Reixa de ferro a Vilassar de Mar

En el carrer de Sant Francesc, 15 de Vilassar de Mar, trobem una magnifica i molt treballada Reixa de ferro que tanca la finestra de la planta baixa.

Es caracteritza per la gran profusió de peces de ferro encreuades, reganyols i altres elements purament ornamentals. Pràcticament no hi ha línies rectes exceptuant les que formen l’estructura del reixat.

Vista des de l’exterior, es constata la forma convexa, seguint la forma de l’ampit de la finestra.

La Reixa queda coronada per una garlanda i la data de realització és 1852, i sobre la porta de l’entrada a la casa posa 1739.

Andres Blanch, Rosa Maria – 1987 – Generalitat de Catalunya

L’habitatge del número 15 del carrer Sant Francesc és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia del segle XX : Andres Blanch, Rosa Maria – 1987

Torres i Cases senyorials : Ca L’Eufil de Sant Antoni de Vilamajor

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

Ca l’Eufil o Auferil esta situada en el carrer Anselm Clavé, 1 de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva història :

  • Va ser feta durant el bienni 1911-1912 per a la família Auferil de Mataró. Va ser habitada fins a la postguerra.
  • Llavors fou comprada per una altra família de Mataró.
  • Posteriorment fou propietat de Ramon Bertran, que viu al mateix Sant Antoni de Vilamajor.

El cos central té la façana adavançada, als laterals, els murs, doncs, guanyen profunditat. A un d’ells s’aixeca una torre que sobresurt de la resta de l’edifici, està coronada amb merlets. Al pis superior del cos principal hi ha una galeria. Les finestres són ogivals i parabòliques.

Ca l’Eufil és una obra modernista de Sant Antoni de Vilamajor inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Feliu de Sant Feliu de Codines

L’Església de Sant Feliu està situada en la plaça  de l’Església, 6, barri de la Sagrera a Sant Feliu de Codines.

Us passo la seva història :

  • Una església neobarroca ja se’n té constància des del 986.
  • I el 1002, en què el monestir de Sant Cugat menciona el temple com a “ecclesiam Sancti Felicis”.
  • Uns capitells preromànics de tipus califal conservats a la rectoria revelen l’existència d’una església preromànica i sembla que pel 1193 se’n va consagrar una altra.
  • L’anterior església a l’actual, va ser edificada entre el 1698 i el 1754.
  • Va ser destruïda en el 1939, durant la Guerra Civil Espanyola.
  • Refet entre el 1940 i el 1948, tot aprofitant part de les restes de l’església anterior.
  • El campanar és modern de1954 i es va fer sobre una base aixecada a segle XVIII.

Església a principis del segle XX

Imatges de com va quedar l’església durant la Guerra Civil Espanyola.

Actualment és un edifici ampli i harmoniós amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó.

El portal data de primers del segle XIII. A sobre hi ha un ull de bou.

El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l’últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra.

Constitueix una important fita visual, es troba a l’extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d’un turonet o morral.

Originàriament, la població va créixer al voltant de l’església parroquial, on es va formar el barri de La Segrera , que vol dir “terra sagrada”. Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats.

L’Església de Sant Feliu és una construcció religiosa del municipi de Sant Feliu de Codines inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Codines i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de la Viuda de can Sala de Malgrat de Mar

La Torre de la Viuda de can Sala, està situada en el carrer de Mar, 61, de Malgrat de Mar.

Aquesta casa senyorial, també va ser coneguda com La Torre d’en Riera o Torre Bombai.

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda per encàrrec de Josefa Garriga Anglada l’any 1909.
  • L’arquitecte de la torre va ser el blanenc Esteve Rocafort i Carreras.
  • Durant la Guerra Civil la casa va ser requisada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va assignar com a dispensari i domicili del metge Dr. Brull.
  • En acabar la guerra la torre va ser utilitzada per la Falange.
  • L’any 1942 la família Riera Oliveras va adquirir les dues finques.
  • Es va convertir en una fàbrica de gènere de punt.
  • A principis dels anys 60, la família va fer reformes a la finca del costat de la torre, per a construir l’Hotel Bombai.
  • Però l’any 1966, després de diverses anotacions d’embargaments, els dos edificis es van adjudicar en subhasta a Josep Fradera Butsems.
  • L’Hotel Bombai va continuar en funcionament fins a l’any 1973.
  • L’estat de les dues finques es va anar degradant molt, fins que l’any 2007 l’Ajuntament de Malgrat de Mar les va adquirir i es van iniciar les reformes de la torre i la nova construcció de l’Arxiu Municipal.
  • Es va inaugurar l’Arxiu Municipal, el 28 de febrer de l’any 2011.

Aquesta casa, que fou construïda en un solar de 15 m de façana per 52 m de fondària, és de planta rectangular de 8 per 17 m. Cal destacar-ne els relleus de pedra amb motius florals de gran riquesa, i revestiment de façana te motllures d’estuc, bandes de relleu horitzontals i esgrafiats.

També, destaquen el magnífic treball de forja de les baranes ondulades i el coronament de la torre vuitavada, amb una coberta circular acabada en punxa i revestida per mosaic de colors.

Formes ondulades als balcons i treball de ferro. Els balcons utilitzen l’arc carpanell. Torreta a l’angle de la façana coronada per teulada de mosaic.

La Casa és voltada d’un bell jardí.

La Torre de la Viuda de can Sala, és un edifici modernista del municipi de Malgrat de Mar, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog