Casa Torrabadella de Granollers

Avui us presento dos articles

Casa Torrabadella està situada en el carrer d’Anselm Clavé, 29  amb cantonada al carrer Marià Maspons de  Granollers.

Carmen Lara i Navas – 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo informació de la seva història:

  • L’activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, que començà la seva creixença amb les manufactureres cotoneres i llurs indústries auxiliars, que van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l’allargament del nucli urbà, entre el Congost i el ferrocarril de França.
  • És així com la carretera de Barcelona a Ribes es converteix en l’eix de la ciutat, zona d’eixample al final dels darrers cent anys, amb la casa Torrabadella, la casa Paula Pinyol, la casa Trullàs, el Museu, etc.
  • La casa rep el nom del seu primer propietari, el farmacèutic Tomàs Torrabadella i Fortuny, autor de les primeres fotografies conegudes sobre Granollers.
  • Durant la guerra civil, el comitè local la va ocupar i hi va instal-lar l’emissora de ràdio.
  • En les primeres setmanes de la guerra, la casa va servir també com a dipòsit d’obres d’art procedents d’esglésies i cases particulars.
  • Actualment l’edifici és conegut com a Can Ramoneda.

És una obra de Francesc Mariné i Martorell, edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis i façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L’element formal més significatiu és una tribuna a l’angle, de planta circular, limitada per vidrieres de forma poligonal i coberta piramidal.

Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada. És de composició simètrica, amb tres eixos principals que emfatitzen el portal d’accés. Els elements formals i decoratius són representants de l’eclecticisme. Els forjats dels balcons, d’un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista “Guidons”.

La Casa Torrabadella, o Can Ramoneda, és un edifici del municipi de Granollers,  protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : El carril de Mataró

Avui us presento dos articles

Fitxa tècnica

Autor: Gerard Roger

Editorial: OSEDI

Matèria: Història de Catalunya moderna i contemporània

Col·lecció: Ferrocarrils de Catalunya

Núm. de pàgines: 82

Idioma: Català

Enquadernació: Tapa dura.

EAN: 9788461411344

Any d’edició : 2010

Observacions:

P.V.P.:  12 € (aprox.)

 

Dades Generals :

Llibre històric amb gran documentació i meravelloses fotografies del primer ferrocarril de la península, el carril de Mataró.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

El Pont del Tren que uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès

La línia R3 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d’ample ibèric propietat d’Adif.

El servei connecta les estacions de l’Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol, passant totes per Barcelona.

És coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.

El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880).

Fotos Lucien RoisinCol·lecció Ajuntament de Granollers. Arxiu Municipal de Granollers.

A la llarg d’aquesta línia, te de passar per desnivells molt notables, per axo es van construir ponts per superar-los.

Avui us presento aquest que ven segur he passat per sobre o l’he vist des del vostre vehicle.

Aquest Pont uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès, es fet totalment de ferro, i un dels mes llargs de la línia, es d’una sola via, com tot el trajecte des de Montcada a Puigcerdà.

Pont construït amb dotze pilars rodons, units de dos en dos, amb sis divisions de pilars bessons que sustenten el pas de la via del tren sobre el riu Congost.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, Renfe – Adif, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fabrica “Anís del Mono” de Badalona

La Fabrica “Anís del Mono” esta situada en l’Avinguda d’Eduard Maristany, 115 de Badalona.

Us passo una ressenya de la seva trajectòria historia :

  • El nom de la marca el pren, suposadament, perquè en un dels vaixells de la família Bosch, que tenia negocis a Amèrica, va arribar un mico que van adoptar com a mascota a la fàbrica de Badalona i va tenir gran ressò popular.
  • Però també s’ha parlat d’una connotació publicitària: Bosch, empresari de renom, va aprofitar el clima de polèmica que van suscitar les teories evolucionistes de Darwin, per mostrar que la seva marca era la més evolucionada. Així a l’etiqueta de l’ampolla apareix un dibuix d’un mico amb la cara, segons alguns, de Darwin, i un pergamí on hi diu: “Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento”.
  • Altres, contràriament, han vist en l’etiqueta una crítica i burla a Darwin i a les seves teories. Alguns han atorgat l’autoria del dibuix al gravador Sala, sogre de Bosch,però es tracta d’una confusió, ja que Tomàs Sala era consogre i no pas sogre de Vicenç Bosch, i en el moment en què es va fer l’etiqueta no hi ha proves que ja es coneguessin.
  • També cal esmentar el quiosc de venda d’anís projectat per Josep Puig i Cadafalch el 1896, que es va construir a l’estació del ferrocarril de Badalona, on va funcionar fins a l’ocupació franquista de Catalunya.
  • En el mes d’abril de 2014, l’empresa badalonina, en col•laboració amb l’Ajuntament de la ciutat, va crear una beguda amb motiu de la celebració de les Festes de Maig que combina el granissat de llimona i l’Anís del Mono, batejada amb el nom de Dimono.

La Fabrica “Anís del Mono”  és un edifici emblemàtic de la ciutat per l’estil modernista de les sales de destil·lació, del despatx del gerent i els arxius, així com pel mobiliari de fusta d’època, dissenyat per l’arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, i els cartells publicitaris de Ramon Casas.

La composició del licor es basa en la matafaluga o anís, aigua químicament pura, xarop de sucre refinat i filtrat, i alcohol.

Es destil·lava mitjançant alambins de coure del s. XIX. S’hi fabricaven dos tipus d’anís: sec (etiqueta verda) i dolç (vermella). Actualment s’exporta als EUA i Iberoamèrica.

És pot visitar la fabrica, es fa el tercer diumenge de cada mes (excepte els mesos de juliol i agost), a partir de l’endemà es posen a la venda les entrades per a la visita del mes següent.

Cal contactar prèviament amb el Museu per conèixer la disponibilitat de places i els passos a seguir per formalitzar la inscripció.

Podeu saber mes de La Fabrica “Anís del Mono” , a :

http://www.badalondia.com/ca/que-veure-a-badalona/fabrica-anis-del-mono

Podeu gaudir de fotografies de l’antiga fabrica, a el Blog de Badalona :

https://www.blogbadalona.com/fabrica-anis-del-mono

Badalona existien 28 fàbriques d’anís !

UIna de les que no va aconseguir sobreviure és Anís Diana, de la qual encara es conserva una placa al pas subterrani que connecta el carrer Martí Pujol amb la platja.

La Fabrica “Anís del Mono”, és propietat del grup Osborne, va ser declarada patrimoni històric  l’any 2007.

 

 

Recull de dades gràcies a L’Ajuntament de Badalona, Viquipèdia, Blog de Badalona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Estació de Tren de Sabadell Centre

L’antiga Estació de tren de Sabadell Centre, està situada en la Plaça d’Antoni Llonch de Sabadell. Aquesta antiga estació pertany a  la línia de Manresa  que va entrar en funcionament l’any 1855, quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona entre Estació de Montcada i Reixac – Manresa i Sabadell Nord.

Realment l’edifici de l’antiga estació data de 1889, i com us he dit, està ubicat a la plaça d’Antoni Llonch, al final de la zona suburbana dels carrers de les Tres Creus – la Salut. Disposa de planta baixa i primer pis, a la seva part central, i d’una petita construcció exempta que allotjava els serveis públics. Les façanes són de composició simètrica, estucades i amb les obertures emmarcades amb pedra.

La manca d’ús a què es condemna l’edifici des del soterrament de la via del ferrocarril va conduir a la seva degradació. Al desembre de 1982 es va aprovar una proposta per a convertir l’estació en una terminal d’autobusos. El 1991 es va restaurar per a dita funció.

Part de l’edifici està cedit a Vallès Fer, una associació creada el 1972 –pertanyent a la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril (FCAF)–, que té per objectiu posar a disposició del centenar de socis grans maquetes a diferents escales que permeten fer-hi córrer trens reals en miniatura.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Torre Montserrat de Llinars del Vallès

La Torre Montserrat , està situada en el carrer Montserrat Cullell, 12, de Llinars del Vallès.

És un edifici de tipologia ciutat-jardí de planta baixa i pis.

Del cos central de la façana principal sobresurt un cos i galeria coronada per una balustrada.

A banda i banda se situen dues torres de planta quadrada, una amb coberta plana i merlets i l’altra coberta amb telada a quatre vessants.

Del cos central, cobert a quatre aigües, sobresurt un torre de planta hexagonal coronada per merlets i teula.

A la banda dreta hi ha un cobert senzill amb elements formals eclèctics.

Tots els emmarcaments de l’edifici són de totxo vermell vist.

L’arribada del ferrocarril l’any 1855, en molt municipis allunyats de les grans ciutat,  comportà el naixement dels primers eixamples amb cases entre parets mitgeres, i de l’altra un conjunt de cases de tipologia de ciutat-jardí.

En l’actualitat, hi ha darrera de La Torre Montserrat, la plaça amb jardí públic “Ventura Gassol”.

La Torre Montserrat , està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé