El bosc del Puig dels Jueus de Vic

Avui us presento dos articles

El bosc del Puig dels Jueus és un petit turonet situat al nord-est  de la ciutat de Vic.

Té una superfície de 135000 m2 i està envoltat de camps de conreu.

El nom ve del seu ús com a cementiri del jueus de la ciutat a l’edat mitjana.

Posteriorment aquests terrenys es van  utilitzar com a camps de conreu que en els últims anys van quedar en desús.

Forma part de l’Anella Verda de Vic és un circuit natural al voltant de la ciutat, articulat per un grup d’enclavaments d’alt valor ecològic, paisatgístic, històric i cultural.

L’Ajuntament de Vic va adquirir ja fa uns anys una part del terrenys de El bosc del Puig dels Jueus, per recuperar aquest espai natural aplicant prioritats mediambientals.

S’hi van plantar espècies autòctones característiques de la comarca com ara roures, alzines, lledoners, pollancres, àlbers,…

L’espai es destina a zona de lleure per a la població i a la realització d’activitats educatives de formació mediambiental i de l’activitat física.

Actualment també hi ha una mostra de diferents energies renovables.

El molí de vent, a través de l’energia eòlica, treu aigua del pou .

Aquesta aigua queda emmagatzemada en un dipòsit que té una capacitat de 100.000 litres per poder regar en cas necessari.

Els dies que no fa vent s’extreu l’aigua a través d’una bomba que funciona amb energia solar fotovoltaica.

La instal·lació de plaques solars fotovoltaiques també serveix per impulsar l’aigua des del dipòsit fins al sistema de reg a través de l’energia que proporciona el sol.

També hi ha un Fanal fotovoltaic que proporciona autònomament llum a través de l’energia solar acumulada durant el dia, la seva funció és il·luminar l’espai on hi ha instal·lades les taules amb una autonomia de 6 – 8 hores.

Finalment el projecte es complementa amb un col·lector de 2,1 m2 de plaques solars tèrmiques instal·lades en una font on per una banda es pot extreure aigua calenta (escalfada per les plaques) i per l’altra aigua freda (connexió de la xarxa pública).

Un espai recuperat, per poder fer una estada en les taules i bancs de fusta que hi ha El bosc del Puig dels Jueus.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vic

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies: Dora Salvador

Museu del Ter de Manlleu

Avui us presento dos articles

El Museu del Ter esta ubicat en el Passeig del Ter, 2, de Manlleu.

Us passo la seva historia :

  • La seu del Museu del Ter és Can Sanglas, una antiga fàbrica de filatura de l’any 1841, situada en el punt on el canal industrial de Manlleu acaba el seu recorregut de prop de dos quilòmetres.
  • Inaugurat el 23 de juny de 2004, el Museu del Ter forma part del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Museus d’Osona.
  • Durant el 2012 va anunciar que faria un ERO que afectaria al 25% de la jornada del personal, degut a la situació econòmica.
  • L’abril de 2013, el museu va canviar de nom i d’anomenar-se Museu Industrial del Ter amb l’acrònim MIT va passar a dir-se Museu del Ter.

Can Sanglas, seu del Museu del Ter, és un edifici del municipi de Manlleu (Osona) protegit com a bé cultural d’interès local. Es tracta d’un edifici format per una nau, amb coberta a doble vessant, de planta i dos pisos. Les finestres s’obren de manera regular al llarg dels tres nivells de l’immoble. Aquestes presenten dovelles i arcs de descàrrega de totxo. Les finestres de segon pis són més petites. La teulada acaba amb un ràfec inclinat molt reduït aguantat per una biga de fusta, amb unes bigues entrecreuades que la sostenen.

Els murs de la planta baixa estan construïts amb còdols irregulars lligats amb morter de calç. Les cantoneres de reforç són de pedra picada. Els pisos superiors, en canvi estan fets amb maons i arrebossat. Una de les parets laterals està reforçada amb una pilastra adossada.

En convertir-se en seu del Museu del Ter s’afegí un cos nou a l’edifici antic, alhora que es canvià la coberta, es milloraren els accessos i s’acondicionaren els espais interiors.

L’antiga filatura de cotó de Can Sanglas és un element representatiu del desenvolupament industrial de Manlleu.

Aquesta fàbrica és documentada des de mitjan segle XIX, concretament des de 1841 i és una de les mostres més antigues de les primeres concentracions de fàbriques que s’instal·laven a la vora dels canals per aprofitar l’energia hidràulica.

Can Sanglas és l’únic edifici fabril dedicat a la filatura que encara es conserva de tot el conjunt.

Dones rentant a la Canal industrial principis segle XX

Va estar abandonada durant un temps i ara és la seu del Museu del Ter, inclòs dins la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Tenen un gran interès les infraestructures per a l’aprofitament de l’energia de l’aigua del Ter.

Es tracta de dues turbines que usaven l’aigua de dos ramals diferents del canal industrial.

El Museu del Ter, a Manlleu (Osona), és un museu de territori i societat que es projecta sobre el territori més enllà de l’edifici i de les seves col·leccions, amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni industrial i natural de la conca mitjana del riu Ter.

El Museu del Ter acull tres exposicions permanents

  • “La fàbrica de riu”,
  • “La societat industrial”
  • “Els rius mediterranis”

Amb el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis o CERM; i organitza exposicions temporals i activitats diverses per conèixer el singular procés d’industrialització de la zona i la biodiversitat del Ter i els altres rius mediterranis.

Altres espais visitables del Museu del Ter fora de Can Sanglas són a més la Colònia de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló), que compta amb un Centre d’Interpretació, i la Colònia Rusiñol, a Manlleu.

El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat “La Mirada Tàctil”, un espai d’interpretació tàctil adreçat a tothom però especialment adaptat i dissenyat per aquells visitants que presenten alguns tipus de dificultats visuals, ceguesa o mobilitat reduïda.

Us passo l’enllaç del Museu del Ter :

https://www.museudelter.cat/

 

Recull de dades : Viquipèdia i Museu del Ter

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

La Brutau, central elèctrica de Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

La Central elèctrica està a la sortida del poble de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases, a la dreta de la carretera.

Us passo la seva historia :

  • Jaume Brutau i Manent, gerent de la societat Sucesores de B. Brutau, a la tardor del 1907 va demanar autorització per instal•lar una línia de transport d’energia elèctrica des de la central de Vilallonga fins a la fàbrica que tenia establerta a Sant Jaume de Llierca.
  • Va entrar en funcionament al 1909 i va ser una de les primeres centrals hidroelèctriques que van transmetre energia a llarga distància.
  • L’extensió de la línia era de 32,469 m i la tensió elèctrica de transport seria de 25.000 volts.
  • L’11 de novembre de 1911 es va començar a donar llum a Vilallonga i a altres poblacions.
  • El 1935 va passar a mans de la Hidroelèctrica de l’Empordà.

Josep M. Moreno Lucas – 1981- Generalitat de Catalunya

El seu funcionament és molt senzill :

  1. agafa l’aigua del riu Ter al poble de Setcases, situat més amunt, i per un canal, la transporta fins a Vilallonga.
  2. A Vilallonga la fa baixar a través d’un tub, aprofitant el desnivell i la força de caiguda de l’aigua per fer moure les turbines i produir l’energia, que es transmet pels cables de la línia elèctrica.

Josep M. Moreno – 1981- Generalitat de Catalunya

Us passo més dades d’aquesta Central Elèctrica del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-de-vilallonga

La Central elèctrica Brutau és un edifici del municipi de Vilallonga de Ter que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Consorci del Ter, Ajuntament de Vilallonga del Ter i Viquipèdia.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador