Santa Maria de Toudell de Viladecavalls

Setmana dedicada a les esglésies

Imatge de Google

Santa Maria de Toudell de Viladecavalls esta a tocar de la masia Can Tries de Viladecavalls.

Fotografia: Ajuntament Viladecavalls

Us passo la seva història:

  • L’any 986, l’alou anomenat Toldello pertanyia a Sant Cugat.
  • L’església de Santa Maria es troba documentada l’any 1098
  • La data de consagració és de 1112.
  • L’església és esmentada per primera vegada l’any 1085 en un document de donació.
  • Va ser una de les parròquies que formaven el municipi de Sant Pere de Terrassa.
Fotografia: Ajuntament Viladecavalls

L’edifici actual podria ser de començament del segle XII.

Fotografia : Ramon Solé

Consta d’una nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó, un absis semicircular i un magnífic campanar de torre. La porta original, després tapiada, era a la façana de migdia.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

Es va substituir en època incerta per una porta adovellada, als peus de la nau. Al costat nord hi ha una construcció adossada que ara forma part de les dependències de la masia. L’element més destacat és el campanar, de planta quadrada. El campanar es comunica amb la masia per mitjà d’un passadís subterrani.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Originalment totes les finestres del dos pisos superiors eren geminades, però algunes han estat tapiades i altres modificades. Les dues que han pervingut conserven el mainell, amb capitell troncocònic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Toudell és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Nota : No es poc accedir sense permís, donat que esta dins de la finca de can Tries i està totalment vallada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis

Església de Sant Esteve de Ripollet

L’Església de Sant Esteve, està situada en el carrer del Padró, 7 de Ripollet.

Us passo la seva llarga i important historia :

  • Documentada per primera vegada en el precepte del rei Lotari, el 986, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tots els seus béns.
  • Apareix com a parròquia l’any 1066, en una escriptura d’establiment emfitèutic que l’abat Andreu de Sant Cugat fa a favor de Sicardis i els seus fills.
  • En 1145, d’entre els llegats que va rebre, hi ha el de Berenguer de Ripollet per la reforma del temple.
  • L’antiga torre campanar, construïda en substitució del d’espadanya, datava de 1603 i estava a la paret nord de l’església.
  • De l’existència del claustre dues són les evidències: una data del 1692, on el Visitador Dr. Antonio Figueres, rector de Palaudàries i degà del Vallès, va manar de fer adobar la porta del claustre d’entrada a l’església.
  • L’altre és del 1738, quan Joan Fontanet i Maria Prats contrauen matrimoni en els claustres de la rectoria de Ripollet.
  • Cal dir que en documents existents, consta que hi havia una cisterna al mig del pati.
  • El primer rellotge data de l’any 1793.
  • Degut a una gran tempesta del 1831, les seves parets eren en mal estat; i també, cal dir que li caigué un llamp on el rellotge quedà destrossat.
  • L’any 1891 una valuosa donació de Maria Torre, Vda. Almirall, és dipositada per a reconstruir les parets malmeses.
  • També amb l’ajut de Maria Torres, es va aixecar un nou campanar que s’inaugurà el mes de novembre de 1892.
  • Es col•locà una placa de marbre commemorativa que fou destruïda el 1936.
  • En el segle XX, entre els anys 1978 i 1979, es varen netejar les parets exteriors del seu arrebossat, la qual cosa ha deixat al descobert el parament actual.

Edifici d’origen romànic  de segle X, que va ser molt transformat en segles posteriors.  Cap al segle XII tenia una sola nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó apuntada.

Cap al segle XVI-XVII es fan afegir les dues naus laterals, comunicades amb la primitiva mitjançant dos grans arcs i es va construir la façana, amb portal renaixentista.

Aquest està flanquejat per dues columnes toscanes que sostenen un entaulament capçat amb un frontó triangular on hi ha una fornícula, ara buida.

El campanar, exempt, és del segle XIX. L’antic campanar és de tres pisos, amb només una obertura d’un òcul al mur nord, d’una alçada semblant a la de la nau central, obrat en paredat i cobert amb teulada a quatre vessants.

L’estructura originària de l’església romànica seria de planta de creu llatina, nau amb volta de canó lleugerament apuntada i capçalera d’absis semicircular.

Fora de l’església, a la part nord, es trobaria un cementiri i a mà esquerra un petit claustre, segons es dedueix de les arcades descobertes quan s’enderrocà l’antiga rectoria el 1948.

Actualment, és un edifici de tres naus. La nau central és l’antiga església romànica i per fer la nau sud es va fer servir la galeria del claustre.

La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. Al centre del mur de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada.

El portal és d’estil renaixentista del segle XVII. Consta d’una porta rectangular amb una columna per banda que sostenen un entaulament amb un fris compartimentat per tríglifs i mètopes;

a sobre hi ha un frontó triangular amb una fornícula buida en el timpà. Sant Esteve és una església parroquial a la vila de Ripollet protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell

El Museu Municipal “Vicenç Ros” , esta situat en l’Avinguda de Vicenç Ros, 2 de Martorell

.

Us passo la seva historia :

  • La comunitat de caputxins s’establí a Martorell el 1686.
  • L’antic convent de caputxins de Martorell va ser construït entre 1687 i 1700.
  • Al 1835, any en què el convent fou saquejat i incendiat.
  • Anys mes tard va ser convertit en caserna.
  • També, escola per a nenes a cura de les Mercedàries (1861-1870)
  • I com a escola pública (1845-1935).
  • El 1940 fou enderrocada la meitat de l’edifici al construir l’escola.
  • Part de les dependències van desaparèixer amb la construcció de la nova escola, obra de Josep Lluís Sert,
  • La resta del convent restà abandonat fins al 1945, que va instal·lar-s’hi el museu.

Museu municipal Vicenç Ros ocupa actualment part de les dependències de l’antic convent de caputxins, del segle XVII, i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Va ser Inaugurat com a museu durant el 1945, té el seu origen gràcies a  la donació per part de Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) de la seva important col•lecció de ceràmica.

Amb el transcurs dels anys, s’han anat configurant i ampliant els diferents fons del museu: l’etnològic, el d’art, l’arqueològic, l’arquitectònic i el documental.

Des del 1989 s’hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l’edifici, que han culminat amb la remodelació de l’exposició permanent i la supressió de barreres arquitectòniques.

El mes destacat del museu és :

El fons de ceràmica és el més extens del museu i està integrat per dues col·leccions: la de Vicenç Ros i la de Joaquim Mir. El componen 350 peces de procedència i estils diversos, amb predomini dels plats, i prop de 15.000 rajoles.

Elements arquitectònics i escultòrics de procedència diversa, destaquen les gàrgoles de l’antiga església parroquial de Santa Maria (Martorell) i un relleu gòtic del convent de les monges jerònimes de Barcelona, a més de capitells, claus de volta, piques d’aigua beneita, escuts, sarcòfags, làpides sepulcrals i alguns elements procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

El nucli del fons d’art el conformen els olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt donats per Miquel Bultó. Destaquen també els dibuixos de Jaume Amat i Bargués i els olis de Planas Doria, Miquel Salas i Josep Amat i Gaspar.

El fons etnològic compta amb tallers complets d’espardenyer, cadiraire, boter, baster i terrissaire, a més d’un conjunt d’eines del camp i d’oficis diversos.

El  fons geològic, amb materials fòssils de procedències diverses.

Un petit fons numismàtic, la major part del qual va desaparèixer en un robatori el 1982.

El Convent dels Caputxins era un edifici de planta quasi quadrada, amb un claustre central. És construït amb pedra i desproveït de decoració. L’ala de ponent de l’edifici és ocupada per l’església, la resta era ocupat per les dependències del convent. Sota el claustre hi ha una gran cisterna, que recollia l’aigua procedent d’una mina propera.

Escola actual

Museu municipal Vicenç Ros és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorell i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Andreu de Samalús del municipi de Cànoves i Samalús

L’Església de Sant Andreu està situada en la plaça de  l’Església, en Samalús del municipi de  Cànoves i Samalús.

Està situada en el petit nucli de Samalús, al costat de migdia de la carretera BP-5107, a migdia del Castell d’en Bori, a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Salut.

Us passo detall de la seva historia :

  • Se suposa que fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d’una esglesiola primitiva.
  • La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l’any 1060, formant part d’un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.
  • El document en el qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca, confirmaven que la parròquia pertanyia al noble Mir Geribert i que formava part del feu comtal del castell de Montbui.
  • Un any més tard, un altre document tornava a parlar de Samalús.
  • L’any 1218 apareix esmentada en una donació.
  • Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles
  • El 1580, tal i com demostra una inscripció a la façana principal de l’església, es va obrir o modificar la porta d’entrada.

És una església d’una sola nau amb absis rodó i capelles laterals.

Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.

A la banda de l’esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier.

A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar.

Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d’arc conopial i una finestra d’ull de bou.

A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram.

L’absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central.

El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.

Cal mencionar a Ramon Garriga (Vic, 1876 — Samalús, 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès, decidí retirar-se a Samalús.

Des de llavors fou conegut com l’Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar.

Els podem llegir per l’entorn de l’església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l’absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

L’Església de Sant Andreu de Samalús, es una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a : Endrets, Viquipèdia, Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé