Can Buxeres de l’Hospitalet de Llobregat

Avui us presento dos articles

Can Buxeres, també conegut com a Can Boixeres, és un conjunt d’una antiga casa pairal, masoveria i jardí, avui parc municipal de l’Hospitalet de Llobregat.

El conjunt de Can Buxeres, que actualment és un parc municipal, en origen era el jardí d’una casa pairal, que encara es conserva dins del parc.

Dins del parc hi ha gran variació d’elements com arbres, plantacions de flors, escultures, fonts… Dues escultures destacades són La família, d’Hèctor Cesena i noia amb colom, de Rafael Solanich.

La família és una escultura en marbre blanc d’uns dos metres d’alçada amb la peanya, que representa un home que agafa per l’espatlla a una dona que porta un nen de bolquers als braços i representa una familia d’emigrants.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es ioty-1.jpg

Les figures són de mida natural. L’estil és realista però esquematitzat, insinuant les línies de composició i de les figures però defugint els detalls, tret dels rostres.

La noia amb colom és una escultura en marbre blanc d’uns 80 centímetres d’alçada més 20 centímetres de peanya que representa una noia nua, de mida natural que, en posició ajupida, sosté un colom a les mans.

L’estil és clarament noucentista, recollint influències d’Arístides Maillol i sobretot d’Esteve Monegal, principal mestre de l’autor de l’escultura. La peanya de formigó és un afegit posterior.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Hi ha un templet modernista, de planta circular, cobert amb cúpula sostinguda per sis columnes. La cúpula, que té tambor, està decorada amb mosaic de ceràmica vidriada.

Les columnes són de formigó, tenen petits capitells i estan decorades amb mosaic blanc la part superior i en mosaic fosc la part inferior. Un ferro forjat fa de barrera del templet. Hi ha uns esglaons per accedir a la construcció.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Cal destacar la font – sortidor en una part destacada del jardí.

Dins del parc, a part de la casa pairal, també es troba la masoveria.

És un edifici de planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es gaspar-hh-1.jpg
Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

La porta d’accés és adovellada, amb forma d’arc el·líptic, i la resta d’obertures són rectangulars, amb les llindes de formes arrodonides i els brancals alternen les dovelles estucades i les llises.

La façana té un acabament ondulat que oculta la teulada. A banda i banda hi ha dos cossos afegits d’una planta, que al primer pis fan un balcó tancat per una balustrada.

Envoltant el jardí hi ha una muralla per sobre de la qual passa la via del tren.

El parament és de pedra per les estructures portants (les parts baixes de les portes, les pilastres que divideixen els trams, els contraforts triangulars…) i de maó en els arcs de mig punt de les portes.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

A la carretera d’Esplugues té una gran portalada de pedra i ferro d’estil classicista, amb ordres de pilastres de tipus corinti i a la part superior de la porta es pot llegir la data de 1911.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

El jardí fou urbanitzat el 1906-1911 i s’organitzà com a jardí particular pertanyent als propietaris de Can Buxeres.

Sofrí transformacions radicals al declarar-lo parc públic el 8 de novembre de 1972.

El conjunt de Can Buxeres està protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d’estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental

.

Es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.

Des del punt de vista d’administració eclesiàstica, depèn de l’església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l’arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • On avui hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la salut es documenta ja al 1323 una construcció dedicada als sants Iscle i Victòria.
  • L’indret va tenir al llarg de l’edat mitjana diverses funcions, va ser un centre eremític a l’entorn del 1417, i al 1455 la vila de Sabadell va passar a administrar la zona gracies a tres jurats.
  • Les epidèmies de pesta van fer que l’ermita passés a tenir funcions hospitalàries.
  • A inicis del XVII s’explica que a prop d’aquest edifici un ermità va trobar una petita imatge de la Mare de Déu, aquest la va agafar i la va portar a l’interior de l’edifici, de seguida va tenir una gran devoció popular que va patrocinar el canvi d’advocació del petit temple.
  • Segons la tradició, vers l’any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l’Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
  • L’actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d’abril de 1882 ,
  • Més endavant, el 1907, fou bastit el campanar.
  • Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l’atri d’entrada.
  • La Mare de Déu de la Salut va ser proclamada al 1947 patrona de la ciutat de Sabadell.

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d’Arraona i de l’ermita de Sant Iscle.Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises.

El campanar, d’estil modernista, combina l’obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada.

Davant de l’accés hi ha un atri sostingut per columnes.

De l’interior, cal destacar l’altar del Santíssim amb escultures i relleus d’Enric Monjo (1946).

També hi ha escultures de Camil Fàbregas, els retaules de l’altar major són obra d’Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Podeu veure dades sobre l’aplec de la Salut a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-laplec-i-el-santuari-de-la-salut/

Per les rodalies hi la Font de la Salut, d’aigua de xarxa., en varis llocs d’estada i poder fer un àpat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Recull de Postals antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Art a l’aire lliure al Parc de la Ciutadella

Historia i elements del Parc de la Ciutadella :

Està considerat com un museu a l’aire lliure per la profusió i la qualitat de les seves escultures.

  

Entre la vegetació del Parc de la Ciutadella les trobarem.

Hi ha obres antigues i modernes, dins d’aquest gran Parc de la Ciutadella

de  importants escultors, com :

  • Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim),
  • Eusebi Arnau (bust de marbre de Marià Aguiló),
  • Josep Clarà (nu de bronze dedicat als voluntaris catalans de 1914),
  • Josep Llimona (nu femení de marbre El desconsol),
  • Pau Gargallo (bust de marbre de Lleó Fontoba),
  • Manuel Fuxà (bustos de marbre de Milà i Fontanals),
  • Eduard B. Alentorn (grup de marbre La cigonya i la guineu), 

Entre altres escultors i escultures… hi podem veure dues molt fotografiades :

  • El mamut de pedra, primera i única de les reproduccions a mida natural d’animals extingits, que el 1907 la Junta de Ciències Naturals volia instal·lar al parc.

  • La cascada monumental, va ser dissenyada per Josep Fontserè el 1875, i inaugurada l’any 1881. Fontserè va tenir com a ajudant Antoni Gaudí, aleshores molt jove, i a qui s’atribueixen les rocalles de la cascada i alguns motius decoratius
  • .

Val molt la pena fer una passejada pel Parc de la Ciutadella,

sense preses i anar descobrint les escultures !

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon solé