Casa Batlló de Barcelona

La Casa Batlló està situada al Passeig de Gràcia, 43 de Barcelona.

Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar en la gran remodelació que va portar a terme durant 1904 a 1907.

La Casa Batlló és el resultat de la reforma total d’una antiga casa convencional construïda per encàrrec de Lluís Sala Sánchez l’any 1875 per l’arquitecte Emili Sala i Cortés, el mateix que va construir la casa d’Emília Adrià, just al costat, a la cantonada amb el carrer d’Aragó i que, amb modificacions, encara es conserva.

De fet, era un edifici sense característiques especials dins de l’eclecticisme tradicional de finals del segle XIX.

L’any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni.

El projecte de reforma va ser encarregat per Josep Batlló i la seva esposa Amàlia Godó Belaunzarán, que varen presentar la sol•licitud de llicència el 7 de novembre de 1904.

L’encàrrec inicial era enderrocar l’edifici i fer-ne un de nou; tanmateix, Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana.

Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural, dos pisos afegits i la remodelació de les golfes i el terrat.

Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d’alçada i 3.100 m² a l’ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta, una alçada de 32 metres i 14,5 metres d’amplada.

La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l’arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver per la realització de la façana, amb els artesans de la forja els Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i Josep Pelegrí realitzador dels vitralls.

L’edifici està obert al públic i cada any rep mes 600.000 visites.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Batll%C3%B3

casa Batlló en reconstrucció

O també, per conèixer la seva historia,  directament a Casa Batlló, que us passo l’enllaç :

https://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/casa-batllo/historia/

Faig una reflexió: molta gent que ve a visitar Barcelona i molts altres llocs de Catalunya, un dels punts que tenen marcat com a molt destacada la seva visita es la casa Batlló…, espero que els Catalans hagueu anat alguna vegada a visitar-ho per dintre del edifici… !

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Manso Vilallonga de Montornès

Manso Vilallonga, també es coneguda per la masia de Can Roca Umbert , esta situada en el camí antic de Martorelles, s/n. de Montornès.

Casa de finals del segle XVIII, època de grans construccions civils.

En aquesta masia destaca el gran pati pel qual s’accedeix a la casa principal i els laterals destinats a quadres i a la masoveria.

A l’amillarament del cadastre de 1861 hi consta el propietari Josep Vilallonga. D’aquí li vindria el nom tradicional que figura amb lletres de ceràmica a l’entrada principal.

L’any 1933 la finca va ser adquirida per Roca Umbert, una important  família d’industrials granollerins.

Més endavant, ja a mitjans del segle XX, el masover de la casa s’anomenava Pere Viñallonga.

Això ha fet que la casa sigui també coneguda com a can Viñallonga, recordant per una certa similitud i casualitat, amb el cognom del propietari Josep Vilallonga.

 

Recull de dades de l’Ajuntament de Montornès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Hotel Llar de Capitans de El Masnou

L’Hotel Llar de Capitans  està situat en el Passeig Prat de la Riba, 48 de El Masnou.

En aquesta finca van viure Pere Pagès i Colomer i Jaume Estapé i Pagés, que durant el segle XIX van formar part de la florent Marina Mercant de El Masnou.

L’Hotel Llar de Capitans és una casa d’estil modernista construïda el 1865, totalment restaurada, manté el seu encant original combinat amb modernes instal·lacions.

En un lateral de l’Hotel, hi ha una imatge amb rajoles a color, on es pot llegir la seva historia.

 

 

Text adaptat i Fotografies : Ramon Solé

 

La Creu de Terme dins dels Jardins de Can Berenguer de Samalús

Mas Berenguer, es una masia catalana del segle XVI situada al carrer de Mas Berenguer s/n. ,en la falda del Parc Natural del Montseny en Samalús del poble de Cànoves i Samalús.

Des de fa anys, és una Casa Rural.

Mes informació en la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús. :

http://www.canovesisamalus.cat/municipi/empreses-i-comercos/mas-berenguer.html

En la entrada on estan els grans Jardins i zona de lleure dins de la Finca, hi ha una Creu de Terme.

No he trobat informació d’aquesta Creu de Terme, no obstant esta molt ben conservada.

En cas que algú sàpiga dades, podeu indicar-ho a traves del formulari de contacte i ho publicarem. Gràcies.

 

Text : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Parc Nadal de Sant Feliu de Llobregat

El Parc Nadal està situat al barri del Centre, concretament va de la plaça de l’Estació al carrer de Dalt, front mateix de l’estació de tren.

Té una extensió d’1,5 hectàrees, es una part del jardí de l’antiga finca coneguda per  “el clos de Can Nadal”.

Duran l’any 2015, donat els efectes de fortes ventades i altres fenòmens meteorològics que van afectar a l’antiga vegetació del parc, es van realitzar treballs de recuperació i arranjament de la vegetació del , es van plantar prop de 400 peus arbustius i més d’una cinquantena d’arbres.

Hi ha una zona del parc dedicada als infants, ja que és molt concorreguda  donada la proximitat de diversos centres educatius de la ciutat en les rodalies.

La seva història comença :

  • L’any 1932, durant la República, quan l’alcalde Josep Gaspà va presentar el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d’adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, entre altres coses, del primer espai verd.
  • Poc temps després es coneixeria com el Parc Nadal.
  • L’any 1938 es va construir un refugi antiaeri a l’interior del parc.
  • Entre els anys 1994 i 1996 va ser rehabilitat per l’Escola Taller Jardins Històrics.
  • En la imatge actual destaquen la jardineria, el llac (antiga reserva d’aigua), els camins sinuosos i l’arbrat frondós i antic, amb nombrosos Cedres i Pins.

En una de les entrades hi ha un Bar amb espai exterior.

Cal dir que esta molt ven cuidat en tot el seu conjunt.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La finca de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Torre Marimon, està situada prop de la carretera C – 59, hi arriben les carreteres, BV-1424 i BV-1423.

Torre Marimon és un conjunt  d’un notable edifici i finca agrícola amb una  superfície total: 116 Ha. Distribució: 52 Ha. conreu agrícola; 45 Ha. bosc i viver; 6 ha. riera de Caldes; 13 Ha: edificis de Caldes de Montbui .

En l’actualitat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), de la Generalitat de Catalunya, hi desenvolupa activitats de recerca científica agroalimentària.

També s’hi desenvolupen activitats formatives, pedagògiques, esportives i lúdiques.

Amb Equipaments Singulars : Celler Experimental, Formatgeria, Parc d’hivernacles, Ermita, Instal·lacions esportives d’ús públic, entre altres.

Us passo l’historia d’aquesta Finca :

  • La denominació “Torre Marimon” per referir-se a l’heretat que en aquest paisatge, apareix per primera vegada al segle XVI.
  • La família Marimon, fou una rica família que estenia les seves propietats per Plegamans i per altres pobles veïns com Palau, Palaudàries i Bigues, durant una bona part de l’edat mitjana. La seva relació amb Caldes no començà fins a la segona meitat del segle
  • Després de successives vicissituds i canvis de mans durant els segles XVIII i XIX, el 1921 va ser comprada per la Mancomunitat de Catalunya que presidia Enric Prat de la Riba per instal·lar-hi l’Escola superior d’Agricultura de Catalunya.
  • Per poder adequar el lloc a aquest fi es van construir edificacions noves, es va reconstruir el mas i, en el lloc on hi havia la torre, es va fer una nova i es va col·locar un dipòsit d’aigua al cim.
  • L’any 1927 es va començar a bastir-hi els edificis, les obres s’acabaren l’any 1931. Els arquitectes encarregats van ser Josep Borí i Jansana i Lluís Planas i Calvet.
  • Quan va acabar la guerra civil espanyola, havent estat la Mancomunitat de Catalunya suprimida per la dictadura de Primo de Rivera, i per part de la dictadura franquista la seva hereva, la Generalitat de Catalunya, Torre Marimon va passar a ser propietat de la Diputació de Barcelona.
  • Els terrenys agrícoles de Torre Marimon passaren a ser els camps de pràctiques per als alumnes de l’Escola Superior d’Agricultura i es va crear l’Escola de Capatassos Agrícoles que va impartir cursos fins a l’any 1980 i, que en règim d’internat, arribà a tenir 80 alumnes.
  • A partir de 1980 s’impartiren cursos de Formació Professional Agrària
  • A l’any 1996 que cessaren totes les activitats acadèmiques.

També, va ser coneguda  com el “Mas Coromines” o la “Torre de Mossèn Molas”.

Torre Marimon, està  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’ermita de Santa Maria del Vallès de La finca “Les Torres” de Lliçà de Vall

Tal com vàrem explicar ahir, “Les Torres”, es una gran finca que funciona com a colònia agrícola amb finalitats tutelars per a joves.

En un angle i separada de la colònia per un petit bosc, es troba l’ermita de Santa Maria del Vallés que destaca des de lluny per la seva blancúria.

Es l’ermita privada d’aquesta finca, que es pop arribar per un passeig des de l’interior de Les Torres.

Us recomano que si la voleu visitar, doneu tota la volta a la finca per l’exterior i entreu per un camí de terra per la seva vora dreta, a pesar que esta encerclada en fil-ferro,

hi ha algun lloc que es pot entrar per les rodalies, axó si, amb respecta a la propietat privada.

En general està tancada i sols s’obra en dies i actes concrets.

No crec que sigui massa antiga, no hi ha documentació destacable.

Al costat de l’ermita, hi ha una font ( moltes vegades no raja), feta de rocs que dona un aire artístic.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé