Sant Miquel del Mont d’Olot

Sant Miquel del Mont està situat en el cim de la serra de Sant Miquel del Mont (Garrotxa).

Sant Miquel del Mont és una serra entre els municipis de la Vall de Bianya, Olot i Riudaura, a la comarca catalana de la Garrotxa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-05_09-50-59-2.jpg

Al cim, amb una cota de 792,6 metres, s’hi troba l’església romànica de Sant Miquel del Mont i un vèrtex geodèsic (referència 296087001 de l’ICGC).

Us passo dades xde la seva historia:

  • El mateix nom de Sant Miquel pot indicar que abans hi havia un oratori dedicat al déu Mercuri.
  • L’església fou consagrada l’any 958 pel bisbe de Girona Arnulf.
  • La primitiva edificació fou substituïda per l’actual fàbrica.
  •  En data indeterminada va perdre la categoria de parròquia i es convertí en sufragània de Santa Margarida de Bianya.
  • A mitjan segle VXI hi ha una referència documental de l’enderroc del campanar vell.
  • El temple fou restaurat el 1933.

És un edifici d’una sola nau rectangular amb absis semicircular mirant a llevant.

La coberta és a dues vessants, tret de l’absis que és a una vessant, i feta de teula àrab. L’aparell és de carreus ben escairats.

El portal d’entrada compta amb tres arcs de mig punt en gradació, timpà i llinda. Es conserven dos àbacs però no les columnes de les que, suposadament, formaven part.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-05_09-50-51.jpg

A la part dreta del portal hi ha una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.

El perímetre exterior del temple és resseguit per un fris que es desenvolupa per la part superior dels murs, sustentats per petites mènsules.

 Al mur exterior de l’absis es pot veure un sòcol bisellat més ample que la resta de la conca absidal. A la façana de ponent es troba el campanar, d’espadanya i doble obertura.

A l’interior una cornisa indica el punt d’arrencada de la volta, que és lleugerament apuntada a la nau central i de mig cercle a l’absis.

Als murs i a l’absis existeixen mènsules decorades amb elements ornamentals, malauradament en molt dolentes condicions. A la cornisa hi ha un tipus de decoració figurativa amb la representació d’una figura humana.Aquests relleus presenten una certa similitud amb els relleus de l’interior de l’església de Sant Vicenç a el Sallent i amb els capitells de Santa Maria de Porqueres.

Sota l’església hi ha vestigis d’una torre de guaita possiblement romana de 5,5 m x 5,5 m de costat i 0,7 m de gruix, amb un recinte exterior de 14,5 m a 17,5 m. La seva alçada devia ser de tres a cinc metres.

Us passo un itinerari per poder fer arribar fins Sant Miquel del Mont :

https://www.itinerannia.net/es/itinerarios/sant-miquel-del-mont-el-mirador-de-la-vall-de-bianya-ruta-5-vall-dels-sentits/

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pont medieval de Sant Joan les Fonts

Avui us presento dos articles

El Pont medieval  esta situat sota l’església nova de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva historia :

  • Durant l’època romana es va construir la via Annia, que passava per l’actual carrer de Sant Antoni i travessava el riu Fluvià pel mateix lloc que el pont actual.
  • Possiblement un anterior pont, fou enderrocat pels terratrèmols dels anys 1428 i següents que assolaren la comarca.
  • Les poques notícies escrites del pont, fan suposar que la seva construcció es pot datar cap a l’any 1450.
  • El 1939 el pont es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruïen els ponts per dificultar l’avanç de l’enemic.
  • Un any més tard va sortir indemne de l’aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
  • L’any 1997, l’ajuntament va enderrocar l’antiga fàbrica de pells que estava situada a l’entrada sud del pont, aquest fet ha deixat al descobert el seu arc més meridional, que restava completament tapat.

Fotografia : Joan Tous i Casals – 1981 – Generalitat de Catalunya

El pont tenia quatre arcs i dos sobreeixidors; l’arc gros és el que ocupa tota l’amplada de l’actual llit del riu i és de volta apuntada. Els dos sobreeixidors estan col·locats cadascú a un costat de l’arc central.

Fotografia : Olga Secrest i Roca – 1986  – Generalitat de Catalunya

A la dreta de l’arc principal hi estan situats dos arcs de mig punt, els quals estan mig amagats per construccions posteriors.

L’arc que estava a l’esquerra es va enderrocar per eixamplar l’entrada del pont. Va ser construït amb carreus petits, mal escairats, i pedra volcànica del país.

Viquipèdia

El pont medieval de Sant Joan les Fonts és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Església de Sant Esteve de Peratallada

Avui us presento dos articles

Badia, Joan Puigdevall, M. 1985 / Generalitat de Catalunya

Sant Esteve està situada en el Barri de l’Església de Peratallada en Forallac (Baix Empordà).

Us passo la seva historia més destacada :

  • És del Segle XII i per tant, és Romànica
  • L’any 1202, Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona pel delme e la parròquia de “Sancti Stephani de Petracissa”.
  • De l’any 1222 és el reconeixement fet per Ermessenda de Peratallada de la pertinença dels delmes d’aquesta parròquia per part de la Seu de Girona.
  • L’església de “Petracisa” -i també la capella dels seu castell. Figuren a les “Rationes Decimarum” dels anys 1279 i 1280.
  • També es relaciona als nomenclàtors de parròquies de la Diòcesi del S.XIV i posteriors.
  • En aquesta església s’hi venerava la imatge de “la Santíssima Majestat”, dada que coneixem pels seus goigs, que amb tota probabilitat devia ser romànica. Desaparegué com tot el mobiliari litúrgic antic del temple. L’església parroquial es troba extramurs del poble, a uns 200 metres del portal nord de la muralla; a la vora —al Mas Bou Negre— es coneix un jaciment arqueològic preromà.
  • El patronímic Gilabert fou molt repetit entre els personatges de les diferents branques eixides de la línia troncal d’aquest llinatge que prengué el nom del seu domini originari al poble de Cruïlles. El senyor de Peratallada al qual pertany l’ossera fou Gilabert V de Cruïlles i Dionís, fill de Bernat Peratallada i, per tant, nét de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà qui, en casar-se vers el 1249 amb la pubilla Guillema Peratallada uní aquests dos casals i formà l’extens domini feudal baix empordanès dels Cruïlles Peratallada. Gilabert V fou governador de València en 1329. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca. Morí, com consta a la sepultura el 1348 i el succeí el seu fill Gilabert VI de Cruïlles i de Mallorca, almirall, guerrer i personalitat notable durant els regnats d’Alfons III, Pere III i Joan I.

Fotografia :Badia, Joan Puigdevall, M. 1985 / Generalitat de Catalunya

Església romànica de dues naus amb sengles absis semicirculars, de dimensions poc més grans la de migdia. Al costat sud hi ha capelles laterals i la sagristia bastides tardanament. Les voltes són apuntades.

Al frontis, al sector meridional, hi ha la portada de gran dovellatge amb motllurats, un rosetó i tres mènsules.

Els absis conserven llurs finestres romàniques; el meridional fou sobrealçat amb una torre, tardanament. L’edifici és construït amb grans carreus ben escairats.

jordi contijoch boada / Generalitat de Catalunya

L’ossera de Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, mort l’11 de juliol del 1348. L’ossera es troba a la nau septentrional de l’església parroquial, damunt un sòcol de pedra tallada.

jordi contijoch boada / Generalitat de Catalunya

A la cara frontal de la caixa i emmacats per una sanefa amb motius vegetals hi ha la llegenda funerària on hi diu: “HIC IACET NOBILIS VIR : DN9 GILABERT9 DE CRU : DILIIS DN9 DE PETRACIS : SA QI OBIIT XI DIE IULII : ANO DNI M CCC XL VIII : CVI9 AIA REQIESCAT IN : PACE AMEN”.

Al costats sengles escuts en relleu inscrits en cercles lobulats. El de la dreta, el dels Cruïlles, representat per un camp amb petites creus. Mentre que en el de l’esquerra hi ha un lleó rampant adoptat en l’escut de Forallac. Als laterals es repeteix el mateix tema. Conserva bona part de la policromia.

Sant Esteve i cementiri

Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de Forallac (Baix Empordà).

Peratallada carrer

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel