Edifici de l’antiga Fabrica de Teixits Rase de Cardedeu

L’edifici de l’antiga Fabrica de Teixits  Rase, esta ubicat en el carrer de Llinars, 61 i amb l’avinguda Jaume Campmajor  de Cardedeu.

Al principi, va ser coneguda com La fàbrica Sanesteve, cognom de qui varen ser els fundadors.

Teixits  Rase va ser fundada pels germans Ramon i Josep Senesteva Aubanell, inaugurada el 29 de març de 1914 un any desprès de l’arribada de l’electricitat.  

Van aprofitar que a Cardedeu feia un any que l’electricitat havia arribat a la població, per poder ser mes competitius en la producció tèxtil, que no pas industries d’aquella època que utilitzaven altres medis.

El lloc que van construir les primeres naus de planta rectangular, era on fins a les hores zona agrícola, hi havia poques cases i alguna masia dispersa.

Acabada la Guerra Civil, va formar una societat anònima anomenar-se Tèxtil Rase.

La fàbrica va estar en producció i activa fins fa ben pocs anys en rere, per axo presenta un bon aspecte exterior.

Tèxtil Rase fàbrica de cultura, serà un equipament social i cultural per a totes i tots,

s’espera que durant l’any 2019, pugui haver una reordenació de serveis i activitats que pugui desenvolupar en aquets gran espai.

Us passo informació apareguda en el9nou, sobre la citada reforma :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/el-departament-de-cultura-avala-la-reforma-de-la-textil-rase-de-cardedeu/

La Tèxtil Rase està classificada com a Bé Cultural d’Interès Local i inclosa en el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu.

 

Recull de dades : Carme Clusellas i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Fàbrica Isidre Comas de Granollers

El lloc on estava ubicada La Fàbrica Isidre Comas, era en l’espai dels carrers actuals de carrer de Sant Jaume, 60 , carrer d’ Anníbal , carrer Molí, carrer de Menéndez Pelayo, carrer Princesa i carrer Fontanella de Granollers.

La Fàbrica Comas, va ser coneguda com Ca l’Isidro,  va dedicar-se fins a l’any 1967 a la indústria tèxtil, estava situada al voltant del nucli històric, seguint la tendència de la indústria tèxtil del segle passat, situada en aquell temps, en el nucli exterior de Granollers.

Aviat però, aquesta indústria, degut al creixement urbà, quedà inclosa al primer eixample.

Us dono informació d’aquesta important empresa a la llarg de la seva historia :

  • La firma Buenaventura e Isidro Comas apareix l’any 1890 amb 40 telers.
  • L’edifici, però, no es basteix fins a l’any 1899.
  • Elaborà principalment cotó, i, l’any 1919, ja hi havia 168 telers mecànics en una secció de tintoreria.
  • Durant la Guerra Civil, l’empresa es col•lectivitza, seguint la mateixa dinàmica que la resta de fàbriques de Granollers i de tot el país.
  • L’any 1937, dos dels fills de Bonaventura Comas, Peret i Ventura, són assassinats. Quan acaba la guerra, una part de la gestió de la fàbrica passa a ser de Josep Comas, l’únic fill viu de Bonaventura Comas, que també és conegut com a Pepet o Pepitu Co-mas.
  • Després de la Guerra Civil, la indústria experimenta un nou creixement. Hilados y Tejidos Comas SA és una de les principals empreses tèxtils de Granollers i una de les dues fàbriques granollerines que fan el cicle complet de fabricació tèxtil.

Era un edifici industrial de planta i pis cobert a dues vessants, en un espai quadrangular, amb dues façanes: una al carrer St. Jaume, l’altre a l’interior. La façana exterior està composta per una successió lineal de finestres que, al plànol original, són obertures el•líptiques, però que ara presenten el mar pla. La porta d’accés està rematada per un gran frontó d’estil clàssic.

L’enderrocament  i construcció d’un edifici de protecció oficial entre els carrers Annibal i Molí, amb un pàrquing públic i la corresponent plaça de Can Comas, anomenada actualment Jardins de Salvador Casanova i a la part sud de l’antiga fabrica blocs de pisos amb el seu corresponent pàrquing privat.

De la gran fàbrica tèxtil només es conserva la xemeneia 

i la portalada de l’entrada al recinte tèxtil.

La Fàbrica Isidre Comas és una obra eclèctica de Granollers  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Farinera Moretó de Mollet del Vallès

La Farinera Moretó, és una de les indústries mes importants de Mollet del Vallès, situada en Rafael Casanova, 77 – 79 amb Roda de la Farinera d’aquesta ciutat.

L’empresa fou fundada el 1883 per Josep Moretó i Prat, a Sant Martí de Provençals, i l’any 1890 s’instal·là a Mollet, on avui, encara en mans de la mateixa família, continua funcionant.

Fou inicialment una serradora, però per aprofitar l’excés de força de la màquina de vapor, el 1895 s’hi va instal·lar un molí i es va començar a moldre gra dels pagesos de Mollet i de les rodalies.

A la llarga el molí es va convertir en el principal negoci de la família, de manera que l’any 1918, quan es va construir la farinera a l’emplaçament actual, ja s’abandonaren totalment les activitats de la serradora.

Aleshores l’empresa ja era gestionada pels fills del fundador: Martí, Joan i Miquel.

Joan Moretó fou alcalde de Mollet de gener a maig de 1918 i de març de 1919 fins a l’abril de 1920, ja que el 26 de maig de 1918 el consistori que presidia fou destituït per ordre del governador civil, a causa de la impugnació de les eleccions per coacció al vot; va ser substituït en el càrrec per Josep Ribas.

Actualment està dirigida per un membre de la quarta generació i ha esdevingut una de les primeres empreses espanyoles del sector.

Cal destacar  la casa Moretó, situada en un costat de la Fabrica i que va ser la residencia familiar, obra del arquitecte Domènec Sugrañes.

A l’edifici de la residència, de trets noucentistes, s’hi poden admirar flors decoratives esgrafiades a sota la cornisa, engaltats ceràmics a les cantonades i gàrgoles de ceràmica en verd, en un edifici emblanquinat amb coberta de teula àrab, ràfecs eixamplats i talaies.

Us passo la Web de la Farinera Moretó de Mollet del Vallès :

https://www.moreto.cat/

La casa Moretó, és un immoble inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 

 

Dades extretes de : Diccionari Bibliogràfic d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental, de l’Ajuntament de Mollet del Vallès i La Xarxa.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica de la Font de l’Escot de Granollers

La Fàbrica de la Font de l’Escot de Granollers, sols es un record per la ciutat de Granollers.

Estava situada on ara son els carrers de La Font de l’Escot, Ramon Llull i de Corró a Granollers, i que ocupant els que forent els terrenys de la Fabrica tèxtil.

En 1850 havia una fabrica que es subministrava per fer girar una gran roda, de l’aigua d’una font, per aquest motiu popularment es deia “la Fabrica de la Font”.

Temps mes tard, en 1864 va passar se a dir, La Fàbrica de la Font de l’Escot , donat que per tenir aigua suficient per la seva industria tèxtil va posar en funcionament maquinaria a vapor, per aquest motiu, Francisco Ciuró va arrendar l’aigua de l’abundant Font de l’Escot a M.Sans.

L’any 1880, formaven l’empresa la unió de diversos propietaris, com Clariana, Ciuró i Auge i Cia., per així, poder ser mes competitius en el mercat tèxtil.

Als anys 20 del segle passat,  s’hi va instal·lar de manera provisional  un forn de vidre, propietat de Josep Sans important empresari de Barcelona.

En l’any 1925, dintre del recinte havien diverses empreses, com  una fusteria, un magatzem de fustes, de coles, diverses petites empreses de teixits i de confecció de camises, entre altres.

En els últims cent anys, van ser el propietaris de l’edifici de la Fabrica Font, la família Tomas Salvany, anys mes tard les germanes Alsina i per últim van ser els senyors Valls.

Es va portar a terme l’enderroc de tot el conjunt de la Fabrica La Font en l’any 2004.

Actualment sols queda el record  de la Fabrica La Font, amb la Xemeneia 

i l’espai Porxat.

 

 

Recull de Dades : Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Fabrica de Calisay d’Arenys de Mar

Calisay és un licor estomacal d’herbes aromàtiques la fórmula del qual sembla provenir d’un monestir de Bohèmia, posteriorment fabricat a Blanes (la Selva) i a partir del 1896 a Arenys de Mar per la família Mollfulleda a la Factoria Calisay i remodelada el 1940-41 segons projecte de Cèsar Martinell, i de nou als anys cinquanta.

El lloc on hi ha l’edifici Calisay, havia estat ocupat inicialment per un molí fariner, l’anomenat “Molí de Dalt”.

Les façanes s’inspiren en l’arquitectura popular, i utilitzen un ampli repertori d’elements neogòtics o neoromànics com : galeries d’arcs de mig punt, finestres coronelles o d’arc conopial, motlluratge goticista amb mènsules esculpides.

A la dècada del 1980, la fórmula va passar a mans de RUMASA, que va continuar elaborant el licor a Arenys de Mar. A finals dels 80, quan RUMASA va ser expropiada per ordre del Ministre d’Economia i Hisenda del Govern Espanyol.

La marca va passar a mans de l’empresari Pedro Rovira, que en va traslladar la producció a Móra la Nova.

En plena decadència de la indústria licorera catalana, l’edifici Calisay va passar a titularitat municipal i l’Ajuntament d’Arenys de Mar i el va reconvertit en un Centre Cultural.

Tot i que el funcionament del Centre encara no ha arribat al 100% podeu trobar-hi els següents serveis:

  • Ràdio Arenys de Mar
  • L’Escola Municipal de Música Carles G Vidiella
  • La Regidoria de Cultura
  • Defensor del Ciudatà
  • La Regidoria d’Educació
  • La Regidoria de Participació Ciutadana
  • Auditori
  • Sala d’Exposicions
  • L’Espai Jove
  • L’Esplai de la Gent Gran.
  • L’Espai d’Entitats

L’adreça és Riera del Pare Fita, 31 –  08350 Arenys de Mar.

 

Text : Ajuntament d’Arenys de Mar

Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica Pujol i Bausis – La Rajoleta – d’Esplugues de Llobregat

La fàbrica Pujol i Bausis , coneguda com “la rajoleta”, estava emplaçada a Esplugues de Llobregat, fou una de les empreses més notables i importants  a Catalunya, en el sector de la ceràmica en la segona meitat del segle XIX i començaments del XX.

Les qualitats argiloses de les terres d’Esplugues van propiciar l’establiment d’algunes bòbiles a la zona i rodalies.

La fàbrica Pujol i Bausis, que s’havia iniciat amb la producció de maons, s’anà especialitzant, progressivament, en la fabricació de rajoles i elements decoratius.

Us passo els fet mes destacats a la llarg de la seva historia :

  • Les primeres referències a la fàbrica de maons, són de 1858, si bé va tenir una activitat inestable a causa de discrepàncies entre els seus socis fundadors, en Joan Terrada i Jaume Gelbert.
  • És entre els anys 1870-1874 que tancada i reoberta en diverses ocasions.
  • L’any 1874passà a ser gestionada per la família Pujol, i Jaume Pujol i Baucis pren la direcció de la fabrica.
  • L’any 1876 se’n fa propietari del 100% i segueix dirigint-la fins a la seva mort l’any 1892, amb l’ajuda dels seu fill Pau Pujol i Vila.
  • La introducció del vapor el 1886, la recuperació de la tècnica del daurat, la constant tasca d’experimentació amb nous materials va fer que els màxims exponent de l’arquitectura de final de segle confiesin les seves comandes a la fàbrica.
  • Els dos forns d’ampolla van ser construïts el 1913-14 i destinats a la cocció del gres i pasta blanca.

La fàbrica, amb la seva última denominació “Industrial Cerámica Vallvé, S.A.”, va deixar de funcionar l’any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.xatic.cat/ca/llocs-per-visitar/centres-dinterpretacio/museu-de-ceramica-la-rajoleta-esplugues-de-llobregat/63/0/19

MUSEU DE CERAMICA “LA RAJOLETA” D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Actualment és un equipament cultural ubicat dins del recinte de l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis “La Rajoleta” i habilitat com a centre de ceràmica i arqueologia industrial.

Informació de l’exposició permanent a “La Rajoleta” :

http://www.museus.esplugues.cat/exposicio-permanent-la-rajoleta/

La ubicació de “la rajoleta”,  és el Passatge del Puig d’Óssa, d’Esplugues de Llobregat, Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fàbrica de Can Torras i les dues xemeneies de Granollers

La Fàbrica de Can Torras, va ser fundada  per Pau i Francesc Torras, va ser una de les màximes exponents de la indústria tèxtil a Granollers.

La Fabrica va establir-se amb unes modernes instal·lacions, per aquelles èpoques,  al carrer de l’Aurora, on actualment hi ha la Rambla de Josep Tarradellas i on trobareu les dues antigues  xemeneies de la fàbrica.

L’emplaçament permetia estar a prop de l’estació del tren, per la rebuda o enviament dels teixits i altres materials.

El temps va passar i van morir els fundadors, la fàbrica fou dividida en dues fabriques :

Una d’elles, la va portar la direcció de fill de Frederic Torras, fill i hereu de Pau Torras, que fou coneguda com can Federico. Aquesta part va ser adquirida mes tard per Roca Umbert, que hi instal·là la seva filatura pròpia.

La segona,  ho van portar la saga familiar : Viuda de Joan Torras, fill i hereu de Francesc Torras, va ser gestionada pel fill i hereu de Joan Torras, Francesc Torras i Villà (que dóna nom al parc contigu) i el seu germà Paulí.

A la dècada de 1940, can Torras va canviar la raó social per Industrial Torras SA, essent propietat de la família Torras.

Al no disposar de filatura a Granollers, n’adquirí una a Guardiola de Berguedà. A Granollers disposava de les seccions de teixit, tint, blanqueig, acabats i manteniment; i s’hi fabricaven sarges, setens i teixits a quadres, entre d’altres productes. 

Can Torras no va poder aguantar i va tancar en 1988. Motiu per el qual es va edificar en la zona que havia ocupat la fàbrica.

A l’actual Rambla de Josep Tarradellas hi trobem les dues xemeneies de la fàbrica que encara es conserven, com a símbol de l’industria a Granollers.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Colònia industrial Can Bertrand de Sant Feliu de Llobregat

En Manuel Bertrand fundà la seva fàbrica el 1861, serà en els anys La Colònia Industrial de Can Bertrand, en un inici formada per una única nau, amb el temps va esdevenir un conjunt fabril compost per sis naus industrials.

Eren èpoques difícils pels treballadors, obrers i obreres, adults i nens, treballant 12 hores diàries per un salari insuficient i sobre tot per les dones, que treballaven el mateix que els seus companys però  cobraven un 60% menys.

Can Bertrand, en les cases dels carrers de Sant Antoni i Santa Maria i els anomenats pisos Bertrand, eren destinats a ser habitatges pels obrers de la fàbrica, un edifici per la casa del director de la fàbrica, també, hi havia la casa de l’amo actualment és el casal de Joves, total, un poble dins de Sant Feliu de Llobregat.

Cal destacar, que La fàbrica va ser pionera en la implantació de la màquina de vapor l’any 1873, i al seu dia la més important de Sant Feliu de Llobregat, tant per la seva producció com pel nombre de treballadors i treballadores, a finals del segle XIX donava feina a més de 500 obrers, la major part dones.

S’hi va instal•lar una fàbrica tèxtil d’estampats de cotó i teixits de pana, i la seva activitat va romandre fins l’any 1961.

Més tard, s’hi van establir petites i mitjanes indústries dedicades principalment al sector de l’aixeteria.

A instàncies de l’Ajuntament, s’ha conservat i s’ha rehabilitat com a equipaments per a la docència i formació i altres dependències públiques per la població de Sant Feliu.

Els edificis s’ha mirat de conservar el màxim possible de l’estructura originat adaptant tècniques modernes que facin un equilibri casi perfecta.

La zona ho hi ha els edificis de La Colònia Industrial de Can Bertrand disposen d’espai verd obert a la gent de Sant Feliu de Llobregat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé