La Patronal de Sant Quirze del Vallès

La Patronal  està en l’avinguda de Pau Casals, 86-88 de Sant Quirze del Vallès.

Us passo dades històriques :

  • Es va construir durant l’any 1922.
  • Va ser el punt de trobada de propietaris i, en general, de la gent benestant del poble.
  • Durant els anys 20 al 40 del segle XX, la Patronal esdevé el centre social i cultural del poble i acull actes socials com ara obres de teatre i balls de l’època.
  • Durant la Guerra Civil, s’hi organitzen balls en benefici dels ferits per la guerra.
  • Després de la Guerra Civil, l’edifici de la Patronal es va dividir en dues parts, que van allotjar el Cafè Espanyol i un taller.
  • L’any 1998 s’inicien les obres de rehabilitació de l’edifici, que es transforma en un nou equipament per a Sant Quirze.

En l’estat original, la part de dalt de l’edifici, avui denominada Sala Històrica, era la sala de ball i també disposava d’un petit escenari.

La part del darrere d’aquest equipament era un jardí, on s’hi celebrava el tradicional ball del fanalet.

Actualment en la planta baixa, disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent per a espectacles de petit format, amb una capacitat per a 265 persones

i acull actes relacionats amb les arts escèniques com obres de teatre i concerts de més gran format així com representacions diverses.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Josep de Moià

L’Església de Sant Josep està situada en el carrer de Sant Josep, 1, amb cantonada al de Sant Sebastià, a l’antic Raval de Dalt de la vila de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta església fou edificada sota la invocació de Desterro de Jesús Nostre Senyor, pel. Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l’església parroquial de la vila de Moià i rector de St. Pere de Marfà i per la seva germana Lluïsa Busquets, vídua.
  • Fou beneïda solemnement pel senyor bisbe de Vic Fra Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d’octubre de 1620.
  • Posteriorment, s’afegiren el presbiteri i la capella dels Dolors.
  • La imatge pètria de St. Josep a la fornícula angular de la façana fou posada poc després de la fundació del santuari.
  • El 1865 es restaurà la façana principal.
  • L’església fou tancada al culte des del 1936.

Església de nau única amb coberta a dos vessants. Posteriorment han estat afegits el presbiteri i la Capella dels Dolors. Obra de pedra amb emblanquinament. La façana presenta portal rectangular, emmarcat per dues pseudopilastres de pedra i coronat per un frontó semicircular truncat. En el timpà del frontó, llinda amb imatge de Sant Josep. En el xamfrà de l’immoble, fornícula amb la imatge del mateix sant.

A mà esquerra de la porta d’accés hi ha una font amb data de l’any 1870.

Desafectada per al culte i transformada en sala d’actes i casal cultural per a conferències, exposicions i actes culturals, en algunes èpoques havia estat la seu i taller del grup teatral La Fura dels Baus.

L’Església de Sant Josep  és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Moià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga església i convent de Sant Francesc de Granollers

Durant uns dies us estic presentant diferents Esglésies d’arreu de la província de Barcelona.

L’Antiga església de Sant Francesc, esta situada en el carrer d’Antoni Espí i Grau 1 amb carrer de Corró de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • En la sessió del Consell del 25 de maig del 1571, s’exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l’assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares
  • L’antic convent de Sant Francesc de frares mínims, fou fundada el 1578.
  • Fou desamortitzada el 1835 i oberta al culte com ha esglesia.
  • Durant l’any 1936, en què va esser incendiada.
  • El 1956, un cop restaurada, era convertida, sota el patrocini de Pere Maspons i Camarasa, en la Casa de Cultura Sant . Francesc,
  • Alberga actualment una sala d’actes, sales d’exposicions i l’hemeroteca municipal.

Es conserva l’església i part del convent, convertit en Casa de Cultura. Te dues portes gairebé iguals, una al frontis i una altra al lateral.

Les portalades, de columnes jònico-romàniques i basament amb decoració floral, són coronades per un frontispici triangular amb tres boles.

Al frontó hi ha un escut dels Perpinyà, donadors dels terrenys.

La planta és d’una sola nau sense creuer amb absis pla i quatre capelles, que segueix l’estil greco-romà. Te tres arcades inferiors i sis superiors de maons sense arrebossar.

La Casa de Cultura Sant Francesc és una obra neoclàssica de Granollers protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Milà o La Pedrera de Barcelona – 1ª Part #

L’empresari Pere Milà i Camps va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Antoni Gaudí en l’any 1906.

Aquest edifici portaria el cognom del  seu propietari, casa Milà.

La façana de l’edifici simula el mar en moviment, on les onades juguen amb les algues de ferro forjat que són en realitat els balcons i que van ser dissenyades en gran part per Josep Maria Jujol.

En el temps va ser batejada despectivament com La Pedrera, nom popular pel qual és coneguda fins avui internacionalment, mes que casa Milà.

L’antiga residència dels senyors Milà, actualment acull un gran espai d’exposicions.

Cal destacar les golfes, de 800 m2, que Gaudí va concebre de forma independent a la resta de l’edifici.

Antigament hi havia els safareigs i actuava com a regulador tèrmic, aïllant l’edifici de temperatures extremes.

L’any 1953 aquesta darrera planta de La Pedrera va ser remodelada per l’arquitecte Francisco Barba Corsini, qui va crear tretze apartaments de lloguer, d’estètica moderna i allunyats del projecte gaudinià.

L’edifici va ser adquirit, el 1996, per la Caixa Catalunya, se li va retornar el seu aspecte original.

El terrat es d’una coberta insòlita i carregada de força artística, se situen els diferents elements: badalots o caixes d’escala, torres de ventilació i xemeneies.

De formes dinàmiques i simbòliques de lliure interpretació,

es corresponen amb una funció utilitària preconcebuda.

Aquests elements són tractats amb trencadís de ceràmica, pedra, marbre i vidre, una meravella arquitectònica.

Per a mes amplia informació sobre La casa Milà podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Mil%C3%A0

Casa Milà o La Pedrera, en l’any 1984 fou declarada Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

 

Recull de dades : Fundació La Pedrera, Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros de Martorell

La Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros, està situada en l’avinguda  Vicenç Ros, s/n  amb Plaça de la Font de la Mina de Martorell.

Durant  l’any 1977 i en memòria i homenatge a Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) col·leccionista, empresari i alcalde de Martorell,

s’inaugurà en un costat de la Plaça de la Font de la Mina, aquest edifici de planta circular i esvelt disseny arquitectònic per acollir el fons de ceràmica del pintor Joaquim Mir adquirit el 1972 per l’Ajuntament de Martorell.

L’edifici es caracteritza per la seva coberta ondulada de formigó que pivota en una columna nua del mateix material, situada davant de l’entrada.

Forma part del conjunt de d’edificis pertanyents al Museu de Martorell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de can Cortes de Palau-solità i Plegamans

La Masia de can Cortes, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-solità i Plegamans .

Us passo la seva historia i detalls d’aquesta bonica Masia ,

La Masia és del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada.

És de tipus basilical, amb el cos central més alt que els laterals.

Té tres pisos: planta baixa, primer pis i golfes.

A la planta baixa hi veiem dos portals d’arc rodó de mig punt dovellats.

Al primer pis, finestres rectangulars de diferents mides i treballs als emmarcaments.

Golfes sota teulat amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit.

La coberta és de teules àrabs de diferents nivells, que comencen a dos aigües en el cos central més alt i continuen en els laterals.

Anteriorment havia tingut una portalada emmarcada, envoltant el pati davanter de la masia.

La remodelació es va realitzar entre els anys 1990 i 1992 mitjançant una Escola Taller amb l’aportació del Fons Social Europeu.

La Masia de can Cortes de Palau-solità i Plegamans , és la seu de :

Biblioteca municipal, exposicions, auditori, venda d’entrades, informació d’activitats culturals, espais per a entitats.

Serveis Tècnics de Cultura i Esports, Centre de Normalització Lingüística.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Palau-solità i Plegamans  i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé