Edifici de l’Espai Cultura Fundació de Sabadell

L’Edifici de l’Espai Cultura Fundació està situat en el carrer Font, 1 al 25 de Sabadell.

L’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, conegut també com a Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell o Biblioteca de la Caixa,  és un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Jeroni Martorell, que es troba al centre de la ciutat, davant del Mercat Central de Sabadell.

i al costat dels Jardins de la seu central de Caixa Sabadell i del Museu de Paleontologia Miquel Crusafont, els quals comparteixen.

Actualment és propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Us passo la seva historia :

  • Va ser construït entre el 1907 i el 1910 per Jeroni Martorell, al mateix temps que construïa l’edifici de la Caixa d’Estalvis ajudat pel mateix equip d’artesans.
  • Hi col•laborà l’escultor Tomàs Priu i Marine.
  • Posteriorment va sofrir una reforma a l’interior, a fi d’adequar l’edifici a seu de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis, aquesta fou realitzada per l’arquitecte J. Vila Juanico i el decorador R. Ribalta.
  • El 1992 es van fer obres de reforma de la planta baixa per a l’adequació a biblioteca i es creà un accés pel carrer d’en Font.

Està format per dues grans naus i una torre lateral que conté l’escala. Una de les naus està col·locada de forma paral·lela al carrer i consta de baixos i dos pisos. L’altra nau és perpendicular a la primera, té el tester al carrer i és només de planta baixa.

La torre de l’escala és de planta circular, està coronada per una coberta de pavelló d’escames ceràmiques i les seves obertures superiors tenen forma d’arc parabòlic.

Les façanes són modernistes i tenen un sòcol de pedra i a la resta del parament s’hi combina l’obra vista i l’estucat. La cornisa i els ampits de les finestres estan decorats amb ceràmica de color verd. La nau principal té la coberta a dues vessants, l’altre té la coberta de dent de serra.

 

 

Recull de dades recollides de l’Ajuntament de Sabadell i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ca n’Ametller, el Museu Municipal de Molins de Rei

Fotografia de mitats del segle XX

Ca n’Ametller, situat a la Plaça Catalunya, era una casa pairal de principis del segle XIX, que es va reconvertir a edifici senyorial. L’edifici ha estat sotmès a diverses remodelacions, les més destacables van ser al segle XIX i el segle XX.

Ca n’Ametller captiva la mirada de la seva façana. El portal de l’entrada, de grans dovelles, marca la simetria i l’ordre compositiu de les finestres i balcons de la façana.

A lapremsadelbaix.es, del dia 22 de  Maig de 2018, hi podem llegir :

“ La historia :

El Museu de Molins de Rei va començar la seva activitat l’any 1953 per la iniciativa d’un grup de persones que treballaven a la fàbrica tèxtil Samaranch i que compartien l’interès per conservar i difondre  la cultura molinenca.

El 1968, un grup de col·laboradors es va constituir com l’Associació d’Amics del Museu Municipal de Molins de Rei. El fons del Museu s’ha anat formant amb objectes procedents de les aportacions de moltes persones de la vila.

També  des del Museu s’ha exercit una tasca de recuperació i conservació del patrimoni arquitectònic i arqueològic de la vila i el seu entorn.”

En l’actualitat es el Museu Municipal de Martorell i disposa de Salas d’exposició temporals.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament i Museu de Molins de Rei i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Manent de Premià de Mar

L’antiga masia de Can Manent, és situada en la Ctra. N-II, 60 en Premià de Mar.

Us passo la seva historia :

  • El 1616 se sap que can Manent, feia funcions d’hostal.
  • Uns primers documents en 1618, ens parlen de Can Manent van estretament lligats als orígens de Premià de Mar, ja que al seu voltant s’establí una petita població de pescadors i pagesos.
  • El 1719, els límits de Can Manent eren, d’una banda, el mar, i de l’altra, Vilassar. La família Manent va jugar un paper important a la formació del nou poble de pescadors, arran de mar.
  • La masia de Can Manent, malgrat les notícies de començaments del segle XVII referents a la família propietària, és un edifici de ple segle XVIII, aprofitant potser alguna dependència anterior i amb annexos posteriors (casa dels masovers).
  • L’any 1984 va ser restaurada per l’Ajuntament.
  • El Museu Municipal d’Estampació Tèxtil va ocupar la planta baixa de la masia des de1986 fins el 2001
  • I com a biblioteca fins a 2010.

És una masia d’estructura basilical, de tres crugies, corresponent al tipus IV, amb planta baixa, pis i golfes a nivell de la crugia central, coberta per una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal d’accés, a la crugia central, és d’arc de mig punt dovellat. La resta d’obertures són quadrangulars, amb brancals, llindes i ampits realitzats amb carreus de pedra. Les dues portes laterals de la planta baixa foren obertes amb posterioritat. L’interior està reformat i no conserva gaires elements originals. Fent angle (E) amb la façana, s’alça un porxo obert per un arc, de planta baixa i pis, obra del segle XIX.

A la part posterior hi ha una nau adossada, de planta baixa i coberta amb una terrassa a la qual s’accedeix des del primer pis de la masia, possiblement feia les funcions de caseta de les eines o aixopluc de les bèsties de càrrega.

Can Manent,  ha estat destinat com a seu de la Coordinadora de colles de Cultura Popular de Premia de Mar.

Can Manent és una masia de Premià de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers

L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert, està ubicada en el carrer d’Enric Prat de la Riba, 77, de Granollers.

És una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat de Granollers i ocupa una superfície de 20.000 m².

Us passo la seva historia :

  • Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va fundar la Fàbrica Roca Umbert l’any 1871 a Sant Feliu de Codines,
  • Coneix un creixement molt ràpid, el que la portà l’any 1904 a traslladar-se a Granollers, a l’actual Fàbrica de les Arts.
  • L’any 1917 mor Josep Umbert, però els seus familiars segueixen la seva tasca i la fàbrica segueix endavant, amb centres productius a Granollers, Sant Feliu de Codines, Monistrol de Montserrat, Ripollet i magatzems i oficines a Barcelona.
  • La seva principal producció eren les pisanes, teixits de fil o cotó amb tafetà de diversos colors utilitzat per la confecció de roba per vestits de dona i nens.
  • El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, l’empresa és decomissada pels obrers i és rebatejada amb el nom d’Espartacus.
  • El gener de 1939 sofrí una greu destrucció a causa d’un incendi provocat.
  • Acabada la Guerra Civil va ser recuperada pels seus antics propietaris.
  • A la dècada dels anys 1950 es va construir la Tèrmica, un espai que permetia l’autonomia de subministrament elèctric per tal d’evitar les parades de producció a causa dels talls elèctrics constants. En aquest període es fabriquen gran quantitat de teixits i l’empresa es modernitza.
  • El 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els seus propietaris s’acullen al Plan de Reestructuración Textil.
  • L’any 1976 s’inicia el trasllat de la fàbrica de Granollers a La Batllòria (Sant Celoni), on es construeix un nou edifici de 9.000 m²
  • L’any 1978 s’acomiaden 450 persones dins del pla de reestructuració de l’empresa.
  • Finalment, la Fàbrica Roca Umbert tanca les seves portes l’any 1991
  • l’Ajuntament de Granollers va adquirir les instal·lacions de la fàbrica l’any el 1993.

L’any 2002 l’Ajuntament de Granollers rehabilita una de les naus de la fàbrica per instal·lar-hi una escola-taller, el Centre Tecnològic i Universitari

Així, la fàbrica inicia el procés per convertir-se en un gran espai cultural per la ciutat que queda reflectit l’any 2003 amb l’aprovació del Pla d’Usos del projecte Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Posteriorment s’inaugura la Biblioteca Roca Umbert i s’hi instal·la «la Troca», el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers.

S’hi van instal·lar una cinquantena d’empreses culturals i audiovisuals, a més d’entitats d’imatgeria festiva, artistes plàstics, músics, com a, entre molts d’altres, el Taller Sarandaca d’imatgeria festiva.

Actualment, segueix creixen tant d’espais, com d’activitats cada vegada mes assídues, s’està pintant amb motius diversos algunes fatxades de les naus de la fabrica.

Molt concorreguda per la gent de Granollers i rodalies, de totes les edats.

Va ser un gran encert que l’Ajuntament disposes d’un gran espai per la gent i endegues activitats de divers ordre a L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’antiga Fabrica de Teixits Rase de Cardedeu

L’edifici de l’antiga Fabrica de Teixits  Rase, esta ubicat en el carrer de Llinars, 61 i amb l’avinguda Jaume Campmajor  de Cardedeu.

Al principi, va ser coneguda com La fàbrica Sanesteve, cognom de qui varen ser els fundadors.

Teixits  Rase va ser fundada pels germans Ramon i Josep Senesteva Aubanell, inaugurada el 29 de març de 1914 un any desprès de l’arribada de l’electricitat.  

Van aprofitar que a Cardedeu feia un any que l’electricitat havia arribat a la població, per poder ser mes competitius en la producció tèxtil, que no pas industries d’aquella època que utilitzaven altres medis.

El lloc que van construir les primeres naus de planta rectangular, era on fins a les hores zona agrícola, hi havia poques cases i alguna masia dispersa.

Acabada la Guerra Civil, va formar una societat anònima anomenar-se Tèxtil Rase.

La fàbrica va estar en producció i activa fins fa ben pocs anys en rere, per axo presenta un bon aspecte exterior.

Tèxtil Rase fàbrica de cultura, serà un equipament social i cultural per a totes i tots,

s’espera que durant l’any 2019, pugui haver una reordenació de serveis i activitats que pugui desenvolupar en aquets gran espai.

Us passo informació apareguda en el9nou, sobre la citada reforma :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/el-departament-de-cultura-avala-la-reforma-de-la-textil-rase-de-cardedeu/

La Tèxtil Rase està classificada com a Bé Cultural d’Interès Local i inclosa en el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu.

 

Recull de dades : Carme Clusellas i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La gran masia de Can Lleonart d’Alella

Can Lleonart esta situada en la Rbla. Àngel Guimerà, 1  amb  pl. Germans Lleonart, d‘Alella.

També, can Lleonart era a l’any 1521 coneguda per la casa Arbúcies.

Us passo una breu ressenya de la seva historia :

  • Durant els segles XVII i XVIII va pertànyer a la família Riera-Lleonart.
  • En una plaça situada a l’entrada del recinte de l’edifici es cita la data de 1714, com a moment de la construcció de l’actual conjunt.
  • Possiblement es tracti exclusivament de la construcció de la façana, perquè sembla que la resta de l’edifici és un dels més antics del poble…

Es un edifici de planta pràcticament rectangular, destaca per la seva façana, de fet construïda al damunt d’una antiga estructura de casa de pagès.

Formada per una planta i dos pisos, i acabat a la seva part superior per un coronament curvilini simètric, típic del període barroc.

Resulten també molt interessants els esgrafiats que decoren la façana, tant al voltant de les obertures com a tota la superfície, dibuixant també un rellotge de sol.

Cal esmentar que la simetria del conjunt queda trencada per la porxada situada a l’esquerra de la planta baixa

.

Actualment és un equipament municipal d’àmbit sociocultural on està ubicada la Regidoria de Cultura i el Centre Cultural.

Can Lleonart és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé