Església de l’antic Monestir de Sant Pere de Besalú

L’església de l’antic Monestir de Sant Pere, esta situada en la Plaça de Sant Pere a Besalú.

Us passo la seva llarga Història:

  • L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú fou fundat l’any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, que el posà sota el patrocini directe de la Santa Seu i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d’Agen, que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí de Besalú.
  • El nou cenobi, l’església del qual fou consagrada el 1003 gràcies al comte Bernat Tallaferro, sembla que en substituí un d’anterior, del segle IX.
  • El temple actual correspon a una reedificació del 1060.
  • Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i tenia dret d’enterrament dels fidels d’una extensa demarcació al seu cementiri, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere, i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l’església.
  • La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d’una reforma.
  • Va començar la seva decadència al segle xv per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona.
  • La influència del monestir s’estengué aviat.
  • Tenia els priorats de Sant Maria del Collell (Garrotxa) i de Santa Magdalena (Tarragona).
  • El 1592 li foren units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.
  • Fou suprimit el 1835 amb la desamortització.
  • Entre 1908 i 1914 s’hi instal•laren els benedictins d’Encalcat (França), però avui, desaparegut el monestir, l’església és la parròquia de la vila.
  • Durant la Guerra Civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.

De l’antic monestir, resta només l’església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central.

La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle.

Al gruix del mur dels braços del creuer s’obren sengles nínxols o petites absidioles que no sobresurten a l’exterior. Tres absidioles més s’obren al mur de l’absis central.

L’element més remarcable d’aquest conjunt és, però, la girola o deambulatori, que s’inscriu a l’interior de l’absis,

i que és formada per quatre parelles de columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals o figuracions humanes (com Daniel amb els lleons) que denoten la influència del nord d’Itàlia.

Aquest sector és cobert amb volta semicircular de quart de cercle.

En un dels capitells hi ha la representació d’Herodes aconsellat pel diable i en un altre la matança dels Sants Innocents.

La façana, que denota també una influència del nord d’Itàlia, és centrada per un portal senzill al damunt del qual s’obre un finestral amb tres arcs de mig punt en degradació i dues columnetes per costat.

A banda i banda sengles lleons en alt relleu, d’influència rossellonesa, flanquegen la finestra.

La façana es corona amb frontó triangular.

El campanar s’aixeca sobre el braç nord del creuer.

El seu cos superior, amb els angles aixamfranats, grans finestrals d’arcs d’arc rodó i terrat amb balustrada, està datat el 1649.

De l’antic claustre, gòtic, no en queda pràcticament res, tret d’algunes làpides i claus de volta esparses.

Sant Pere de Besalú és un monestir declarat bé cultural d’interès nacional des de l’any 1931.

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans

Durant uns dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans està situada en la Plaça de Sant Genís, 1, de Palau-solità i Plegamans.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya – imatge de principis de la construcció L’Església de Sant Genís

Us passo la seva història :

  • L’església actual es construí en substitució de l’antiga església ubicada al costat de Can Gordi, terme de Plegamans, en els seus orígens d’estil romànic;l’any 1936 va ser cremada i quedà totalment destruïda.
  • Es va edificar a l’indret de Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944.
  • La construcció del campanar és posterior a la de l’església 1992.
  • La porxada que hi ha a la façana principal, amb teulada inclinada i tres arcs que protegeixen l’entrada i donen unitat al conjunt, és mes recent , de l’any1998.

És una església d’una sola nau, amb absis poligonal, de set cares. Exteriorment, la capçalera està decorada amb arcades apuntades cegues amb diferents obertures conformant les ornamentacions; aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres, a la part inferior.

Aquest cos de l’edifici es complementa amb el deambulatori de l’església, que apareix al voltant de l’absis, seguint la mateixa estructuració amb set cares i grups de tres finestres d’arcs de mig punt en cadascuna d’elles.

Totes les cobertes són a base de teula àrab, la de la nau central és a dues vessants, i cadascun dels cossos compta amb un tremujal. Al llarg de tota la sotateulada es troben unes fines motllures.

A les façanes laterals el tractament dels murs és el mateix: gairebé pla, amb arcades cegues i obertures d’òculs i finestres.

A la façana principal es pot veure una gran rosassa al centre, amb traceria de motius circulars, de diferents diàmetres.

La portalada és estreta i d’arc apuntat; en el timpà es representa en pintura el rostre de Jesucrist.

Davant hi ha un atri porticat amb tres arcs de mig punt i teulada inclinada. Jaume Busquets va pintar els frescos de l’absis.

Al cantó dret de la façana hi ha un campanar de planta poligonal, amb tres cossos. En el cos superior es troben grans finestrals allargats i la teulada acaba en punxa. A l’altre costat de la façana hi ha un edifici també poligonal però d’una sola planta.

Les restes de l’antiga construcció forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fotografia antiga és de la Generalitat de Catalunya