Balneari Codina de Tona

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Codina esta en el carrer de  Manresa, 59 de Tona.

Us passo la seva historia:

  • La primera font d’aigües sulfuroses es va descobrir per casualitat prop del Mas de la Font el 1874.
  • Fou estudiada i donada a conèixer pel metge de Tona Dr. Antoni Bayés i Fuster. Les prospeccions efectuades a continuació van donar lloc a la implantació de diversos balnearis.
  • Les aigües de la deu del Balneari Codina es descobriren el 1910 després d’un estudi del Doctor F. Terricabras i Comella.
  • El Manantial Codina, inaugurat el 1913, és el darrer balneari que es va construir dels quatre que va arribar a tenir Tona.
  • El balneari s’amplià el 1929 i continuà obert al públic fins al 1984 quan va tancar a causa d’infiltracions d’aigües residuals.
  • Reobert el 1990, actualment és l’únic balneari de Tona. Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l’afecció del coll.
  • Situat fora del casc urbà de Tona, al peu de la carretera de Tona a Collsuspina i Manresa, el balneari va afavorir un creixement urbà entorn seu amb la construcció d’importants cases senyorials, com ara les torres Caminals, Canals i Bohigues.

Edifici civil de planta baixa més dues plantes amb teulada als quatre vents i de planta quadrada. Totes les cantonades són de pedra treballada.

A la façana principal i a la dreta de la casa hi ha una galeria amb barrots de baranes artificials millorada amb material d’imitació de pedra. Hi ha amplis finestrals amb arcades semicirculars.

Dalt la teulada hi ha la data de la coberta a l’any 1913 i també a la banda dreta una petita torreta per a repòs. Hi ha detalls de ferro forjat, com una escala a la façana esquerra i la porta exterior de l’entrada.

Una ampliació en els anys 20 amb una terrassa mirador li dóna l’aspecte actual.

El Balneari Codina és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Casa Sors de Centelles

La casa Sors està ubicada en la Plaça Major, 12 de Centelles.

Us passo la seva història :

  • Aquesta edificació està situada davant el Palau Comtal i es construí en el segle XVIII.
  • Antigament fou seu de la notaria i actualment hi viu la família Sors

Destaca a la façana principal un gran portal rodó de pedra treballada emmarcat per dues columnes rectilínies amb forma estriada que sostenen un frontó amb formes circulars. A banda i banda, si bé reformat, també trobem un relleu.

Al primer pis hi ha dos balcons amb guardapols i ferro forjat situats a les parts laterals de la façana.

A la part superior central hi ha tres petits balcons de pedra treballada i, ja formant les golfes, una eixida de cinc arcs rebaixats, un d’ells tapiat.

La Casa Sors és un edifici de Centelles  inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Modernista de can Miret de Sant Antoni de Vilamajor

La Casa  de can Miret, ja qui diu can Millet, està situada al carrer França, 22 de Sant Antoni de Vilamajor.

És un edificació entre mitgeres amb una alçada de planta baixa i dues plantes pis amb una façana on s’hi concentren molts dels trets característics del modernisme.

Els materials son els típics emprats per Manuel Raspall , com maó vist, pedra carejada, ceràmica, ferro forjat…, recursos formals com l’arcada de la planta baixa, el balcó de la primera planta, les finestres de la segona. A l’interior es mantenen alguns dels espais i elements decoratius originals.

La Casa Miret, és una obra modernista de Sant Antoni de Vilamajor, declarada com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Dues cases emblemàtiques : Cal Guinard i Casa Joan Anglada de Viladecans

Cal Guinard  està situat en l’Avinguda de la Generalitat, 29 de Viladecans.

Es un edifici residencial d’estil Modernista construït per Agustí Planella Poletti, durant el període de1911-1929. També aquesta casa es coneix  com Cal Magret.

Casa de planta rectangular construïda amb pedra i maó i amb les façanes arrebossades. Consta de planta baixa, pis i terrat amb torre emmerletada. Destaca la simetria i l’alineació de les obertures. A la planta baixa, a la façana principal, hi ha dues portes que centren una finestra i al primer pis un balcó corregut amb barana de ferro forjat i tres sortides.

A la façana lateral hi ha quatre finestres distribuïdes simètricament, dues al primer pis i dues a la planta baixa; les de baix tenen fals guardapols (pintat), mentre que les del primer pis tenen l’arc en relleu. La barana del terrat es troba dividida en set trams tot formant una ondulació. Tots els arcs guardapols, tant de finestres com de portes, són esglaonats.

Fa anys que es una casa okupa, fet que es posa de manifest en les pintades que embruten les façanes i l’estat deplorable en general, tota una verdadera pena.

En el cas de La Casa Joan Anglada, està situat en l’Avinguda de la Generalitat, 51 de Viladecans.

Es un edifici residencial d’estil Modernista construït per Ezequiel Porcel Alabau, durant el període de1911-1929.

Es tracta d’una casa de planta baixa, pis i terrat interessant per la decoració de la façana. A la planta baixa hi ha la porta emmarcada per dues finestres, mentre que al primer pis hi ha una finestra emmarcada per dues portes de balcó. Totes les obertures són emmarcades per arcs guardapols: els de la planta baixa apuntats i els del pis mixtilini. La façana és coronada per un seguit d’arcs cecs d’intradós força ample sostingut per mènsules. El terrat és tancat per una barana de trams esglaonats.

Tant els arcs guardapols com els arcs cecs i el passamans esglaonat de la barana del terrat són fets amb maó vist pintat de color vermell. Al damunt mateix de la porta hi ha una estrella, dibuixada amb llistons de maó, que sembla contenir unes inicials inscrites.

La Casa Joan Anglada esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans, Relats en Català i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé