Seu Ègara, esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa

El conjunt de les Esglésies de Sant Pere es troba al bell mig del parc de Vallparadís, sobre el turó on hi ha l’antic nucli de Sant Pere de Terrassa.

Fou la seu del Bisbat d’Egara des del segle V. Aquí se celebrà el Concili del mateix nom l’any 615.

Un pont del segle XVII, comunica el recinte amb la vila medieval i el centre històric de la ciutat.

Els temples de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, que originalment configuraven la “catedral” paleocristiana d’Ègara, responen a múltiples etapes constructives que han deixat la seva empremta en forma de varietat d’estils –des del tardo romà fins al gòtic- i disciplines artístiques. Es tracta, doncs, d’un conjunt monumental únic a Catalunya.

La primera construcció és un conjunt paleocristià que exerceix com a seu del bisbat d’Ègara i del que encara hi ha vestigis als temples de Santa Maria i Sant Miquel.

El fet que hi hagi tres esglésies ha estat interpretat històricament com una “còpia” del model bizantí de l’antiguitat –dues esglésies i un baptisteri- però després de les darreres excavacions (2000-2007) els estudiosos pensen que l’església de Sant Miquel no funcionava com a baptisteri, sinó que tenia un ús funerari.

Per tant, ens trobem davant d’una catedral paleocristiana, organitzada com una ciutat en miniatura amb diversos temples i dependències.

La segona etapa constructiva l’hem de situar als segles IX i X, després de la conquesta cristiana del territori dominat pels musulmans. Per tant, l’estil és preromànic; d’aquesta època en queden moltes mostres a les esglésies que, finalment, es van donar per acabades en una tercera i definitiva etapa, ja romànica (s. XI-XII).

Són testimoni de la seu episcopal del bisbat d’Ègara, constituït cap a l’any 450. Sobre una basílica paleocristiana es va construir l’antiga Catedral d’Ègara. Quan el bisbat va desaparèixer al segle VIII, el conjunt va anar perdent poder i l’antiga catedral va ser reconstruïda amb unes dimensions molt menors, ja de factura romànica.

L’espai és actualment ocupat per l’església de Santa Maria, del segle XII, on s’hi va instal·lar una canònica augustiniana provinent de l’abadia de Sant Ruf d’Avinyó, a França, que hi romandria fins al 1592.

Pel que fa a l’església de Sant Pere, parròquia de Terrassa, va perdre la condició parroquial l’any 1601, quan el priorat i la parroquialitat van ser traslladats al Sant Esperit de Terrassa, tot i que la va recuperar al segle XIX.

Al primer terç del segle XX les tres esglésies van ser objecte d’estudi i restauració per part de Josep Puig i Cadafalch, que també va fer excavacions a Santa Maria i Sant Miquel.

El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere i el patrimoni arqueològic i artístic que contenen constitueixen un element excepcional del patrimoni històric i artístic català, ja que abasta un període ininterromput que va des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. Són considerades el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l’art romànic català.

Durant els primers anys del segle XXI van ser objecte d’una important reordenació museogràfica, inaugurada l’octubre del 2009. Actualment formen part del Museu de Terrassa.

Per molt mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sies_de_Sant_Pere_de_Terrassa

El conjunt de les Esglésies de Sant Pere fou declarat monument nacional en el 1931 i bé d’interès historicoartístic el 1985.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Troben un cap de marbre en les excavacions a les termes romanes de Caldes de Montbui

Així apareixia aquesta important noticia el 26/05/2017, a traves de Naciódigital, i que avui voldria reproduir el text pel vostra interès :

“ La troballa, que podria tenir més de 2.000 anys d’antiguitat, se suma a les descobertes fetes durant l’excavació a l’entorn de les restes romanes de la plaça de la Font del Lleó

Segons les primeres hipòtesis, es podria tractar d’una divinitat vinculada amb les aigües termals

Aquesta setmana, en el decurs de les excavacions arqueològiques que s’estan realitzant a les termes romanes de Caldes de Montbui, l’equip d’arqueòlegs dirigit per Pere Lluís Artigues ha descobert un cap de marbre blanc de mida natural que havia format part d’una escultura romana i que podria tenir més de 2.000 anys d’antiguitat. Les excavacions, finançades per l’Ajuntament de Caldes sota la supervisió del Departament de Cultura, s’estan realitzant amb motiu de la reurbanització de la plaça de la Font del Lleó.

El cap ha estat trobat en bon estat de conservació en el rebliment de la piscina termal que hi ha al davant del conjunt visitable i suposa el primer cap d’escultura romana que surt a Caldes de Montbui associat a una estratigrafia.

Segons ha explicat Per Lluís Artigues, aquesta troballa acaba de desmentir la imatge d’austeritat que es tenia del conjunt termal calderí, i reafirma que hi havia espais decorats.

Fins al moment s’ha fet una primera neteja de la peça, a càrrec de Gamarra i Garcia. Conservació i Restauració. Isabel Rodà de Llanza, catedràtica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana), serà l’encarregada d’estudiar aquesta peça històrica i determinar la procedència, datació i identificació. Tot i així, com a primera hipòtesi de treball, es podria tractar d’una divinitat vinculada amb les aigües termals que, per l’erosió a una de les parts del rostre, estaria exposada en contacte constant amb un degoteig d’aigua.

La descoberta ha estat anunciada aquest matí durant una visita al jaciment de l’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé; la cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maite Miró; l’arqueòleg director de l’excavació, Pere Artigues; el regidor de Patrimoni, Isidre Pineda, i el regidor d’Espais Públics, Jaume Mauri.

La troballa, excepcional per les rares vegades en què es pot celebrar l’aparició d’un cap conservat d’escultura romana, ha estat celebrada àmpliament per tots els agents que intervenen en aquest projecte de recuperació del patrimoni arqueològic de Caldes de Montbui.

Excavacions arqueologiques-foto ajuntament de caldes de montbui

El cap d’escultura i la nova piscina, dues troballes importants al jaciment

Aquesta troballa se suma a la descoberta d’una nova piscina romana en el subsòl de la plaça i davant el Museu Thermalia, de dimensions més reduïdes. Amb aquesta, ja són 4 les piscines localitzades en aquest àmbit, la més important la natatio de davant les Termes Romanes, una bassa rectangular de 9 x 15 metres considerada una de les més grans de Catalunya i de tota la península ibèrica.

 Aspecte que ofereixen els excavacions arqueològiques s’estan fent a Caldes de Montbui Foto: Ajuntament de Caldes de Montbui

 La tasca feta fins ara permet tenir una planimetria de les piscines romanes i també veure quina ha estat la intervenció urbanística que hi ha hagut en aquesta zona amb el pas dels segles. Així, s’ha pogut datar restes de l’urbanisme baix medieval de la vila termal i també dels segles XIV fins al XX. També es conclou que les piscines que hi havia a Caldes de Montbui tenien una finalitat salutífera, a diferència de les piscines que hi havia a les ciutats (que eren usades com a acte social, a més del motiu higiènic).

La informació que s’està obtenint amb aquesta intervenció permetrà crear un espai amb imatges en 3D i una maqueta a escala que s’ubicaria al museu Thermalia.”

Logo de Termalia -Museu de Caldes de Montbui

És una bona excusa per que visiteu el Museu de Thermalia”.

 

Autor de la informació : Naciódigital

Recerca de la Informació : Ramon Solé