Castell d’Esparreguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparraguera

El Castell d’Esparreguera està en el camí de la Colònia Sedó al Puig d’Esparraguera.

Us passo la seva història:

  • El primer esment d’Esparreguera és del 899. En donen notícia el pare Ribas i el pare Pasqual, en una escriptura de donació d’unes vinyes al monestir de Santa Cecília de Montserrat, situades “als confins del castell de Guàrdia, prop d’Esparreguera”. Evidentment, aquest castell havia de ser l’actual castell d’Esparreguera.
  • El castell és esmentat el 963, quan Sança feu donació al monestir de Santa Cecília de l’església de Santa Coloma, del terme del castell d’Esparreguera.
  • Quan es va reconquerir el sector després de l’expedició de l’expedició d’Almansor, el comte Borrell II assignà l’indret a Berenguer d’Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després).
  • Berenguer devia construir el castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès. Aleshores hi havia població al lloc conegut com la Gorgonçana; i a l’extrem nord-est del terme ja hi hauria el castell més tard anomenat “de les Espases”, també inclòs en la senyoria del mateix Berenguer, la senyoria dels castells de les Espases i Esparreguera o la dels castells d’Esparreguera i les Espases, a partir de la fi del segle XII.
  • L’any 1188 era senyor d’Esparreguera en Ramon de Guàrdia, qui deixà el castell en testament a Guillem de Claramunt.
  • L’any 1229 el castell passà a mans dels vescomtes de Cardona, a través de Guillem de Cardona que va esdevenir senyor del castell d’Esparreguera i de les Espases.
  • Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar (comprador el 1304), en feu venda als Sacosta l’any 1308.
  • Aquests el vengueren a Ramon de Tous, qui, al seu torn, el vengué l’any 1351 al prior de Montserrat, Jaume de Vivers, darrera senyoria exercida sobre la fortalesa. La baronia d’Esparreguera s’extingí durant el govern de l’abat Domènec Filgueira.
  • El cop mortal per al castell esdevingué l’any 1812 amb l’abolició dels drets senyorials.
  • El monestir el conservà fins a la desamortització de Mendizábal de 1836.

Restes situades a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, al lloc del dipòsit de la colònia Sedó, al sud de Santa Maria del Puig, separada d’aquesta pel torrent del Puig, un declivi de terreny que se salva sense massa dificultats, prop de la desembocadura del riu Llobregat.

El Castell d’Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l’altre el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta.

Respecte al mur és possible que es tracti de l’antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d’aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota del mateix.

El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior, en una modalitat molt característica del primer romànic. Fa uns 4 metres de llarg i 0,9 metres de gruix. Destaca la seva similitud amb la muralla del castell d’Eramprunyà.

Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

El mur evidencia una reforma substancial del castell que sembla que es podria datar cap a mitjan segle XI; aleshores es podria atribuir a Bernat de Gurb o algun dels seus successors immediats.

El Castell d’Esparreguera està declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Tobella del Cairat d’Esparreguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparreguera

La Masia de Can Tobella del Cairat per accedir-hi, cal entrar per la carretera C-55, km 7,1, per la Puda, i seguir una pista forestal que porta fins la mateixa masia.

Can Tobella és una masia d’origen molt antic, documentada des del segle XIII i reformada en èpoques posteriors.

Marcel·lí Gausachs i Gausachs 1930 / Viquipèdia

És una masia de planta basilical amb coberta a dues vessants i alguns edificis anexos al voltant. Consta de planta baixa, pis i golfes.

Les obertures convinent l’arc de mig punt i allindanades. La façana està arrebissada i pintada excepte les pedres que emmarquen les obertures.

Can Tobella és un edifici del municipi d’Esparreguera inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i fotografíes : Ramon Solé

Monument als Terrissers d’Esparreguera (Baix Llobregat)

El monument al Terrissers esta en la Plaça de Santa Eulàlia s/n d’Esparreguera.

Escultura de bronze sobre un pedestal de marbre de forma quadrangular, on es pot veure a un terrisser treballant al torn, amb diverses peces de terrissa al seu voltant.

L’autor d’aquesta obra es Ramon Cuello i va ser inaugurada l’any 2006.

Us passo la informació sobre el Museu de la Terrissa d’Esparraguera:

https://www.esparreguera.cat/actualitat/noticies/id/4116.html

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Salvador de les Espases, el castell i l’església d’Esparreguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esparraguera

Sant Salvador de les Espases  està situat en el Cim de les Espases, a dalt d’un espadat aïllat, al punt de confluència entre els bisbats de Sant Feliu i Vic i dels termes municipals d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses.

L’accès es pop fer des de la Puda d’Esparreguera.

Us passo la seva historia:

  • El castell fou venut pel comte Borrell al seu fidel Guillem, de l’estirp dels Gurb-Queralt, en una data que s’hauria de situar a partir de 966 i abans del 985. EL comte i la seva muller Letgarda vengueren també a Guillem el castell d’Esparreguera, amb el qual formarà una mateixa senyoria.
  • El setembre del 985, Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller, Emma, fou presonera per Almansor, donà a la seu de Vic els seus castells de les Espases i d’Esparreguera. En acabar la contesa Guillem es lliurava ell mateix i gran part dels seus béns, entre els que hi havia aquests castells, a Sant Pere de Vic. Mort Guillem, el 933, el bisbe Arnulf de Vic, amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d’Esparreguera per l’alou de Sant Boi de Lluçanès.
  • En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d’Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt.
  • Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diverses mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat, que en conservà la senyoria fins al 1836.
  • L’església de Sant Salvador no és documentada fins al segle XIV.
  • Va ser reformada al segle XVI.
  • L’any 1924 va ser restaurada i es tornà a restaurar l’any 1985.

Està situat sobre el Congost del Cairat, a l’esquerra del riu, dalt d’una aresta espadada transversal al Llobregat. Queden, però, tan sols uns pocs vestigis al capdamunt de la roca més alta: una paret que ressegueix el seu perfil superior i part d’una mitja torre o bestorre a llevant.

Són construïdes amb petits carreus o llambordes travats amb morter, molt abundant en un conglomerat que s’adhereix als sortints i prominències de la roca.

Probablement daten dels primers temps del castell, no més tard del segle X.

La capella de Sant Salvador de les Espases té una estructura que ens indica que, malgrat es devia aixecar en època gòtica, respon a una reforma del segle XVI.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Està situada a ponent, en un lloc a redós, i conserva en la paret de migdia restes d’un paredat romànic de grans carreus que deu correspondre també a l’obra del castell de les Espases i que es podria datar cap al segle XII.

Té una sola nau, de volta baixa, i l’absis quadrangular.

Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Sant Salvador de les Espases està declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Maria del Puig d’Esparreguera

L’Església de Santa Maria del Puig està situada en el Pla del Puig d’Esparreguera.

Es tracta d’una construcció romànica sobre un petit altiplà elevat sobre la vall del riu Llobregat.

Us passo la seva historia :

  • El 985, dins del terme del castell d’Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d’Esparreguera, quan lliura els seus castells a la seu de Vic. Per tant, ja aleshores deuria existir Santa Maria del Puig, que sembla que fou edificada pels voltants del segle X.
  • Fou la parròquia del terme del castell fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. En principi era coneguda com a “església de Santa Maria”, quan encara no existia la de la vila.
  • Durant els segles XI i XII hi ha diversos esments de deixes i llegats a l’església de “ipso Pugo”, però sembla que en la majoria dels casos s’adreça al santuari occità de Nostra Dona del Puèg, a l’Alvèrnia, que aleshores era un important centre de pelegrinatge.
  • Hom esmenta que Pere Sacosta, cavaller de Barcelona i dels castells d’Esparreguera, edificà el poble en el Pla al costat de l’actual ermita, dins dels termes de Sta. Maria del Puig, segons que consta en la petició adreçada al bisbe de Barcelona, l’any 1316.
  • Esparreguera passaria, l’any 1351, al vassallatge de l’abat de Montserrat.
  • Des del començament del segle XIV, quan una primitiva capella dedicada a Santa Eulàlia fou construïda a la pobla d’Esparreguera, l’antiga parròquia del Puig començà a declinar i, especialment, després dels terratrèmols del segle XV, que la deixaren molt malmesa.
  • Després d’aquest terratrèmol es van fer ampliacions i reformes en el temple.
  • A principis del segle XVII, l’any 1612, passa a ser depenent de la nova parròquia de Santa Eulàlia, però segueix mantenint activitat pròpia.
  • El temple patí els efectes de la guerra civil (1936- 1939).
  • Posteriorment Santa Maria del Puig resta abandonada fins que el 1945 Alfred Sedó, propietari de la colònia Sedó, creient que l’ermita li pertany inicia una restauració exterior, que abandona al saber que no n’és el propietari.
  • És el 1982 quan es constitueix “Amics de Santa Maria del Puig” per fer-se càrrec de la restauració, manteniment i divulgació del monument.
  • L’any 2002-2003 veren tenir lloc campanyes d’excavació a l’interior de l’absis en que deixarien “al descobert l’antiga paret d’una església preromànica amb un paviment associat molt important”.

Edifici que s’aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.

És una església de planta de creu llatina amb una sola nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular.

Té dues capelles laterals a manera de fals transsepte afegides amb posterioritat a l’obra romànica.

Al creuer s’aixeca un cimbori de planta ovalada inscrit en un rectangle amb estructura de prisma octogonal a l’exterior, molt desfigurat degut al pes del campanar de torre que hi ha a sobre i que, almenys en la forma en què ens ha pervingut, és posterior a l’obra romànica.

En l’edifici, que evidencia moltes reconstruccions, es pot reconèixer l’aprofitament de la paret nord, preromànica, feta amb reble i pedres, llosetes i grans còdols, alguns disposats en espiga, tot plegat embegut en un morter molt abundant.

Interiorment ha estat folrada amb una paret romànica. L’absis, sense arcuacions, és d’obertura molt ampla i, en canvi, poc profunda, característica que, dins del romànic, indica una datació avançada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

S’hi obren tres finestres, la central més gran, totes d’esplandit interior, la part exterior de les quals és formada per dos arcs i el seu ampit és inclinat. L’aparell d’aquest absis, de carreus mitjans i petits, és disposat amb molta regularitat.

L’absis era decorat amb pintures, de les que només en resten alguns vestigis entre la paret romànica original d’obertura de l’absis i l’arc gòtic afegit.

L’església de Santa Maria del Puig o ermita del Puig és una obra del municipi d’Esparreguera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez