Masia El Marquet del Pont de Vilomara i Rocafort

Bon any 2022

La masia El Marquet està situada en el carrer F, s/n del Pont de Vilomara i Rocafort.

Us passo la seva historia:

  • Hi ha molt poca documentació referent al mas. De ben segur la seva història està estretament lligada a l’ermita de Santa Maria de Matadars.
  • Segons Ballbè (1998), en l’obra Monumenta Historica, de Joaquim Sarret i Arbós, s’esmenta que el 23 d’octubre de l’any 1330 en Pere Sitjar, senyor de Rocafort, estableix a Guillem Marquet del lloc de Matadars, un molí blander i un molí draper, i que aquests es troben a prop del Pont de Vilomara. Això significava que a canvi Guillem Marquet havia de tenir-ne cura com era costum dels moliners.
  • Hi ha un segon document datat de l’any 1595, on s’esmenta els límits de propietat entre els propietaris, Bernat Maronas i Joan Marquet de Matadars.

Masia situada a tocar de l’ermita de Santa Maria de Matadars, a l’entrada del poble del Pont de Vilomara.

L’antiguitat del mas i les conseqüents reformes al llarg de segles d’història mostren una planta complexa, quadrangular, de diferents cossos, que consta de planta baixa i dos pisos.

 La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Està construïda aprofitant la roca, com moltes altres cases i masos del municipi. Durant anys va quedar deshabitada, i això provocà que s’acabés enfonsant bona part de la teulada.

Aquesta va ser restaurada ara fa uns anys, i s’ha consolidat la seva estructura general. La façana està arrebossada amb morter, resultat de la restauració; i el mateix s’ha fet amb les diferents obertures.

Els paraments de les altres façanes s’han deixat amb l’arrebossat antic, que deixa entreveure el parament de pedra. La pedra de les cantoneres està més o menys ben escairada i amb les parts visibles desbastades. A la façana orientada a migdia, el portal és dovellat.

Per damunt seu el retalla lleugerament una balconada, amb barana de ferro, afegit posteriorment. Al costat esquerre, tant a la planta pis com a la segona planta hi ha una galeria porxada, amb les obertures simètriques; dues per planta. La majoria de portes i finestrals estan construïts amb brancals i llindes de pedra ben treballada.

Consta de cossos i estructures de producció: pallissa, l’era, els cellers, corts, i segons Ballbè (1998) encara conservaria unes tines i dos forns de pa situats a l’interior de la casa. La façana orientada a l’est conserva la portalada original amb esglaons de pedra que donen accés directament a la planta pis.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4570_01.jpg

Arran de mur, per sobra de la volta s’observen les restes del que devia ser una teulada i que ha desaparegut en alguna de les reformes.

Front la masia hi ha un altre edifici molt mes petit.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

L’antiga masia de Ca n’Oliver de l’Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia de Ca n’Oliver, està ubicada en el carrer  Xipreret, 23-29. Fa cantonada amb la plaça Josep Bordonau de L’Hospitalet de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • És una casa de pagès del segle XVIII.
  • Originàriament era una casa de pagès
  • No es tenen notícies que els propietaris siguin els mateixos Oliver de l’heretat de la torre Blanca.
  • Va ser restaurada l’any 1976, moment en què es va afegir la finestra gòtica, d’un altre edifici que es va enderrocar, per tal de donar un aire més medieval a aquest edifici.

Formada per dos cossos juxtaposats de planta baixa i un pis. Cada cos té teulada a doble vessant, amb el carener perpendicular a la porta de cada cos, i col·locats en perpendicular una de l’altre.

A la façana de la plaça Josep Bordonau es troba una porta d’arc rebaixat adovellat, i un balcó amb finestra de pedra gòtica amb un arc trevolat, possiblement elements aprofitats d’una construcció anterior. A la façana del carrer Xipreret presenta una porta d’arc de mig punt i finestres rectangulars, realitzades en maó.

Ca n’Oliver és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Buxó de Ripollet

Can Buxó, està en el carrer  Padró, 1 de Ripollet . Es la mansió mes gran de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • No se sap si la persona responsable de la construcció de la casa pertanyia a la família Llobateres, però el fet és que aquesta família és la primera de la qual es té notícia com a propietaris de d’immoble, justament en
  • Mes tard, un document que els reconeix com a venedors d’aquesta propietat a un tal Miquel Puig.
  • Després de restar durant tres generacions a mans dels Puig
  • Va ser adquirit el 1712 per un prohom de Barcelona anomenat Joan Buxó, qui lluitaria com a capità a la guerra de Flandes.
  • Durant molts anys, l’immoble va estar cuidat per masovers, mentre la família propietària residia prop de la Plaça Reial barcelonina.
  • Els descendents d’en Joan Buxó, que més tard ja residirien a la casa, van conformar un llinatge amb un paper destacat en la història local.
  • Ripollet va tenir durant el segle XIX diversos batlles de la família Buxó.
  • Al seu darrera hi va haver el molí homònim o molí hidràulic, del qual se n’ha conservat nomé la xemeneia.

Construcció constituïda per tres cossos ben diferenciats. A mà dreta hi ha una torre de planta quadrada que surt de la línia de la façana i confereix un aspecte fortificat a l’edifici; consta de planta baixa, primer pis i golfes. L’obertura del pis és un balcó de finestra rectangular amb pedres d’emmarcament i motllurades a d’intradós.

Al registre de les golfes hi ha una galeria oberta de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d’imposta. La coberta és de teula àrab a quatre vessants i voladís amb decoració de teules i cairons.

El cos central i principal manté la mateixa compartimentació. La planta baixa té dos portals d’arc de mig punt, el de la dreta, amb reixa de ferro i dovelles, és l’actual oratori. Aquest oratori està datat del 1946 i la reixa de ferro forjat i molt ornamentat es pot deduir que sigui de la mateixa època. El cos de la reixa és rectangular i està format per dues fulles. Cada una consta de quatre barres verticals en tirabuixó que acaben a l’extrem superior cargolats en espiral. Horitzontalment té un registre inferior i un altre que divideix la porta en dues meitats iguals.

A l’interior presenta una decoració d’elements ovalats. La part superior de la reixa té un acabament amb combinació de línies rectes per acabar en un element semicircular central. Tot el conjunt es troba ressaltat per l’emmarcament d’una gran porta d’arc rodó de mig punt dovellat.

Al primer pis hi ha dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a d’intradós. Els dos presenten baranes de ferro, però el de la dreta està més decorat amb formes en tirabuixó i boles. Al nivell de les golfes, finestres hi ha demés petites.

Situat a l’esquerra es troba un cos més baix de tres balcons al nivell del primer pis i portals d’arc escarser. Les cobertes són de teula àrabs amb ràfec en voladís i decoració de teules i cairons. Parament arrebossat amb dibuix de carreus, dessota còdols. Existeixen les restes d’un rellotge de sol.

Can Buxó és un edifici catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé