Torre de l’Àngel de Martorell

Aquesta setmana dedicada a Torres i Cases

Torre de l’Àngel  esta en el carrer de Vistalegre, 32 de Martorell.

Us passo la seva historia:

  • L’ edifici va ser construït durant l’any 1888.
  • L’any 1911 es va adossar al seu costat la casa del masover.
  • S’anomena Torre de l’Àngel perquè damunt de la segona planta hi figura una torre-mirador amb un penell giratori en forma d’àngel.

Fotografia :Alfred Mauri Martí – 1982 – Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un edifici de planta quadrada, amb magnífica galeria a la façana posterior.

Fotografia : Viquipèdia

La façana principal està decorada amb esgrafiats i medallons.

La casa, construïda amb maó, té planta i pis al carrer Vista Alegre i soterrani al que s’accedeix des de la Plaça del 25 de Setembre. La façana és molt senzilla, amb balcó de forjats.

Part de la casa s’ha utilitzat com a taller.

La Torre de l’Àngel és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : arxiu Rasola

Modernisme a Cardedeu : casa Balvey

La casa Balvey esta ubicada en la ctra. de Cánoves, 9 cantonada Lluís Llibre de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Joan Balvey i Bas era membre de la família Balvey que des del segle XVII varen ser farmacèutics de Cardedeu.
  • Havia heretat els terrenys on s’hi ubica aquest finca juntament amb una antiga casa al costat. La zona, coneguda en aquell moment com “el Puntarró”, se situava a la carretera de Cànovas en la sortida nord del nucli amb construccions de caràcter rural.
  • Va ser una de les primeres edificacions residencials d’una expansió urbanística que es concretaria en el «Pla de Reformes del sector Nord» de 1930.
  • Balvey va encarregar l’abril de 1915 la construcció de la casa a Joaquim Raspall, que era l’arquitecte municipal de Cardedeu des de 1905 i que seria l’autor del pla urbanístic esmentat.
  • L’any 1994 es varen fer reformes interiors.
  • Després d’uns anys d’abandonament, va ser rehabilitada cap al 2013.

Edifici de la casa Balvey,  en la part inferior esquerra de la imatge

Es tracta d’un edifici ubicat en una cantonada amb les façanes alineades al carrer i jardí a la resta del terreny, destinat a habitatge unifamiliar.

Consta de planta i un pis amb coberta a dues vessants. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola.

Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

De planta rectangular compost de planta baixa lleugerament sobreaixecada del nivell del carrer i planta sotacoberta en la part central.

Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que dóna a la carretera de Cànoves. Accés lateral. Coberta a dues vessants i terrat pla no accessible. Escala de dos trams d’accés a la planta sotacoberta.

Fotografia Generalitat de la Catalunya

Les façanes són compostes sobre eixos verticals, caracteritzades per un guardapols en forma d’arc carpanell, que conté motius ornamentals en baix relleu consistents en una orla central i fullatges laterals simètrics.

El capcer té un ull de bou oval central i una motllura esglaonada que enllaça amb la cornisa perimetral que incorporava pilastres i regruixos de paraments coronats en certs punts per una barana de ferro forjat.

Casa Balvey és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església i l’antic convent de les Saleses de Barcelona

Avui finalitzem els articles dedicats a les Esglésies de la província de Barcelona que us he ofert durant els últims 6 dies.

L’Església i l’antic convent de les Saleses, esta situat al  Pg. Sant Joan, 88-92 , carrer de Roger de Flor, 171 i carrer de València, 370 de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • La primera pedra d’aquest conjunt conventual dissenyat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells es col•locà el 28 de Març de 1877.
  • El 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s’havia instal•lat en aquestes noves dependències.
  • Tanmateix, la construcció de l’església fou més tardana i no s’inicià fins al 18 de Maig de 1882,
  • El temple va ser consagrat sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d’Abril de 1885, amb la presència del bisbe Jaume Català i Albosa, bisbe de Barcelona, Tomàs Costa, bisbe de Lleida, i Salvador Casañas i Pagès, bisbe d’Urgell.
  • Durant els fets de la Setmana Tràgica el convent i l’església foren malmesos.
  • El Juliol de 1936 l’església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1942, els germans Maristes adquiriren l’antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, donant lloc a nombroses reformes a partir de1943 .
  • El 9 d’Octubre de 1945 el bisbe Modrego convertí l’antiga església conventual en una nova parròquia sota l’advocació de Sant Francesc de Sales que començà a funcionar el 16 de Gener de 1949.
  • L’any 1960 l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany construí una piscina i un gimnàs. A partir de 1967 l’arquitecte Miquel Ponsetí Vives va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l’aula de música.
  • L’any 2010, es van celebrar els 125 anys de la consagració del temple, fet que es va fer constar amb una inscripció sobre la porta.

El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l’accés principal a l’antic convent , avui escola, es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor.

L’antic convent, de pedra i maó vist, mostra un estil d’influència mudèjar, mentre que l’església és un exemplar neogòtic de Barcelona influenciat per Viollet-le-Duc, amb paviments ceràmics.

L’església, va ser projectada com a temple d’una sola nau amb capelles laterals, però aquestes es van suprimir posteriorment. Disposa de creuer amb cimbori i absis poligonal amb deambulatori.

A l’exterior hi ha maó vist combinat amb ceràmica i pedra. El conjunt està remarcat per la llarga i esvelta agulla del campanar poligonal.

L’edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d’ “U” amb els angles aixamfranats.

El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa.

Per la seva banda, les obertures de l’edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc.

La planta baixa s’obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó.

El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d’aquest nivell rau en el cornisament de l’edifici, a base d’entrants i sortints de maó.

És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona  i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Folch i Torres de Palau-solità i Plegamans

La casa Folch i Torres, està situada en carrer del Castell, 8 i  amb cantonada a l’Avinguda Catalunya de Palau-solità i Plegamans.

La casa Folch i Torres és un edifici noucentista i un dels edificis més emblemàtics de Palau-solità i Plegamans. S’aixeca els anys 20 del segle passat.

Va pertànyer a l’escriptor Josep Maria Folch i Torres, el qual la va ordenar construir com a casa d’estiueig.

El jardí magnífic jardí, va ser concebut l’any 1923, es va pensar com a jardí mediterrani d’influència italiana. En l’actualitat, pràcticament tot l’antic jardí de la casa és propietat de l’Ajuntament, i està qualificat de verd públic.

La Torre, es va construir a l’any 1924-1925 i uns anys mes tard la resta. A l’agost de 2001, es fan obres de conservació i reformes.

Originàriament, l’estructura era de murs portants de maó i forjats d’entrebigat de fusta. La coberta està inclinada a quatre vessants i té una teula àrab, tant a la casa com a la torre. A la casa el carener és paral·lel a la façana principal.

En l’actualitat la torre i el jardí pertanyen a l’Ajuntament i la part restant de la casa és privada.

L’any 2008, la Casa Folch i Torres va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Local; en l’actualitat la torre i el jardí pertanyen a l’Ajuntament i la part restant de la casa és d’ús privat.

Per a mes informació i fotografies, podeu consultar a :

http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id349/casa-folch.htm

Si voleu saber sobre la Fundació Folch i Torres, podeu consultar a :

http://fundaciofolchitorres.org/inici/index.php

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé