Rectoria de Sant Pere de Terrassa

La Rectoria de Sant Pere està situada en el carrer de la Rectoria, 1 i plaça de Mossèn Homs, 1, forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • És un edifici de tipus rural, probablement dels segles XVIII o XIX.
  • A l’edifici hi habitaren els priors de Terrassa fins al 1800.
  • Antigament havien ocupat aquest lloc les dependències del monestir agustinià de Santa Maria.
  • Després fou residència del Vicari Perpetu que tenia el càrrec de rector de la parròquia de Sant Pere.
  • Durant els anys 1937 i 1938 formà part del Museu Comarcal de Terrassa i albergà l’Arxiu de la ciutat.
  • Al final del segle XX es va dur a terme el Pla Director per al Desenvolupament de les Esglésies de Sant Pere, una vasta operació d’estudi, excavació i interpretació del conjunt monumental, que després d’anys d’actuacions es pot visitar en la seva nova reordenació museogràfica.

És un edifici fet en paredat comú i amb carreus irregulars aprofitats de construccions anteriors. Consta de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües i façana a dos carrers. En una de les façanes, abans de la remodelació, s’obria a la part superior un assecador.

Les obertures estan disposades irregularment, amb balcons de ferro al primer pis. La porta d’entrada és en arc de mig punt, fet d’obra de totxo vist, col·locat a sardinell.

L’antiga rectoria ha estat remodelada i ha esdevingut el centre d’interpretació del conjunt. Al subsòl de l’edifici s’hi han descobert les restes del baptisteri de l’antiga seu episcopal d’Ègara.

La Rectoria de Sant Pere està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Sant Lleïr de Sant Antoni de Vilamajor

L’ermita de Sant Lleïr esta situada en l’antic camí ral que unia les poblacions de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor; hi ha algun cartell que indica com anar-hi; és pot anar pel carrer de l’Era del Delme.

Us passo la seva historia :

  • El 1303 Bertran de Montrodon va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici.
  • Aquesta família tingué l’ermita fins a la mort de la darrera comtessa de Llívia, a principis de segle XX, després d’aquest fet la parròquia rescatà els drets i la restaurà.
  • L’actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 segons indiquen les visites pastorals.

Té adossada la vella casa de l’ermità, avui en dia habilitada com a casa de segona residencia, per tant es privada.

A la partió d’ambdues construccions s’aixeca una espadanya, gairebé quadrada.

La planta és quadrangular, la càrrega dels murs està suportada per set contraforts exteriors.

A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588.

La teulada, molt gruixuda, és a dues vessants.

Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou.

Davant l’ermita es poden veure una creu de ferro muntada sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme.

Us passo un enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, on podreu tindre mes dades sobre l’ermita :

https://www.santantonidevilamajor.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ermita-de-sant-lleir.html

I també, a  :

http://vilamajor.blogspot.com/2011/02/sant-lleir-vinculacions-familiars.html

Sant Lleïr és una ermita  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, Viquipèdia.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé