Finca de SanSalvador del Coll a Barcelona

La Finca Sansalvador  és situada a tocar de l’entrada del parc de la Creueta del Coll, entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, 79 de Barcelona.

Parc de la Creueta del Coll

El metge Salvador Sansalvador i Castells va adquirir el 1909 una finca situada en una vessant del turó de la Creueta del Coll.

Casa_Sansalvador 1910

En aquella època aquesta era una zona gairebé despoblada, de difícil accés, ja que encara no s’havia construït el pont de Vallcarca, que posteriorment va donar accés a la zona des de l’avinguda de la República Argentina.

Va ser un encàrrec que el doctor Sansalvador va fer a l’arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. En un principi, la idea del propietari era fer una casa d’estiueig a la façana del passeig de la Mare de Déu del Coll i aixecar una altra torre a la banda superior del terreny per llogar-la.

Durant les obres de construució, s’hi va trobar una mina d’aigua amb suposades propietats radiològiques i medicinals que el doctor va decidir comercialitzar amb la marca Agua Radial.

Motiu pel qual Sansalvador , va decidir canviar el seu pla inicial i va ordenar construir-hi unes grutes d’accés al pou que portessin l’aigua a la planta d’embotellament i un jardí romàntic que les integrés en l’entorn natural.

Avui dia, del projecte truncat, en resten l’habitatge del porter, una petita casa decorada amb un arrimador de ceràmica de colors que ha estat reformada no fa gaire —seguint fidelment el seu disseny original— i, sobretot, el jardí, amb unes galeries subterrànies a les quals s’accedeix a través d’uns arcs parabòlics magnífics que condueixen al pou d’aigua.

Durant la Guerra Civil, la cova va servir de refugi antiaeri per als veïns de la zona.

En l’actualitat, la Finca Sansalvador acull la seu del Taller d’Història de Gràcia, que tot sovint organitza jornades de portes obertes i visites concertades a la cova.

Aquest immoble està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural català.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn3476_01.jpg

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Cova de Sant Ignasi de Manresa

Avui us presento tres articles

La Cova  de Sant Ignasi esta en el camí de la Cova, Puig de Sant Bartomeu de Manresa.

A prop hi ha les Balmes de Manresa, on l’historia diu que Sant Ignasi pregava dins d’una Cova, era al principi tot molt humil…

Us passo dades de la seva historia real:

  • Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523, en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, tornant del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.
  • A finals del segle XVI es desperta l’interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.
  • El 1603 es basteix al costat de la cova una capella dedicada a Sant Ignasi. La marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella.
  • La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n’augmentà la devoció dels fidels.
  • Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.
  • Després fou enriquit l’interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre e l’any 1671, obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle xvii.
  • El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé.
  • L’arquitecte vigatà Josep Morató en construí l’església (1759-63), una mostra típica de l’arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64).
  • El 1844 es beneí l’església.
  • Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes.
  • L’any 1894 s’enderroca l’antiga residència i hi fou iniciada la construcció d’un gran edifici d’inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, una residència dels pares jesuïtes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.
  • Entre 1915 i 1918 s’hi portà a terme una reforma al vestíbul que incloïa la decoració actual.
  • Entre el 1964 i el 1969 es van fer reformes a l’edifici conventual.
  • El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l’arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.

La Cova de Sant Ignasi, continua se’n un important centre d’espiritualitat , és una casa de retir i d’exercicis.

Josep Giribet – Generalitat de Catalunya

Formen el conjunt una església barroca i un edifici modern neoclàssic.

Juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, constitueix una de les imatges clàssiques de l’entrada a la ciutat de Manresa.

Us passo un projecte proposat l’any passat :

https://www.arquitectes.cat/ca/system/files/users/34235/2019-09-26-regio-7.pdf

A Manresa en el seu moment van sorgir moltes llegendes de Sant Ignasi al pas per la ciutat, una d’elles va ser el Pou de la Gallina.

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

El Monestir de Montserrat entre llegenda i historia real

Avui us presento articles

Com ja sabeu i veieu, Montserrat es com si fora també la nostra patrona en aquest Blog,  i de tant en tant, faig algun article sobre aquesta Muntanya i tot el que li representa, avui serà entre la seva llegenda i l’historia real…

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat, a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

És un símbol per a Catalunya i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Us passo la seva història :

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880.

Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa.

El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

La imatge que es venera en l’actualitat al cambril de l’església de Montserrat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada.

A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de “la Moreneta”.

L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca.

Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l’abadia.

Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir.

La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.

Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat

Us passo informació sobre l’Escolania, en l’enllaç adjunt :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolania_de_Montserrat

Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat

 

Recull de dades i Text : Viquipèdia i Monestir de Montserrat

Fotografies i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita de Sant Aniol d’Aguja de Montagut i Oix

Com cada diumenge us presento dos articles

L’Ermita de Sant Aniol d’Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). L’ermita, també és anomenada Sant Aniol d’Uja i Sant Aniol d’Aguges, és a la vora de la riera de Sant Aniol, que passa a prop del seu absis, i al fons de la vall d’Aguja.

Es pot arribar des de Sadernes, o des d’altres punts, si sou bons coneixedors dels senders d’aquesta zona.

Us passo la seva historia :

  • És un edifici romànic del segle XI,
  • Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d’embigat de fusta, que es va enfonsar.
  • Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s’accedeix per una escala de pedra.
  • La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera.

És un temple de reduïdes dimensions, d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard.

Absis

La porta, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta.

Per l’interior de l’ermita i també per l’exterior, a través d’una baixada amb graons i rampa, s’accedeix a una cripta. És una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l’Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals.

Us passo mes dades sobre l’Ermita en l’enllaç amb Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Aniol_d’Aguja

L’Ermita de Sant Aniol es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el 1983.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Ara fa mes de cent anys…: Imatges vinculades a Montserrat

Mil vegades miréssim des de qualsevol lloc a la Muntanya de Montserrat i /o per les rodalies del Monestir…

…veuríem molts aspectes que ens cridarien l’atenció i que molts d’elles fa mes de cent anys que hi son allí …!

Crec que val la pena retrocedir per un instant cent anys en rere

i veure 30 imatges de Montserrat, agrupades per temes :

Aeri de Montserrat

Aeri de Sant Jeroni

 


 Capella de Sant Miquel

 La Cova de la Verge de Montserrat

 

 La Font Monumental del Portal

(Dedicarem un article sobre aquesta desapareguda Font)

 Ermita de Sant Jeroni i Restaurant

 Ermita de Sant Joan i Restaurant

 Ermita de Santa Cecilia

 Tren Cremallera de Montserrat

Espero que us hagi agradat aquest petit viatge en el temps… !

 

Text i recopilació d’Imatges : Ramon Solé

 

 

Cova – Santuari de Lourdes a Arenys de Mar

Ja vàrem dedicar un article al Santuari de Lourdes d’Arenys de Munt, avui ho farem al d’Arenys de Mar, pot ser que no sigui tant conegut ni tant visitat; al Santuari de Lourdes d’Arenys de Mar està situat en el carrer Santa Clara amb el carrer Arxipreste Josep Rigau d’Arenys de Mar.

En aquest punt trobareu hi ha el Parc de Lourdes, al entrar hi, a ma dreta està la masia de Mas Teixonera, que de fet és un bon Restaurant del Municipi.

Cal seguir per uns amplia escalinata fins aquest petit Santuari dedicat a la Verge de Lourdes.

No trobareu cap capella, de fet es una cova on hi ha la Verge, disposa de bancs de pedra, i sempre trobareu alguna persona pregant.

Aquí no hi ha cap berenador, tal com hi ha al Santuari d’Arenys de Munt, sols el Bar – Restaurant  de Mas Teixonera o els bars del barri on es troba situat.

El lloc es molt bonic, disposa de molts arbres i sobre tot d’un petit bosc de pins, i espai reservat per jocs pels mes menuts.

Llàstima que les dues fonts naturals, son seques des de fa molt de temps, estant complementades amb fonts d’aigua de xarxa.

Es un lloc ideal per anar-hi en família i passar-ho be.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Historia del retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès

Per arribar a la Font de Sant Pau de Cerdanyola de Vallès,  podem fer ho per varis llocs: un d’ells es des de can Coll,

un altre,  per un camí que passa per l’antiga bòbila

i per últim per Flor de Maig que us cal donar la volta per fora de les instal·lacions

i que us portarà fins la baixada d’una filera d’escales fins la mateixa Font.

Cal mirar en els tres casos els cartells instal·lats en cada itinerari.

Està situada a la llera dreta d’un petit torrent, rodejat d’una abundant vegetació de la qual en destaquen uns plàtans centenaris.

El broc i la pica, estan dins una construcció ornamental feta de pedra vista en forma de cova i no massa gran.

L’entorn és espaiós i molt ben conservat, format per una ampla vorera que per un costat té una gran bancada i per l’altre el torrent.

L’Historia va començar quan jo vaig valorar on podia estar aquesta Font de Sant Pau amb els plànols de la zona en els anys 1993-94.

El lloc era d’una abundant vegetació, casi… salvatge. !

Tres plàtans van donar la senyal on podia estar la Font de Sant Pau.

En Miquel Tormos, autor del llibre “Camins de l’Aigua – Passejades per 100 fonts de Collserola”, i el meu pare, en Domènec Solé, van ser els encarregats de fer el retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès.

Com diu el Llibre de Sr. Tormos :

“ Després de més de cinquanta anys d’haver estat perduda i soterrada per esllavissades”…

En Miquel i el meu pare, amb simplement unes eines de tallar branques, es van obrir pas fins arribar i trobar un banc de pedra d’uns 12 metres de llarg; això va comportar anar en varies ocasions fins localitzar-ne la Font de Sant Pau.

Ho varen notificar al Patronat de Collserola, el qual es va posar d’acord amb l’Ajuntament de Cerdanyola i van `portar a terme la recuperació de la Font de Sant Pau l’any 1996, amb un acte popular.

Després dels anys, puc dir, que ni al meu pare, ni a mi, sens va tindre cap consideració en l’acte de retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès, per part de les autoritats del Patronat de Collserola i ni per part de l’Ajuntament de Cerdanyola…

A pesar d’això estic orgullós de que es recuperés aquesta Font per de Sant Pau per la gent que els agrada visitar les fonts naturals de la Serra de Collserola i la seva natura.

Una mostra és el mirador d’Aus de Can Coll obert els diumenges al matí.

 

 

Text i dades generals : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador