Edifici del Parc de Desinfecció de Terrassa

Avui us presento dos articles

E

El Parc de Desinfecció es troba a la plaça de l’Arquitecte Coll i Bacardí, vora la carretera d’Olesa, al barri del Roc Blanc de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • El Parc de Desinfecció és un edifici d’estil modernista, obra de l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, realitzada cap al 1915.
  • El 1912, l’Ajuntament comprà el terreny i es realitzà el plec i projecte de l’arquitecte municipal Josep Maria Coll i Bacardí.
  • El 1915 s’hi va donar l’aprovació i es van adjudicar les obres a Joaquim Borrell Carreras, sense subhasta, per concessió especial prevista legalment, obra de l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí.
  • El 24 de novembre de 1916 mor l’adjudicatari.
  • El febrer del 1917 es realitza un nou projecte d’acabament de l’obra i construcció del pavelló de màquines, per part de l’arquitecte municipal Melcior Viñals i Muñoz (sense variar el projecte inicial), adjudicat a Joaquim Codina i Baltà, que morí el 1918.
  • El desembre del 1918 es realitzà la recepció definitiva i la liquidació de les obres.
  • El 1928 es realitzà un informe sobre les males condicions del gran dipòsit d’aigua i la necessitat de reformar la coberta.
  • Als anys noranta el conjunt fou restaurat per a la seva reutilització com a laboratori municipal.

És un edifici aïllat, singular pels volums, les arcuacions parabòliques i els espais interiors lluminosos.

L’eclecticisme de les solucions arquitectòniques dins una estètica modernista s’adapta bé a la funcionalitat desitjada, que és la sortida fàcil dels vapors produïts en el procés de desinfecció.

Els murs i la façana són de maó i formigó, amb parament exterior i interior de rajola, vidrada a la cornisa, la porta principal i la façana. Presenta columnes de ferro, bigues forjades, fusta de pi de Flandes, morter de calç grassa de Sallent i maons de forn de llenya.

La planta té forma gairebé semicircular.

El terreny annex, que ara forma la placeta de l’Arquitecte Coll i Bacardí, és separat de la carretera d’Olesa per un mur d’estilització curvilínia.

Els sostres són en volta de tres fulls de rajola.

Hi ha l’escut de la ciutat sobre la porta principal.

La planta és en forma de sector circular en ventall obert,

amb una torre mirador cilíndrica al vèrtex, dominant el conjunt.

Consta d’una sola planta, amb els murs foradats per una successió d’obertures en arc rodó simètric respecte a un eix horitzontal,

damunt de la qual s’aixeca un altre cos, amb una sèrie de lluernes en forma de voltes apuntades que sobresurten de la coberta.

La façana posterior és simètrica respecte a l’eix central que ve marcat per la torre.

La façana principal s’emfatitza amb un gran portal d’arc carpanell i gablet en arc apuntat, recobert de ceràmica i amb la representació de l’antic escut de la ciutat, realitzat en mosaic policrom.

La construcció és de maó arrebossat, excepte a les obertures i la imposta, on apareix nu.

L’element artístic radica en la utilització de peces ceràmiques vidriades de color caramel que recobreixen les cornises i els arcs. La teulada és d’escates ceràmiques.

El Parc de Desinfecció esta protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Celedonio Badia Tort de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Casa Celedonio Badia Tort, esta situada a la Ctra. de Martorell, 54, amb cantonada el carrer Galileu, 2 de Terrassa.

Us passo dades Històriques :

  • La Casa Badia va ser construïda l’any 192.
  • L’arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Es tracta d’un habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada entre el carrer de Galileu i la carretera de Martorell.

Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat.

Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindanades que formen balconades cantoneres al primer i al segon pis, i profusió d’elements ornamentals com motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades.

La part posterior de l’edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i al segon pis.

Fotografia – Josep J. Sanchez Clavero – 1993
Generalitat de Catalunya

La Casa Celedonio Badia Tort és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades :Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de la Vila de Lloret de Mar

La Casa de la Vila esta situada en la Plaça de la Vila.  L’edifici està aïllat, envoltat pel passeig Verdaguer, el passeig Agustí Font, el carrer Sant Baldiri i la plaça de la Torre a Lloret de Mar.

Us passo dades relacionades a la seva historia :

  • Al lloc on hi ha l’Ajuntament hi havia una antiga torre del segle XVII (1601-1607) malmesa pels temporals. Aquesta torre era de planta semicircular i tenia dos torricons i una barbacana.
  • L’any 1867 es va acordar l’enderrocament de la Torre de la Vila, que també funcionava com a esporàdica casa consistorial i presó de Lloret.
  • L’Ajuntament fou projectat i construït entre 1867 i 1872 pels arquitectes Félix de Azúa i Martí Sureda Deulovol, i segueix la tipologia estilística neoclàssica.Les façanes de l’Ajuntament foren decorades amb terra cuita obra del terrisser lloretenc Pau Arpí i Galí.
  • El 18 de febrer de 1868 es va posar la primera pedra de la Casa de la Vila.
  • La seva inauguració fou el febrer de 1872.
  • El campanar de ferro forjat, col•locat el 1884, fou obrat pel serraller i ferrer Pere Tarrats, prenent com a base els dissenys d’Agustí Font i Vilarrubí. Aquesta obra fou contractada a pes, concretament a 90 cèntims el quilo. El responsable del rellotge fou el barceloní Isidre Bofill.
  • Des de la inauguració de l’Ajuntament, la part baixa funcionà com a escola pública fins als anys trenta del segle XX.
    La primera planta era ocupada per la presó, el jutjat de pau, la sala de reunions, el rebedor, l’arxiu i la secretaria. El segons pis era ocupat pels habitatges dels mestres i les golfes, per l’habitatge de l’agutzil o conserge.
  • Entre el 1907 i 1921 l’escola dels nens, situada a la part esquerra, fou dirigida per la mestra Lluïsa Usall i Gertrudis Moret. A més, també hi havia una guarderia infantil, popularment anomenada “Can Cagabotes”.
  • L’ajuntament ha estat reformat i restaurat a finals del segle XX i algunes regidories s’han repartit per altres edificis de la vial, com és el cas d’Urbanisme i Cultura.

Es tracta d’un edifici de quatre plantes amb terrassa que ocupa tota una illa de cases. La façana està arrebossada i pintada de color rosat i destaca per les decoracions puntuals en baranes i cornises de terra cuita. La construcció, de planta rectangular, consta, a la façana principal, de set crugies dividides en tres sectors i té una estructura simètrica. Els laterals consten de tres crugies dividides per dues pilastres de dalt a baix.

El cos central de la façana està un xic més avançat i destaca per les tres arcades de mig punt de la planta baixa, per les quatre pilastres corínties i per la culminació en forma de frontó de terra cuita i un campanile de ferro. A la cornisa superior destaca l’escut d’Espanya, com a culminació de la façana principal, amb la particularitat que es tracta d’un dels pocs edificis que té l’escut del rei Amadeu de Savoia. Hi ha l’escut de Lloret, amb el llorer simbòlic, i una al·legoria de la Llei .

Igualment destaca, darrere l’escut principal de la façana anterior, el citat campanar de ferro forjat, obra del serraller Tarrats, dissenyat pel dibuixant Agustí Font i Vilarrubí.

La Casa de la Vila de Lloret de Mar és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Lloret de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat municipal Sagarra de Santa Coloma de Gramenet

El Mercat municipal Sagarra està situat al centre de la Plaça de Ferran de Sagarra, s/n. de Coloma de Gramenet, va ser inaugurat el 27 de juliol de 1934; és una obra noucentista amb decoració art déco , hi ha rètols de ceràmica.

Té una ordenació axial, amb quatre portes que corresponen als carrers que hi porten.  Aprofita el desnivell del carrer per a doblar la superfície amb una planta semi subterrània.

Les façanes del mercat són d’estil noucentista amb un acabat que alterna el totxo vist amb l’estuc. L’edifici gaudeix d’elements ornamentals d’aquest estil arquitectònic com ara motllures rectes, cornises, ceràmica vidrada i basament de pedra.

A més disposa d’una gran coberta inclinada a dues aigües, que no obstant no és continua, sinó que queda interrompuda simètricament en 2 punts per deixar lloc a dues grans entrades de llum longitudinals.

A

l’interior de l’edifici s’accedeix mitjançant quatre portes ubicades als eixos centrals de totes quatre façanes.

En definitiva, es tracta d’un edifici protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Vigent.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent de Santa Clara d’Arenys de Mar

El Convent de les Clarisses esta situat en el carrer de Santa Clara, 16 d’Arenys de Mar.

Era un convent de clausura de les germanes clarisses en un carrer d’urbanització recent, al costat de l’edifici nou dels jutjats, prop de l’asil Torrent i de l’edifici Xifré d’Arenys de Mar

.

Petita església amb façana al carrer i dependències conventuals al llarg d’aquest. Teulada a dos vessants, amb el cos de l’església sobresortint de la resta. Les obertures, cornises superiors i el cos de l’església estan remarcats per obra vista de totxo massís de color vermellós, formant ressalts.

Edifici de l’any 1905 que combina l’acabat llis blanquinós amb el color rogenc de l’obra vista, utilitzada per emmarcar les obertures, les cantoneres i el sòcol. La porta de l’església és d’arc ogival, amb una escena religiosa de ceràmica al timpà. Al seu damunt hi ha una rosassa. la porta del costat té un emmarcament esglaonat típicament modernista.

Aquest any l’ha comprat el Convent de Santa Clara, l’Ajuntament d’Arenys, podeu llegir l’article que fa referencia a aquest fet, en la Vanguardia, i que us adjunto l’enllaç  :

https://www.lavanguardia.com/local/maresme/20180102/434031734041/arenys-de-mar-compra-convento-clausura.html

El Convent de les Clarisses esta protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades: Ajuntament d’Arenys de Mar, Viquipèdia, La Vanguardia.

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Jaumandreu

La Casa Jaumandreu és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès, està situada en l’avinguda de Gràcia, 16 . Aquest edifici es conegut com a Villa Felisa.

El 1882 , hi ha una instància dels senyor Gener Jaumeandreu sol·licitant permís de construcció de la casa i de la tanca.

És un edifici de tipus petit palau neoclàssic. Presenta unes característiques de la influència de l’arquitectura quotidiana.

El conjunt de proporcions segueix els models clàssics: planta de Villa Felisa, acurat dels buits, cornises, frisos, frontons i llindes. Els murs són arrebossats sobre obra. Té una estructura de planta baixa i pis que està coronat per un torratxa. Cal remarcar la tanca de ferro forjat de decoració barroca.

En 1979, va ser adquirit per l’Ajuntament, va passar a ser una Escola Taller, posteriorment la seu de la Policia Local i des de fa 2 anys, la seu de l’Ateneu santcugatenc.

Seu de la Policia Local de Sant Cugat – 2014

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.totsantcugat.cat/societat/un-renovat-ateneu-obre-les-seves-portes-des-de-la-casa-jaumandreu-62930102.html

La Casa Jaumandreu que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé