L’antic Balneari de la Puda d’Esparraguera

La Puda o La Puda de Montserrat està situat a la vora esquerra del riu Llobregat, tot just passat el Congost del Cairat, des de la carretera C-55 hi ha un camí  que hi porta directament.

Us passo dades històriques :

  • El 1829 es concedeix a Salvador Garriga d’Esparreguera el permís d’obres de dos edificis de banys a cada vora del riu.
  • El 1839 es fan càrrec de les aigües el Sr. F. Pedrosa i el Sr. F. Castell de Pons.
  • El 1842-1843 unes riades destrueixen els dos edificis construïts; és aleshores quan una societat d’accionistes amb el doctor Pujades projecta l’edificació d’un nou edifici , projecte de Josep Oriol Bernadet 1846.
  • El 1858, al costat de l’establiment balneari, es va construir un pont de fusta sobre el riu Llobregat.
  • Des del 18 de març de 1868 pertany a la parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat.
  • El balneari es va edificar el 1870 i es va anar ampliant durant les dues dècades següents.
  • El seu moment d’esplendor va ser a finals del segle XIX i principis del XX, quan es posà de moda entre la burgesia barcelonina, que s’instal·lava a l’hotel Gori d’Olesa, amb el qual l’unia un servei permanent de diligències.
  • Es va tancar el 1958 i el 1971 patí moltes destrosses per una crescuda del Llobregat
  • A principis dels anys 1980, l’edifici era d’un fabricant olesà que tenia pensat reconvertir-ho en un hotel.
  • Després el va tornar a vendre a l’ajuntament.
  • Actualment és en estat ruïnós.

La Puda és un edifici de grans dimensions, constituït per diversos cossos, i construït amb maó.

El cos principal té planta baixa, dos pisos i un pis inferior.

Unit a aquest, hi ha altre edifici, de forma semicircular, que es compon de planta baixa, dos pisos i golfes.

 A continuació hi ha altre edifici de planta baixa i dos pisos i, per últim, altre cos de només planta baixa.

A la façana es poden distingir elements classicistes: la simetria i l’austeritat del conjunt, les pilastres d’estil jònic, el parament encoixinat i el ritme de les obertures exteriors.

Pel que fa a l’interior, la planta baixa estava destinada al balneari pròpiament dit i a zona d’esbarjo;

les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes.

La gran galeria de banys, està formada per un corredor central amb cubícles o habitacles a banda i banda.

Font

Cada habitació consta d’una banyera de marbre i un agafador amb enrajolat fins a mitjana alçada de color groc i blanc.

El conjunt constitueix una nau de notable alçada amb una estructura d’arcs que sosté una volta cilíndrica correguda al llarg de l’edifici.

Sobre l’antiga galeria de banys, un cos amb habitacions articulat amb un nucli d’escales i ascensors dóna pas a una part circular, amb més habitacions, que acaba en el cos central on es situen els salons, restaurants, menjador i bar.

A l’extrem de la construcció es conserva part de la capella.

Us passo un Article molt extens i sobre tot fotogràfic, que ens pot donar una idea de com esta actualment l’edifici del Balneari La Puda de Montserrat :

http://forgottenmagicplaces.blogspot.com/2013/01/el-balneario-la-puda.html

La Puda o La Puda de Montserrat és un antic balneari d’Esparreguera inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Historia del Balneari de La Puda de Montserrat

El Balneari de La Puda de Montserrat, esta situat a la mateixa riba esquerra del riu Llobregat, on des del segle XVIII, i arran suposadament d’un terratrèmol que va haver, van brollar aigües sulfuroses en aquest lloc.

Veiem les referències històriques pas a pas del Balneari :

  • L’any 1818, les aigües van començar a ser usades amb finalitats medicinals.
  • L’any 1829 es varen començar a construir dos edificis de banys, a cadascuna de les dues ribes del Llobregat, aprofitant les dues surgències d’aigua termal a banda i banda del riu, sota la direcció facultativa del metge Antoni Coca i Rabassa i la intervenció de Salvador Garriga d’Esparreguera.
  • L’any 1831 i a causa de la falta de diners, Garriga se suïcidà, i el seu germà  Pau continuà les obres, associat amb Francesc Castells i Francesc Pedrosa.
  • L’any 1834 els edificis ja estaven en ple funcionament.

    vista 1

  • Els anys 1842 i 1843 van patir riuades del riu Llobregat que inundaren i arrasaren els edificis, donat que estaven a nivell de la vora del riu, donat l’alçada tant summament baixa a què brolla l’aigua mineral, va impedir que els edificis es poguessin construir a gaire més altura, cosa que va provocar la seva destrucció amb la riuada.
  • L’any 1858 es va construir un pont de fusta sobre el riu, per accedir mes fàcilment des d’Esparraguera i el Balneari.

    Vista 2

  • Durant l’any 1870 el Balneari es va edificar a un nivell molt mes alt per evitar inundacions i es va anar ampliant durant les dues dècades següents.
  • El seu moment d’esplendor va ser a finals del segle XIX i principis del XX, quan es posà de moda entre la burgesia barcelonina, que s’instal·lava a l’hotel Gori d’Olesa, amb el qual l’unia un servei permanent de diligències.
  • Es va tancar el 1958 i el 1971 patí moltes destrosses per una crescuda del Llobregat.
  • A principis dels anys 1980, l’edifici era d’un fabricant Olesa que tenia pensat reconvertir-ho en un hotel. Després el va tornar a vendre a l’ajuntament.
  • Actualment és en estat ruïnós i de total abandó.

    vista 3

Les seves aigües, son de naturalesa sulfurosa-sòdica, brollen a una temperatura de 32°C i es calcula el seu cabal actual en uns 4 l/segon que s’aboquen directament al riu Llobregat.

       

Segons propaganda de l’època, aquestes aigua eren indicades pel tractament d’infermetats com : Asma, cutànies, gota, reuma, pulmonies, sífilis entre altres

.

El Balneari va disposar de molt serveis : Hotel i restaurant de bona cuina,

barberia, bugaderia, capella privada, glorieta,  diligència diària a Olesa de Montserrat… entre altres serveis…

Capella privada de la Verge de Montserrat

Nits tranquiles…

dies…

també tranquils…

Si us interessa veure l’estat actual del Balneari, podeu consultar a :

http://josep-matarredona.blogspot.com.es/2013/08/granbalneario-de-la-puda-unpoco-de.html

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé