Restaurant de La Font del Gat i la seva Font a Montjuïc de Barcelona

Recordeu, a partir d’aquest mes cada diumenge dos articles

El Restaurant de La Font del Gat i la Font, estan en el Passeig de Santa Madrona, 28 en Montjuïc a Barcelona.

Us passo la seva història :

  • Durant l’any 1908 l’Ajuntament de Barcelona va comprar a Josep Laribal una amplia finca, situada en un costat de la muntanya de Montjuïc, per a convertir-la en els anys, en un dels primers jardins públics de la ciutat.
  • Posteriorment, entre el 1916 i el 1919, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí reestructuren el jardí.
  • Davant mateix de la font, hi ha un edifici noucentista de 1918 que havia tingut funcions de restaurant, obra de Josep Puig i Cadafalch.
  • Pel que fa a l’edifici conegut també com a Font del Gat, es va construir cap el 1925 com a lloc per a batejos, comunions i altres festes de caràcter familiar per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, segurament també per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929.
  • L’edifici va ser restaurat el 2002.
  • A principis del segle XXI torna a tenir la funció de restaurant i va allotjar la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis. I la seu del Centre d’Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica.

La Font del Gat, un dels llocs més populars de Montjuïc, es troba als jardins Laribal.

El 1908 es converteix en un dels primers jardins públics de la ciutat i ja des de principis del segle XX

,

hi ha en un dels berenadors més freqüentats de la ciutat amb la Font del Gat com a centre de les trobades.

L’espai presenta un recinte tancat, en origen era privat, pel qual s’accedeix a través d’una portalada amb un arc de mig punt al final d’unes escales.

Al pinyó un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres que sembla simètricsa la tarja hi trobem la inscripció “1884” i, per tant, anterior a la intervenció de Puig i Cadafalch.

Tan popular era la font, que el periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: La Marieta de l’ull viu, que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne.

 

Efectivament, la font del gat brolla al fons d’una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l’escultura d’aquest felí.

A les tardes dels diumenges s’hi feia ball al so del piano de maneta,

i, segons és diu, freqüentaven l’indret soldats i criades i tota mena de nois i noies de classe treballadora i entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al taulell.

La seva fama fou tan gran que la popular Colla de l’arròs va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font, que seria el antecessor de l’actual Restaurant.

La Font del Gat és una font de Barcelona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament  de Barcelona, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i  Fotografies : Ramon Solé