Masia de can Serra d’Alella

Can Serra esta situada en l’avinguda de Sant Josep de Calassanç, 4 d’Alella.

Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • Es creu que al segle XIII s’anomenà “Mas Sprà” .
  • L’any 1440 ja pertanyia a la família Serra, que la posseí fins a finals del segle passat. La reconstrucció i ampliació de la masia fou realitzada al segle XIX.
  • Cal fer constar que al mateix edifici existeixen dos habitatges independents: una que ocupa el pis superior i que és utilitzada pels propietaris, i la planta baixa que és utilitzada pels masovers.

Antiga masia reformada, a la qual s’hi ha afegit molts annexos laterals. Especialment, s’ha vist transformada la façana. L’edificació, consta d’una planta baixa, un pis i un cos més elevat a la part central, cobert amb una teulada de dues vessants que es reflecteix en un frontó de tipus neoclàssic.

Destaca la balconada que ocupa tot el primer pis, així com la porta d’accés al mateix amb la llinda i els brancals de pedra, per bé que cal remarcar especialment el treball de forja de baranes i reixes, així com dels fanals exteriors, executats amb un llenguatge premodernista que combina coups de fouet i iconografia medievalitzant.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

De la primitiva construcció es conserva fonamentalment l’estructura interna de la planta baixa i la seva porta d’arc de mig punt dovellat. Alguns elements neoclàssics es poden observar especialment als afegits de la part superior, als annexos amb arcades, i a la decoració del jardí. Un rellotge de sol corona el cim o vèrtex del frontó.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

Can Serra és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Ramos de Barcelona

Avui us presento dos articles

La Casa Ramos esta situada en la Plaça de Lesseps, 30-32  de Barcelona.

Us passo dades de la seva historia :

  • En 1897 el poble de Gràcia havia estat annexat a la ciutat de Barcelona.
  • Les edificacions dels seus voltants eren construccions de dues o tres plantes sense cap mena d’ornamentació.
  • Habitatges modernista de Jaume Torres i Grau.
  • Contràriament, la casa Ramos de cinc plantes amb tres cossos d’escala que va projectar-se com a habitatge de Ricardo Ramos Cordero, Conseller-fundador del Foment d’Obres i Construccions, assolí una singularitat respecte de la resta d’edificacions del sector.

L’edifici està pensat com un cos únic amb un front principal més acurat que s’orienta cap a la plaça de Lesseps i una façana lateral molt més senzilla. Tota la façana està rematada amb un frontis de pedra.

Les diverses plantes es diferencien en els diferents nivells: Planta baixa, entresòl, principal, les plantes tipus i la darrera planta, emfasitzant especialment el disseny del principal i part de l’entresòl.

La façana fou realitzada amb fons d’esgrafiats beige i dibuixos blancs amb ornaments aplacats. Tribunes de pedra sorrenca de Montjuïc i balcons amb baranes de forja completen l’edifici.

Tots els elements que s’utilitzen en la construcció del coronament del conjunt tenen regust medievalista, concretament gòtic.

Cal esmentar, entre els elements mobles, un gran llum de forja de tres braços que hi ha al pati, on s’aprecia la influència del Lluís Domènech i Montaner. També ofereixen interès les plaques dels timbres, de llautó, dins del corrent modernista.

La Casa Ramos és un edifici d’habitatge declarat com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un Ull fora de Catalunya : Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei d’Utiel

Com cada Diumenge us passo dos articles

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un edifici religiós a la comarca Requena-Utiel, a 10 quilòmetres de la vila d’Utiel.

Us passo la seva historia:

  • Es va construir 1564, continuant ininterrompudament, amb ampliacions que han modificat els caràcters de la seva primitiva arquitectura.
  • La petita església d’estil barroc, amb cúpula esfèrica, data de 1725.

Es venera a la Verge del Remei, Patrona de la Ciutat d’Utiel.

Està situat a 1.092 metres d’altitud, dins la serra d’Utiel o del Negrete.

L’interior és d’una nau amb tram únic que correspon al cor.

La capçalera té volta bufada, i la sagristia d’aresta. L’obra és de pedra saldonera.

Dins de l’interior de l’ermita trobem el tríptic l’Adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip, i també el sarcòfag del primer ermità, Juan d’Argés.

Hi ha un interessant treball de forja en els penells.

Per a mes dades podeu seguir l’enllaç que us adjunto :

https://conungarabato.wordpress.com/2014/03/28/santuario-del-remedio-utiel/

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un Bé immoble de rellevància local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 2ª Part #

Com a continuació d’ahir, us presento la part de darrera de l’edifici de la casa Alegre de Sagrera de Terrassa que dona al Jardí.

Abans però, llegim a la web de l’Ajuntament de Terrassa una part de la descripció que fa d’aquesta casa :

“…La remodelació del 1911 va seguir un estil eclèctic amb elements d’inspiració modernista.

El nou edifici consta d’una nova planta en forma d’U amb dues ales laterals que alliberen un espai central com a pati. Tenen planta baixa i dos pisos.

Melcior Vinyals Muñoz també va projectar la nova façana, simètrica, de planta baixa amb la porta principal i dos pisos amb els balcons.

Malgrat no estar verificat documentalment sembla ser que Josep Puig i Cadafalch va intervenir en la reforma de l’interior: planta baixa, escala noble i tribuna de ferro forjat que dóna al pati.

Destaquen les columnes amb els capitells dedicats al comerç, a la indústria i a l’agricultura; els vitralls modernistes fabricats per la casa Maumejean; l’escala noble decorada amb quatre pintures de Joaquim Vancells i les pintures murals de Pere Viver al Saló…”

Us adjunto imatges d’aquest edifici que dona al Jardí :

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa – Museu de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Vicens i la font de Santa Rita de Barcelona

Casa Vicens esta situada en el barri de Gràcia concretament en el carrer de les Carolines, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Manuel Vicens i Montaner , que era corredor de borsa i canvi va fer l’encàrrec a Gaudí per a la realització d’una residència d’estiueig.
  • Antoni Gaudí l’any 1878.
  • Al febrer de 1883 Manuel Vicens va sol•licitar permís a l’Ajuntament de la Vila de Gràcia per poder construir una casa d’estiueig al carrer Sant Gervasi 26 (actualment Carrer Carolines 20-26).
  • Construïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d’estiueig a Gràcia és el primer intent de Gaudí per trobar un estil nou i fugir de l’historicisme i l’eclecticisme arquitectònics imperants.
  • Un mes abans havia sol•licitat permís per enderrocar la casa que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner donat el mal estat de conservació de la mateixa.
  • Gaudí va dissenyar una font monumental d’obra vista en un costat del jardí, formada per un arc parabòlic a sobre del qual hi havia un pas entre columnes. L’aigua s’emmagatzemava en dos dipòsits col•locats dalt de cada pilar extrem de la font.
  • L’any 1925, l’arquitecte Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l’edifici a imatge del que havia fet Gaudí, reduint-ne notablement el jardí.
  • Per aquestes obres, va merèixer el premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’any 1927, concedit per l’Ajuntament de Barcelona.
  • El 1946 va ser demolida per la venda d’aquesta part del terreny la Font.
  • El 27 de març de 2014 MoraBanc comprà la casa Vicens.
  • I és va obrir les seves portes com a casa-museu el 16 de novembre de l’any 2017.

La Casa Vicens, és senyorial i enjardinada de complexa volumetria, Gaudí combina la pedra, el maó vist i una extensa gamma de rajola de València de colors diversos, on la influència d’un orientalisme d’arrel islàmica és palesa.

Les tanques, de ferro forjat, s’inspiren directament en la natura i, concretament, en el margalló.

Baranes i reixes són també de forja i preludien els motius decoratius modernistes.

La marqueteria de les gelosies del jardí, la jardineria mateixa, l’acabat dels interiors oscil·len entre solucions arabitzants, de caràcter mediterrani o d’apropament a la natura.

A la part interior domina com a principal element decoratiu la fusta tallada i policromada, que fa conjunt amb el mobiliari i produeix un conjunt de caràcter fantasiós.

Aquesta casa tenia una deu d’aigua mineral, molt estimada pel veïnat a causa de les atribucions curatives que la gent hi donava.

El veïnat la coneixia per “aigua de la font de Santa Rita”.

Us passo un article de totgracia.com, sobre la Casa Vicens :

http://totgracia.com/joan-abella-vull-que-tothom-pugui-gaudir-de-gaudi-sense-pressa/

La Casa Vicens és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i Patrimoni Mundial UNESCO.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé