Casa Sebastià Bosch i Sala de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Sebastià Bosch i Sala, esta en el Passeig, 97 de La Garriga.

És una obra interessant de Raspall, ja que hi introdueix nous elements formals: estucs amb motius geomètrics en el ràfec, jardineres a les finestres, etc., a més de fer una interessant combinació de vitralls, ceràmica i esgrafiats amb un marcat estil propi de l’autor.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat què consta de soterrani, planta baixa i pis.

Assentat damunt un sòcol de carreu, presenta una coberta de faldons amb gran pendent. Imposta esgrafiada amb motius geomètrics a les obertures de la planta baixa. L’emmarcat de les obertures del terç superior de la planta baixa i pis presenta els mateixos esgrafiats que la imposta.

Les llindes són de perfil sinuós i, de la mateixa manera que les jardineres que hi ha al costat de les finestres, revestits de rajola quadriculada blanca i marró. En el ràfec, les entrepilastres de les mènsules estan estucades amb motius geomètrics vegetals. A la façana nord hi ha una finestra tapiada.

La Casa Sebastià Bosch i Sala, està protegit com a bé cultural d’interès local d’aquest municipi, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ca n’Amat de Vilassar de Mar

Avui us presento dos articles

Ca n’Amat, aquesta casa esta situada en el carrer de Sant Joan, 52 de Vilassar de Mar.

És un edifici civil format per una planta baixa i un pis. Segueix la línia del carrer, adossat a altres edificis pels murs laterals.

El seu interès recau especialment en la façana historicista, en la que s’utilitzen elements neoàrabs. Destaca el treball de fusta de la porta principal amb motius geomètrics típics de l’art musulmà.

Els més característics són els arcs de ferradura amb les dovelles bicolors, els carcanyols esgrafiats amb motius geomètrics, sanefes de rajoles de colors, arquets entrellaçats sota la cornisa, ús del maó vist en els angles de la façana i alguns elements de la cornisa.

Un balcó a l’alçada del primer pis recorre tota l’amplada de la façana.

Ca n’Amat és un edifici del municipi de Vilassar de Mar que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Torre de l’Àngel de Martorell

Aquesta setmana dedicada a Torres i Cases

Torre de l’Àngel  esta en el carrer de Vistalegre, 32 de Martorell.

Us passo la seva historia:

  • L’ edifici va ser construït durant l’any 1888.
  • L’any 1911 es va adossar al seu costat la casa del masover.
  • S’anomena Torre de l’Àngel perquè damunt de la segona planta hi figura una torre-mirador amb un penell giratori en forma d’àngel.

Fotografia :Alfred Mauri Martí – 1982 – Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un edifici de planta quadrada, amb magnífica galeria a la façana posterior.

Fotografia : Viquipèdia

La façana principal està decorada amb esgrafiats i medallons.

La casa, construïda amb maó, té planta i pis al carrer Vista Alegre i soterrani al que s’accedeix des de la Plaça del 25 de Setembre. La façana és molt senzilla, amb balcó de forjats.

Part de la casa s’ha utilitzat com a taller.

La Torre de l’Àngel és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : arxiu Rasola

Casa Rovira de Sant Joan Despí

Avui us presento dos articles

Casa Rovira està en el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 27 de Sant Joan Despí.

Josep Mª Jujol reformà la present façana sense que de moment se’n tingui documentació per acreditar-ho, ara bé hi deixa la seva rúbrica en ella, és a la part esquerra de la casa.

Li donà les característiques pròpies, a través dels esgrafiats, de l’activitat pròpia del titular. “Arboricultor”.

Al bell mig de la façana hi ha una imatge de Sant Antoni entre lliris.

A les finestres, cistells de fruites, i sota, al cotat de la porta d’entrada, l’ esmentada firma de l’artista. Donant al carrer hi ha un arbre entre cistells de fruits.

Casa Rovira és una obra modernista inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Farmàcia Albinyana de Terrassa

La Farmàcia Albinyana  esta situada en el Raval de Montserrat, 48. Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • Originàriament havia allotjat la confiteria de la vídua Carné (1908).
  • Més endavant, l’any 1934, el farmacèutic Antoni Albiñana i Carné va instal•lar-hi una farmàcia, activitat comercial que es manté fins avui dia.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta baixa i dues plantes, comercial i d’habitatge.

El portal d’accés és decorat amb majòliques i petxines reomplerts de trencadís. Al primer pis es repeteix l’esquema però en un balcó.

L’edifici està acabat a manera de merlets escalonats amb ceràmica vidriada.

La decoració interior de la botiga és molt interessant, pel treball amb ferro forjat, ceràmica vidriada i pintures murals; cal destacar a l’exterior, l’acabament de la façana, amb el rellotge de sol, els esgrafiats i la decoració ceràmica de Joaquim Vancells.

La Farmàcia Albinyana, o Farmàcia Albiñana, és un edifici del centre de Terrassa protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Genís de Vilassar de Dalt

L’Església de Sant Genís esta situada en la plaça Major, front l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • L’església parroquial de Sant Genís de Vilassar és esmentada des del 1118.
  • Fou refeta totalment el 1511a1519 amb estil gòtic tardà.
  • Fou incendiada el 1936 i derruïda el 1941.
  • La nova església es bastí seguint els plans d’Antoni Fisas el 1943.

Edifici religiós, que destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant.

La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.

Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les “loggie” florentines del Renaixement i que tant d’èxit tingueren al noucentisme.

Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.

Dins l’església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias. A l’exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.

El portal lateral és l’única part conservada de l’antiga església del segle XIV.

Tallat en pedra. Es manté fidel a l’esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt.

Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d’un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric.

J. Contijoch

És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.

L’Església de Sant Genís de Vilassar és una obra amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà de Vilassar de Dalt, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : La Bombonera de La Garriga

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

La Bombonera de La Garriga esta situada en el Passeig, 3 de La Garriga ; i esta dintre de Les cases Raspall que formen un conjunt únic en la història de l’arquitectura modernista al nostre país. Aquest conjunt esta format per 4 cases, la Casa Barbey, la Torre Iris, la casa Antoni Barraquer i La Bombonera, construïts per l’arquitecte Manuel Raspall entre 1910 i 1913.

imatge de viquièdia

Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència.  La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.

La Bombonera es construí en 1910, amb algunes modificacions respecte del projecte inicial. En un primer moment constava de semisoterrani i planta baixa. Posteriorment, s’hi afegí una planta sota coberta i s’hi aixecà una torre. La casa està estructurada entorn d’un pati.

El basament o sòcol de l’edifici és fet de pedra més o menys irregular, acabat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i en relleu.  La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Una potent cornisa barana (sota la qual hi ha una sanefa d’esgrafiats i al damunt una barana de forja) corona la primitiva edificació.  Així mateix, les obertures són emmarcades per esgrafiats d’un delicat dibuix floral. Les persianes de llibret tenen també uns fins motius florals.

La Bombonera és una obra del municipi de la Garriga declarada bé cultural d’interès nacional en 1997.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra de Sant Joan Despí

L’Antic mas de Can Serra esta situada en el carrer Major, 33-35 de Sant Joan Despí.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • Construïda el 1746 segons consta a la inscripció del capcer que resideix la façana principal.
  • Té planta rectangular i les façanes amb esgrafiats de tipus neoclàssic que duen les dates de 1851 i 1930 .
  • Van ser restaurats l’any 2003.
  • També, va ser coneguda com a can Sala.

Mas de planta rectangular. Edifici totalment aïllat de l’exterior. Es separa per l’accés principal un portal i un mur per a la part enjardinada que correspon al darrere de la casa.

Tant a la façana com els laterals són decorats amb regust neoclàssic. La part frontal és decorada amb un frontó emmarcat per columnes i fris també clàssics. A l’interior hi ha una capella.

Can Serra esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els esgrafiats dels edificis de Martorell

Aquesta tècnica de l’esgrafiat ha estat utilitzada des de temps molt antics; tenim que al segle XII en l’interior dels temples ja eren decorats amb els esgrafiats; posteriorment va caure en desús, sobretot després del Modernisme.

Concretament a Martorell, en trobem a diverses façanes d’edificis, sobretot a l’entorn de la Plaça de la Vila i a carrers antics,  el més antic data del 1821.

 

Llegim la forma de com és feia :

“Normalment els esgrafiats són aplicats a les parets dels edificis; abans de començar els treballs es fa un dibuix a mida natural en paper, després es prepara l’estuc, es deixa reposar un dia o dos, a continuació es col-loca a la paret la quantitat d’estuc necessari per cobrir la part de mur que s’esgrafiarà en una jornada, i finalment, amb eines de tallar i de rascar, es va fent el dibuix que prèviament s’ha estergit sobre l’estuc fresc. Els tons més utilitzats són els ocres i vermells.”

En Jaume Amat i Bargués és l’artista que seguint el mestratge de Ferran Serra va contribuir en gran mesura en fer de l’esgrafiat un tret característic de les cases de Martorell.

Us detallo les cases mes destacades on hi ha esgrafiats :

  • Banc BBVA: esgrafiat fet per Ferdinandus Serra al 1940 on es representa una al•legoria del treball de camp i la vida rural.
  • Casa de la Vila: esgrafiat fet per Ferdinandus Serra al 1937 on es representa un personatge femení amb el corn de l’abundància. Apareixen també les muntanyes de Montserrat i el Pont del Diable.
  • Edifici de Correus: esgrafiat fet per Jaume Amat al 1984, té una decoració floral i medallons amb l’escut de Martorell i l’anagrama de correus.
  • Plaça de la Vila, 35: edifici de l’antiga confiteria “La Moderna”. Esgrafiat d’autor desconegut, amb data del 1821, i restaurat per Ferran Serra posteriorment. Hi ha motius neoclàssics i alguns símbols al•legòrics de la maçoneria.
  • Plaça de la Vila, 41: edifici de l’antiga “Farmàcia Bujons”. Esgrafiat del 1954 on es representa l’al•legoria d’aquesta professió, la serp entortolligada a una copa.
  • Carrer Anselm Clavé, 5: esgrafiat del 1955 d’autor desconegut. Hi ha una decoració floral, de cintes i angelets.
  • Carrer Nou, 8: en aquest edifici hi havia hagut una fàbrica de paraigües i per aquest motiu la decoració representa una noia amb un paraigua dins una medalla.
  • Carrer Nou, 78: l’esgrafiat és obra de Ferran Serra, feta entre els anys 1942-45 i és una al•legoria de la vida camperola.
  • Carrer Nou, 79: esgrafiat realitzat per Jaume Amat al 1985. Hi ha representats motius florals que vessen d’un cistell.

Us passo aquest enllaç que us explica : La Ruta dels ESGRAFIATS de Martorell // Façanes que expliquen històries. 

https://issuu.com/elmontserrati/docs/paisatges_esgrafiast_martorell

I dos enllaços mes de rondaller, on podreu veure de primera ma, un seguit de fotografies i explicacions molt interessants sobre Els esgrafiats dels edificis de Martorell ,

 

1ª Part :

https://rondaller.wordpress.com/2017/11/08/parets-tatuades-i/

2ª Part :

https://rondaller.wordpress.com/2017/11/11/parets-tatuades-ii/

Ja sabeu, quan estigueu per Martorell, podeu admirar els dibuixos en els esgrafiats dels edificis que us he indicat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell, la Seva Historia, Viquipedia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Barreteria Obach de Barcelona

La Barreteria Obach  és situada en el carrer del Call, 2, amb el carrer Banys Nous de Barcelona.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’establiment va ser fundat per Ramon Obach l’any 1924.
  • Un dels clients més notables que ha tingut la barreteria ha estat el transformista Leopoldo Fregoli.
  • l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar l’any 1994 un diploma i una placa commemorativa en reconeixement a la seva llarga trajectòria comercial.
  • Des del primer dia, l’establiment ofereix una àmplia varietat de models de barrets, boines, gorres i barretines.

Establiment amb una estructura de fusta i vidre aplacada als baixos de la façana ocupant tot l’espai. L’estructura segueix la mateixa estructura que la cantonada. Està muntada sobre un sòcol aplacat de marbre fosc. Té diversos aparadors amb emmarcaments de fusta i dues portes d’accés que formen un petit vestíbul amb aparadors de mirall corb.

A nivell del forjat, es desenvolupa un calaix continu que acaba i unifica tot el conjunt d’aparadors, en un emmarcament amb motllures simples, hi ha el rètol amb el nom de l’establiment tot amb caràcters esgrafiats sobre un vidre fosc.

Pel que fa a l’interior, es conserva un taulell de roure americà sobre unes potes de ferro forjat, les caixes de fusta pels barrets, el mostrador, els armaris i els prestatges.

Us passo un curiós article sobre l’edifici on esta l’establiment :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190602/462577873042/herencia-castell-nou-barcelona-secreta.html

L’edifici on està ubicada la Barreteria Obach,  és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

anagrama Barrets-Obach

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé