Església de Sant Pere de Rubí

Església de Sant Pere està situada en la Plaça del Doctor Guardiet, 4-5 de Rubí.

Gemma Estrada i Pinell 1980 / Generalitat de Catalunya

Us passo detalls de la seva historia :

  • L’actual temple de Sant Pere de Rubí és l’ampliació del temple preromànic construït amb tota probabilitat el segle X, al mateix temps que el castell d’origen aràbic.
  • El primer document que ens parla de l’església és de l’any 986 i fa referència a una venda de terres i cases situades en el terreny d’Aqualonga.
  • Un altre document de l’any 996 menciona a l’església en una qüestió sobre les aigües de la riera i el torrent de Xercavins, promoguda per l’abat Ot de Sant Cugat.
  • S’observa una petita finestra geminada amb capitell trapezoïdal i columna de marbre, que és d’una primitiva església preromànica anterior a la del segle XI.
  • L’any 1927 es va restaurar el temple.
  • El 20 de juliol de 1936 un escamot d’incontrolats va cremar l’església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl-lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.

La Parròquia de Sant Pere encapçala l’Arxiprestat de Rubí i Sant Feliu, on també hi trobem les parròquies de Santa Maria, Sant Pau, Sant Josep Obrer i Sant Feliu.

El campanar i el finestral de ponent conserven encara elements de l’antic temple preromànic.

La portada és de finals del segle XII i està formada per diverses arquivoltes i un capitell per banda de tema floral que es repeteix en el fris del costat. El campanar també és del segle XII i segueix el mateix estil llombard d’arcuacions.

Al segle XV es va fer la continuació de la nau romànica, desapareixent l’antic absis romànic i construint-ne una nau presbiteri. 

El 1577 es va construir la primera capella a la dreta, junt al campanar.

A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l’església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.

A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s’emportaren nombrosos objectes de valor.

El 1884, degut al creixement de la població, es va eixamplar l’església i es va construir el creuer, l’absis, la galeria de circumval·lació i la sagristia. Ho va fer l’arquitecte Antoni Casademunt.

El 29 de febrer del 1939 s’hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L’edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses.

Es restauraren els altars. Rafael Solanic va esculpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l’actualitat, a més d’altres elements artístics de les diferents capelles.

L’any 1986 es va celebrar el mil·lenari de l’església i es van estrenar uns Goigs escrits per mn. Pere Ribot.

L’última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l’escapçament dels merlets del campanar.

Jordi Contijoch Biada 1997 / Generalitat de Catalunya

L’Església de Sant Pere és una església del municipi de Rubí protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de Sant Feliu d’Alella

L’Església de Sant Feliu d’Alella  està situada en la Plaça de l’Església, 8 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • La primera pedra de l’edifici es col•locà el 9 de setembre de l’any 1454.
  • Les obres s’acabaren l’any 1463.
  • En aquest moment comprenia el presbiteri i les quatre capelles més properes.
  • A principis del segle XVII, l’església, construïda dos-cents anys abans, resultà petita: l’ampliació durà des de 1611 fins a 1613.
  • Fins al segle XIX no hi tornaren a haver més reformes, concretament, la capella del Santíssim realitzada l’any 1886.

Us passo aquest enllaç, on trobareu mes explicacions sobre la seva historia :

http://esglesiadalella.org/historia/

L’església de Sant Feliu d’Alella, és d’una sola nau rectangular encapçalada per un absis pentagonal, i flanquejada per sis capelles laterals, tres per banda, que corresponen als tres trams de volta.

Aquesta darrera és de creueria i al centre de la nau principal hi ha una de canó amb una torre llanterna a la part superior. Mentre que l’accés a les capelles des de la nau central es realitza a través d’un arc de mig punt, la volta de les mateixes és de creueria.

Totes elles estan comunicades entre si. Destaquen algunes claus de volta.

La façana, formada per un frontó triangular de tipus clàssic en la part superior, una rosassa en la part central i una portada barroca en la part inferior.

La portada destaca per la seva profusió d’elements; està flanquejada per dues columnes estriades en sentit espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes.

A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja una imatge de Sant Feliu.

També és de notable interès la portada gòtica dovellada en forma d’arc de mig punt, lleugerament apuntat en la seva part superior.

En l’actualitat dóna pas a la capella del Santíssim, d’estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls, i una imatge del Sagrat Cor.

El campanar, situat sobre la volta de la capella del Roser. Consta de dos cossos de planta quadrada.

A l’interior i primitiu s’observen uns arcs de factura romànica, sota els quals hi ha tres finestres on antigament s’hi situaven les campanes.

Aquest primer cos correspon a la primitiva església romànica dels segles XI i XII. El cos superior presenta quatre finestrals apuntats i està coronat per merlets escalonats.

Al cim de la torres un petit campanar de ferro sosté les actuals campanes de rellotge, en forma de mitja taronja. El campanar sencer presenta la pedra vista.

L’Església de Sant Feliu d’Alella, és una obra del municipi d’Alella declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Pròpia de l’església Parroquial, Ajuntament d’Alella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre del Palau de Terrassa

La Torre del Palau està situada en la Plaça de la Torre del Castell-Palau, de Terrassa.

Està situada darrere la plaça Vella (des d’on tot just se’n veu el coronament), entre el carrer Cremat i el dels Gavatxons. Com que quedava amagada de la vista, el 1991 es van enderrocar les cases del darrere i es va obrir una plaça de nova creació, l’anomenada plaça de la Torre del Castell-Palau, des de la qual s’hi pot accedir.

En aquesta mateixa plaça, a la planta baixa de la casa d’Antoni Josep Torrella i Maurí, es troba el Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa.

I un tram del Mur de la Vila del Palau adossada a una finca.

La Torre del Palau és l’únic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de màxima puixança va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages. Pere de Fizes i Pere Francesc de Montanyans en foren castlans en diferents èpoques.

La torre mestra, que fou presó fins ben entrat el segle XIX, fou l’única estructura que restà dreta quan el 1891 l’últim propietari del castell decidí enderrocar el que quedava de l’edifici. Documentada per primer cop l’any 1016, fou cedida al municipi el 1994.

És una edificació romànica de forma cilíndrica, construïda amb còdols de riera i carreus de pedra, de planta circular, de 26,70 m d’alçada i un diàmetre de 7,5 m a la base. Es divideix en diferents nivells; l’inferior, mig soterrat, està cobert per una volta de pedra i comunica amb la primera planta, subdividida per un forjat de fusta, des d’on arrenca una escala de cargol que enllaça amb els dos nivells superiors, coberts amb volta de rajola.

El coronament, del final del segle XIX, obra de Lluís Muncunill, consisteix en un fris de merlets de maó damunt una cornisa per sota de la qual hi ha una sèrie d’arcuacions cegues. L’accés originari és a uns 7 m de la base i actualment s’hi puja per una escala metàl·lica moderna; de la porta romànica només se’n conserva un arc de mig punt adovellat. La torre presenta un parell d’obertures, de les quals destaca el finestral gòtic a l’alçada de la primera planta, afegit cap al segle XVI.

Per a mes detalls, us passo la Web de l’Ajuntament de Terrassa :

https://www.terrassa.cat/edifici-tp

 

Dades recollides : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Pacià de Mollet del Vallès

La masia de can Pacià, és una casa pairal situada a la cantonada dels carrers de Can Pacià 7 i 11 i de Gaietà Ventalló, en el nucli antic de Mollet del Vallès.

El seu origen es remunta a la segona meitat del segle XV, quan arran de la sentència arbitral de Guadalupe, els pagesos van passar a ser propietaris de les terres que treballaven.

Originalment es coneixia com a can Plansó fins que l’any 1906 hi va anar a viure Pacià Ros Duñó, que venia de can Falguera. A partir de llavors, la casa va passar a anomenar-se can Pacià.

Cal destacar en la façana lateral un finestral esculpit gotitzant.

L’any 2013, els descendents de can Pacià van tancar la masia i actualment l’edifici acull una escola bressol, que agafa el nom de l’antiga masia de can Paciá.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé