Record d’una Font : La Font de la Pólvora de Girona

Avui us presento tres articles

La Font de la Pólvora és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l’est de la ciutat i al costat de l’àrea de Mas Ramada. És una de les zones més deprimides i marginals de la ciutat. S’edificà a la dècada del 1960 per allotjar les onades migratòries de la resta d’Espanya que arribaven a Girona i que no disposaven d’habitatge.

A finals de segle XIX i principis del segle XX, de les moltes fonts naturals de les rodalies de la ciutat, la més visitada era la Font de la Pólvora, que estava situada en la vall de Vila-roja, a prop de l’antic Polvorí.

Era lloc de trobada de famílies i amics, per fer una àpat i beure de l’aigua, tenia gust a ferro i amb un lleuger gas, típica en moltes de les fonts d’aquestes contrades.

L’any 1907 Fidel Martínez va encarregar a l’arquitecte Rafael Masó la construcció d’un edifici de nova planta al costat de la coneguda Font de la Pólvora.

L’objectiu era embotellar les seves aigües carbòniques per ser comercialitzades amb finalitats mineromedicinals. Les diferents fonts carbòniques de la ciutat eren lloc d’esbarjo i trobada amb els amics, que prenien les aigües a peu de font, però l’aigua també s’envasava i es distribuïa en ampolles de vidre que es podien comprar en quioscos i farmàcies.

Amb la davallada de les ventes a partir del primer quart del s. XX s’aprofitaran aquestes fonts naturals per l’obtenció d’àcid carbònic natural que va fer de Girona un important productor de begudes carbonatades.

Us passo un document de Josep M, Arjona, sobre La Font de la Pólvora i el Barri :

http://www.riarte.es/bitstream/handle/20.500.12251/1357/La%20Punxa%20055.%202018.%20pp.%2025-32.%20La%20font%20de%20la%20p%C3%B3lvora.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Ara sols tenim el record amb el nom que va donar peu a un Barri de Girona, La Font de la Pólvora i de llibres que s’han publicat.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Girona

Adfaptació al Text : Ramon Solé –  Imatges antigues : Arxiu Rasola

Historia de l’Aigua de Vilajuïga, una embotelladora d’un petit poble

Avui us presento l’historia d’una aigua, la de Vilajuïga, segur que heu sentit nombrar-la, pot ser que a les grans ciutats no arribi…

Pues iniciem aquesta petita, per ho, important historia d’un aigua natural i pot ser fins i tot medicinal…:

  • S’explica que, en uns terrenys del petit poble de Vilajuïga hi havia un pou, del qual no se sap qui era el propietari, i la gent del poble baixava per unes escales a buscar aigua, que deien que era molt bona perquè de seguida se li van atribuir propietats mineromedicinals.
  • La mina de l’aigua de Vilajuïga neix, al peu de la serra de la Verdera, que forma el massís del Cap de Creus. La deu baixa, fins aquesta població, dins d’una finca.
  • Un home del poble, en Ramon Margineda, va ajuntar a sis famílies de dins i fora de la vila i va constituir una societat sota el nom d’Aigües de Vilajuïga.
  • El 15 de juliol de 1904 va ser declarada aigua d’utilitat mineromedicinal.
  • A partir de llavors, la societat va començar a comercialitzar el producte, que s’envasava en ampolla de vidre, i es distribuïa per Girona, Barcelona, Andorra i, un temps més tard, per gairebé tot Catalunya. Les ampolles d’aigua es portaven fins a Barcelona a través del port de Roses, en un vaixell de càrrega que es deia L’Empordanès
  • Curiosament aquella gent de Vilajuïga i dels afores anava a l’empresa a buscar aigua, des de les hores només els en donaven quatre ampolles per persona.
  • En els anys 1927 i 1928 l’aigua de Vilajuïga s’exportava també a Buenos Aires (Argentina).
  • El 1929 l’empresa canvia de societat i la presideix Martí Badosa com a accionista majoritari. No canvia res i tota la feina se segueix fent igual que en els primers temps.
  • Durant la Guerra Civil no va parar la producció i l’empresa va passar a mans d’un comitè, que gairebé la porta a la ruïna.
  • A la postguerra, l’any 1942, compraven vagons sencers d’ampolles de vidre, les omplien d’aigua i les tornaven a la seva destinació, sobretot Barcelona, La Corunya i Madrid.
  • Entrem a una era nova i moderna, l’any 1980 es va estrenar les màquines automàtiques per netejar, omplir, tapar i encaixar.
  • 5 abril 2017, l’empresa ha comunicat el seu tancament i que ja han aturat la distribució del producte. Set treballadors quedaran sense feina. L’Ajuntament confia que algun inversor s’interessi per la societat i l’aigua de Vilajuïga pugui tornar al mercat.

Molt de reso va tindre el tancament, com us mostro a continuació ,

  • El Puntavui

http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1111913-aiguees-minerals-de-vilajuiga-tanca-despres-de-113-anys.html

  • Informatius TV3 i 324

http://www.ccma.cat/324/vilajuiga-es-queda-sense-la-seva-aigua-amb-gas-embotellada/noticia/2782126/

  • Homenatge a l’Aigua de Vilajuïga des de l’Hotel Duran

http://www.hotelduran.com/homenatge-laigua-de-vilajuiga-des-de-lhotel-duran/

Per fi, una solució  ….:

  • Reobre la producció d’aigua l’embotelladora de Vilajuïga gràcies a la firma Grifols :

https://www.gerio.cat/noticia/283411/grifols-compra-aigues-de-vilajuiga-amb-el-compromis-de-mantenir-lempresa

L’Hotel Central de Vilajuïga, va ser com un lloc d’estada com si fora un balneari sense ser-ho, donat la proximitat a la planta embotelladora del poble, molt gent principalment de Barcelona i Girona, anava a beure l’aigua de Vilajuïga !

Recordem que aquesta aigua, abans es venia a les farmàcies, ja que tenia un equilibri mineral molt particular i era, igual que ara, molt rica en calci i magnesi, esperem que segueixi produint en el be de tots i totes que ens agrada l’aigua de la nostra terra. !

 

Recull de dades, recull d’arxiu d’imatges i Text : Ramon Solé