Santa Maria de Folgueroles (Osona)

L’església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població, a la plaça Major de Folgueroles.

Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • Fou bastida a mitjans de segle xi (1060).
  • Al segle XIII s’hi afegí un atri que més tard s’ajuntà a la nau. En època barroca es bastí la façana de ponent al mateix temps que s’aixecà la volta i el campanar d’espadanya, d’unes dimensions poc freqüents.
  • Es va perdre també el retaule d’altar obrat vers 1735 per S. Pujol.
  • Fins a l’any 1884, la part davantera fou ocupada pel fossar que després passà a ocupar la part esquerra i posterior de l’església, i ja al segle XX se suprimí del tot.
  • Fins a la guerra del 1936 gaudia d’uns sarcòfags d’estil gòtic adossats a la façana, sota uns arcosolis. Durant aquesta guerra es va destruir també la portalada, ja que l’església es va convertir en garatge.
  • Anys més tard es va reconstruir sense respectar la tipologia ni el color de la pedra de la resta de l’edifici. Aquestes obres foren dirigides per C. Pallàs, arquitecte de la Diputació.

El temple actual és de nau única capçada per un absis semicircular. Originalment sembla que comptava amb tres absis, dos dels quals van ser enderrocats al segle XVII i substituïts per la sagristia i una capella lateral.

Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya

L’absis que ha perviscut presenta decoració d’arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada, amb la particularitat que la central se sobreposa a la lesena. Al mur de migjorn es conserva un tram de les arcuacions que devien recórrer les dues naus. La nau és coberta amb volta de canó i l’absis amb volta de quart d’esfera.

Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Tot l’interior ha estat repicat deixant la pedra vista i posant en relleu els elements romànics originals (finestres cegades, portes, etc). Al segle XVIII s’incorporà l’atri a la nau, afegit al segle xiii a ponent, i es dissenyà l’actual façana barroca coronada pel campanar d’espadanya.

La portalada original romànica de migjorn va ser traslladada a la façana de ponent emmarcada en un cos sobresortint formant una espècie de templet. es tracta d’una portalada d’arcs en degradació de mig punt amb arquivoltes sostingudes per dues columnes per banda amb capitells decorats amb motius vegetals i figuratius. En la reconstrucció es va invertir la ubicació interior i exterior dels capitells.

Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya

En el Museu Episcopal de Vic es conserven uns fragments de pintures murals d’estil gòtic incipient, que representen l’escena del Calvari. Estan datades a finals de segle XIII.

A l’exterior, hi ha també un relleu inacabat de Manolo Hugué al timpà de l’arc paredat de l’atri del mur de migjorn, col·locat en commemoració del centenari del naixement de Jacint Verdaguer.

Santa Maria de Folgueroles és una església de Folgueroles (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Jaume de Viladòrdila de Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

La Capella de Sant Jaume de Viladòrdila està al costat de la masia de mas Ferrer, dins del Polígon industrial de Can Masferrer de Montornès del Vallès.

Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya

Capella de planta rectangular amb una sola nau i capçal pla. Les parets estan arrebossades i pintades d’un color vermellós.

La coberta és a dues vessants i el campanar d’espadanya s’erigeix sobre la façana.

Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya

La porta d’entrada està coberta amb un arc pla sobre el qual hi ha un guardapols en forma d’arc conopial que s’allarga pels costats dels brancals i on s’observen sengles figures.

Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya

A la de l’esquerra és reconeix una cara barbuda amb vestit d’estil renaixentista, mentre que la de la dreta està en molt mal estat. Als brancals i a la línia d’impostes hi ha dues cares d’àngel que miren a l’interior.

Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya

D’aquí arrenquen unes columnetes que descansen sobre bases senzilles. A l’espai que deixa el guardapols conopial es pot observar un Sant Jaume rabassut.

Sobre la porta principal hi ha una finestra en forma d’òcul el·líptic.

De l’interior de la capella destaca una pica d’aigua beneïda que està encastada a la paret. Sobre l’atri hi ha una petita estructura de cor a la qual s’accedeix per una escala lateral.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autors de la fitxa :KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès / Inventari Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Sant Pere del Soler de Navàs (Bages)

La Capella de Sant Pere del Soler  s’arriba per la Carretera de Navàs al Mujal i Sant Cugat del Racó. A uns 400 m passada l’església de St. Cugat, cal agafar una pista a la dreta (nord-est) a un 1 km trobareu la masia El Soler, on hi ha la Capella.

Capella que està adossada a la masia del Soler, a l’angle nord-est de la casa. Fou construïda a finals del segle XIX en estil neogòtic i està dedicada a sant Pere. És d’una sola nau, de planta rectangular, i té una petita sagristia adossada al sud. La façana principal, encarada vers llevant, consta d’un portal de llinda plana rematat per un arc ogival cec i, al seu damunt, té un òcul decorat amb una traceria gòtica i una campanar d’espadanya. Els paraments són fets amb un aparell de carreus força grossos i regulars. Les façanes laterals presenten sèries de finestres rematades amb arcs ogivals i decorades amb vitralls (quatre al nord i tres al sud).

A l’interior la nau és coberta amb volta de creueria i als peus té un petit cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol. Les imatges que es conserven a l’altar són relativament modernes, probablement de començaments del segle XX.

Observacions:

Informació facilitada pels propietaris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Nota : El nostre agraïment a la propietat de la masia del Soler per facilitar-nos poder fer les fotografies.

Capella de Santa Margarida de Viladepost de Castellnou de Bages (Bages)

Santa Margarida de Viladepost, esta molt a prop de la  Cra. BP-4313, km 50,8, un camí hi porta directament, és municipi de Castellnou de Bages.

Us passo dades històriques:

  • Fou l’antiga parròquia del castell d’Argençola, documentada al segle X, situada a prop del Mas de Viladepost.
  • Es considera que l’església de Santa Margarida apareix documentada des del 1205.
  • Els anys 1294 i 1295 apareix esmentada Santa Margarida de Villa Porcorum, que es correspondria a la mateixa capella.
  • Les reformes foren poques; només el 1646 es reconstruí el portal del mur de migdia i possiblement s’alçà el campanar d’espadanya, alhora que s’arrebossava l’exterior i s’enguixava l’interior.

Capella rural d’una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a l’est.

Aquest presenta una finestra de doble esqueixada. La coberta és de teula àrab a dues vessants a la nau central.

Al mur de migdia hi ha un portal amb la data de 1646, any en què probablement es va construir sobre l’anterior edifici.

Al mateix mur trobem una finestra refeta.

Al cantó de ponent s’alça un campanar d’espadanya de factura i característiques diferents a les de la resta de la capella.

A sota seu s’obre una petita finestra de mig punt.

Oliveras Rubiralta, Maria Alba – 1989 / Generalitat de Catalunya

No destaquen ornamentacions.

Santa Margarida de Viladepost és una església romànica del municipi de Castellnou de Bages, és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Santa Maria de l’Alou de Balsareny (Bages)

Capella de Santa Maria de l’Alou està front de la masia l’Alou en mig d’un camp i l’entrada dona front a la C-16.

Us passo la seva historia:

  • L’estructura de la capella és, excepte el portal d’entrada, de tradició romànica.
  • Anteriorment la capella havia estat dedicada a Sant Joan, pel que es coneixia amb el nom de Sant Joan de l’Alou.
  • Hi ha controvèrsies a l’hora de datar aquesta capella: hi ha qui la data del segle XIII i d’estil romànic i de transició al gòtic, i hi ha qui la data ja entrat el segle XV.

És una antiga capella, actualment sense culte i dedicada a pallisses, coneguda com a Capella de Santa Maria de l’Alou o Santa Margarida.

De nau rectangular, amb coberta a doble vessant. A la façana hi ha un gran portal de mig punt, adovellat, a la dovella central del qual hi ha esculpida una creu. A la part central de la façana s’hi aixeca un petit campanar d’espadanya, d’un sol ull, construït a base de pedra menuda, que s’assenta sobre la base d’una espadanya més grossa.

A la part posterior, un absis semicircular abraça pràcticament tota la nau.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Salvador de Concabella de Plans de Sió (Segarra)

Sant Salvador de Concabella és una església  situada en la Plaça de l’església en el nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Us passo la seva historia:

  • Els orígens de Sant Salvador s’han de buscar a la primera meitat del segle XI.
  • L’any 1051 hi ha consignat un llegat de dues unces a l’obra.
  • La construcció actual no pot situar-se abans de la segona meitat del segle XIII, donada la seva vinculació a l’estil arquitectònic de l’escola lleidatana.
  • La història de l’església es troba estretament relacionada amb la canònica de Santa Maria de Solsona, a la qual es troba subjecta des de la primera meitat del segle XII (l’any 1151 apareix en una butlla d’Eugeni III adreçada a Solsona).
  • En l’acte de consagració del 1098 estava subjecta a Santa Maria de Guissona.
Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una petita església situada al mig del nucli, d’una sola nau amb capçalera absidal.

La porta d’accés s’obra al mur sud, on es troba la façana principal coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.

Els murs estan fets amb carreus de pedra regulars, de tipus mitjà. A uns dos metres sota la teulada hi ha una petita imposta, que sobresurt de les parets al voltant de tota l’església, excepte la paret de ponent que és completament llisa.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

L’absis, completament llis excepte la presència de l’anomenada imposta, és visible solament en una quarta part, ja que la resta està oculta per la presència de la rectoria a la dreta i la sagristia a l’esquerra, costat on apareix un altre cos de l’edifici, que es pot considerar com el braç esquerre del creuer, afegit a l’estructura primitiva de l’església, amb la presència d’una finestra gòtica, i uns contraforts gruixuts.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

L’element artístic més important és la seva portalada, formada per un cos arquitectònic que sobresurt de l’edifici.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

En la part superior està protegida per un guardapols motllurat sostingut per vuit mènsules sòbriament decorades i molt erosionades.

La portalada consta de tres arquivoltes en degradació sostingudes per tres columnes amb els seus capitells ornamentals i tot el conjunt descansa sobre un basament de planta quadrangular, entre els quals es troben els tres esglaons d’entrada. Les columnes són exemptes, amb fust monolític i llis, per damunt de les quals apareixen els capitells, en forma de piràmide invertida, decorats amb motius vegetals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

De damunt dels capitells apareixen tres arquivoltes amb les motllures també decorades. Forta influència de l’escola de Lleida.

Finalment, destacar la presència a un dels murs laterals de la rectoria, edifici del segle XVI-XVII, d’una placa de marbre en forma de creu amb una inscripció de la Santa Missió: “Si vols entrar en la vida guarda els manaments St. Mateu 1951-1964”.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Sant Salvador de Concabella és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Sant Salvador de Puig-alder de les Planes d’Hostoles (La Garrotxa)

Sant Salvador de Puig-alder està situat en un turó de les Planes d’Hostoles.

Us passo la seva historia:

  • Antigament en aquest mateix lloc s’alçava el Castell de Puig-alder, del qual en tingueren l’alta sobirania els comtes de Besalú.
  • Bernat Tallaferro, comte de Besalú, llegà el castell al seu testament, l’any 1020, al seu fill i successor Guillem.
  • Als documents antics és anomenat Adcder, Podio-alder i Puigalder.
  • El Castell estarà unit a la casa Hostoles fins a Miró III, que el donà en testament (1212) a la seva filla Dulcia.
  • Aquesta, per enllaços familiars, el llegarà a Berenguer (1141) i a Pere (1142).
  • Després el castell passà a mans de la família Palafolls (Ramon, 1259-1260; Pere, 1266-1277).
  • L’any 1281, Ermessendis de Cartellà, senyora del castell d’Hostoles.
  • L’ermita el 1984 ha estat objecte d’una acurada restauració, en el decurs de la qual es trobà una talla romànica de la verge, a la qual es va donar el nom de “Mare del Salvador”.

L’església està ubicada dalt d’un turó i edificada damunt d’una roca.

És d’una sola nau, amb absis semicircular orientat a sud-est i porta dovellada protegida per un ampli porxo a dues aigües sostingut per bigues de fusta.

En aquest porxo hi ha la cisterna-pou.

El campanar és d’espadanya d’un sol ull.

La nau té la coberta de voltes d’aresta enguixades i conserva el cor.

Vista des de l’ermita

L’ermita és una continuació de la capella de l’antic castell de Puig-Alder.

Aquesta antiga capella està documentada el 1184 com “Sanctum Salvatorem de Pugadder”.

Tot el conjunt, església i castell, era d’origen romànic. L’aparença actual correspon a les successives remodelacions efectuades al llarg de la baixa edat mitjana i l’edat moderna, en què es va ampliar la capella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 10.jpg

Actualment la imatge es troba al Museu d’art de Girona, i a l’interior de la capella n’hi ha una còpia.

Porta en dot, juntament amb el d’Hostoles i el de Rocacorba, pel seu casament amb Bernat Hug de Serrallonga, Baró de Cabrenç.

Vista des de l’ermita

El castell va passar a la corona fins que el rei Joan II el cedí a Puigalder retornaren a la corona. Francesc de Verntallat.

Vista des de l’ermita

El castell fou destruït a causa dels terratrèmols, i actualment només hi ha restes de murs a la muntanya de Sant Salvador.

Per a mes informació del castell us passo aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Puig-alder

Vista des de l’ermita.

Sant Salvador de Puig-alder és un monument del municipi de les Planes d’Hostoles inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Ermita de Sant Sebastià de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Santuaris.

Sant Sebastià de les Brucardes esta a prop de Mas de les Brucardes, dins de la Urbanització en Sant Fruitós de Bages.

Mas de les Brucardes

Us passo la seva historia:

  • L’origen del mot “Brocardes” apareix documentat ja al segle XI concretament en 1021.
  • L’any 1086 consta que Ermengarda, vídua d’en Berenguer Brocard, dona al monestir de Sant Benet de Bages, entre altres terres, el mas anomenat de Bages, que per les afrontacions que el termenegen, ha de tractar-se del mas dels Brocard.
  • No es té notícia, tanmateix, de la data de construcció de la capella.
  • A un llibret guardat al mas Brucardes, consta que el 18 de gener de 1754 l’ermita fou renovada tota de nou, i beneïda pel prior de Sant Benet de Bages.
  • Aquest indica que amb anterioritat, el segle XVIII ja existia una reconstrucció.
  • A la restauració de 1982 es posaren al descobert vestigis del paviment antic, a uns 12 cm. per sota de l’actual.
  • El 12 de juny de 1982 es beneí novament la capella, després de tasques importants de reconstrucció.

És una capella d’una nau, té un absis circular a ponent. Està coberta amb volta de totxo, i el seu interior es troba enguixat i emblanquinat.

El portal és de mig punt, adovellat i situat al cantó de llevant; culmina aquesta cara una petita espadanya.

L’aparell del conjunt és irregular, obrat amb pedres i alguns fragments d’obra, que no respecten ni la disposició en filades.

El parament és un xic més regular a la cara est. L’edifici només presenta una petita obertura quadrada al sud.

Es tracta d’una petita capella situada en un medi antigament rural -mas Brucardes-, actualment transformat en urbanització.

La seva estructura i aparença té un aire romànic, encara que no s’ha pas de considerar com a pertanyent a aquest estil.

Sant Sebastià de les Brucardes és una església del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Miquel Sesvinyes de Serinyà

L’església de Sant Miquel Sesvinyes és emplaçada en plena serra de la Boscarra al veïnat de Casals, a la part central del terme de Serinyà, a poc més d’un km. al sud-oest del nucli de Serinyà, sobre un petit turó i presidint el veïnat que és de cases disperses.

És adscrita eclesiàsticament a la parròquia de Sant Andreu.

Us passo la seva historia:

  • Les primeres notícies d’aquesta capella romànica daten de l’any 1282 però possiblement el seu origen es remunta als segles X-XI.
  • Fins no fa gaire temps, s’hi custodiava una talla romànica de fusta policromada de la Mare de Déu amb l’infant que actualment es troba desapareguda.
  • Se’n conserva una fotografia feta per Francesc Montsalvatge a principis del segle XX.
Consell Comarcal del Pla de l’Estany / Generalitat de Catalunya

L’ermita de Sant Miquel Sesvinyes és una petita construcció d’una nau coberta amb volta apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular que té una petita finestra de doble esqueixada en el centre.

Consell Comarcal del Pla de l’Estany / Generalitat de Catalunya

La porta d’arc de mig punt format per grans dovelles de travertí d’Espolla, és situada a la façana de ponent. Té una espadanya d’una sola obertura amb un teulat a dos aigües i una finestra sobre la porta.

Consell Comarcal del Pla de l’Estany / Generalitat de Catalunya

L’aparell és de pedra sorrenca de dimensions variades, d’uns 12 X 15 cm, disposada irregularment, fora de la façana de ponent, on les filades i les dimensions són més regulars.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Cal fer notar, en aquesta façana, dos grans carreus situats a la base dels dos angles extrems, fet que podria indicar l’existència d’una construcció molt anterior, (segles X-XI),

a l’època corresponent a l’aparell d’aquest mur i la porta, que, juntament amb el campanar, foren refets segurament al segle XII.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la façana nord sobresurt una capelleta, mentre que a la façana sud es conserven tres contraforts que indicarien que l’església havia estat adossada a una masia.

La porta de fusta conserva un forrellat amb forma de cap de dragó.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Ermita de Santa Perpetua de Gurb

Avui us presento dos articles

L’ermita Santa Perpètua està situada en un indret privilegiat. Pertany a la Parròquia de Vespella, dins del terme municipal de Gurb.

Alba Erra – 1989 / Generalitat de Catalunya

Us passo dades de la seva història :

  • L’ermita original era del s. XII.
  • L’ermita està documentada el 1356, malgrat que d’aquesta època només en resta l’estructura de la planta. Se sap que el papa Innocenci VI, li concedí una butlla amb indulgència plenària per tot aquell que visités la Santa.
  • Degut a l’increment de la devoció popular, seria reconstruïda durant el segle XVII o XVIII, alterant la coberta, possiblement de volta de canó, i afegint-hi el cor.
  • Se sap que el papa Innocenci VI, li concedí una butlla amb indulgència plenària per tot aquell que visités la Santa.

L’ermita de Santa Perpètua és en l’actualitat una edificació rectangular clarament barroca. Campanar d’espadanya de dos ulls en arc de mig punt cobert per una teuladeta de dues vessants amb una creu de pedra al cim; fa una amplada de 4’20 metres. Hi pengen dues campanetes, una a cada ull. Està situat damunt el centre del mur del frontis.

Alba Erra – 1989 / Generalitat de Catalunia

Per a més dades podeu accedir al Blog Coneixer Catalunya :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/santa-perpetua-en-terme-de-santa.html

El 3/11/2012, va sortir un article en el9nou.cat, sobre la restauració portada a terme per part de voluntaris:

https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/un-grup-de-voluntaris-ha-restaurat-lermita-de-santa-perpetua-a-gurb/

La ubicació de l’ermita de Santa Perpètua, és un dels miradors naturals de la comarca d’Osona.

 

Text : Ajuntament de Santa Cecilia de Voltregà i Ajuntament de Gurb

Adaptació al Text :Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Ramon Solé