Farmàcia Albinyana de Terrassa

La Farmàcia Albinyana  esta situada en el Raval de Montserrat, 48. Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • Originàriament havia allotjat la confiteria de la vídua Carné (1908).
  • Més endavant, l’any 1934, el farmacèutic Antoni Albiñana i Carné va instal•lar-hi una farmàcia, activitat comercial que es manté fins avui dia.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta baixa i dues plantes, comercial i d’habitatge.

El portal d’accés és decorat amb majòliques i petxines reomplerts de trencadís. Al primer pis es repeteix l’esquema però en un balcó.

L’edifici està acabat a manera de merlets escalonats amb ceràmica vidriada.

La decoració interior de la botiga és molt interessant, pel treball amb ferro forjat, ceràmica vidriada i pintures murals; cal destacar a l’exterior, l’acabament de la façana, amb el rellotge de sol, els esgrafiats i la decoració ceràmica de Joaquim Vancells.

La Farmàcia Albinyana, o Farmàcia Albiñana, és un edifici del centre de Terrassa protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Genís de Vilassar de Dalt

L’Església de Sant Genís esta situada en la plaça Major, front l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • L’església parroquial de Sant Genís de Vilassar és esmentada des del 1118.
  • Fou refeta totalment el 1511a1519 amb estil gòtic tardà.
  • Fou incendiada el 1936 i derruïda el 1941.
  • La nova església es bastí seguint els plans d’Antoni Fisas el 1943.

Edifici religiós, que destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant.

La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.

Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les “loggie” florentines del Renaixement i que tant d’èxit tingueren al noucentisme.

Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.

Dins l’església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias. A l’exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.

El portal lateral és l’única part conservada de l’antiga església del segle XIV.

Tallat en pedra. Es manté fidel a l’esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt.

Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d’un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric.

J. Contijoch

És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.

L’Església de Sant Genís de Vilassar és una obra amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà de Vilassar de Dalt, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : La Bombonera de La Garriga

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

La Bombonera de La Garriga esta situada en el Passeig, 3 de La Garriga ; i esta dintre de Les cases Raspall que formen un conjunt únic en la història de l’arquitectura modernista al nostre país. Aquest conjunt esta format per 4 cases, la Casa Barbey, la Torre Iris, la casa Antoni Barraquer i La Bombonera, construïts per l’arquitecte Manuel Raspall entre 1910 i 1913.

imatge de viquièdia

Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència.  La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.

La Bombonera es construí en 1910, amb algunes modificacions respecte del projecte inicial. En un primer moment constava de semisoterrani i planta baixa. Posteriorment, s’hi afegí una planta sota coberta i s’hi aixecà una torre. La casa està estructurada entorn d’un pati.

El basament o sòcol de l’edifici és fet de pedra més o menys irregular, acabat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i en relleu.  La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Una potent cornisa barana (sota la qual hi ha una sanefa d’esgrafiats i al damunt una barana de forja) corona la primitiva edificació.  Així mateix, les obertures són emmarcades per esgrafiats d’un delicat dibuix floral. Les persianes de llibret tenen també uns fins motius florals.

La Bombonera és una obra del municipi de la Garriga declarada bé cultural d’interès nacional en 1997.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra de Sant Joan Despí

L’Antic mas de Can Serra esta situada en el carrer Major, 33-35 de Sant Joan Despí.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • Construïda el 1746 segons consta a la inscripció del capcer que resideix la façana principal.
  • Té planta rectangular i les façanes amb esgrafiats de tipus neoclàssic que duen les dates de 1851 i 1930 .
  • Van ser restaurats l’any 2003.
  • També, va ser coneguda com a can Sala.

Mas de planta rectangular. Edifici totalment aïllat de l’exterior. Es separa per l’accés principal un portal i un mur per a la part enjardinada que correspon al darrere de la casa.

Tant a la façana com els laterals són decorats amb regust neoclàssic. La part frontal és decorada amb un frontó emmarcat per columnes i fris també clàssics. A l’interior hi ha una capella.

Can Serra esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els esgrafiats dels edificis de Martorell

Aquesta tècnica de l’esgrafiat ha estat utilitzada des de temps molt antics; tenim que al segle XII en l’interior dels temples ja eren decorats amb els esgrafiats; posteriorment va caure en desús, sobretot després del Modernisme.

Concretament a Martorell, en trobem a diverses façanes d’edificis, sobretot a l’entorn de la Plaça de la Vila i a carrers antics,  el més antic data del 1821.

 

Llegim la forma de com és feia :

“Normalment els esgrafiats són aplicats a les parets dels edificis; abans de començar els treballs es fa un dibuix a mida natural en paper, després es prepara l’estuc, es deixa reposar un dia o dos, a continuació es col-loca a la paret la quantitat d’estuc necessari per cobrir la part de mur que s’esgrafiarà en una jornada, i finalment, amb eines de tallar i de rascar, es va fent el dibuix que prèviament s’ha estergit sobre l’estuc fresc. Els tons més utilitzats són els ocres i vermells.”

En Jaume Amat i Bargués és l’artista que seguint el mestratge de Ferran Serra va contribuir en gran mesura en fer de l’esgrafiat un tret característic de les cases de Martorell.

Us detallo les cases mes destacades on hi ha esgrafiats :

  • Banc BBVA: esgrafiat fet per Ferdinandus Serra al 1940 on es representa una al•legoria del treball de camp i la vida rural.
  • Casa de la Vila: esgrafiat fet per Ferdinandus Serra al 1937 on es representa un personatge femení amb el corn de l’abundància. Apareixen també les muntanyes de Montserrat i el Pont del Diable.
  • Edifici de Correus: esgrafiat fet per Jaume Amat al 1984, té una decoració floral i medallons amb l’escut de Martorell i l’anagrama de correus.
  • Plaça de la Vila, 35: edifici de l’antiga confiteria “La Moderna”. Esgrafiat d’autor desconegut, amb data del 1821, i restaurat per Ferran Serra posteriorment. Hi ha motius neoclàssics i alguns símbols al•legòrics de la maçoneria.
  • Plaça de la Vila, 41: edifici de l’antiga “Farmàcia Bujons”. Esgrafiat del 1954 on es representa l’al•legoria d’aquesta professió, la serp entortolligada a una copa.
  • Carrer Anselm Clavé, 5: esgrafiat del 1955 d’autor desconegut. Hi ha una decoració floral, de cintes i angelets.
  • Carrer Nou, 8: en aquest edifici hi havia hagut una fàbrica de paraigües i per aquest motiu la decoració representa una noia amb un paraigua dins una medalla.
  • Carrer Nou, 78: l’esgrafiat és obra de Ferran Serra, feta entre els anys 1942-45 i és una al•legoria de la vida camperola.
  • Carrer Nou, 79: esgrafiat realitzat per Jaume Amat al 1985. Hi ha representats motius florals que vessen d’un cistell.

Us passo aquest enllaç que us explica : La Ruta dels ESGRAFIATS de Martorell // Façanes que expliquen històries. 

https://issuu.com/elmontserrati/docs/paisatges_esgrafiast_martorell

I dos enllaços mes de rondaller, on podreu veure de primera ma, un seguit de fotografies i explicacions molt interessants sobre Els esgrafiats dels edificis de Martorell ,

 

1ª Part :

https://rondaller.wordpress.com/2017/11/08/parets-tatuades-i/

2ª Part :

https://rondaller.wordpress.com/2017/11/11/parets-tatuades-ii/

Ja sabeu, quan estigueu per Martorell, podeu admirar els dibuixos en els esgrafiats dels edificis que us he indicat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell, la Seva Historia, Viquipedia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Barreteria Obach de Barcelona

La Barreteria Obach  és situada en el carrer del Call, 2, amb el carrer Banys Nous de Barcelona.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’establiment va ser fundat per Ramon Obach l’any 1924.
  • Un dels clients més notables que ha tingut la barreteria ha estat el transformista Leopoldo Fregoli.
  • l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar l’any 1994 un diploma i una placa commemorativa en reconeixement a la seva llarga trajectòria comercial.
  • Des del primer dia, l’establiment ofereix una àmplia varietat de models de barrets, boines, gorres i barretines.

Establiment amb una estructura de fusta i vidre aplacada als baixos de la façana ocupant tot l’espai. L’estructura segueix la mateixa estructura que la cantonada. Està muntada sobre un sòcol aplacat de marbre fosc. Té diversos aparadors amb emmarcaments de fusta i dues portes d’accés que formen un petit vestíbul amb aparadors de mirall corb.

A nivell del forjat, es desenvolupa un calaix continu que acaba i unifica tot el conjunt d’aparadors, en un emmarcament amb motllures simples, hi ha el rètol amb el nom de l’establiment tot amb caràcters esgrafiats sobre un vidre fosc.

Pel que fa a l’interior, es conserva un taulell de roure americà sobre unes potes de ferro forjat, les caixes de fusta pels barrets, el mostrador, els armaris i els prestatges.

Us passo un curiós article sobre l’edifici on esta l’establiment :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190602/462577873042/herencia-castell-nou-barcelona-secreta.html

L’edifici on està ubicada la Barreteria Obach,  és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

anagrama Barrets-Obach

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Centre de Cultura Vilassarenc “La Massa” de Vilassar de Dalt

El Centre de Cultura Vilassarenc, està en el carrer Mestra Viladrosa, 56, de Vilassar de Dalt.

Us passo detall de la seva historia :

  • L’Associació «La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc» és una entitat cultural, sense afany de lucre ni caràcter polític, que té el seu origen històric en la «Societat del Teatre de Vilassar», entitat creada l’any 1880.
  • L’any 1986 adquireix personalitat jurídica pròpia amb la denominació de «Centre Vilassarenc».
  • L’any 2009, per tal de formalitzar «La Massa», nom amb el qual el centre sempre ha estat conegut popularment.

És un edifici de planta i pis, amb llarga balconada que té una barana notable, la façana es caracteritza pels seus esgrafiats rogencs.

 

 

Recull de dades : Centre de Cultura Vilassarenc i Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell està situat en el carrer Gràcia, 17 de la ciutat de Sabadell.

És un edifici modernista propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , fou projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1905 i 1915, edifici de gran bellesa.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, i davant del creixement que experimentava l’entitat, es va adquirir un solar al centre de Sabadell, on es va edificar el que seria la seu central, que es coneix amb el nom d’El palau de l’estalvi.
  • El rei Alfons XIII va posar la primera pedra, constitueix una joia de l’art modernista.
  • Les obres van començar el 1906.
  • Dos anys més tard, amb l’estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior.
  • El 1910 les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, que posteriorment i fins al dia d’avui és la seu de l’Obra Social Caixa Sabadell.
  • El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvoluparen al nou edifici.

La façana de l’edifici s’estructura en tres cossos.

El central, més elevat i amb el pla de la façana desplaçat, destaca sobre els laterals que tenen molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat.

De l’edifici, en destaquen la seva simbologia, els vitralls, els esgrafiats amb motius florals i simbòlics.

A l’interior, l’actual pati d’operacions va ser concebut per Jeroni Martorell com un ampli vestíbul, tancat a nivell dels pilars.

A un costat se situava la biblioteca i a l’altra les oficines d’atenció als clients.

Els capitells de les columnes són esculpits amb roses i gira-sols.

Al fons del vestíbul s’obre pas al pati Turull, un espai de dimensions considerables i planta quadrada, cobert per una gran claraboia.

Les columnes són, probablement, obra de l’escultor J.M. Bernades, amb un monument a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat, membre del gremi de fabricants i alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa que va conduir a la formació de l’entitat), de Manuel Fuxà i Leal i Ismael Smith.

Per ampliació de dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_Sabadell

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguéz

Finca i Casa de Pedro i Pons

D’una de les Webs de l’Ajuntament de Barcelona , podem llegir sobre la Finca i Casa de Pedro i Pons :

“Situada al Peu del Funicular, la magnífica Finca Pedro i Pons ―incorporada al patrimoni de la Universitat gràcies a la donació del mateix Dr. Agustí Pedro i Pons― és un mirador excepcional de la ciutat de Barcelona.

L’element característic que presideix aquest conjunt és la façana, decorada amb vistosos esgrafiats del segle XVIII.

Però també destaca pels espais verds, on prolifera una rica varietat botànica.

Pel que fa a la masia, conserva bona part de l’habitatge original i de la col·lecció d’art atresorada pel Dr. Pedro i Pons, i així evoca la vida quotidiana del segle passat. “

Per poder descobrir tots els espais i racons que amaga, podeu fer la visita a la Finca que tenen una durada aproximada d’una hora i mitja, i un aforament màxim de vint persones,

l’adreça es Avinguda de Vallvidrera, 25 de Barcelona.

Calendari de les properes visites :

  •     Dijous 11 d’abril de 2019 a les 17 h
  •     Dijous 16 de maig de 2019 a les 17 h
  •     Dijous 20 de juny de 2019 a les 18 h
  •     Dijous 4 de juliol de 2019 a les 18 h

La Universitat de Barcelona va portar a terme la rehabilitació de l’edifici de la Finca de Pedro i Pons, us passo informació detallada de la propia UB en aquest enllaç i la Fundació :

http://www.fpedroipons.ub.edu/index.php?option=com_content&view=article&id=99&Itemid=381&lang=ca

Us passo la Biografia  d’Agustí Pedro i Pons :

Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 9 de maig de 1898 – Barcelona, 17 de març de 1971) va ser un metge català.

Catedràtic de Patologia i Clinica mèdiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1927, esdevingué el gran clínic català de la seva generació. Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1939-58) i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). El seu tractat Patología y clínica médicas, on col·laboraren nombrosos especialistes, fou obra de consulta bàsica durant molts anys.

Molt vinculat a la vida cultural catalana, va ser un dels prohoms que adquiriren el Teatre Romea de Barcelona per evitar la seva desaparició, i reuní una biblioteca molt important, que a la seva mort passà a la Biblioteca de Catalunya. És enterrat al Cementiri de Montjuïc.

 

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona, Universitat de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez