església, presenta una portalada amb d’arc de mig punt sense decoració. La part baixa de la façana presenta un aparell de còdols. en alguns llocs disposats a espiga i en d’altres més irregularment; més amunt canvien a carreus ben tallats combinats amb arcuacions llombardes amb arquivoltes planes de basalt negre.

El campanar se situa a l’angle sud-oest, sobre la façana principal, i és de planta quadrada i massís, de quatre pisos d’alçària. A cada pis hi ha quatre arcs a cada façana, que són tots cecs excepte els dos arcs centrals als dos pisos superiors.

Els arcs del primer pis duen arquivoltes de basalt negre. A l’altra banda de la façana hi ha un campanar més petit de còdols i maons que es considera del segle xiv i que es relaciona amb les fortificacions de la catedral, igual que els merlets que coronen la façana principal.

El claustre es va construir entre els segles XII i XIV. És de planta quadrangular irregular, comunica amb els actuals museus d’història i arqueologia.

Al llarg del costat sud de l’església s’hi van afegir capelles d’estil gòtic entre els segles XIII i XV, i s’hi va obrir una nova porta.

La galeria sud és l’única de l’època romànica, la resta de galeries són gòtiques. En la seva construcció, es va emprar marbre de la població de Ceret.

Les escultures que s’hi troben són de temes de flora i animals, i alguna escena historiada.

De l’escultor Ramon de Bianya, hi ha dos sepulcres: el del bisbe Ramon de Vilallonga (1216) i el de Ferran del Soler (1203). Hi ha un tercer sepulcre, el del bisbe Guillem Jordà (1186) del qual no es coneix l’autor.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un ull a fora de Catalunya : Santuari de Lorda a França

El Santuari de Lorda, esta situat en la Regió d’Occitània, del  Departament dels Alts Pirineus, en el districte d’Argelèrs de Gasòst, en la població de Lorda a França.

El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà en el 1858,

que se li havia aparegut la Mare de Déu a la gruta de Massabielle.

Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l’11 de febrer a tota l’Església Catòlica.

Al costat de la gruta on Bernadeta Soubirous va tenir 18 visions el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció,

però s’ha edificat més Basílica de Nostra Senyora del Rosari i Basílica de Sant Pius X).

L’àrea que la compon té 52 hectàrees amb 22 llocs de culte, i amb dades del 2010, la visiten 6 milions de persones l’any.

Entre aquests pelegrins n’hi ha més de 100.000 que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes; a Catalunya hi ha diverses d’aquestes hospitalitats.

El Santuari de Lorda, juntament amb el de Torreciutat, Montserrat, Meritxell i el del Pilar conformen la Ruta mariana.

El Santuari de Lorda rep 6 milions de fidels l’any, segons dades del 2010.

L’extraordinària popularitat que va assolir la devoció a la Mare de Déu de Lorda fa que arreu del món es puguin trobar santuaris que li són dedicats,

sovint incloent una reproducció de la cova (o Gruta de Massabielle), un dels objectes devocionals característic del culte marià, per exemple, els de Bogotà o Singapur.

Arenys de Munt

A Catalunya destaquen el Santuari de Lorda de la Nou de Berguedà o els que es troben a Arenys de Munt, Prats de Lluçanès, Tona, entre altres.

Arenys de Mar

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un ull a fora de Catalunya : Visita al Castell de Fitou a França

Fitou es una ciutat  francesa en la regió d’Aude, a prop dels Pirineus Orientals, a 38 km al sud de Narbonne i 30 km al nord de Perpinyà.

El Castillo de Fitou es un monument situat  en el municipi de Fitou (Aude, Occitània). Constitueix un atractiu pels turistes que se allotjant en la regió.

Actualment el Castell de Fitou és privat i hi ha un  Bar – Restaurant, amb terrassa amb vistes a la mediterrània.

El Castell és del segle X, durant molts anys va acollir un museu de l’edat mitjana, va tancar en 2016.

Tenia varis escenaris amb instruments de tortura, la vida quotidiana en aquella època, la guarida del alquimista, la presó, les armes i armadures, escultures de l’època, amb moltes mes representacions, i que avui us passo fotografies de l’antic museu del Castell de Fitou:

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola / any 2005

Fem un cop d’ull a fora de Catalunya : Saint Bertrand de Comminges de França

Sant Bertran de Comenge (occità: Sent Bertran de Comenge, Saint-Bertrand-de-Comminges en francès) és un municipi del departament francès de l’Alta Garona, a la regió de Migdia-Pirineus a França.

Ciutat situada al peu dels Pirineus, a Comenge, a 18 km al sud-oest de Sant Gaudens. El poble és part de l’associació Els pobles més bells de França.  És una ciutat de la frontera, en el departament dels Alts Pirineus.

Entrada a

Entrada a Saint Bertrand de Comminges

Està situada a 515 m sobre el nivell del mar, en un aflorament rocós, Sant Bertran de Comenge està en condicions de veure el pic de Cagire, el pic de Gar, el mont Sacon, i contempla la conca de la Garona. De manera més general, els controls de la ciutat faciliten els accessos a Espanya, Toulouse i Tarbes, la xarxa viària actual derivada de les antigues vies romanes.

casa tipica

La zona propera al Pirineu, que és la que ens interessa destacar, es configura essencialment com una gran plana, limitada al sud per la mateixa carena muntanyosa, a l’oest per l’oceà Atlàntic, a l’est per la Mediterrània i al nord pels primers contraforts del massís Central.

Si la mirem des d’una certa altura, observem que aquesta gran plana està clarament marcada per la llera del drenatge principal, el riu Garona, que fa una gran corba des del seu naixement fins a la desembocadura, passant per Tolosa.

Pràcticament en el centre de l’arc pirinenc, es troba el lloc que avui anomenem Sant Bertran de Comenge. La seva situació és extremadament estratègica.

Us passo informació de Catedral de Nostra Senyora de Saint Bertrand de Comminges :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Saint-Bertrand-de-Comminges

Catedral de Nostra Senyora de Saint Bertrand de Comminges

 

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Viatjar a : Sant Bertran de Comenge de França

Sant Bertran de Comenge, en occità: Sent Bertran de Comenge, en francés : Saint-Bertrand-de-Comminge,  és un municipi del departament francès de l’Alta Garona, a la regió de Migdia-Pirineus.

Ciutat situada al peu dels Pirineus, a Comenge, a 18 km al sud-oest de Sant Gaudens.

És una ciutat de la frontera, en el departament dels Alts Pirineus.

Està situada a 515 m sobre el nivell del mar, en un aflorament rocós, Sant Bertran de Comenge està en condicions de veure el pic de Cagire, el pic de Gar, el mont Sacon, i contempla la conca de la Garona.

La  xarxa viària actual son derivades de les antigues vies romanes en aquesta zona i que facilitant l’acces a Espanya.

Sant Bertran de Comenge està molt a prop del Pirineu, per la qual cosa el seu clima és bastant rigorós.

Per mes informació podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Saint-Bertrand-de-Comminges

Cal destacar la seva Catedral, podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/migdp/cbert.htm

Us suggereixo anar-hi, podeu aprofitar ara que son festes !

 

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé