Cal Marquès d’Alella

Avui us presento dos articles

Cal Marquès esta situat en Riera Principal, 1, d’Alella.

Conjunt d’edificacions de tipus senyorial amb característiques típicament neoclàssiques.

Format fonamentalment per un cos de planta poligonal de vuit costats, al centre del qual s’eleva una gran torre llanterna, també octogonal i que per les seves dimensions és pràcticament una cúpula destinada a la il·luminació interior: a cada costat del tambor hi ha una obertura el·líptica i està coberta per una teulada a vuit vessants.

Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

És de destacar l’estructura ternària que utilitza en cadascuna de les façanes del conjunt: un arc de mig punt al mig i arquitravada als costats.

Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

És interessant l’ús de columnes amb capitells corintis pels porxos, balustrades, hídries i antefixes que decoren tant l’edifici com el jardí que l’envolta, d’un marcat gust neoclàssic.

Per a mes dades podeu consultar a l’enllaç que us adjunto :

http://lescasesdalella.cat/casa/4232/cal-marques/historia

Cal Marquès esta protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església del Sant Àngel Custodi de Barcelona

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’església del Sant Àngel Custodi, esta situada en el carrer Vilardell, 52-54 amb el carrer de Sant Roc 29, en el barri d’Hostafrancs de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • En aquest mateix lloc es va construir una primera església, quan van iniciar-se els treballs en l’any 1855.
  • En l’any 1857 va quedar enllestida
  • Va ser un projecte segons de Narcís Josep M. Bladó.
  • Anys mes tard es va veure que les reduïdes dimensions del temple no podien acollir a la gent que inava, van provocar el seu enderrocament i la construcció d’un nou edifici, encarregat a l’arquitecte Adrià Casademunt, l’any 1884.
  • Les obres no es van dur a terme fins als anys 1891 a 1896.
  • Un incendi en l’any 1936 va destruir una destacada talla gòtica de l’Àngel Custodi, del segle XIV, que presidia l’altar major.
  • Acabada la Guerra va ser substituïda per una reproducció moderna.

L’església és d’un estil neogòtic, en primer lloc es va construir la capella del Santíssim, un cos aïllat, amb cúpula, amb entrada pel carrer Vilardell i connectada a l’absis de l’església. L’absis és semicircular amb girola.

Consta de tres naus, separades per arcs ogivals sobre columnes cilíndriques amb grans capitells que recorden l’estil jònic.

El frontis és fet amb carreus de pedra, formant com una  torre flanquejada per dues torretes octogonals i coronada amb el campanar, on hi ha el rellotge i les campanes. Cal dir, que el campanar no s’acabà de construir fins l’any 1921.

Les dues portes, la del frontis i la lateral són d’arc ogival.

L’església del Sant Àngel Custodi, actualment acull activitats litúrgiques i culturals.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nuestra Señora del Rosario de Azaila de Terol

Avui us presento dos articles

Nuestra Señora del Rosario es l’església parroquial està situada en la Plaça de l’esglesia de Azaila de Terol.

Es tracta d’un temple de nau única, separada en quatre crugies per arcs torals de mig punt que se sustenten en pilastres adherides als murs laterals de la mateixa i que passen de quadrat a octògon per mitjà de petxines; i coberta per una volta de mig canó. La seva fàbrica és de maçoneria i maó.

En la seva planta destaca la presència d’una capçalera, que es cobreix amb una volta de cambra d’esfera i que a banda i banda de la nau única s’obren capelles laterals. A més hi ha un cor alt als peus de la planta.

La il·luminació interior s’aconsegueix gràcies a l’existència de llunetes rectangulars al llarg de la nau única, als quals cal afegir dos petits òculs que s’obren en la façana.

Es conserva al seu lloc l’altar major original, que és al segon tram de la nau, en una capella que s’obre del costat de l’epístola entre els contraforts. Es tracta d’una taula d’altar, realitzada a força de dipositar tres bancs en reducció, els suports de la qual són dos parells de columnetes que es rematen en uns capitells vegetals amb bulbs en les cantonades. Com a decoració sobre els extrems l’últim banc hi ha dos canelobres realitzats en el mateix material constructiu.

El sagrari forma part del conjunt. Es tracta d’un sagrario a tres altures amb porta de bronze amb iconografies que presenten a dos herbívors bevent aigua d’un toll alimentat per set deus que brollen d’una estructura semblant a l’altar presidida des de l’alt per una Sagrada Forma cruciforme. El sagrari es remata en un templet a manera de baldaquí, sobre quatre esveltes columnes i cobert per una cúpula hemisfèrica.

L’Església presenta a més un campanar de cinc cossos, dels quals els tres primers, començant pel més baix són de planta quadrada, mentre que els dos últims, superiors es realitzen en planta octogonal. Com en la resta del temple està construït en maçoneria i maó. Les dues antigues finestres de mig punt bessones, que s’obren en el cos inferior, fan pensar en una construcció anterior, igual que l’ús dels dos materials, ja que l’ús del maó s’inicia en acabar aquest cos, encara que es reserva únicament per a les cantonades en el segon i tercer tram, mentre que al quart i cinquè, de planta octogonal el maó és el material únic de construcció. En aquests últims trams s’obren allargades obertures de mig punt i òculs, respectivament.

Respecte a la façana principal, destaca per la seva senzillesa amb una senzilla portada de mig punt de carreu, sobre la qual apareix en primer lloc l’escut del Ducat d’Híxar, fet que reforça la teoria que l’església es va construir gràcies a l’aportació econòmica dels Ducs d’Híjar; una fornícula flanquejada en forma de templet en la qual s’instal·la una imatge de la Verge amb el Nen, posterior a la guerra del 36, ja que durant el conflicte bèl·lic es van destruir pràcticament totes les imatges de l’església tant interiors com exteriors, que es troba flanquejada per dos òculs, que se situarien en el cor alt.

Azaila és un municipi de la província de Terol, situat en el marge dret del riu Aguasvivas, a la comarca del Baix Martín, en la Comunitat Autònoma d’Aragó, Espanya.

Té una població de 155 habitants ( INE 2008) i té una extensió de 81,44 km². En la seua rodalia es troba el poblat celtiber de Cabezo de Alcalá. Martín.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel. Google i arxiu Rasola

Can Viver de Torrebonica de Terrassa

Can Viver de Torrebonica o Torrebonica,  l’accés està en la Carretera N-150 de Terrassa-Sabadell, en el km 15,7, a 300 m. per una pista del municipi de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • La menció documental que tenim com a més antiga és del segle XIII, quan se’n deia Can Barba.
  • Posteriorment va tenir diferents amos i per tant diferents noms, com Mas Botet, i mas Maduxer.
  • L’antic mas de Can Viver de Torrebonica fou modificat per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana per al nou ús com a sanatori de tuberculosos Mare de Déu de Montserrat, creat el 1911, al voltant del qual s’hi van desenvolupar diversos horts i s’hi van aixecar algunes cases.
  • Tots aquests terrenys de l’antic mas de Can Viver de Torrebonica van ser cedits a l’obra social de la Caixa el 1922.
  • Un cop el sanatori va deixar de funcionar, el 1999 l’Ajuntament de Terrassa els va requalificar
  • L’any 2000 va ser adquirit pel Reial Club de Golf El Prat, que hi va construir les seves noves instal•lacions, ja que la seu original era als terrenys on ara hi ha la tercera pista de l’aeroport del Prat.
  • El 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar la finca de Torrebonica a la Caixa, on és previst de fer-hi el campus universitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa.

Actualment, es tracta d’un edifici de grans proporcions, de planta rectangular, format per planta baixa i tres pisos.

És de composició clàssica i simètrica.

El cos central presenta una part que sobresurt de la línia de la façana

i està flanquejat per dues grans torres de coberta piramidal.

Al cim sobresurt la coberta d’una lluerna amb cúpula que remata aquest cos central.

La planta baixa presenta una galeria d’arcs de mig punt, on es troba l’accés principal.

Les plantes superiors presenten obertures rectangulars de confecció contemporània.

L’edifici s’estén en ambdós costats amb altres cossos adjacents i de la mateixa factura;

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

a la part dreta s’hi aixeca una capella de regust barroc.

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

El tractament de les façanes és amb estuc de color cremat i esgrafiats,

sobretot a la capella, de factura contemporània.

Can Viver de Torrebonica es protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipedia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Museu d’Arqueologia de Catalunya – MAC de Barcelona

Avui us presento dos articles

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, està situat en el Passeig de Santa Madrona, 39-41, al Parc de Montjuïc de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1879, l’Estat crea el Museu Provincial d’Antiguitats a la capella de Santa Àgata.
  • A partir de 1882 es crea al parc de la Ciutadella, per iniciativa municipal, un seguit d’instal·lacions museístiques, fins a la fundació.
  • L’any 1915, del Museu d’Art i del Museu d’Arqueologia a l’antic arsenal de la Ciutadella (actual Parlament de Catalunya).
  • El 1932, la Generalitat republicana funda el nou Museu d’Arqueologia de Catalunya a l’edifici on es troba actualment, el Palau d’Arts Gràfiques, un pavelló d’inspiració renaixentista de l’Exposició Universal del 1929, que s’inaugurà el 1935 amb Pere Bosch Gimpera com a director.
  • Després de la Guerra Civil l’any 1939, la gestió del Museu es transfereix a la Diputació de Barcelona, anomenant-se Museu Arqueològic de Barcelona.
  • La seu barcelonina del Museu d’Arqueologia de Catalunya ocupa l’anomenat Palau de les arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, construït entre 1927 i 1929, sota projecte de l’arquitecte Pelagi Martínez i Paricio, que comptà amb la col•laboració de Raimon Duran i Reynals.
  • El 1995, la Diputació va transferir la gestió del museu a la Generalitat de Catalunya i va passar a formar part del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El palau és un edifici de planta aproximadament triangular, que s’organitza al voltant d’un nucli hexagonal cobert amb una cúpula. Els dos braços del triangle que flanquegen la façana principal tenen al davant unes lògies amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes.

L’estructura i fesomia originària de l’immoble ha sofert nombroses modificacions d’ençà de la seva conversió en museu, l’any 1932. La principal de les reformes fou la projectada per l’arquitecte Josep Llinàs, durant els anys 80 del segle XX.

Actualment, el museu va iniciar un important procés de reforma de l’edifici, amb l’objectiu de recuperar i fer valdre la seva fesomia original i, alhora, adequar-lo a les necessitats i exigències d’un museu modern.

Si voleu molta mes informació, podeu consultar a l’enllaç que es adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Arqueologia_de_Catalunya_(Barcelona)

 

Recull de dades : Museu d’Arqueologia de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles

La Xemeneia de la bòbila Almirall està situada en la Plaça de l’Assemblea de Catalunya al costat de l’avinguda Àngel Sallent de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La Xemeneia era la sortida de fums dels forns de cocció de la bòbila de ca l’Almirall, fundada el 1910, de la qual només en queda aquest testimoni.
  • És un dels símbols de la Terrassa industrial, en el moment de la seva construcció, el 1956, era de les més altes mai aixecades.
  • Obra del mestre d’obres Marià Masana Ribas, s’aixeca a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, urbanitzada modernament a l’espai que ocupava l’antiga fàbrica.

És una xemeneia de forma troncocònica, que va minvant a mesura que puja, construïda amb maó vist, de 63,25 m d’alçada des de la base fins a la corona, amb un diàmetre inferior de 3,98 m i el superior de 2,19 m.

Hi destaca l’escala helicoïdal de ferro que l’envolta, de 217 esglaons, que puja fins a la primera plataforma, mentre que a les altres dues de més amunt s’hi accedeix per una escala de ferro vertical.

Està rematada amb una cúpula de forjat i un parallamps.

Va ser reconeguda com a Rècord Guinness l’any 1991 pel fet que era la xemeneia amb escales de cargol més alta del món.

La xemeneia de la bòbila Almirall esta al barri de la Maurina, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Balneari Roqueta de Tona

Com cada diumenge us passo dos articles

El Parc on estava el Balneari Roqueta esta situat en el carrer Sebastià Roqueta de Tona.

Us passo la seva Historia :

  • L’últim quart del segle XIX, a pocs metres del balneari Ullastres es va trobar una deu d’aigües sulfuroses a Tona que va permetre la posada en funcionament del tercer establiment balneari a Tona –els altres dos eren el balneari Ullastres i el balneari Segalers.
  • El balneari Roqueta, que va esdevenir el més important i destacat de la població.
  • N’eren propietaris Ramon Montaner Vila, Francesc Simón i Font i Josep Roqueta i Bres, descobridor de la deu.
  • El manantial de la Roqueta fou declarat d’utilitat pública el 1895.
  • L’edifici principal del balneari, bastit en estil modernista, sembla que era obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, emparentat amb un del propietaris.
  • Les diferents construccions del balneari restaren en funcionament fins el 1966, any que l’establiment entrà en crisis.
  • L’any 1974 es procedí a l’enderroc de l’estructura de l’edifici.

Actualment, de l’antic Balneari Roqueta només es conserva el pou amb l’antiga escala de marbre d’accés a la deu, que fou restaurat a les darreries del segle XX.

És una construcció aïllada de planta hexagonal.

Originalment anava cobert amb una cúpula que es va enderrocar el 1974 i que posteriorment fou substituïda per una pèrgola de fusta, coberta amb teules i sustentada per pilars de fusta.

Estudi Hidrogeològic de l’entorn del pou del Balneari Roqueta per part de la Diputació de Barcelona :

https://www.diba.cat/web/mediambient/llistabutlletins/-/newsletter/53612548/91/114231655/tona-ja-disposa-de-l-estudi-hidrogeologic-de-l-entorn-del-pou-del-balneari-roqueta-

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona – Festa Catalunya

Adaptació al Text i  Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església de Sant Feliu de Sant Feliu de Codines

L’Església de Sant Feliu està situada en la plaça  de l’Església, 6, barri de la Sagrera a Sant Feliu de Codines.

Us passo la seva història :

  • Una església neobarroca ja se’n té constància des del 986.
  • I el 1002, en què el monestir de Sant Cugat menciona el temple com a “ecclesiam Sancti Felicis”.
  • Uns capitells preromànics de tipus califal conservats a la rectoria revelen l’existència d’una església preromànica i sembla que pel 1193 se’n va consagrar una altra.
  • L’anterior església a l’actual, va ser edificada entre el 1698 i el 1754.
  • Va ser destruïda en el 1939, durant la Guerra Civil Espanyola.
  • Refet entre el 1940 i el 1948, tot aprofitant part de les restes de l’església anterior.
  • El campanar és modern de1954 i es va fer sobre una base aixecada a segle XVIII.

Església a principis del segle XX

Imatges de com va quedar l’església durant la Guerra Civil Espanyola.

Actualment és un edifici ampli i harmoniós amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó.

El portal data de primers del segle XIII. A sobre hi ha un ull de bou.

El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l’últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra.

Constitueix una important fita visual, es troba a l’extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d’un turonet o morral.

Originàriament, la població va créixer al voltant de l’església parroquial, on es va formar el barri de La Segrera , que vol dir “terra sagrada”. Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats.

L’Església de Sant Feliu és una construcció religiosa del municipi de Sant Feliu de Codines inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Codines i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Círcol Egarenc de Terrassa

El Círcol Egarenc està en el carrer de Sant Pere, 46-50 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici del Círcol Egarenc data de mitjan segle XIX, quan el propietari, Josep Vinyals i Galí, el lloga el 1859 al Casino d’Artesans, entitat cultural i d’esbarjo de la burgesia industrial.
  • El 1885 compra l’edifici l’industrial terrassenc Pasqual Sala i el Casino decideix mantenir el contracte d’arrendament.
  • Més endavant l’entitat passa a anomenar-se Círculo Egarense i es constitueix el 29 de maig de 1886.
  • Segons els seus estatuts, no s’hi podien tenir discussions de cap tipus, sobre tot religiós i polític.
  • L’any 1920, l’industrial catalanista Ramon Pont és el nou propietari de l’edifici. En aquell any es catalanitza el nom de l’entitat a Círcol Egarenc i s’aproven nous estatuts, redactats en català.
  • En 1922 alguns Socis marxen per fundar el Gran Casino.
  • Durant la guerra civil, l’edifici fou confiscat i va allotjar la Federació Local de Sindicats de la UGT, i en acabat de la guerra va ser lliurat al Frente de Juventudes, que hi va tenir la seu terrassenca fins al 1970.
  • A la dècada del 1950 s’hi va construir una pista poliesportiva al mig dels jardins, on es van organitzar els Jocs Esportius Escolars

L’edifici antic fou comprat per un dels socis, Pasqual Sala, que va el va fer enderrocar i hi va aixecar un edifici neoclàssic, obra de l’arquitecte Jeroni Granell del 1887, per la qual cosa la construcció també és coneguda com la Casa Pasqual Sala.

Es tracta d’un entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures estan ornamentades amb relleus clàssics i frontons barrocs. Al primer pis hi ha una balconada de ferro forjat i, al nivell del pla de la façana, la resta de balcons presenten balustres.

El tractament de la façana és amb estucs formant dibuixos lineals emmarcats per línies d’imposta i coronat amb una cornisa dentelada.

L’entrada a l’edifici era presidida per una majestuosa escalinata de marbre amb barana de forja de doble accés, amb una escultura central de fosa amb la representació d’un indi americà, actualment conservada al vestíbul del primer pis, sota la cúpula.

El Círcol Egarenc, de vegades anomenat Cercle Egarenc, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

Antic Gran Casino

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé

Capella del Sant Crist de Cardedeu

La Capella del Sant Crist està en un reco del carrer Hospital, 5 de Cardedeu.

Petita capella, encaixada a l’angle de dues cases, de construcció o reconstrucció moderna, situada a la cruïlla que fan la fi del carrer T. Oller, el principi del carrer Hospital i el carrer sant Ramon.

Us passo la seva historia :

  • La capelleta fou erigida per Mossèn Esteve Escariu, l’any 1699; el mateix rector que feu erigir la famosa Creu de Terme de la Vila.
  • Abans hi havia una capella que ocupava tota l’amplada del carrer, en honor a Sant Pons, on se celebrà missa l’any 1776,
  • Però el 1867 fou enderrocada perquè era perillós pels transeünts i no va tornar-se a edificar.
  • La capelleta del Sant Crist que hi havia a sota es va encastar a la casa del costat.
  • La capelleta estava al llindar d’un petit hospital civil que hi hagué fins al segle XIX.

Les dimensions són d’uns dos metres i mig d’alçada per un metre d’ample i un altre de fons.

Té una petita cúpula ovalada amb una creu de ferro al sostre.

A dins hi ha una imatge del Sant Crist, pot haver-hi espelmes enceses o no, i flors o plantes.

La porta és una reixa força convencional i contemporània. Tot l’interior està enrajolat amb ceràmica policromada antiga.

Aquest any  2019, ha sigut restaurat el Crist.

La Capella del Sant Crist és una obra de Cardedeu, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé