Església de Sant Sadurní de Montornès del Vallès

L’Església de Sant Sadurní esta situada a un costat de Camí antic de Martorelles i amb  Plaça de Joaquim Mir de Montornès del Vallès.

Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162.

La capella del Santíssim de Montornès és molt antiga, existeixen documents de l’any 1302 que ja en parlen.

L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà l’absis romànic original, que encara es conserva avui.

Durant segles, l’església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada.

Però de la fàbrica romànica només en queda l’absis, la resta de l’església fou restaurada en els segles XVI i XVII, com consta en les visites pastorals.

Sembla que el campanar també fou restaurat en la primera dècada del segle XVI. Potser la finestra oberta en l’antic absis romànic i en la que es llegeix 16 JHS 90, s’obrí en alguna de les seves restauracions.

Formen el conjunt de la façana: un portada quadrada amb dues finestres al seu damunt i una a cada costat, totes elles apuntades.

La teulada és de dues vessants, amb petites creus de pedra.

El campanar, de planta quadrada, a tres nivells i gàrgoles a les cantonades del tram alt, és d’aquesta època,

l’inferior és de paredat mentre que els altres són de carreus.

En la part superior s’hi troben tres arcs apuntats destinats a acollir les campanes i a cada vèrtexs d’aquest hi ha una gàrgola tot representant el tetramorf.

L’església és d’una sola nau, de volta apuntada i amb tres trams, és de fàbrica moderna. És capçada per un absis amb cinc bandes verticals per la seva part exterior i sense finestres, excepte una datada de l’any 1690 i decorat amb alguns motius geomètrics i una cara coronada en la seva part superior.

El magnífic retaule tardo-renaixentista que contenia, esculpit per Antoni Comes entre 1619 i 1620, va ser destruït en la crema del juliol de 1936. El retaule actual de l’altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l’any 2000.

Sant Sadurní és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Barri antic de Canovelles

Com a complement a l’article d’ahir, on us vaig presentar l’Església de Sant Felix, situada dins del barri antic de Canovelles, avui , us presento unes imatges d’aquest barri.

Tot venint de la part mes nova de Canovelles, podem iniciar el recorregut a l’altura de l’Ajuntament I dirigir-vos a la ronda Nord, on trobareu una rotonda i la senyalització per on entrar  el nucli antic de Canovelles.

Us trobeu davant de Ca la Rosalia, seguiu pel carrer de Sant Fèlix, on a la dreta teniu una mostra d’una casa molt antiga.

Passareu, a l’esquerra, per davant de Can Valls,

tota la façana en blanc, us agradarà aquesta edificació de masia típicament catalana amb el rellotge de sol és present.

Seguiu travessant el nucli antic del poble, passareu a tocar de l’equipament municipal :

“El Campanar”,

on curiosament hi ha un allargat campanar i

no està adossat en una església, les campanes estan en funcionament i donen les hores.

La caseta del costat podeu veure la data de 1908 i curiosament el gravat de la figura d’un gos.

Al seguir, arribareu a l’Església de Sant Félix, on ahir vàrem dedicar l’article del dia. Edifici que data de finals del s. XI i inicis del s. XII.

Si seguiu carrer amunt hi ha els murs de la gran mansió de Can Castells, gireu a la dreta fins a l’antiga Era de Can Castells,

avui convertida en mirador i jardí públic.

Podeu veure la portalada de Can Castells, que cal destacar el escut heràldic, unes lletres i la data que ens sembla que digui de1820.

Bàsicament , com heu vist sols el barri antic es concentra en un sol carrer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers

Granollers te com a monument eclesiàstic una verdadera joia, cal diferenciar l’església i la torre del campanar, anem a veureu ara :

L’Església

Cal distingir quatre etapes estilístiques en la seva construcció:

  • la preromànica
  • la romànica del s. XII
  • la gòtica del segle XV
  • la moderna del 1946

De les dues primeres esglésies no es conserva res.

Mentre que de la gòtica en resta el campanar, que ja ho veurem mes tard.

Centrem-nos en l’església, per la part de l’exterior hi ha l’absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres.

Per la part interior, tenim tres naus :

  • la central, molt àmplia
  • les laterals, molt estretes

Amb cinc finestrals,  tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.

La nau central té cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d’elles.

Es té constància també d’un gran rosetó modern als peus de l’església.

 

El Campanar de l’Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers

És una obra del municipi de Granollers (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d’interès local.

El campanar és l’única part que es conserva de l’església gòtica. Està format per tres cossos: el primer i més alt és de planta quadrada amb murs de paredat comú, el segon és de planta octogonal també de paredat i amb carreus a les cantonades.

Pel que fa al tercer cos, separat del segon mitjançant una fina cornisa, es manté la planta octogonal amb murs de paredat carreuat, els buit de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l’intradós de l’arc.

En la imposta de l’arrencada dels arcs també hi ha una cornisa. El conjunt està rematat per una coberta plana i coronat per una balustrada. Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes.

La torre té 34 m d’alçada.

Mes informació del campanar podeu consultar a :

http://www.diba.cat/documents/429042/66944702/10_Campanar+de+esglesia+de+Sant+Esteve_Granollers.pdf/0552ebeb-edc6-4c19-92aa-0dcd7ff95542

Quan passeu per Granollers, eu una parada per veure l’Església Parroquial de Sant Esteve.

 

Dades estretes de Viquipèdia

Enllaç : Diputació de Barcelona (diba)

Fotografies : Ramon Solé