Capella de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles

La Capella de Sant Roc  esta en el carrer de Vista Alegre, 1 d’Olot.

És una capelleta situada damunt les Fonts que porten el seu nom, prop del riu Fluvià. Realitzada amb carreus i enguixada, disposa d’una sola nau, coberta a dues aigües, amb el campanar de cadireta col·locat damunt l’absis.

Cal destacar el gran porxo d’estructura de fusta que cobreix la porta principal, d’estil neoclàssic, amb llinda que presenta esculpida la data de 1728.

A cada costat hi ha una finestra amb reixa que permet veure l’interior i al damunt una bonica rajola amb la imatge del sant. Aquesta va ser canviada de lloc en algun moment, ja que algunes de les rajoles estan mal col·locades. Cromàticament predominen els colors blaus i taronges i està emmarcada per una sanefa de motius florals de colors verds i blaus que fou suprimida en la part superior i inferior.

A la paret dreta de l’església s’hi va construir un petit contrafort durant les obres de restauració. La capçalera està formada per l’absis, damunt el qual es va aixecar un pis superior que servia d’habitatge i el campanar de cadireta amb la data 1723.

La nau de la capella està coberta amb voltes d’aresta enguixades. L’altar està fet de rajoles vidriades, possiblement procedents de València. Està format per dos registres horitzontals i cinc verticals. Al damunt hi ha una fornícula, també vidriada, que guarda la imatge de la Verge. Els dos registres verticals situats als extrems dissimulen les portes que donen accés a la sagristia i al campanar. Als centrals hi ha l’altar, a la part baixa, fet de rajoles amb motius vegetals i a cada costat dos registres verticals amb motius florals i caps d’àngels.

Fotografia d’Olga Sacrest i Roca – 1985 – Generalitat de Catalunya

Als murs de la nau hi ha dos plafons més de ceràmica vidriada amb motius vegetals.

La capella de Sant Roc és un edifidi d’Olot protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Casa Rovellat o casa Golferichs de Cardedeu

Casa Rovellat o casa Golferichs  està situada al carrer de l’Hospital, 26 amb el carrer Pere Mercader de  Cardedeu.

Us passo la seva història :

  • Va ser encarregada per Carme Golferichs Losada, vídua de Masó i germana de Macari Golferichs i Losada, enginyer, dibuixant i col·leccionista, promotor de la casa Golferichs de Barcelona.
  • Raspall ja havia fet unes reformes a l’habitatge habitual de Carme Golferichs a Barcelona, el 1904.
  • A la mort de Carme Golferichs, la casa va passar a la seva filla Rita Masó Golferichs, vídua de Rovellat, d’on pren el nom pel qual és coneguda actualment.
  • La casa Rovellat, també coneguda com a «casa Golferichs» o «casa Masó» va ser construïda cap al 1908 per encàrrec de Carme Golferichs Losada vídua de Masó com a casa d’estiueig.
  • Va ser un dels primers encàrrecs de Joaquim Raspall a Cardedeu i pertany al període modernista de la seva obra.
  • Va ser reformada el 1917, també per Raspall.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dues crugies perpendiculars a la façana. Consta de planta, dos pisos i golfes, a la part central, sota una coberta a dues vessants fet de teula aràbiga sobre llates de fusta i solera de rajola. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola. Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

La façana principal està arrebossada i composta segons quatre eixos a la planta baixa, que es redueixen a dos al primer pis, amb l’entrada desplaçada. Està coronada per una barana que enllaça amb els ornaments de les finestres de la segona planta. Destaca el treball de ferro forjat a coup de fouet, tant a les reixes de les finestres com a la barana de la balconada.

La planta baixa està distribuïda en vestíbul, biblioteca, menjador-sala i cuina. A les plantes superiors hi ha dormitoris. Es conserven els banys de l’època. De l’interior cal destacar el conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de finestres i portes, amb dibuixos de motius geomètrics i florals, compostos simètricament, així com la varietat dels paviments de mosaic hidràulic.

També es conserven mobles, llums i elements decoratius modernistes, alguns d’ells dissenyats per Joaquim Raspall.

Casa Rovellat o casa Golferichs, és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Coloma de Centelles

L’Església de Santa Coloma està situada en la Plaça de Mossèn Xandri al centre del municipi de Centelles.

Us passo la seva historia :

  • La construcció de l’església parroquial comença a partir del 1704 amb una concepció totalment barroca.
  • L’any 1920 va ser objecte d’una important reforma a càrrec de l’arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall.
  • Durant la guerra civil perdé tots els seus retaules.
  • Se’n féu una restauració amb un estil totalment oposat a l’originari, en què predominaven les formes i els dibuixos geomètrics, lluny del primer estil o idea barroca.

És un edifici religiós de grans dimensions, de planta rectangular.

A la façana de l’entrada hi ha una gran portalada amb profusió de pedra treballada amb motius geomètrics, podem veure una capelleta al damunt amb una imatge de Santa Coloma.

A la façana dreta, hi ha el Campanar, de gran alçada i visible des de tot el poble.

I a la façana esquerra, hi ha un portal de pedra treballada amb motius florals d’estil barroc.

La part més antiga de l’edifici, és l’anomenada capella fonda, dedicada a la Verge Dolorosa.

L’Església de Santa Coloma de Centelles és l’església parroquial, i està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Centelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Joan Barata de Terrassa

Casa Joan Barata esta en el carrer Sant Pere, 32-34 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • Es tracta d’una antiga casa senyorial del 1838 tres plantes reformada a la façana i a l’interior per Lluís Muncunill el 1905.
  • La façana presenta trets de la seva etapa modernista, amb els relleus florals a les llindes de les finestres, els gablets escalonats del coronament i els esgrafiats de la façana.
  • El propietari que va fer construir l’edifici, Joan Barata i Guitard, del mas de la Barata, era un terratinent adinerat que va bastir la seva casa pairal en uns terrenys del carrer de Sant Pere que li pertanyien per herència des del 1562.

És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La façana és de composició vertical. La planta baixa és en forma de sòcol i està delimitada per una línia d’imposta. El primer pis té balcons amb obertures d’arc carpanell ornats amb motius florals. El segon pis presenta finestres. El coronament de l’edifici es caracteritza per la cornisa i els petits gablets dentats.

El tractament de la façana és, a la planta baixa, amb estucat tot perfilant línies de carreus. La resta és amb esgrafiats repetitius de motius florals sobre un fons estucat de color verd i un fris de rams de flors sota la cornisa.

Consulteu mes dades a :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/01/casa-joan-barata.html

La Casa Joan Barata és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capella dels Sants Metges de Lloret de Mar

La Capella dels Sants Metges està de l’Hospital Vell, 16 de Lloret de Mar.

Us passo detall de la seva historia :

  • La capella pertanyia al primer hospital de la vila, situat prop de la plaça del Carme, l’anomenat Hospital de beneficència.
  • A mitjan segle XV, el paborde representant de la Catedral de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, comença el projecte de crear un hospital que es va fundar el 1445.
  • El 1870 es construí un nou hospital més gran i modern.
  • L’edifici antic es va vendre però la capella passà a les monges del Cor de Maria, instal•lades en un edifici colindant.
  • Amb la inauguració del nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament.
  • La va adquirir, el 21 de juny de 1881, el canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, per cedir-la a la parròquia.
  • L’any 1912 va ser restaurada, per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà i sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio. En les obres de restauració, es van incorporar a la capella les actuals voltes de creueria de rajola, típiques del Modernisme català.
  • Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la capella va patir desperfectes. La majoria d’elements de l’interior es cremaren el 1936.
  • Gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, va ser reconstruïda després de la guerra.
  • Més endavant, es van encarregar de la seva conservació particulars i entitats com el Xino-Xano (que van dotar-la d’una nova campana anomenada Marina).
  • Els darrers anys, la Confraria de Sant Elm (patró de navegants i mariners) ha tingut cura de la conservació i manteniment de la capella.
  • La capella ha estat renovada, tant a l’interior com a l’exterior, amb un aire mariner, i la confraria l’ha adoptat com a seu social.
  • Sense abandonar el seu ús religiós, se li està donant també un ús cultural per a concerts, exposicions, conferències…entre altres

Es tracta d’una capella d’una sola nau, la qual consta d’un portal, d’accés, d’arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d’espadanya d’un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de “M V”.

Aquest portal, equipat amb muntants de dimensions mitjanes, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria primera la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s’ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta.

Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l’altra, al costat esquerre del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella.

La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres – una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s’ajunten constituint una cornisa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de “M V”. Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí, ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d’esdevenir la motllura externa del campanar d’espadanya.

Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.

Us passo informació sobre la Fira dels Sants Metges :

https://www.lloret.cat/seccions/festes-tradicions/identitat-i-tradicions/fira-dels-sants-metges

La Capella dels Sants Metges , forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Camprubí de Cornellà de Llobregat

Casa Camprubí  és situada en la ctra. de Sant Joan Despí i dins del Parc de la Infanta de  Cornellà de Llobregat.

Us passo la seva història :

  • La casa va ser construïda l’any 1927 per l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert a petició de la família Camprubí, coneguts cultivadors de roses de jardí.
  • La casa continua rodejada de camps de flors dins el parc del Canal de la Infanta.
  • Està inclosa al Pla Parcial Fatjó de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat per protegir l’edifici i el seu entorn immediat.

És una casa unifamiliar de tipus burgès formada per tres cossos cúbics juxtaposats a diferents alçades de manera gradual i un cos cilíndric més petit adossat al cos principal.

Les cobertes són de teula romana formant teulades a quatre vessants i les finestres es disposen de forma asimètrica.

L’estil és propi de la seva cronologia, tot cercant els volums rectilinis i quadrangulars contrastats en dimensions, dins un noucentisme no exempt d’historicismes, com el neomedievalisme, i imitant els volums d’un castell medieval, amb l’esmentada torre semicilíndrica a la torre quadrangular més alta.

En la decoració exterior destaca la ceràmica esmaltada i trencadís.

També són elements destacables les baranes típiques de Jujol a base de barres torçades i els esgrafiats amb motius florals i camperols.

Casa Camprubí  es troba inclosa dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Amatller de Barcelona

La Casa Amatller, està situada en el Passeig de Gràcia, 41de Barcelona.

La Casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.  Actualment, acull les oficines de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

Us passo un recull de la seva historia :

  • L’any 1898, l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s’hi.
  • L’industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l’aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dona accés a l’habitatge principal, tot i que l’immoble havia de ser habitat per diverses famílies.
  • El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col•laborà Alfons Juyol, els treballs de serralleria van ser obra d’Esteve Andorrà i Farràs.
  • L’any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l’arquitecte i historiador de l’art Josep Gudiol i Ricart fundà l’Institut Amatller d’Art Hispànic, que encara perdura.

Mirem detalladament com es aquest edifici tant peculiar :

La Casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dos vessants que queda darrera el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma.

El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d’esgrafiats característics de l’arquitectura catalana.

La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l’esquerra (una de les quals servia d’accés als carruatges), i una a la dreta, d’entrada a la joiera Bagués, oberta a l’indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.

El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l’esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caràcter flamíger.

L’interior d’aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l’estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d’elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres.

S’accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d’un pati -a l’estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d’entrada. Al fons d’aquest pati hi ha l’escala d’accés als altres pisos i l’ascensor.

La segona planta té un balcó d’arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d’arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d’arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.

La decoració escultòrica és obra d’Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com també els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc. A la façana destaca Sant Jordi i el drac.

En destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.

La Casa Amatller és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’Article de demà, estarà dedicat a la Casa Batlló de Barcelona.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Mussenya de Caldes de Montbui

Aquesta casa de can Mussenya, també coneguda com a “Casa Josep Samsó”, està situada en el Passeig del Remei, 1 de Caldes de Montbui.

Va ser construïda durant els anys 1910 – 1912, pel  Arquitecte Manuel J. Raspall i Mayol .

De fet es un conjunt de dues cases de planta baixa amb una important obra de forja.

La façana més valuosa és la que es troba al Passeig del Remei, en aquesta és pot observar un arc modernista en baix relleu.

Al pis superior hi ha un balcó on desemboquen tres finestrals d’iguals dimensions. La planta baixa té un sòcol de pedra irregular, aplanada per la façana i rematada per una línia de rajoles amb motius florals i decorada amb colors vius.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé