Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Barcelona

L’Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua, està situada en el carrer Santaló, 80 amb cantonada amb el carrer Calaf, 16 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Els franciscans en l’any 1904 van començar la construcció del convent al barri de Galvany que aleshores començava a urbanitzar-se.
  • En un principi van construir una petita capella dedicada a sant Magí.
  • Al cap de 3 anys, el conjunt conventual es va quedar petit i van decidir construir un nou convent i una nova església, la primera pedra dels quals es va beneir l’any 1907.
  • La nova església va ser inaugurada l’any 1912.
  • La Guerra Civil va destruir pràcticament tot el conjunt.
  • El nou convent es va enllestir l’any 1953.
  • L’església va ser reformada l’any 1964, tot i que es van mantenir les dues capelles laterals originals, la façana del carrer Calaf i el campanar amb coberta de trencadís.
  • El fris ceràmic és de Joan Rifà, “Silicor”, dels anys 70, quan s’acaba definitivament el temple.

Hi ha molt pocs elements de continuïtat, com podria ser la part baixa del mur de l’església conventual que dóna al carrer Calaf, amb la porta d’accés principal.

La resta s’ha transformat del tot: els dos temples són ben diferents i en comptes dels edificis de dues plantes del convent vell hi ha un edifici nou de sis plantes. També hi ha darrere l’església, una torre que es va salvar de l’atac durant la guerra.

El revestiment exterior de pinacle lateral del santuari de Sant Antoni de Pàdua. Mosaic creat amb una tècnica mixta de rajoles i trencadís de ceràmica esmaltada. El trencadís està format de fragments de forma irregular de tons blaus, intercalats per rajoles de peces quadrades de color verd, groc i blanc amb malla vermella i creu blanca central sobre fons blau. La decoració s’acaba amb trencadís en tons groc i ocre. El pinacle està dividit en triangles remarcats per ceràmica esmaltada en relleu de color verd.

Si voleu saber sobre Sant Antoni de Pàdua, podeu accedir a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_de_P%C3%A0dua

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Historia del Convent i Santuari  i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Betlem de Barcelona

Bon dia de Sant Esteve per a Tots i Totes !

L’església de la Mare de Déu de Betlem situada al carrer del Carme números 2 i 4 de Barcelona, fent cantonada amb la Rambla i el carrer de Xuclà, enfront del Palau Moja i a tocar del Palau de la Virreina de Barcelona.

Us passo la seva història ;

  • Està construïda al mateix lloc que una església anterior del 1553 incendiada el 1671.
  • El dia 8 d’abril de 1681 es va posar la primera pedra de l’actual església de Betlem, va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Alfonso de Sotomayor el 1681.
  • En concret, va ser projectada per Josep Juli i dirigida pel jesuïta pare Francesc Tort (mort a Tortosa al 1739) i per Dídac de Lacarse, es va construir entre el 1681 i el 1729, tot i que la seva decoració interior es va allargar fins al 1855.
  • El 1835 l’església de Betlem fou erigida en parròquia.
  • El 1886 fou la primera església que va visitar la Beata Petra de Sant Josep quan va arribar a Barcelona per primera vegada. Aquí va conèixer a Dolors Badia la primera persona que va ajudar a la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
  • El 1936 sofrí greument els estralls de la Guerra Civil: tota la decoració interior fou cremada i les voltes s’ensorraren. S’hi perderen llavors nombroses obres d’Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sala (1688).
  • Després de la guerra fou reconstruïda pels arquitectes Francesc Folguera Graci i Lluís Bonet Garí.
  • Entre 1991 i 1992, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya ha restaurat les façanes del temple.

Alguns autors relacionaren l’estructura arquitectònica de l’església de Betlem amb l’església mare dels jesuïtes, Il Gesù de Vignola, construïda a Roma el 1568.

Tanmateix, Betlem segueix encara la pauta establerta per la tradició gòtica catalana: una nau amb capelles laterals bastides entre els contraforts. Aquí, però, aquests són perforats, de manera que les capelles es comuniquen entre si.

La volta de la nau central és de llunetes. Les capelles laterals es cobreixen amb cúpules amb llanternes, visibles a l’exterior.

Entre altres elements destacaven: les figures dels Dotze Apòstols, obra de Domènec Talarn (1812-1902), que hi havia als carcanyols dels arcs; les espectaculars gelosies de les tribunes superiors (1855), i el retaule major (1866).

El naixement superior, així com el portal lateral, que dóna a la Rambla, amb la imatge del Nen Jesús, són obra de Francesc Santacruz.

D’acord amb aquest model es va fer el 1906 l’altre portal, amb la imatge de sant Joan infant, obra d’Enric Sagnier.

L’any 1911, l’orguener Pau Xuclà i Camprubí, enllestí un orgue per a la parròquia, el qual fou destruït el 1936.

L’Associació de Pessebristes de Barcelona, conjuntament amb la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem, organitza la seva tradicional mostra de pessebres; els pessebres que es presenten són fets expressament per aquesta mostra i cada any són diferents.

L’església de la Mare de Déu de Betlem, és Bé cultural d’interès nacional.

Avui dia de Sant Esteve, seria un bon dia per visitar amb família el Pessebre !

 

Recull de  dades : Ajuntament de Barcelona, L’església de Betlem, Pessebristes i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona

La Basílica de Santa Maria del Pi està ubicada la porta principal en la Plaça del Pi, 7 i dona a la Plaça de Sant Josep Oriol, Placeta del Pi i dependències varies al carrer del Cardenal Casañas de Barcelona.

Us passo dades històriques :

  • Hi ha antecedents de la parròquia des del segle V.
  • L’actual edifici va ser construït entre 1319 i 1391.
  • Es d’un estil gòtic català, Santa Maria del Pi.

Presenta una església d’una sola nau, envoltada de capelles laterals obertes entre els contraforts.

La volta de creueria, una de les més airoses del país, tanca el recinte i li dóna immensitat.

Quatre dels vitralls de l’Església de Santa Maria del Pi de Barcelona son originals d’un dels millors vitrallers del barroc català, Josep Ravella, en ells també hi col·laborà Antoni Viladomat, pintor per excel·lència del barroc català.

La gran rosassa, la més gran de Catalunya.

És una copia exacta de l’original del segle XIV, obra de Josep Maria Jujol, que la reconstruí després de la Guerra Civil.

A l’interior conserva la imatge gòtica de Nostra Senyora del Pi, del segle XIV

i al seu museu una important col·lecció d’orfebreria i uns excepcionals escuts funeraris medievals, únics a Catalunya.

L’historia diu que en aquest indret del Barri Gòtic de Barcelona hi havia un bosc de pins, de fet  davant l’església sempre hi ha agut un.

Al lateral, el portal lateral de l’Avemaria deixa veure alguns elements romànics de la que va ser l’església anterior.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Pi

Us passo la web de la Basílica de Santa Maria del Pi :

https://basilicadelpi.cat/ca/visites/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent i Església de les Clarisses de Badalona

L’antic Convent de la Divina Providència i la seva església, estan en el carrer Arnús, 64 de Badalona.

Us passo dades de la seva història :

  • La fundació i construcció del monestir a Badalona va ser obra de la mare superiora Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Les obres de construcció s’inicien el 1850, en uns terrenys donats per Esteve Maignon i Pere Basil i va haver donacions i cessions particulars.
  • A causa del sistema de finançament, les obres del convent van ser lentes, el 21 d’agost de 1853, es beneeix i s’inaugura oficialment el convent.
  • Pocs mesos després, el 6 de desembre de 1853 va morir la mare superiora, Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Encara restava per construir l’església, que no serà construïda fins a 1857 després de superar deutes i altres dificultats, sent beneïda el 8 de maig d aquell any.
  • L’abril d’aquell mateix any es va rebre un rescripte papal de Lleó XIII concedint la clausura papal.
  • Tanmateix, l’església acabaria acollint a partir de 1868 la segona parròquia del municipi de Badalona, fundada aquell any, que romangué allà fins a 1925 per falta de recursos i, finalment, n’obtingué per traslladar-la a la part construïda de la nova església, que va ser sufragada, en part, per la venda d’uns terrenys de les germanes clarisses.
  • A les primeries del segle xx les convulsions socials van afectar a la comunitat.
  • Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 va obligar a les monges a refugiar-se a distintes cases de particulars de la ciutat durant alguns dies.
  • Pel que fa a l’edifici del convent, va aconseguir la salvació de l’atac dels exaltats gràcies a la intervenció de l’alcalde Martí Pujol.
  • A finals del segle xx el convent va decidir abandonar l’ensenyament per les complicacions a l’hora de sostenir i mantenir l’escola, iniciant una recerca de noves possibilitats de posar-se al servei de la societat.
  • Actualment, cedeixen l’espai per a actes culturals que no tenen cabuda en altres llocs de la ciutat.

Pel que fa a l’església, és plana, sense cap ornament.

A l’eix de simetria s’arrengleren la senzilla porta rectangular, una fornícula, l’òcul de vitrall i un frontó triangular com a coronament.

El campanar té una tipologia d’espadanya.

L’interior és blanc i sense decoració, és de només una nau amb cor als peus.

senzilla…

L’absis està cobert amb casquet en forma de petxina, essent l’únic sector amb decoració.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita – Església de Sant Martí del Corb de Les Preses

L’Església de Sant Martí del Corb es ubicada als vessants nord de la serra del Corb del municipi de Les Preses. Pertany a la Diòcesis del bisbat de Girona.

Sant Martí del Corb és una menuda església d’una sola nau i absis semicircular. L’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

A cada costat de la porta d’ingrés hi ha dues obertures amb reixes de ferro forjat que permeten observar l’interior del temple. Damunt el frontispici hi ha el cloquer, d’espadanya, amb un sol ull.

Bastida amb pedra menuda del país i coberta de teules.

No tenim la data de construcció, ni tampoc dades històriques, que és ven estrany.

Al seu costat esquerre hi ha la Font de Sant Martí,

que mitjançà d’una canal porta l’aigua a un safareig i/o abeurador pel bestiar.

Es un lloc molt bonic per l’arbreda que hi ha, humit i silenciós.

Sant Martí del Corb és una església del municipi de les Preses inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església i l’antic convent de les Saleses de Barcelona

Avui finalitzem els articles dedicats a les Esglésies de la província de Barcelona que us he ofert durant els últims 6 dies.

L’Església i l’antic convent de les Saleses, esta situat al  Pg. Sant Joan, 88-92 , carrer de Roger de Flor, 171 i carrer de València, 370 de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • La primera pedra d’aquest conjunt conventual dissenyat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells es col•locà el 28 de Març de 1877.
  • El 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s’havia instal•lat en aquestes noves dependències.
  • Tanmateix, la construcció de l’església fou més tardana i no s’inicià fins al 18 de Maig de 1882,
  • El temple va ser consagrat sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d’Abril de 1885, amb la presència del bisbe Jaume Català i Albosa, bisbe de Barcelona, Tomàs Costa, bisbe de Lleida, i Salvador Casañas i Pagès, bisbe d’Urgell.
  • Durant els fets de la Setmana Tràgica el convent i l’església foren malmesos.
  • El Juliol de 1936 l’església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1942, els germans Maristes adquiriren l’antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, donant lloc a nombroses reformes a partir de1943 .
  • El 9 d’Octubre de 1945 el bisbe Modrego convertí l’antiga església conventual en una nova parròquia sota l’advocació de Sant Francesc de Sales que començà a funcionar el 16 de Gener de 1949.
  • L’any 1960 l’arquitecte Miquel Brullet i Monmany construí una piscina i un gimnàs. A partir de 1967 l’arquitecte Miquel Ponsetí Vives va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l’aula de música.
  • L’any 2010, es van celebrar els 125 anys de la consagració del temple, fet que es va fer constar amb una inscripció sobre la porta.

El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l’accés principal a l’antic convent , avui escola, es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor.

L’antic convent, de pedra i maó vist, mostra un estil d’influència mudèjar, mentre que l’església és un exemplar neogòtic de Barcelona influenciat per Viollet-le-Duc, amb paviments ceràmics.

L’església, va ser projectada com a temple d’una sola nau amb capelles laterals, però aquestes es van suprimir posteriorment. Disposa de creuer amb cimbori i absis poligonal amb deambulatori.

A l’exterior hi ha maó vist combinat amb ceràmica i pedra. El conjunt està remarcat per la llarga i esvelta agulla del campanar poligonal.

L’edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d’ “U” amb els angles aixamfranats.

El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa.

Per la seva banda, les obertures de l’edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc.

La planta baixa s’obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó.

El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d’aquest nivell rau en el cornisament de l’edifici, a base d’entrants i sortints de maó.

És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona  i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga església i convent de Sant Francesc de Granollers

Durant uns dies us estic presentant diferents Esglésies d’arreu de la província de Barcelona.

L’Antiga església de Sant Francesc, esta situada en el carrer d’Antoni Espí i Grau 1 amb carrer de Corró de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • En la sessió del Consell del 25 de maig del 1571, s’exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l’assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares
  • L’antic convent de Sant Francesc de frares mínims, fou fundada el 1578.
  • Fou desamortitzada el 1835 i oberta al culte com ha esglesia.
  • Durant l’any 1936, en què va esser incendiada.
  • El 1956, un cop restaurada, era convertida, sota el patrocini de Pere Maspons i Camarasa, en la Casa de Cultura Sant . Francesc,
  • Alberga actualment una sala d’actes, sales d’exposicions i l’hemeroteca municipal.

Es conserva l’església i part del convent, convertit en Casa de Cultura. Te dues portes gairebé iguals, una al frontis i una altra al lateral.

Les portalades, de columnes jònico-romàniques i basament amb decoració floral, són coronades per un frontispici triangular amb tres boles.

Al frontó hi ha un escut dels Perpinyà, donadors dels terrenys.

La planta és d’una sola nau sense creuer amb absis pla i quatre capelles, que segueix l’estil greco-romà. Te tres arcades inferiors i sis superiors de maons sense arrebossar.

La Casa de Cultura Sant Francesc és una obra neoclàssica de Granollers protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans

Durant uns dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans està situada en la Plaça de Sant Genís, 1, de Palau-solità i Plegamans.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya – imatge de principis de la construcció L’Església de Sant Genís

Us passo la seva història :

  • L’església actual es construí en substitució de l’antiga església ubicada al costat de Can Gordi, terme de Plegamans, en els seus orígens d’estil romànic;l’any 1936 va ser cremada i quedà totalment destruïda.
  • Es va edificar a l’indret de Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944.
  • La construcció del campanar és posterior a la de l’església 1992.
  • La porxada que hi ha a la façana principal, amb teulada inclinada i tres arcs que protegeixen l’entrada i donen unitat al conjunt, és mes recent , de l’any1998.

És una església d’una sola nau, amb absis poligonal, de set cares. Exteriorment, la capçalera està decorada amb arcades apuntades cegues amb diferents obertures conformant les ornamentacions; aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres, a la part inferior.

Aquest cos de l’edifici es complementa amb el deambulatori de l’església, que apareix al voltant de l’absis, seguint la mateixa estructuració amb set cares i grups de tres finestres d’arcs de mig punt en cadascuna d’elles.

Totes les cobertes són a base de teula àrab, la de la nau central és a dues vessants, i cadascun dels cossos compta amb un tremujal. Al llarg de tota la sotateulada es troben unes fines motllures.

A les façanes laterals el tractament dels murs és el mateix: gairebé pla, amb arcades cegues i obertures d’òculs i finestres.

A la façana principal es pot veure una gran rosassa al centre, amb traceria de motius circulars, de diferents diàmetres.

La portalada és estreta i d’arc apuntat; en el timpà es representa en pintura el rostre de Jesucrist.

Davant hi ha un atri porticat amb tres arcs de mig punt i teulada inclinada. Jaume Busquets va pintar els frescos de l’absis.

Al cantó dret de la façana hi ha un campanar de planta poligonal, amb tres cossos. En el cos superior es troben grans finestrals allargats i la teulada acaba en punxa. A l’altre costat de la façana hi ha un edifici també poligonal però d’una sola planta.

Les restes de l’antiga construcció forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fotografia antiga és de la Generalitat de Catalunya

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Els propers dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’ església Sant Felip Neri està situada la seva porta principal,  en la plaça de San Felipe Neri, al barri Gòtic de Barcelona.

No s’ha de confondre amb l’oratori de Sant Felip Neri a Gràcia.

I un enllaç on coneixereu l’Oratori de Gràcia :

https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/els-130-anys-de-l%E2%80%99oratori-de-sant-felip-neri-a-gracia

Us passo la seva història :

  • L’església de Sant Felip Neri va néixer com a dependència del convent dels “felipons”, que es van establir al lloc en 1673.
  • Aquell mateix any van beneir una capella provisional, substituïda per una de millor l’any 1677.
  • L’església, és un dels pocs edificis barcelonins d’estil barroc, es va construir entre 1721 i 1752. És obra de l’arquitecte Pere Bertran, que tingué l’ajuda de Salvador Ausich i Font. La decoració anà a càrrec de Pere Costa i Carles Grau.
  • El temple té annexa la casa de la Congregació de l’Oratori, fundada el 1673, on viuen els clergues seculars, ensems amb els germans i els novicis.
  • L’interior destaca pels seus altars barrocs i neoclàssics, especialment l’altar major, realitzat entre 1807-1815 segons un projecte de Nicolau Travé i amb la possible participació de l’escultor Salvador Gurri.
  • El 30 de gener de 1938, durant la guerra civil espanyola va ser escenari d’un intens bombardeig per part de l’aviació italiana, que va deixar únicament en peu la façana i part de l’estructura de l’església. Com a conseqüència, hi va haver 42 víctimes mortals, la majoria nens que eren alumnes de l’escola Sant Felip Neri, en enfonsar-se el sostre del soterrani on s’havien refugiat.

L’església té planta contrareformista, amb una única nau i capelles laterals amb un avant passadís que permet el recorregut per les capelles sense incidir en la zona de culte,

seguint una tipologia característica de l’arquitectura religiosa tardo barroca catalana, com també es pot apreciar a l’església de la Mercè. Té un creuer cobert amb cúpula i un absis semicircular.

La seva façana, inspirada en la de la capella de la Ciutadella, està rematada per un ampli semicercle, resultant més esvelta i dinàmica per la seva major altura i per la unió en corba del carrer principal amb les laterals.

L’accés, adovellat, està flanquejat per pilastres caixejades i coronat per una cornisa recta, que en el seu centre es corba per a allotjar un escut.

Sobre l’accés principal se situa un segon cos amb una fornícula amb la imatge del sant, emmarcada igualment amb pilastres.

A la part superior de la façana se situa un ampli òcul per permetre l’entrada de la llum a l’interior del temple.

A la part posterior del temple, que dóna al carrer de la Palla, hi ha dues portes barroques i una fornícula amb la imatge de Sant Felip Neri.

entrada de l’Escola

Us passo un enllaç d’un article sobre el convent dels “felipons” i el seu tresor que  amaga :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160917/41328799744/sant-felip-neri-tesoros-convento-gotic-felipones.html

Façana i entrada del convent

En la façana principal, hi ha impactes de metralla de la Guerra Civil, les obres de restauració i neteja han volgut conservar el testimoni d’una guerra cruenta.

L’any 2018, es va fer un acte dels 80 anys del bombardeig, us passo l’enllaç :

https://www.ccma.cat/324/fa-80-anys-del-bombardeig-de-laviacio-italiana-a-la-placa-de-sant-felip-neri/noticia/2834934/

Hi ha una font al bell mig de la plaça i s’hi trobant les cases dels antics gremis dels calderers i dels sabaters.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria de Barbera del Vallès

Els propers dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església parroquial de Santa Maria de Barbera del Vallès, no hi ha que confondre amb Església romànica de Santa Maria,

coneguda per “La Romanica”, també en Barbera del Vallès.

L’Església parroquial de Santa Maria esta situada en l’Avinguda Generalitat, 79 de Barbera del Vallès.

Poc hi ha que dir d’aquest temple, va ser construït en 1951.

Es d’un estil neorrenacentista.

Com que l’església romànica esta en un extrem del municipi i allunyada del centre, es va decidir la seva construcció a prop de l’Ajuntament.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé