Creu de Terme i font pública de Terrassa

La Creu de Terme i font pública està situada en la Plaça de la Creu Gran de Terrassa, al centre d’una petita rotonda.

Aquesta Creu de Terme és coneguda com a Creu Gran de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Correspon a la zona que separava els termes de Terrassa i Sant Pere en ple segle XVIII.
  • La creu original es troba a la seu central del Museu de Terrassa, situada al castell de Vallparadís, i és dels segles XIV-XV
  • Va ésser enderrocada el 1936, iniciada la Guerra Civil, i va trencar-se en set trossos que foren recollits pel veïnat
  • La que es troba a la plaça de la Creu Gran n’és una reproducció de ciment.

Us passo un article sobre la Creu Gran de mon.terrassa :

https://elmon.cat/monterrassa/histories-de-terrassa/la-creu-gran-de-terrassa

L’actual Creu, és va muntar sobre el basament d’una font de quatre dolls d’aigua amb abeurador circular.

Els dolls estan decorats per cares de Medusa de ferro.

La creu és d’estil gòtic, amb tendència a l’època del Renaixement. L’arbre és vuitavat i la iconografia del capitell presenta quatre figures atribuïdes a apòstols.

A la creu hi ha el Crist i la Mare de Déu. Tota ella presenta un bon treball decoratiu que sembla una obra d’orfebreria. El fust és poligonal.

Original de la Creu Gran, exposat al museu del castell de Vallparadís.

Fotografia de Viquipèdia

Per a mes informació us passo un enllaç amb fotografies antigues d’aquesta Creu de Terme i la Font :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/06/normal-0-21-false-false-false_01.html

La Creu Gran és protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa de Barcelona i Sant Adrià de Besòs

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa, també es coneguda com la Creu de terme de Sant Martí, està en la Rambla de Guipúscoa  i carrer d’Extremadura, faria de límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’obra original, anònima i documentada és de 1344.
  • Dos segles desprès es va tindre de refer per uns danys ocasionats, concretament en l’any 1589.
  • En 1912 és va tindre de fer novament una copia.
  • Durant la Guerra Civil, al voler preservar-la i al transportar-la a un museu de Barcelona va desaparèixer.
  • En els anys 50, la van refer i la tornar a col·locar en el lloc que ocupa avui en dia.
  • L’Agost de 2012 va ser novament robada.
  • Aquesta Creu de terme, marca de manera simbòlica el límit entre Sant Adrià i Barcelona.
  • La Creu de terme de la  Rambla de Guipúscoa constitueix un gest de reafirmació de la independència i identitat adrianenca.

El basament està format per una triple corona d’anells cilíndrics superposats amb diàmetres decreixents de baix a dalt. El fust és llis, de secció rectangular, amb les cantonades bisellades.

Al damunt hi ha un capitell quadrat amb quatre àngels en relleu. El capitell sosté la creu de braços prismàtics i centre desplaçat en sentit vertical.

A la part central hi ha dos relleus: a una banda, Jesús crucificat i a l’altra la Mare de Déu i el Nen Jesús.  Els cantells estan ornamentats amb relleus i volutes encadellades.

Us passo l’article realitzat per La Vanguardia, sobre el misteriós robatori de la Creu de Terme :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120816/54337551831/roban-cruz-de-termino-sant-marti-de-provencals.html

La Creu de terme de la Rambla de Guipúscoa és una obra de Sant Adrià de Besòs  i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Nota : Les fotografies que us presento son realitzades en el mes de febrer d’aquest present any;  una vegada torna en aquest lloc una copia de la Creu de Terme, ara està sobre un pedestal metàl•lic.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona

L’Hospital  de la Santa Creu fou, entre 1401 i 1926, l’hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Barcelona

La Creu que avui us presento, està situada en el pati principal l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona, podeu accedir per els carrer  del Hospital, i el carrer del Carme.

Es sap que es molt antiga, es va refer la creu que estava en mal estat gràcies a la intervenció de l’escultor Bernat Vilar, durant l’any 1691.

Aquesta Creu, es semblant a una Creu de Terme, s’aixeca sobre una columna salomònica de marbre rosat i blanc, a dos nivells apreciem dues corones.

En la Creu, una cara hi ha Jesucrist crucificat i l’altra cara, possiblement representa la verge dreta, sense el nen Jesús.

Cal dir, que durant la Guerra Civil va ser feta malbé,  el 29 de juliol de 1939 va ser recuperada amb un actes molt solemne.

Sempre aquesta creu ha sigut molt característica en aquest Hospital que li donava el nom.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, propi i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Tossa de Mar

La Creu de Terme està situada en el carrer del Portal de Tossa de Mar. És una creu de terme de pedra calcària de Girona emplaçada davant de l’entrada principal al recinte de la Vila Vella i dins un jardinet quadrat envoltat d’una barana de ferro i fa una alçada d’uns 3,5 metres.

Un passo detall de la seva historia :

  • La Creu ha estat datada als segles XIV-XV.
  • Aquesta antiga creu de terme estava situada al cementiri de Tossa de Mar.
  • Fou emplaçada al seu lloc actual l’any 1956.
  • En aquesta zona hi havia hagut cases adossades a la muralla.

El seu estil és gòtic popular i consta de base, fust i capçalera o creu. La base està formada per tres esglaons concèntrics de blocs de pedra.

Allà comença el fust poligonal fins a arribar a un capitell senzill on hi ha a un costat la imatge de Sant Pere, patró dels pescadors, i a l’altre Sant Benet, fundador dels benedictins.

Pel que fa a la creu pròpiament dita, té les extremitats acabades amb flors de lis.

L’anvers té la imatge de la mare de Déu amb un nen petit en braços i el revers la imatge de Jesús crucificat, amb els braços estesos i les cames creuades.

A Tossa de Mar, hi ha una segona Creu de Terme, aquesta està situada al davant del santuari de Sant Grau d’Ardenya, us passo la informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_de_terme_de_Sant_Grau_d%27Ardenya

La Creu de Terme  forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Creu de Terme de Sant Grau de Tossa de Mar

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de la plaça de Santa Anna de Barcelona

La Creu de terme de la plaça de Santa Anna, esta al tocar de l’Església de Santa Anna de Barcelona, s’entra per el carrer de Santa Anna, 29.

Us passo la seva historia :

  • La creu de terme d’Almatret (Segrià) va ser retirada d’aquest municipi durant la guerra civil per l’escultor Apel·les Fenosa i dipositada al monestir de Sant Cugat.
  • Acabada la guerra civil, va ser situada davant l’església de Santa Anna, on hi va romandre fins que el 2005
  • Es va retornar al seu emplaçament original a Almatrert.
  • La creu que des del 2006 pot contemplar-se davant l’església de Santa Anna és una rèplica exacta de la d’Almatret, obra gòtica del 1608.

Us passo l’enllaç de la web de l’Ajuntament d’Almatret que fa referencia a la seva Creu de Terme :

http://www.almatret.cat/turisme.php?id=234&start=

Dades de l’actual  Creu de Terme de la plaça de Santa Anna :

La creu s’aixeca sobre un pedestal de planta poligonal, amb tres graons i un sòcol decorat amb l’escut d’Anglesola. Al damunt s’hi aixeca un senzill fust de pedra ben escairada, coronat pel cos esculpit de la creu pròpiament dita, sobre un capitell on hi ha esculpits en relleu Sant Joan, Sant Andreu, Sant Jaume, Sant Pere , Sant Pau, entre altres.

La creu, separada del capitell per un àbac de dos cossos i sense decoració. El tret característic d’aquest grup implica la tendència a fer desaparèixer els braços de la creu, mitjançant els elements decoratius que els uneixen i que alhora tenen una funció estructural. El treball escultòric es concreta en les imatges de la intersecció dels braços, en les traceries, de caràcter ogival, i en els florons dels extrems de l’estrella, un dels quals ha estat restituït.

La creu porta el crucifix en una de les cares, mentre que a l’altra hi ha una imatge amb peanya i sota dosser.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Llaurador, de masia a Biblioteca a Teia

Can Llaurador es una antiga masia del segle XVI, on el costat de la casa trobem una creu de terme gòtica, situada en l’avinguda  J. Roca Suárez-Llanos, 40 de Teià

Masia que teia una gran extensió de terreny i camps per conrear.

Veiem la seva historia :

  • En el fogatge del 1515 hi consta que hi vivia Joan Llauradó,
  • En el següent, del 1533, Francesc Llauradó, que va ser batlle de Teià.
  • A principi del segle XIX hi va viure Josep Botey, àlies Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey.
  • Ben a prop de la part de darrere de la casa hi ha una creu de terme la construcció de la qual –segons s’explica en un goig de mossèn Santiago Casanovas– podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta del 1589 que va flagel·lar el poble i que podia haver començat en aquesta casa.

La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l’Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona i forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals,  80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d’informació d’accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Creu de Terme de Teià

La Creu de Terme de Teià també és coneguda per La Creu de Can Llaurador , donat que esta al costat d’aquesta masia, és una Creu de Terme gòtica.

Està situada en l’Avinguda de José Roca Suárez, 32, a l’entrada del poble.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta creu podria estar relacionada amb la pesta que l’any 1589 començà a Can Llaurador.
  • e fet no se sap quan fou realitzada, però és probable que ho fos al segle XVI.
  • Gudiol l’esmenta entre les creus que tenen el cardot com a motiu ornamental, moltes d’elles datades amb certesa entre el 1558 i el 1589.
  • Enderrocada el 1936, fou restaurada i aixecada novament. En la nova col•locació fou lleument girada.

La Creu de Terme té les dues cares esculpides i extrems desenvolupats en motius vegetals. A un costat de la creu hi ha representat el Sant Crist, a l’altra la Verge Maria amb l’infant Jesús als braços i a sota de cadascun dues figures.

La creu, en els braços pròpiament, és reforçada per quatre arcs desenvolupats a manera de rosassa.

Al capitell de la columna, que sosté la creu, estan representats sant Martí partint la capa que és el patró de Teià, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan Baptista, sant Jaume i sant Francesc d’Assis.

La Creu de Terme de Can Llaurador està protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Montornès

Creu de Ferro que hi ha a l’encreuament del carrer del Riu Mogent amb l’avinguda de l’Onze de setembre a Montornès. L’indret on s’ubica havia estat l’entrada principal del poble des de la construcció de la carretera l’any 1913.

Va ser col·locada l’any 1944 per restituir la que havia existit abans de la Guerra Civil.

Antiga creu de Terme

Sustentada sobre una base metàl·lica en forma de con escapçat, la creu és molt estilitzada, té tres metres d’alçada i gairebé un metre d’amplada.

Va ser fosa a Barcelona, al tallers de Rafael Grau, industrial que estiuejava habitualment a Montornès i que la donà generosament al poble.

 

Recull de Dades: Ajuntament de Montornès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme dins dels Jardins de Can Berenguer de Samalús

Mas Berenguer, es una masia catalana del segle XVI situada al carrer de Mas Berenguer s/n. ,en la falda del Parc Natural del Montseny en Samalús del poble de Cànoves i Samalús.

Des de fa anys, és una Casa Rural.

Mes informació en la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús. :

http://www.canovesisamalus.cat/municipi/empreses-i-comercos/mas-berenguer.html

En la entrada on estan els grans Jardins i zona de lleure dins de la Finca, hi ha una Creu de Terme.

No he trobat informació d’aquesta Creu de Terme, no obstant esta molt ben conservada.

En cas que algú sàpiga dades, podeu indicar-ho a traves del formulari de contacte i ho publicarem. Gràcies.

 

Text : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès

La Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.

Concretament venint de Granollers esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta. No he trobat informació al respecta.

La Creu de Terme de La Torreta, esta a prop de la divisòria dels municipis de La Roca del Vallès i Granollers.

Com moltes de les Creus de Terme, en una de les cares esta Jesucrist crucificat i l’altre hi ha la Verge Maria.

Te una base rodona de quatre nivells i a dalt la creu.

Observem varis escuts en aquesta base i una pedra arrodonida al costat amb relleu.

Cal dir que els xipresos son declarats d’interès local.

Hi ha un cartell que diu :

“Creu de Terme del Marquès Santa Isabel” respecteu l’entorn.

En la rotonda propera,

hi ha un monument que ens indica la divisòria dels Termes municipals  de La Roca del Vallès i de Granollers.

 

Nota : Si disposeu de informació d’aquesta Creu de Terme, us prego m’ho feu saber per poder ampliar dades.

Text i Fotografies : Ramon Solé