Xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles

La Xemeneia de la bòbila Almirall està situada en la Plaça de l’Assemblea de Catalunya al costat de l’avinguda Àngel Sallent de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La Xemeneia era la sortida de fums dels forns de cocció de la bòbila de ca l’Almirall, fundada el 1910, de la qual només en queda aquest testimoni.
  • És un dels símbols de la Terrassa industrial, en el moment de la seva construcció, el 1956, era de les més altes mai aixecades.
  • Obra del mestre d’obres Marià Masana Ribas, s’aixeca a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, urbanitzada modernament a l’espai que ocupava l’antiga fàbrica.

És una xemeneia de forma troncocònica, que va minvant a mesura que puja, construïda amb maó vist, de 63,25 m d’alçada des de la base fins a la corona, amb un diàmetre inferior de 3,98 m i el superior de 2,19 m.

Hi destaca l’escala helicoïdal de ferro que l’envolta, de 217 esglaons, que puja fins a la primera plataforma, mentre que a les altres dues de més amunt s’hi accedeix per una escala de ferro vertical.

Està rematada amb una cúpula de forjat i un parallamps.

Va ser reconeguda com a Rècord Guinness l’any 1991 pel fet que era la xemeneia amb escales de cargol més alta del món.

La xemeneia de la bòbila Almirall esta al barri de la Maurina, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Círcol Egarenc de Terrassa

El Círcol Egarenc està en el carrer de Sant Pere, 46-50 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici del Círcol Egarenc data de mitjan segle XIX, quan el propietari, Josep Vinyals i Galí, el lloga el 1859 al Casino d’Artesans, entitat cultural i d’esbarjo de la burgesia industrial.
  • El 1885 compra l’edifici l’industrial terrassenc Pasqual Sala i el Casino decideix mantenir el contracte d’arrendament.
  • Més endavant l’entitat passa a anomenar-se Círculo Egarense i es constitueix el 29 de maig de 1886.
  • Segons els seus estatuts, no s’hi podien tenir discussions de cap tipus, sobre tot religiós i polític.
  • L’any 1920, l’industrial catalanista Ramon Pont és el nou propietari de l’edifici. En aquell any es catalanitza el nom de l’entitat a Círcol Egarenc i s’aproven nous estatuts, redactats en català.
  • En 1922 alguns Socis marxen per fundar el Gran Casino.
  • Durant la guerra civil, l’edifici fou confiscat i va allotjar la Federació Local de Sindicats de la UGT, i en acabat de la guerra va ser lliurat al Frente de Juventudes, que hi va tenir la seu terrassenca fins al 1970.
  • A la dècada del 1950 s’hi va construir una pista poliesportiva al mig dels jardins, on es van organitzar els Jocs Esportius Escolars

L’edifici antic fou comprat per un dels socis, Pasqual Sala, que va el va fer enderrocar i hi va aixecar un edifici neoclàssic, obra de l’arquitecte Jeroni Granell del 1887, per la qual cosa la construcció també és coneguda com la Casa Pasqual Sala.

Es tracta d’un entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures estan ornamentades amb relleus clàssics i frontons barrocs. Al primer pis hi ha una balconada de ferro forjat i, al nivell del pla de la façana, la resta de balcons presenten balustres.

El tractament de la façana és amb estucs formant dibuixos lineals emmarcats per línies d’imposta i coronat amb una cornisa dentelada.

L’entrada a l’edifici era presidida per una majestuosa escalinata de marbre amb barana de forja de doble accés, amb una escultura central de fosa amb la representació d’un indi americà, actualment conservada al vestíbul del primer pis, sota la cúpula.

El Círcol Egarenc, de vegades anomenat Cercle Egarenc, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

Antic Gran Casino

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé

Ajuntament de Sabadell

L’edifici de l’Ajuntament  de Sabadell està situat en la Plaça de Sant Roc, 1 de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou edificat entre 1871 i 1872.
  • En un principi feia de col-legi de l’Escola Pia fins que el 1880 fou adquirit per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Més tard, l’antic pati del col-legi es va transformar en l’actual plaça de Sant Roc, coneguda com a plaça de l’Ajuntament.
  • L’Ajuntament s’hi va instal-lar el 1885, després de reformar i adequar l’edifici.
  • A principis del segle XX a la plaça del Doctor Robert hi havia els anomenats Jardinets, element molt característic del Sabadell antic.

L’Ajuntament de Sabadell actualment es troba en una zona de vianants, tot i que abans hi passés la circulació urbana.

A l’entrada s’hi conserven dos fanals de ferro forjat que són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

La façana de l’edifici de la banda de la plaça del Doctor Robert és obra de l’arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús.

L’edifici és d’estil neoclàssic i els tons rosacis predominen a la façana,

la qual és culminada per un timpà amb rellotge i quatre columnes d’orde toscà.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Montcada i Reixac

L’edifici de l’Ajuntament de Montcada i Reixac està situat en el carrer Major, 32 de Montcada i Reixac.

Us passo la seva historia :

  • En el 1788 era una casa de postes.
  • Els orígens d’aquest ajuntament podrien trobar-se a partir d’una visita d’un delegat especial del governador civil de Barcelona, quan aquest va connotar la manca d’un edifici per a la Casa Consistorial amb habitatge per al secretari i d’una escola amb habitatge per al mestre.
  • D’aquesta vivència es va produir l’intent de pressupost de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano (16 de maig del 1856) per a bastir la nova Casa de la Vila.
  • L’autor de les baranes de finestres i balcons fou el forjador local Miquel Arenes (as) i Comadrany.
  • La seva esposa sembla que l’ajudava quant als dibuixos, perquè era molt bona dibuixant.

És un edifici recuperat d’una antiga casa de postes, segons fons documentals properes. Presenta una façana remodelada on es mostren una sèrie d’elements recuperats d’èpoques anteriors dins d’un aplec de variats historicismes. La façana és de distribució totalment harmònica dels seus elements d’obertura i decoració, tant a la planta baixa com al pis.

A la planta baixa la porta d’entrada és d’arc rodó de mig punt, que a la vegada es troba ressaltat per una motllura a l’estil de la fàbrica de maó amb una de les arquivoltes dentades. A l’espai del timpà de la porta hi ha una reixa de forja artística, on al bell mig es troba l’escut de Montcada. A cada costat de la porta hi ha dues finestres rectangulars amb barana de ferro forjat i motllura onejant a la part superior emmarcant l’espai en forma de cortina.

Al pis, i seguint l’eix de la porta d’entrada, hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus de barana que a la planta baixa i decoració a la part superior però de mides més petites.

A sobre hi ha la representació de l’escut de Montcada emprat com a segell entre els anys 1837 a 1940.

A cada costat hi ha una balconada de dues obertures de forma rectangular, barana del tipus ja explicat i emmarcament superior dins la incidència de l’arc conopial. La façana corona en una fina motllura de cornisa ornamentada en dents de serra i de forma ondulada en sobresortit al centre.

L’ajuntament de Montcada i Reixac és un edifici de Montcada i Reixac inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat d’Hostafrancs de Barcelona

El Mercat d’Hostafrancs, està situat entre l’illa del carrer Creu Coberta  93, carrer d’Àliga , carrer d’Hostafrancs  i carrer de  Vilardell en el Districte de Sants de Barcelona.

El Mercat d’Hostafrancs és un mercat municipal de Barcelona ubicat al barri d’Hostafrancs.

Us passo la seva historia :

  • La construcció d’aquest mercat respon a la necessitat d’abastir un barri que va tenir un gran boom demogràfic gràcies a les fàbriques que hi havia.
  • L’ajuntament encarregà a Antoni Rovira i Trías la seva construcció en uns terrenys on hi havia hagut una bòbila.
  • Es va inaugurar l’any 1888. Cal dir que aquest arquitecte va fer per les mateixes dates el mercat de la Concepció i els dos edificis són pràcticament idèntics.
  • Ha estat objecte de reformes als anys 80 i 90 del segle XX .

El Mercat d’Hostafrancs  consta de tres naus, la central més ample i alta, amb coberta a doble vessant cadascuna d’elles.

L’edifici té una base de pedra on es recolzen les columnes de ferro que aguanten una biga. Entre les columnes hi ha una barana de ferro i el tancament es fa mitjançant unes planxes metàl·liques. La biga està aguantada per unes peces de ferro forjat que fan de mènsules i, sobre les columnes, amb mènsules de ferro fos amb decoració vegetal.

Mentre que en les naus laterals aquesta biga fa de suport de la teulada, a la nau central té a sobre una estructura de ferro de columnes amb arcs de mig punt tancat amb vidre. Sobre aquesta estructura hi ha una biga que aguanta la teulada.

Seguint les vessants de les teulades hi ha una sèrie d’obertures que permeten el pas de l’aire. Als extrems de les teulades hi ha uns escuts decoratius de ferro.

L’interior està actualment dividit en dos pisos, la qual cosa no deixa entrar la llum natural a les parades i distorsiona la visió de l’espai original. A la planta baixa, en un espai ample i sense separacions, les parades es disposen en carrers i una sèrie de columnes de ferro fos aguanten unes bigues que suporten el pes del terra del pis superior.

A la primera planta s’ha ubicat una botiga. El mercat té una superfície total de 3.495 m2 i una superfície comercial de 976 m2. Actualment, disposa de més de 90 establiments amb una variada oferta comercial :

  • 60 establiments d’alimentació
  • 34 establiments de roba i parament
  • 2 pagesos
  • Una botiga d’Abacus
  • Un supermercat Supercor- expres

El Mercat d’Hostafrancs , és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Arimon de Sabadell

La casa Arimon està situada en el carrer d’Arimon, 24 i dona al carrer de Brujas  de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • La casa Arimon inicialment era propietat de la família burgesa Arimon.
  • Dissenyada per l’arquitecte Josep Renom i Costa i bastida l’any 1858, durant el període modernista, la qual anys més tard fou radicalment transformada entre 1911 i 1929.
  • A la reforma del 1911 hi van treballar els millors tallers de l’època.
  • L’any 1941 va comprar la casa la família Garcia-Planas.
  • En l’actualitat esta gestionat per Arimon Centre Wellness.

Les seves característiques mes destacades son :

Es tracta d’un casal de construcció postmodernista de planta baixa, pis, golfes i torre quadrada.

L’estructura de l’edifici és entre parets mitgeres, de planta i pis, té secció rectangular i una teulada sobre la qual s’aixeca una torratxa de secció també rectangular.

En destaca la porta de la façana, oberta en arc trilobulat, i els treballs de ferro forjat de totes les reixes de les finestres i balcons.

Hi destaquen els vitralls, influïts pels del Palau de la Música Catalana i molt probablement obra del taller Rigalt i Granell. Els esgrafiats exteriors i interiors són del taller Butsems i Fradera. I el ferro forjat, del taller Ballarín.

Casa Arimon està en la llista d’edificis destacables de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé