Mas Verdaguer d’Avinyó (Bages)

Mas Verdaguer  està situada en la Pl. Major, 27 d’ Avinyó.

Us passo la seva historia:

• La masia de Cal Verdaguer, situada molt a prop de l’església parroquial de Sant Joan d’Avinyó, és una de les cases més interessants del terme municipal.
• La masia és documentada ja al segle XVI car en el fogatge de l’any 1553 hi són referenciats “Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa d’en Barraquer” com a homes de la parròquia i terme d’Avinyó. Cal pensar en la casa i en fills de la mateixa que habitaren altres masos dins el terme.
• La gran obra de la masia correspon molt probablement al segle XVII; la llinda de la porta de la façana de tramuntana porta la data de 1610 al mig del nom del propietari “Joan Verdaguer 1610 “.
• L’any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i la decoració d’esgrafiats per Pau Verdaguer.

És una masia de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant i tancada per un clos que al sector de tramuntana, per una gran porta de mig punt adovellada, comunica amb la plaça de l’església d’Avinyó.

Aquesta façana de tramuntana presenta uns balcons, mentre que la façana de migdia s’obre en una gran galeria amb tres nivells ben proporcionats d’obertures d’arc de mig punt; aquesta façana de migdia.

La principal presenten restes d’esgrafiats a les parts superiors i durant els anys 80 del segle XX es va fer la reconstrucció dels esgrafiats de la façana de les galeries tal com eren originàriament.

Recuperant un rellotge de sol que signa que els esgrafiats foren fets el 1722.

A ponent fou construït un terrat a nivell de primer pis, on destaca un pou.

El Mas Verdaguer és una masia del municipi d’Avinyó protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa Caritat de La Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Caritat esta situada en la Ronda Carril, 94 de La Garriga.

Fotografia de la Generalitat

L’any 1941 l’arquitecte Eusebi Bona dirigí una reforma de la casa.

Conjunt integrat per un cos central i dos de laterals. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que els cossos laterals consten de planta baixa i pis. La casa està assentada damunt un sòcol de maçoneria concertada. La coberta és a quatre vessants.

Sota el ràfec de coberta hi ha una sanefa amb esgrafiats geomètrics i florals. Les obertures de la façana que s’aixeca davant la Ronda del Carril són rectangulars. A la façana del carrer Ametlla hi ha una finestra de grans dimensions protegida per un reixat de ferro fuetejat.

La Casa Caritat és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Fèlix Fages de La Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Fèlix Fages del Passeig, 9 amb carrer de Caselles, 4 de La Garriga.

Consta de planta baixa, pis i golfa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria. A l’estuc de les cantonades de li dóna forma carreuada.

La part superior de les obertures està emmarcada per uns elements geomètrics lineals i cintes. Els entrepilastres de la darrera planta estan esgrafiats amb exuberants dibuixos vegetals. En els límits del ràfec hi ha les pilastres.

És l’obra menys representativa de la primera etapa modernista de Manel J. Raspall. Per primera vegada en les seves obres apareixen forats circulars a les parets.

La Casa Fèlix Fages és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia : M. Àngels Solc i Bausa-1983 Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Sebastià Bosch i Sala de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Sebastià Bosch i Sala, esta en el Passeig, 97 de La Garriga.

És una obra interessant de Raspall, ja que hi introdueix nous elements formals: estucs amb motius geomètrics en el ràfec, jardineres a les finestres, etc., a més de fer una interessant combinació de vitralls, ceràmica i esgrafiats amb un marcat estil propi de l’autor.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat què consta de soterrani, planta baixa i pis.

Assentat damunt un sòcol de carreu, presenta una coberta de faldons amb gran pendent. Imposta esgrafiada amb motius geomètrics a les obertures de la planta baixa. L’emmarcat de les obertures del terç superior de la planta baixa i pis presenta els mateixos esgrafiats que la imposta.

Les llindes són de perfil sinuós i, de la mateixa manera que les jardineres que hi ha al costat de les finestres, revestits de rajola quadriculada blanca i marró. En el ràfec, les entrepilastres de les mènsules estan estucades amb motius geomètrics vegetals. A la façana nord hi ha una finestra tapiada.

La Casa Sebastià Bosch i Sala, està protegit com a bé cultural d’interès local d’aquest municipi, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ca n’Amat de Vilassar de Mar

Avui us presento dos articles

Ca n’Amat, aquesta casa esta situada en el carrer de Sant Joan, 52 de Vilassar de Mar.

És un edifici civil format per una planta baixa i un pis. Segueix la línia del carrer, adossat a altres edificis pels murs laterals.

El seu interès recau especialment en la façana historicista, en la que s’utilitzen elements neoàrabs. Destaca el treball de fusta de la porta principal amb motius geomètrics típics de l’art musulmà.

Els més característics són els arcs de ferradura amb les dovelles bicolors, els carcanyols esgrafiats amb motius geomètrics, sanefes de rajoles de colors, arquets entrellaçats sota la cornisa, ús del maó vist en els angles de la façana i alguns elements de la cornisa.

Un balcó a l’alçada del primer pis recorre tota l’amplada de la façana.

Ca n’Amat és un edifici del municipi de Vilassar de Mar que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Torre de l’Àngel de Martorell

Aquesta setmana dedicada a Torres i Cases

Torre de l’Àngel  esta en el carrer de Vistalegre, 32 de Martorell.

Us passo la seva historia:

• L’ edifici va ser construït durant l’any 1888.
• L’any 1911 es va adossar al seu costat la casa del masover.
• S’anomena Torre de l’Àngel perquè damunt de la segona planta hi figura una torre-mirador amb un penell giratori en forma d’àngel.

Fotografia :Alfred Mauri Martí – 1982 – Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un edifici de planta quadrada, amb magnífica galeria a la façana posterior.

Fotografia : Viquipèdia

La façana principal està decorada amb esgrafiats i medallons.

La casa, construïda amb maó, té planta i pis al carrer Vista Alegre i soterrani al que s’accedeix des de la Plaça del 25 de Setembre. La façana és molt senzilla, amb balcó de forjats.

Part de la casa s’ha utilitzat com a taller.

La Torre de l’Àngel és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : arxiu Rasola

Casa Rovira de Sant Joan Despí

Avui us presento dos articles

Casa Rovira està en el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 27 de Sant Joan Despí.

Josep Mª Jujol reformà la present façana sense que de moment se’n tingui documentació per acreditar-ho, ara bé hi deixa la seva rúbrica en ella, és a la part esquerra de la casa.

Li donà les característiques pròpies, a través dels esgrafiats, de l’activitat pròpia del titular. “Arboricultor”.

Al bell mig de la façana hi ha una imatge de Sant Antoni entre lliris.

A les finestres, cistells de fruites, i sota, al cotat de la porta d’entrada, l’ esmentada firma de l’artista. Donant al carrer hi ha un arbre entre cistells de fruits.

Casa Rovira és una obra modernista inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Farmàcia Albinyana de Terrassa

La Farmàcia Albinyana  esta situada en el Raval de Montserrat, 48. Terrassa .

Us passo la seva historia :

• Originàriament havia allotjat la confiteria de la vídua Carné (1908).
• Més endavant, l’any 1934, el farmacèutic Antoni Albiñana i Carné va instal•lar-hi una farmàcia, activitat comercial que es manté fins avui dia.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta baixa i dues plantes, comercial i d’habitatge.

El portal d’accés és decorat amb majòliques i petxines reomplerts de trencadís. Al primer pis es repeteix l’esquema però en un balcó.

L’edifici està acabat a manera de merlets escalonats amb ceràmica vidriada.

La decoració interior de la botiga és molt interessant, pel treball amb ferro forjat, ceràmica vidriada i pintures murals; cal destacar a l’exterior, l’acabament de la façana, amb el rellotge de sol, els esgrafiats i la decoració ceràmica de Joaquim Vancells.

La Farmàcia Albinyana, o Farmàcia Albiñana, és un edifici del centre de Terrassa protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Genís de Vilassar de Dalt

L’Església de Sant Genís esta situada en la plaça Major, front l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

• L’església parroquial de Sant Genís de Vilassar és esmentada des del 1118.
• Fou refeta totalment el 1511a1519 amb estil gòtic tardà.
• Fou incendiada el 1936 i derruïda el 1941.
• La nova església es bastí seguint els plans d’Antoni Fisas el 1943.

Edifici religiós, que destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant.

La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.

Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les “loggie” florentines del Renaixement i que tant d’èxit tingueren al noucentisme.

Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.

Dins l’església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias. A l’exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.

El portal lateral és l’única part conservada de l’antiga església del segle XIV.

Tallat en pedra. Es manté fidel a l’esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt.

Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d’un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric.

J. Contijoch

És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.

L’Església de Sant Genís de Vilassar és una obra amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà de Vilassar de Dalt, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : La Bombonera de La Garriga

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

La Bombonera de La Garriga esta situada en el Passeig, 3 de La Garriga ; i esta dintre de Les cases Raspall que formen un conjunt únic en la història de l’arquitectura modernista al nostre país. Aquest conjunt esta format per 4 cases, la Casa Barbey, la Torre Iris, la casa Antoni Barraquer i La Bombonera, construïts per l’arquitecte Manuel Raspall entre 1910 i 1913.

imatge de viquièdia

Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència.  La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.

La Bombonera es construí en 1910, amb algunes modificacions respecte del projecte inicial. En un primer moment constava de semisoterrani i planta baixa. Posteriorment, s’hi afegí una planta sota coberta i s’hi aixecà una torre. La casa està estructurada entorn d’un pati.

El basament o sòcol de l’edifici és fet de pedra més o menys irregular, acabat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i en relleu.  La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Una potent cornisa barana (sota la qual hi ha una sanefa d’esgrafiats i al damunt una barana de forja) corona la primitiva edificació.  Així mateix, les obertures són emmarcades per esgrafiats d’un delicat dibuix floral. Les persianes de llibret tenen també uns fins motius florals.

La Bombonera és una obra del municipi de la Garriga declarada bé cultural d’interès nacional en 1997.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé