La Colònia Rusiñol de Manlleu

Avui us presento dos articles

La Colònia Rusiñol està situada a prop de la Ctra. de Manlleu a La Gleva, km 21, de Manlleu. I podem accedir per un camí de passeig per la vora del riu Ter on hi porta des de Manlleu.

Us passo la seva historia :

  • La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
  • La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
  • El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
  • Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu. Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume.
  • El 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
  • De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci. Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
  • Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa (en algunes fonts escrit Can Ramissa), és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya. Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur. A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.

La Colònia Cau Faluga dels germans Rusiñol s’estructurava a l’entorn d’un gran espai lliure, amb un edifici d’estatge per als propietaris, una nau de treball de planta baixa i dos pisos -amb un cos d’edifici central que mostra la intenció d’una ampliació que no es va arribar a realitzar mai- i dos cossos d’habitatges per als obrers.

Els materials utilitzats són els tradicionals, amb murs de pedra de riu i filades de totxo, cantoneres de pedra picada i ornaments amb pedra picada i totxo. L’estructura de les naus consisteix en pilars metàl·lics i jàsseres de fusta amb grans voltes rebaixades a forjats amb bigues de fusta.

La residència principal dels germans Rusiñol és l’edifici més representatiu de tota la comarca de l’arquitectura romàntica en un estil premodernista juntament amb la casa Puget.

La fàbrica, que encara està en funcionament, està formada per diversos cossos disposats al llarg, paral·lels al riu: dues naus fabrils unides per un cos central i una nau auxiliar.

Són edificis de pisos, amb l’estructura típica de fàbrica típica de riu. Les teulades són de doble vessant amb teula àrab i disposa de finestrals laterals, de maó, per aprofitar la claror natural. La xemeneia, de rajol, és troncocònica, d’uns 60 m d’altura, i es recolza en una base quadrada de 3 m. A la part inferior té 3 m de diàmetre.

En diversos punts de la colònia hi ha elements modernistes, com per exemple fanals amb forjats, encara que la colònia és pròpiament d’estil premodernista. Els blocs de pisos dels obrers, que actualment es troben en estat ruïnós, formen un eix paral·lel a la fàbrica. La colònia també té una església, actualment tapiada. Tota la colònia està delimitada per un mur fet de còdols i ciment.

Es pot fer una visita guiada a la Colònia s’explica l’evolució històrica de la colònia tot fent referència a aspectes econòmics, polítics i socials que n’han caracteritzat l’evolució, així com la seva relació amb l’artista modernista Santiago Rusiñol.

Saber bona part del seus racons: els jardins, el Cau Faluga (antiga torre de l’amo), la fàbrica de filatura, la turbina en funcionament, el pis del director, la cooperativa, l’escola, la cantina, els horts i alguns elements ja desapareguts com l’església i els habitatges.

La Colònia Rusiñol inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Manlleu

Adaptació text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Els jardins o “Els Horts”, dels carrers Manzanillo i Abat Deàs de Sant Pol de Mar

Avui us presento uns carrers molt cèntrics i populars de Sant Pol de Mar, els de Manzanillo i Abat Deàs, son per tindre uns edificis neoclàssics, els van fer la gent de Sant Pol de Mar que van fer les “Amèriques”,

i van tornar al poble entre els anys 1870 i 1880.

També, son característics, per  les terrasses peculiars que tenen front de les seves cases.

Son com a jardins particulars,  orientats al mar, tancats amb porta i reixa, a l’altra vorera de la casa; era un lloc per poder divisar  la Mar, i evitar construccions que impedissin la seva vista.

I poder estar a l’estiu a la fresca, dinant o sopant, fent la xerrada entre la família i/o amics.

Com veiem, hi ha qui te molta vegetació o qui no te ninguna…!

Aquests espais o jardins, es coneixent com “Els Horts”, son molt característics del Maresme.

Hi ha un mur que separa els dos carrers de Manzanillo i d’Abat Deàs, on està ple de flors, sobre tot a l’estiu.

També, en troben d’aquestes terrasses a nivell de les vies del tren, en el carrer  Consulat del Mar, en aquest cas son sols quatre, un d’ells amb un pou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de can Soler del barri dels Penitents de Barcelona, una masia per anys…

Ja de petit volia anar a la Masia de can Soler, per ho, sigui que la porta d’accés estava sempre tancada, la tenia que mirar des de la carretera de La Rabassada i els anys van passar…

Al final he anat i he entrat per la porta principal !

La Masia de Can Soler, coneguda com La Granja Soler o per  Can Gener, és una masia ubicada al torrent de la font del Bacallà.

Veiem la seva llarga historia :

  • La primera referència històrica de la masia de Can Soler es troba ja a les actes capitulars del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
  • Amb data de 29 d’abril de 1801, la masia és citada com a casa Berengueras, àlies casa Boix. Aquest darrer nom es va conservar durant tot el segle XIX. Com és veu a tingut mols noms.
  • A principis del segle XX, Antoni Soler serà el mou propietari , per aquest motiu, se la comença a conèixer com a Granja Soler o can Soler.  A prop de la masia, hi ha una bassa que recull l’aigua de la mina de la font del Bacallà, que servia per regar els conreus.
  • Actualment la masia és un equipament de l’Ajuntament de Barcelona, mantenim l’hort i flors, que és cultiven front la casa.

Can Soler, es troba a peu de la carretera  de la Rabassada o carretera de Sant Cugat, 114, un cop passat el Club de tennis Vall Parc,  i front del tancat Restaurant Els Pins, on una pista ens porta a la masia.

També,  l’accés més adequat i amb una zona d’aparcament amplia, és des del carrer Cànoves, i un cartell ens diu el camí de terra a agafar ,

sota de la masia hi ha el camp de futbol de Penitents, actualment totalment deteriorat.

La finca de can Soler tenia o te 2.342 m², en part forestal, conserva la seva aparença original.

Segons una Web de l’Ajuntament de Barcelona, llegim :

“ La Masia té coberta de teulada àrab i a la façana encara s’hi poden veure uns notables esgrafiats.

Fins al 2000, se’n van cuidar uns masovers, i durant anys, l’antiga masia va acollir unes dependències de l’empresa municipal Barcelona Activa.

Fins no fa gaire, disposava d’uns horts, cuidats per jubilats del districte que es regaven amb una bassa de 400 metres quadrats

que s’omplia amb aigua procedent del proper i popular torrent de la Font del Bacallà.

Des del 2010, el recinte és gestionat per l’Escola d’Art Floral i Disseny de Jardins i a la construcció original s’hi ha afegit una estructura moderna realitzada en acer corten.”

Entre la finca i el camí que baixa de la carretera, podem veure un Pou amb la data de 1841

.

A Barcelona hi ha llocs i racons, com en el cas de La Masia de can Soler, que ha fet historia, i esperem,  que perduri molts anys mes…!

 

Dades estretes de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia del Jardí Botànic Històric de Barcelona

Aquesta masia molt ven conservada i situada en el fondal esquerd del Jardí Botànic Històric de Barcelona.

A molts fa exclamar : “ Quina Masia, que maca, deu de ser antiga“. La veritat que sols te cent anys, l’Autor va ser Eduard Balcells Buïgas. Encàrrec de  l’Associació de Ramaders com a granja model per a l’Exposició Universal de 1929.

Durant l’Exposició Universal de 1929, s’hi accedia per una glorieta-mirador  i un camí que feia baixada, fins on hi havia tot un plegat petits edificis o casetes per a l’exhibició de bestiar i per la compra i consum de productes.

Avui en dia, cal entrar per la porta d’accés al Jardí Botànic Històric (Montjuic)i agafar per on és passa per una arcada, i allí descobrireu aquesta masia.

Cal destacar un curiós rellotge de sol.

L’Escut sobre la porta principal.

Les finestres.

I en un lateral una terrassa.

Per últim, els horts que son d’admiració, tal com podríem trobar en una masia fora de ciutat

Un racó mes per anar a conèixer i fer nombroses fotografies de la Masia i el seu entorn.

 

Text i Fotografies . Ramon Solé