Centre de Cultura Vilassarenc “La Massa” de Vilassar de Dalt

El Centre de Cultura Vilassarenc, està en el carrer Mestra Viladrosa, 56, de Vilassar de Dalt.

Us passo detall de la seva historia :

  • L’Associació «La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc» és una entitat cultural, sense afany de lucre ni caràcter polític, que té el seu origen històric en la «Societat del Teatre de Vilassar», entitat creada l’any 1880.
  • L’any 1986 adquireix personalitat jurídica pròpia amb la denominació de «Centre Vilassarenc».
  • L’any 2009, per tal de formalitzar «La Massa», nom amb el qual el centre sempre ha estat conegut popularment.

És un edifici de planta i pis, amb llarga balconada que té una barana notable, la façana es caracteritza pels seus esgrafiats rogencs.

 

 

Recull de dades : Centre de Cultura Vilassarenc i Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell està situat en el carrer Gràcia, 17 de la ciutat de Sabadell.

És un edifici modernista propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , fou projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1905 i 1915, edifici de gran bellesa.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, i davant del creixement que experimentava l’entitat, es va adquirir un solar al centre de Sabadell, on es va edificar el que seria la seu central, que es coneix amb el nom d’El palau de l’estalvi.
  • El rei Alfons XIII va posar la primera pedra, constitueix una joia de l’art modernista.
  • Les obres van començar el 1906.
  • Dos anys més tard, amb l’estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior.
  • El 1910 les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que posteriorment i fins al dia d’avui és la seu de l’Obra Social Caixa Sabadell.
  • El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvoluparen al nou edifici.

La façana de l’edifici s’estructura en tres cossos.

El central, més elevat i amb el pla de la façana desplaçat, destaca sobre els laterals que tenen molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat.

De l’edifici, en destaquen la seva simbologia, els vitralls, els esgrafiats amb motius florals i simbòlics.

A l’interior, l’actual pati d’operacions va ser concebut per Jeroni Martorell com un ampli vestíbul, tancat a nivell dels pilars.

A un costat se situava la biblioteca i a l’altra les oficines d’atenció als clients.

Els capitells de les columnes són esculpits amb roses i gira-sols.

Al fons del vestíbul s’obre pas al pati Turull, un espai de dimensions considerables i planta quadrada, cobert per una gran claraboia.

Les columnes són, probablement, obra de l’escultor J.M. Bernades, amb un monument a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat, membre del gremi de fabricants i alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa que va conduir a la formació de l’entitat), de Manuel Fuxà i Leal i Ismael Smith.

Per ampliació de dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_Sabadell

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguéz

Finca i Casa de Pedro i Pons

D’una de les Webs de l’Ajuntament de Barcelona , podem llegir sobre la Finca i Casa de Pedro i Pons :

“Situada al Peu del Funicular, la magnífica Finca Pedro i Pons ―incorporada al patrimoni de la Universitat gràcies a la donació del mateix Dr. Agustí Pedro i Pons― és un mirador excepcional de la ciutat de Barcelona.

L’element característic que presideix aquest conjunt és la façana, decorada amb vistosos esgrafiats del segle XVIII.

Però també destaca pels espais verds, on prolifera una rica varietat botànica.

Pel que fa a la masia, conserva bona part de l’habitatge original i de la col·lecció d’art atresorada pel Dr. Pedro i Pons, i així evoca la vida quotidiana del segle passat. “

Per poder descobrir tots els espais i racons que amaga, podeu fer la visita a la Finca que tenen una durada aproximada d’una hora i mitja, i un aforament màxim de vint persones,

l’adreça es Avinguda de Vallvidrera, 25 de Barcelona.

Calendari de les properes visites :

  •     Dijous 11 d’abril de 2019 a les 17 h
  •     Dijous 16 de maig de 2019 a les 17 h
  •     Dijous 20 de juny de 2019 a les 18 h
  •     Dijous 4 de juliol de 2019 a les 18 h

La Universitat de Barcelona va portar a terme la rehabilitació de l’edifici de la Finca de Pedro i Pons, us passo informació detallada de la propia UB en aquest enllaç i la Fundació :

http://www.fpedroipons.ub.edu/index.php?option=com_content&view=article&id=99&Itemid=381&lang=ca

Us passo la Biografia  d’Agustí Pedro i Pons :

Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 9 de maig de 1898 – Barcelona, 17 de març de 1971) va ser un metge català.

Catedràtic de Patologia i Clinica mèdiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1927, esdevingué el gran clínic català de la seva generació. Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1939-58) i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). El seu tractat Patología y clínica médicas, on col·laboraren nombrosos especialistes, fou obra de consulta bàsica durant molts anys.

Molt vinculat a la vida cultural catalana, va ser un dels prohoms que adquiriren el Teatre Romea de Barcelona per evitar la seva desaparició, i reuní una biblioteca molt important, que a la seva mort passà a la Biblioteca de Catalunya. És enterrat al Cementiri de Montjuïc.

 

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona, Universitat de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

L’església parroquial Sant Joan de Viladecans

L’església parroquial Sant Joan, està situada en el carrer de Sant Joan, 16 de Viladecans.

Us passo un resum de la seva historia:

  • Les obres d’edificació de la que fou la primera parròquia a Viladecans, començaren el 8 de setembre de 1728.
  • En l’any 1738 fou acabada i beneïda, estava situada en el mateix lloc que l’actual.
  • Curiosament, aquesta església va dependre de la parròquia de Sant Climent fins l’any 1746.
  • Durant la guerra civil, en 1936 va ser completament destruïda.
  • S’edificà de nou segons projecte de Josep Puig Jané una vegada acabada la guerra.
  • El 8 de setembre de 1945 es consagrà el nou temple.
  • La rectoria i els locals parroquials van ser edificats entre els anys 1948 i 1950.
  • La façana, projectada per Joan Amat, no s’enllestí fins l’any 1956.

L’església parroquial Sant Joan, es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus i absis quadrat cobert per volta de canó. La façana principal presenta una estructura neoclàssica, amb pòrtic d’arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric, amb capitells historiats, i precedit d’un tram d’escales. Al damunt s’obre un òcul circular i a dalt hi ha un frontó triangular, amb relleus que representen el baptisme de Crist, coronat per una creu. L’exterior de l’església és ornat amb esgrafiats.

A l’interior, la separació de les naus s’aconsegueix mitjançant arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric de maó. La nau central és més ampla i alta, s’il·lumina per finestres laterals i es cobreix per un enteixinat de fusta pla amb cassetons ornats. Tot l’interior de l’església és pintat per motius florals i religiosos damunt un fons veig. L’absis, quadrat i cobert amb volta de canó, conserva un entaulament classicitzant.

El campanar, de planta quadrada, és situat a la dreta de l’absis. Al costat de l’església hi ha l’edifici de la rectoria, del mateix estil.

L’església parroquial de Sant Joan, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Mercat Municipal de Mollet del Vallès

L’Antic Mercat Municipal, també se’l coneix com el Mercat Vell de Mollet del Vallès.

Està situat en la Plaça Prat de la Riba 6, Mollet del Vallès.

L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Manuel Cases, té decoracions de maçoneria i esgrafiats al·legòrics.

Va ser construït entre els anys 1948/49 i fou inaugurat el 19 d’agost del 1949 i el 27 de gener del 1996 va tancar com a mercat.

Posteriorment es va restaurar en un espai cívic i cultural i el 5 de febrer del 2005 va tornar a obrir les portes.

L’actual Mercat esta situat en l’avinguda Llibertat, 14 i també disposa d’entrades pel c/ Mercat, pl. Major i av. Burgos.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet de Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Xicu de l’Òpera d’Arenys de Mar

La Casa coneguda com can Xicu de l’Opera, està situada en el carrer de la Torre, 2 d’Arenys de Mar. Va ser construïda a principis del segle XX, concretament en l’any 1915, per l’arquitecte senyor Joan Bruguera i Roget. La casa és d’estil modernista, però té un cert aire de Secessió Vienesa.

Es tracta d’una casa de tres plantes de petites dimensions. A la planta baixa hi ha un petit jardí a l’entrada, al segon, un balcó i al tercer, unes golfes amb quatre petites finestres. La teulada és a dues vessants.

A una de les façanes hi ha una finestra al primer i segon pis, i al tercer, dues finestretes. Totes les obertures s’estrenyen a la part alta i les llindes són lleugerament arquejades. El pati de davant està tancat per uns pilars  i que, igual que la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color i reixes de ferro.

Can Xicu de l’Òpera és una casa d’Arenys de Mar, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Tusquets de Gràcia a Barcelona

La masia de Can Tusquets construïda l’any 1793, d’acord amb la data que apareix inscrita al rellotge de sol, és una típica masia del segle XVIII, s’emplaça en una zona enjardinada, en contacte amb els jardins de Menéndez Pelayo, ara en remodelació , al xamfrà entre l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya 1 i la Travessera de Dalt 45-61, al districte de Gràcia.

Es tracta d’un edifici aïllat consistent en una masia de planta quadrada amb planta baixa i dues plantes pis, amb un pati tancat al seu lateral i part posterior.

En destaca la seva simetria, amb tres eixos horitzontals i verticals. La planta baixa, esgrafiada amb motius que reprodueixen un carreuat isòdom amb les línies horitzontals engruixides, presenta tres obertures: una portalada d’accés al mig, una porta cotxera a la dreta , i una finestra allindanada a l’esquerra, tot plegat emmarcat per carreus.

A les dues plantes superiors, quatre columnes jòniques esgrafiades divideixen la façana en tres espais, reproduint una decoració neoclassicitzant. Al primer pis s’hi obren tres balconades allindanades, d’iguals dimensions, coronades per un guardapols d’obra, amb baranes de ferro forjat suportades per mènsules del mateix material. Al pis de dalt hi trobem tres balcons més petits i senzills que els suara descrits.

Si bé les balconades del primer pis estan emmarcades per carreuats, els balcons del pis de dalt estan emmarcades per esgrafiats. Aquests esgrafiats són especialment rics en el frontó, rematat amb capcer ondulat d’influència barroca.

El frontó està presidit per un rellotge de sol, amb l’any 1793 esgrafiat i decorat amb una orla de motius vegetals d’influència modernista. Aquests motius vegetals, en forma de garlandes, uneixen aquest rellotge amb les figures de sengles nens esgrafiats que coronen les columnes jòniques abans esmentades, i aquests amb la decoració dels balcons laterals, presidits per sengles medallons amb les inicials “A” i “T” inscrites.

Les façanes laterals i posterior, sense decoració, combinen finestres allindades i rematades amb arc escarser i, en una de les façanes laterals hi ha una galeria afegida. A la façana hi ha dos portals de petites dimensions que donen a un pati porxat.

La masia, en conjunt, reuneix decoracions que podem considerar neoclàssiques, posteriors al moment de la seva construcció. Els esgrafiats i els murs de color verdós es van restaurar respectant el disseny del mas rural de la seva època.

Actualment en fan ús les Germanes de Sant Josep de la Muntanya, i és una continuïtat de l’asil de nens orfes, envoltada per jardins i zona esportiva.

Can Tusquets és una masia barroca de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Can Mòjica

Can Mòjica, esta situada en l’Avinguda de Gràcia, 29 de Sant Cugat del Vallès.

Edifici unifamiliar aïllat projectat l’any 1930 i finalitzada la seva construcció durant l’any 1939.

Aquesta torre fou una reforma sobre una casa ja existent.

Casa aïllada situada arran de la carretera i amb jardí a la part posterior. Estructura de planta rectangular, té una planta baixa i dos pisos.

Construcció que mostra la influència del noucentisme :

Sant Jordi de terracota a la façana principal, coronament de la façana amb motllurats.

Per sobre de la façana principal sobresurt un cos que també és coronat. Amb motllures i en el que s’ha fet una galeria de tres arcs de mig punt.  La mateixa estructura de galeria també s’ha fet a la façana lateral.

Les finestres i balcons d’arc de mig punt són emmarcats per dibuixos esgrafiats. Actualment es una llar d’infants.

La Casa Mòjica és un edifici noucentista que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé