Església de la Mare de Déu del Pilar del Masnou

L’església de la Mare de Déu del Pilar està situada en l’avinguda de la Mare de Déu del Pilar, 51 del Masnou.

Obra de l’arquitecte Josep Maria Liesa de Sus i construïda sota la direcció de l’arquitecte municipal Pere-Jordi Bassegoda i Musté.

Els orígens del temple es vinculen a la donació feta l’any 1945 per les germanes Maria Cinta i Pilar Escardó Valls del terreny on s’hi construiria l’església. Les germanes Escardó Valls havien adquirit el terreny per fer realitat el designi del seu germà Josep Maria, mort en un accident d’aviació, d’erigir un temple a la urbanització Vivet de Pedra Blanca.

L’església fou beneïda el 1953 pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. Inicialment, l’església s’utilitza per celebrar missa els diumenges i festes de precepte, amb la perspectiva de poder ampliar els serveis, amb un habitatge per al sacerdot i escoles gratuïtes.

L’any 1954, el bisbe beneí de la imatge del Pilar, el Sagrat Cor i les campanes, Amb el pas dels anys rebé donacions i creixé amb la barriada on es troba. L’any 1972 va esdevenir parroquia.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Google

Torres i Cases senyorials : Can Torras d’Alella

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

Can Torras esta situada en el carrer de Ferrer i Guàrdia, 9-11 d’Alella. És un conjunt situat al límit del terme municipal amb el Masnou, als voltants del barri de Can Sors, al sud del torrent de Rials.

Us passo dades de la seva historia :

  • A la llarg de la seva historia se l’ha conegut tant com Torres o Torra o Torras.
  • Aquesta finca, ja com a propietat de la família Torres està documentada a Alella des del segle XV.
  • Va ser adquirida per Joaquim Rovira l’any 1863.
  • Després va passar a la família Clavell.
  • Posteriorment a la Fundació Sant Francesc d’Assis, que la va transformar en una residència d’ancians.
  • Actualment es un Centro Sociosanitari.

Es tracta d’un complex destinat a assistència sanitària constituït per una sèrie de construccions de nova planta que giren entorn de l’edificació principal, un edifici d’estil neoclàssic, de planta rectangular i una alçada de planta baixa i dues plantes pis. Destaca pel seu cos central -de planta quadrada i major alçada- amb una coberta a quatre aigües sobre la qual s’aixeca, al punt central, una torre amb mirador ben visible des de l’entorn de la riera.

La torre té petites finestres d’arc de mig punt i es remata amb una barana calada i un parallamps suportat per elements metàl•lics de formes arquejades. A banda i banda del volum central trobem cossos de planta baixa, pis i terrat. La façana principal, orientada a migdia, és simètrica i està ordenada verticalment en cinc eixos de composició. En destaca el porxo central amb terrassa que sobresurt i protegeix la porta d’accés, d’arc rebaixat.

La planta pis està formada per balconeres -les laterals són d’arc de mig punt- amb barana calada. Sobre les finestres de les golfes, una cornisa decorada amb modillons remata les façanes i dóna unitat al conjunt. La façana posterior és similar a la principal, amb el mateix cos amb porxo amb terrassa, però amb una agrupació de tres balconeres d’arc de mig punt a la planta pis.

Les façanes laterals estan formades per grans finestrals d’arc de mig punt a la planta pis, tot i que el costat de llevant ha estat mossegat per un cos de vidre i perfilaria metàl•lica amb una passera coberta que comunica amb l’edifici annex del costat, en tots els casos utilitzant els mateixos materials actuals. Totes les façanes, tret d’aquest element en qüestió, estan decorades amb un estuc que forma franges horitzontals i amb petites cornises que separen les diferents plantes. De l’exterior, els jardins han quedat reduïts a la mínima expressió, ofegats pels diferents volums que conformen el complex. Destaca el pati del davant i alguns trams de tanques i murs. El gust neoclàssic, característic de finals del segle XIX, es reforça amb l’ús de balustrades, hídries, arcades i, especialment, amb la decoració escultòrica del jardí.

Us passo mes informació sobre aquesta Torre de can Torras :

http://lescasesdalella.cat/casa/4226/can-torras/historia

Can Torras és una obra eclèctica d’Alella protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament d’Alella i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mas Antic d’Alella

El Mas Antic està situada en el Passeig d’Antoni Borrell, 25 d’Alella.  Aquest Mas, fou construït a la meitat del segle XX amb la intenció de copiar el model de les masies típiques de la zona, i concretament del Mas Antic del Masnou, tot i ser més gran, presenta una estructura molt similar i una torre qui escollí el model a seguir.

Us passo un enllaç on podeu conèixer el Mas Antic del Masnou:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_Antic_(el_Masnou)

És una masia de planta rectangular, coberta amb una teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana. Destaca especialment per la seva porta adovellada en forma d’arc de mig punt, per les seves obertures realitzades en pedra, llindes, llindars i brancals,  i sobretot per la torreta circular de defensa situada a l’angle superior dret de la façana.

Aquesta petita torre és de forma cilíndrica, coberta amb una volta de mitja taronja, i descansa a la seva part inferior sobre tres motllures circulars concèntriques. Al centre superior de la façana hi ha un rellotge de sol.

El Mas Antic és una masia d’Alella inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme del Masnou

entrada al Cementiri

La Creu del Terme, està situada dins del Cementiri , en l’Avinguda de Joan XXIII, 100, el Masnou.

La Creu de Terme del Masnou és d’estil gòtic feta de pedra de base i fust octogonal a l’interior del cementiri municipal del Masnou. La forma octogonal emfasitza el significat de l’octògon com símbol d’espiritualitat que rememora el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. La Creu fa uns tres metres d’alçada i consta de tres parts diferenciades, totes elles amb contingut simbòlic , la base, el fust i la pròpia creu. La major part de la decoració es concentra al cos superior.

A la base hi ha la inscripció “Anno Christi MD” (any de Crist 1500) i està decorada amb una motllura a la part superior. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l’entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s’han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix “Als fills del Masnou morts fora de la pàtria”. En una altra “L’Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998”. Finalment, a la tercera, s’hi llegeix “A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939”.

A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques distribuïdes al voltant del fust, que representen vuit sants no identificats.

La creu que corona la peça, decorada amb profusió de formes vegetals d’estil gòtic, consta de dos relleus disposats a cadascuna de les cares. A una d’elles hi apareix la imatge de Crist crucificat amb una calavera amb dues tíbies als seus peus que representa el crani d’Adam. A la banda oposada, hi ha la figura esculpida de la Mare de Déu amb el nen Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Els carrers antics del Masnou

En el cas antic del Masnou podeu trobar l’essència d’aquesta antiga vila marinera.

Son els diferents carrers del Masnou que es caracteritzant en ser estrets, d’allargada mes aviat curta, ven rectes,

i axó si, totes les façanes de les cases van ser construïdes  mirant cap a la mar Mediterrània.

Algunes d’aquestes cases,  es caracteritzen per tenir entrada per dos carrers, una porta principal a la banda que dona al mar i una altra al carrer del darrere, que pot donar al safareig de la casa.

Aquestes cases, per norma general, estan formades per dos pisos i un terrat, que s’hi accedeix a través d’unes escales, el terrat pot ser descobert, era per estendre la roba.

En alguns casos, com passa en diferents poble del Maresme, aquestes cases i front de la part davantera

i a l’altra banda del carrer, disposa d’un espai delimitat,

on es pot veure que es va fer un jardí mes

o menys dens de vegetació,

un hort,

un lloc per prendre el sol,

o l’ombra, segons va voler el propietari.

També, com que esta situat El Masnou en una muntanya o turó, hi ha un desnivell, en un carrer i l’altra paral·lel,

s’han construït en algun cas,  alguna glorieta per observar millor la mar.

La casa típica del Masnou data de la meitat del segle XVIII-XIX fins al primer quart del segle XX, especialment construïdes durant i després de la gran expansió marinera, per ho que s’han conservat fins els nostres dies.

El prototipus de casa del Masnou està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Ramon Solé

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé

Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente de Teià

El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, esta situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet es la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.

Félix Rodríguez de la Fuente, va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador i que va morir en un accident d’helicòpter.

En la inscripció es llegeix: “En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.

Amb  el  pas  dels  anys  es  van  anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues,  per  bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge  amb  el  llop,  peça  de relleu que es va tenir de fer de nou, un  cop  restaurada,  es va reubica  l’escultura  al  jardinet  dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que  hi  ha  entre  el  començament  del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i altres.

Adaptació a Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Escales del carrer Joan Roig i altres carrers de les rodalies en El Masnou

Podeu creure que El Masnou te carrers molt antics i tranquils ?

Efectivament, com l’antic carrer amb les Escales, carrer Joan Roig ( dedicat a un jove militant assassinat durant la Guerra Civil),

fa una forta pujada que sols es pot fer a peu.

Així podem gaudir d’un carrer d’un verdader poble… que no ha passat el temps i està congelat els principis del segle passat.

Escales i terra semi desgastats del pas de la gent, silenci, es conserven dos jardins particulars que donen el carrer,

son de poc espai i amb plantes amb flors, seients, taules, …

Ara ens donem que El Masnou no esta a nivell de la mar, moltes cases estant situades en un turó, carrers que porten a l’Església.

Altres carrers dels rodals que vam paral·lels, que  també ens enamoren, com el carrer de Sant Josep,

i el carrer de Francesc d’Assis, amb uns arbustos amb flors.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

L’Hotel Llar de Capitans de El Masnou

L’Hotel Llar de Capitans  està situat en el Passeig Prat de la Riba, 48 de El Masnou.

En aquesta finca van viure Pere Pagès i Colomer i Jaume Estapé i Pagés, que durant el segle XIX van formar part de la florent Marina Mercant de El Masnou.

L’Hotel Llar de Capitans és una casa d’estil modernista construïda el 1865, totalment restaurada, manté el seu encant original combinat amb modernes instal·lacions.

En un lateral de l’Hotel, hi ha una imatge amb rajoles a color, on es pot llegir la seva historia.

 

 

Text adaptat i Fotografies : Ramon Solé

 

Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies de El Masnou

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies, està situat en el carrer de Jaume I, 1-5 de El Masnou.

Us passo la seva història com a centre educatiu a El Masnou :

  • Fou construït en el primer quart del segle XX.
  • Durant la Guerra Civil s’adequà a nous usos fent-hi un hospital on hi havia la capella.
  • L’any 1940 es va fundar l’associació de les antigues alumnes.
  • A partir de l’any 1945 es va reconstruir.
  • L’any 1966, Pere-Jordi Bassegoda hi dissenyà una ampliació amb noves aules.

Edifici escolar d’un sol volum de planta rectangular i forma de cub. Està compost de planta baixa, tres pisos i terrat pla utilitzat com a zona recreativa per l’alumnat del col·legi. L’alçada de les plantes va minvant a mida que pugen els pisos. El parament de la façana és llis i sobri, només destaca el fris amb una sèrie de motius circulars amb quadrilòbuls a dins.

La distribució d’espais de l’interior es resol amb un pati central porxat amb arcades. Totes les finestres i la porta d’accés són d’arc de mig punt. Els jardins i els camps d’esports són afegits posteriors.

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Benèfica de El Masnou

La Casa Benèfica  situada en el carrer del Rector Pineda, 12 en El Masnou.

La Casa Benèfica del Masnou va ser un Asil del municipi del Masnou fundat per l’alcalde Pau Estapé i Maristany.

Veiem pas per pas la seva historia :

  • L’edifici principal fou construït l’any 1901 en uns terrenys cedits per Josep Maria Malet i Font al costat de l’antic cementiri.
  • Una part del finançament per a la seva construcció va provenir de l’Ajuntament però major part s’obtingué de donatius particulars, destacant-ne el de l’industrial Pere Grau Maristany, i també de les quotes periòdiques dels membres de la Sociedad Benéfica del Masnou, que es va constituir el 1899.
  • L’asil s’inaugurà el 14 de setembre de 1902. Aleshores estava dedicat a l’assistència de malalts pobres a domicili, asil de vells, nens desemparats i indigents.
  • El 25 de desembre de 1902 el rei Alfons XIII va atorgar a la vila del Masnou el títol de “vila benèfica” per haver construït la Casa Benèfica.
  • L’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó va dirigir un seguit d’obres menors que es van fer a l’edifici després de la construcció de l’asil, com ara la restauració de la cúpula del cos central a l’any 1910 i l’acabament del mur de tanca.
  • L’any 1921 l’industrial Romà Fabra i Puig patrocinà la construcció d’un pavelló hospitalari per als soldats ferits en la Guerra del Marroc. Gràcies a aquesta acció el rei Alfons XIII li va atorgar el títol de marquès del Masnou.

L’edifici és d’estil modernista de l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà.

A la seva part frontal té una torre de planta quadrada coberta amb una cúpula feta amb escates de ceràmica vidriada.

Té portada ogival i un gran finestral neomedieval. Al seu darrere hi ha un cos rectangular cobert a doble vessant i obert als laterals amb finestres motllurades.

Actualment és una residència geriàtrica de titularitat privada.

L’edifici de la Casa Benèfica de El Masnou està protegit com a bé cultural d’interès local.

Jardí amb una cova amb la verge

 

Recull de dades : Ajuntament : El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé