Que es la Volta de Maó Catalana ?

La volta de Maó Catalana, ens  permet cobrir un espai mitjançant rajoles o maons col·locats per la part plana.

Tradicionalment s’ha construït per la formació de sostres, de cobertes, per formar escales i altres espais.

La trobem tant en la construcció popular com en la monumental, i també en els inicis de l’arquitectura industrial.

Ha estat molt emprada per la seva versatilitat i adaptabilitat.

És un sistema lleuger, econòmic i de construcció ràpida.

A Vilassar de Dalt, tenim una mostra en petites dimensions d’una Volta de Maó Catalana,

està situada en la Plaça del Teatre, i front del Teatre La Massa de Vilassar de Dalt.

Us passo mes informació al respecta :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Volta_catalana

i també, podeu consultar a :

http://www.bioarkiteco.com/la-volta-catalana.html

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia del retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès

Per arribar a la Font de Sant Pau de Cerdanyola de Vallès,  podem fer ho per varis llocs: un d’ells es des de can Coll,

un altre,  per un camí que passa per l’antiga bòbila

i per últim per Flor de Maig que us cal donar la volta per fora de les instal·lacions

i que us portarà fins la baixada d’una filera d’escales fins la mateixa Font.

Cal mirar en els tres casos els cartells instal·lats en cada itinerari.

Està situada a la llera dreta d’un petit torrent, rodejat d’una abundant vegetació de la qual en destaquen uns plàtans centenaris.

El broc i la pica, estan dins una construcció ornamental feta de pedra vista en forma de cova i no massa gran.

L’entorn és espaiós i molt ben conservat, format per una ampla vorera que per un costat té una gran bancada i per l’altre el torrent.

L’Historia va començar quan jo vaig valorar on podia estar aquesta Font de Sant Pau amb els plànols de la zona en els anys 1993-94.

El lloc era d’una abundant vegetació, casi… salvatge. !

Tres plàtans van donar la senyal on podia estar la Font de Sant Pau.

En Miquel Tormos, autor del llibre “Camins de l’Aigua – Passejades per 100 fonts de Collserola”, i el meu pare, en Domènec Solé, van ser els encarregats de fer el retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès.

Com diu el Llibre de Sr. Tormos :

“ Després de més de cinquanta anys d’haver estat perduda i soterrada per esllavissades”…

En Miquel i el meu pare, amb simplement unes eines de tallar branques, es van obrir pas fins arribar i trobar un banc de pedra d’uns 12 metres de llarg; això va comportar anar en varies ocasions fins localitzar-ne la Font de Sant Pau.

Ho varen notificar al Patronat de Collserola, el qual es va posar d’acord amb l’Ajuntament de Cerdanyola i van `portar a terme la recuperació de la Font de Sant Pau l’any 1996, amb un acte popular.

Després dels anys, puc dir, que ni al meu pare, ni a mi, sens va tindre cap consideració en l’acte de retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès, per part de les autoritats del Patronat de Collserola i ni per part de l’Ajuntament de Cerdanyola…

A pesar d’això estic orgullós de que es recuperés aquesta Font per de Sant Pau per la gent que els agrada visitar les fonts naturals de la Serra de Collserola i la seva natura.

Una mostra és el mirador d’Aus de Can Coll obert els diumenges al matí.

 

 

Text i dades generals : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

El Parc- Bosc del Guinardó de Barcelona

El gran Parc del Guinardó, esta situat en el mateix barri del Guinardó de Barcelona.

Aquest Parc te nou entrades,  per ho, la mes usual , esta on trobem l’escultura “ El nen de la rutlla”

obra realitzada per Joaquim Ros i Bofarull l’any 1961, en l’avinguda de la Verge de Montserrat.

Des d’allà, trobarem  un seguit de bancs, escales i zones de jocs infantils, que s’obren com a avantsala d’un espai natural, és com un Parc – Bosc.

Esdevé un espai natural molt ben cuidat, que permet passar en pocs minuts del context urbà a un bosc quasi frondós.

Trobarem primer, l’antiga Font del Quento, que ja vàrem fer menció fa unes setmanes en el blog  Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…,  

i tot pujant  ens situarem en els jardins històrics, travessats com per un torrent canalitzat amb salts d’aigua, s’organitzen en terrasses que conviden a passejar i gaudir de la vegetació forestal, fins on hi ha un estany,

des de aquí és on baixa l’aigua, que de forma permanent fa el circuit d’anar i tornar…

El Parc del Guinardó, que ocupa uns terrenys que antigament s’havien destinat principalment a ús agrícola i s’enfila turó amunt, direcció al Turó de la Rovira, és un dels espais verds més grans de Barcelona.

Disposa de  tres zones ben diferenciades :

  • La part inferior correspon a un parc urbà;
  • La mitjana, a uns jardins històrics,
  • i La superior, a un bosc forestal que sorprèn enmig de la ciutat

Al carenar, podríem anar als barris de la Nostra Senyora del Coll, i/o a Horta.

És un dels Parcs que son molt visitats per Escoles amb infants petits, famílies al passar part del dia i gent que camina tant per fer un tom o mantenir-se en forma al mig d’una gran Ciutat com és Barcelona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Unes escales per pujar amb molta prudència !

Us ho explico, Barcelona es un mon d’obstacles…, a vegades infranquejables …! Em vaig trobar fa uns dies, que no sabia si pujar o no per les escales automàtiques de Montbau o pujar per les escales convencionals de pura pedra…

Quines em donaven mes seguretat de no prendrà un accident ? Simplement era una decisió de segons…. vaig llegir un cartell de l’Ajuntament dels pros i contres de pujar-hi per les automàtiques…!

Realment, sols era accedir o no  a pocs metres estaria a la superfície a nivell de carrer, vaig mirar detingudament el cartell i tots els significats que posava…!

Em vaig preguntar Si o No, pujo en aquestes perilloses escales automàtiques ? Al final, si vaig agafar i em vaig situar en un esglaó metàl·lic i em vaig deixar pujar…

Ei !, no em va passar res… sols que vaig perdre mes de 2 minuts de la meva vida en analitzar i prendrà la decisió… per culpa d’un cartell informatiu de l’Ajuntament  !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé