Establiment de mes d’un segle a Barcelona: El Portalón de Barcelona

Avui us presento dos articles 

El restaurant el Portalón esta en el carrer dels Banys Nous, 20, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Els orígens de El Portalón es remunten a l’any 1890.
  • Es va establir en el quals eren les antigues cotxeres d’un noble palau data de 1850 en el número 20 del carrer Banys nous.
  • En el Portalón antigament es venia llet i gel als veïns del barri Gòtic.
  • Més tard els propietaris van posar un menjador amb menjars senzills i casolans.

La via deu el seu non antic a l’emplaçament d’uns banys jueus medievals i segueix el traçat de la històrica muralla romana que va defensar la ciutat de Barcelona durant més de 1500 anys.

El Portalón, es va convertir en un refugi d’artistes, pintors, escriptors, músics, escultors, joiers i viatgers, com per exemple els pintors Pere Pruna, Manuel Blesa ,el músic Miquel Caravalls van ser assidus al local. Fins als nostres dies ha perdurat la Penya dels Marayants, un grup de tertúlia constituït ja en el anys 50 del segle XX.

El Portalón és un Restaurant que cal anar a gaudir dels seus menús i tapes !!!

 

Recull de dades : Web El Portalón i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia les Esmandies de Mataró

La masia les Esmandies està situada en el carrer Pintor Marià Andreu, 12 de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • La masia les Esmandies, inicialment estava fora del nucli urbà de Mataró, ara està envoltada de moderns blocs de pisos.
  • Fou construïda pel llinatge del mateix nom, un dels més arrelats a la història de Mataró del segle XVIII, documentat des del 1702.
  • El 1720, Eulàlia Esmandia es va casar amb el pintor Antoni Viladomat. La base econòmica de la família era l’explotació hortícola i el comerç del sucre d’Amèrica. Una branca es va traslladar a Barcelona, on va ocupar càrrecs a la reial Junta de Comerç, l’altra branca va restar a Mataró i amb el temps es va decantar cap a l’estament militar.
  • La primera meitat del segle XIX, la casa va ser venuda a la família Vedruna, dins del mateix segle va passar als Andreu, que la van conservar fins al 1980 en què va ser comprada per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Actualment s’utilitza com a local d’associació de veïns, i també s’hi ha projectat instal•lar-hi una biblioteca.

La masia les Esmandies és una casa de planta rectangular envoltada de jardí, clos per una tanca que a la part superior té una doble filera de peces ceràmiques en forma de meandre, que corresponen ja als primers anys del segle XX.

L’edifici bastit segurament, o reformat, el segle XIX amb un llenguatge de caràcter neoclàssic, és de planta rectangular ,amb cinc crugies a la planta baixa i tres als dos pisos, cobert amb teulada a quatre vessants, estructura per la qual pot classificar-se dins el grup VI de Danés. per sota la teulada corre un cornisa clàssica.

La façana dóna a un pati ampli, on hi ha una Font – estany presidit per un escultura de Sant Felip Neri, amb uns grans Pins pinyers, que ja us ho vaig presentar  en el Blog de Fonts Naturals, aigua Muntanya i mes…

A la part posterior hi ha un jardí, on es pot passejar lliurement.

Les crugies de la dreta i de l’esquerra de la planta baixa són cobertes per una terrassa que es prolonga a la part posterior de l’edifici.

La crugia central servia de cotxeres, la de l’esquerra i sota la terrassa, de capella, el sector dret de la planta baixa era l’habitatge dels masovers.

A la part posterior de l’edifici hi ha la caixa de l’escala que accedeix als pisos: fins al primer, els graons són de pedra, després de rajola, la barana és de ferro.

Els dos pisos superiors són estructurats segons la manera tradicional de les masies. una gran sala, que correspon a la crugia central, i cambres a les crugies laterals.

L’aparell constructiu és la pedra, ben escairada als carreus angulars i als que emmarquen les obertures-rectangulars en llur majoria-de la masia.

La masia les Esmandies, és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Masia de Mas Ombert, “La Marineta”, de Mollet del Vallès

La Masia de  Mas Ombert “La Marineta” està situada en la Plaça de l’Església, 7, de Mollet del Vallés.

Us detallo l’historia d’aquesta antiga Masia de Mas Ombert :

  • L’origen històric de l’edifici es remunta al Mas Ombert de Mollet del segle xvi, d’estil gòtic-renaixentista i ubicada a l’actual plaça de l’Església.
  • La primera menció de les terres data de l’any 1429, quan les terres de la sagrera de l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Mollet foren cedides a Jaume Ombert.
  • L’any 1520 les terres eren propietat de Bernat Mascaró, com a usufructuari, i de Clara Ombert, la seva muller, propietària hereva de Jaume Ombert
  • Qui feu construir l’actual casa l’any 1567.Bescanviat el nom més tard pel de Mas Umbert, fou venut, conjuntament amb el Mas Masó de Parets de Vallés, a favor de Pau Bosch, corredor del noble Francesc de Calderó i Resplans, pel preu de 4.800 lliures. La venda fou signada per Francesc Vidal, pagès usufructuari, i Caterina Masó, propietària del mas, i fou autoritzada per «lo discret Francesc Maurici» el 4 de juliol de 1687
  • La casa, propietat de la família Calderó, fou reformada a finals del segle XVII, però durant la Guerra del Francès fou cremada.
  • Rehabilitada per Jeroni de Calderó i Conesa l’any 1828.
  • La masia fou arrendada a un hostaler i comença a ser considerada com hostal a partir de l’any 1863, ja que servia de parada i fonda de viatgers i diligències del camí ral de Barcelona a Vic.
  • Durant el segle XVIII, l’edifici, conegut amb el nom d’Hostal d’en Calderó, tenia una planta baixa i un pis de tres cossos, la cotxera al costat dret i un pati a l’esquerra.
  • En el decurs dels anys es desmillorà l’hostal, per aquest motiu, l’any 1920 el seu propietari, Miquel Bosch de Calderó, va encarregar les obres de restauració a l’arquitecte Josep Goday i Casals, parent seu. I portaren a terme l’adaptació del passatge de la Marineta i de l’estable com a cotxeres de carros, cavalleries i primers automòbils, per altra banda, va remodelar-se l’escala de fusta amb balustrada i galeria al pis, així com van redistribuir-se les habitacions.
  • L’hostal fou arrendat a Salvador Canals entre 1921 i 1929, i posteriorment, per Salvador Llavina.
  • Durant la meitat del segle XX, l’Hostal La Marinette fou un centre de vida social i cultural de Mollet del Vallès, també acollí la seu de diverses entitats culturals i esportives locals, com per exemple la Societat Coral El Clavell o el Club de Futbol Mollet, entre d’altres.
  • 1952, Llavina traspassà el negoci al seu nebot Josep, i, anys més tard, fou traspassat a Jaume Marc i Regina Agudo, darrers hostalers de l’edifici.
  • L’any 1968 Margarida Rabasa i Negre, conjuntament amb Jaume Masferrer i Pujal, va comprar l’hostal i, posteriorment, el ven a l’Ajuntament l’any 1984 per un preu de 5.5 milions de pessetes.

El Centre Cultural La Marineta és un equipament cultural municipal de Mollet del Vallès inaugurat l’any 1987. Deu el seu nom a l’antic Hostal La Marinette.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mollet del Vallés

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé