Masia de Can Campanyà de Castellbisbal

La masia de can Campanyà es situada en el carrer Indústria, 68 • Pol. Ind. Comte de Sert de Castellbisbal.

Can Campanyà, és una masia del segle XVI.

Gemma Estrada i Planell – 1983 / Generalitat de Catalunya
Gemma Estrada i Planell – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia estructurada amb planta baixa, pis i coberta a dues aigües.

Els elements més interessants són la porta d’entrada -arc de mig punt adovellat- i la finestra, que la corona, decorada amb elements de tema heràldic.

Hi ha, adossades, diferents edificacions al costat que formen part de l’actual Restaurant.

Us passo informació de la Web de can Campanyà sobre la seva Historia en aquests últims 50 anys :

Can Campanyà és una masia de Castellbisbal protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades:Viquipèdia i can Campanyà

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Ca n’Estaper de Castellbisbal

Fotografia: Viquipèdia

La masia de Ca n’Estaper està en el Polígon industrial Ca n’Estapé de Castellbisbal.

Es tracta d’una gran masia del segle XVII, és de planta rectangular en ruïnes coberta a dues aigües formada per planta baixa i primer pis.

La façana principal està orientada a ponen. La porta principal d’accés està situada al centre presidida per una llinda monolítica i dos brancals també monolítics.

A banda i banda s’obren dues finestres rectangulars similars a la porta i al primer pis tres obertures semblants.

Ca n’Estaper és una masia de Castellbisbal protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Carrencà de Martorelles

La masia de Can Carrencà, esta situat a l’entrada de Martorelles(a l’esquerra), per la BV- 5006 o Avinguda d’en Piera, carrer de can Carrencà de Martorelles, a prop de la carretera de Sant Adrià a la Roca.

Us passo la seva historia :

  • L’única data que hi apareix, a la llinda del balcó lateral, és de 1667, any en què es va fer la reforma que deixà la casa tal com la veiem actualment.
  • No obstant la documentació situa la família Carrencà al municipi ja al Segle XII, es tracta d’un document en que el rei Jaume I agraeix al propietari del mas la seva participació en la conquesta de l’illa de Mallorca.
  • L’ermita, consagrada a Sant Domènec, fou construïda a mitjan segle XVIII.
  • Diferents generacions de la família es succeïren en la propietat de la finca, transmetent-la en més d’una ocasió per via matrilineal, fins que a mitjan segle XIX, els darrers hereus, hagueren de malvendre llurs propietats.
  • La casa es dividí en dos, i anys més tard es tornà a unificar.
  • Durant la guerra civil Espanyola fou expropiada, i diferents foren les personalitats que hi feren estada abans d’exiliar-se, tot fugint de Barcelona.
  • A la dècada dels anys 80 del segle XX, els darrers propietaris la cediren al municipi, a canvi de poder urbanitzar uns terrenys propers.
  • Un dels propietaris més remarcables fou Jaume Bosquets i Carrencà, germà del Coronel de Miquelets Francesc Bosquets i Mitjans, que durant la guerra de successió ocultà en aquesta casa els fills del seu germà dels exèrcits Borbònics.

Can Carrencà és una masia de teulada de dues aigües i amb carener perpendicular a la façana. Té dos annexes laterals de planta rectangular.

El cos central és dividit en tres pisos i presenta una distribució simètrica respecte a l’eix que ve marcat pel carener.

La porta central d’accés és adovellada.

Excepte dos balcons del cos central i un del lateral dret, totes les finestres han estar retocades a principis del segle XX.

Les parets es presenten arrebossades i hi destaca el rellotge pintat.

Hi ha un passadís amb estructura de pont que connecta directament amb la capella.

Dels elements decoratius en destaquen les rajoles de ceràmica catalana, amb mostra de nombrosos oficis.

El rellotge de sol. I els panys de la porta principal i de la capella,

en els que s’hi pot veure l’àguila bicèfala (símbol de la família Hasburg) fet que mostra que la família Carrencà fou partidària d’aquesta família durant la guerra de successió a la corona Espanyola.

La Torre correspon al pou de la masia de Can Carrencà , al qual s’hi accedeix per una porta d’arc de mig punt. Correspon a un tipus constructiu endegat a finals del segle XIX.

Actualment, és la seu on están ubicats : l’Associació cultural juvenil “Los Verdes”,  el Casal d’Avis, la Unión Cultural Andaluza, Asociación Las Balas Rojas, Carrancà-Rock – Associació de Músics de Martorelles.

Can Carrencà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorelles, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Pi d’Esplugues de Llobregat

L’antiga masia de can Pi d’Esplugues de Llobregat, està situada en la Plaça Pare Miquel d’Esplugues, disposa de dues  entrades, una pel camí de la Creu i l’altra per la plaça de l’Església.

Aquesta masia està documentada des del 1516, quan era propietat d’Antoni Guasch.

En 1625, pertanyia a Pau Pi, família de la qual ha pres el nom fins l’actualitat.

És un mas de tipus basilical cobert a dues aigües. L’edifici podria ser de la primera meitat del segle XVIII.

En la llinda d’una de les finestres que donen al carrer, duu la data de 1728.

Disposa d’un hort en la seva part de darrera amb un pou

i alguna dependència antiga.

Per a mes dades, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Pi_(Esplugues_de_Llobregat)

La masia de can Pi està considerada la segona masia mes antiga del Municipi, i es troba protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé