Les Escaletes de Cornella de Llobregat

Pujar i baixar les Escaletes de Cornella de Llobregat, situades al carrer de Miquel de Roncalí i Destefanis, és ven segur que molta gent cada dia ho fa, per anar al centre, a l’Ajuntament, a agafar el Bus, metro o tren, o simplement a passejar…per la part antiga pels carrers comercials de Cornellà.

Escales antigues que formen part de la gent que viu a Cornellà.

Per ho a principis d’aquest any, va sorgir una noticia que va dividir als habitants de Cornella :

“l’Ajuntament vol construir-hi unes rampes mecàniques per salvar el desnivell existent.”

Us passo un reportatge sobre les Escaletes i el seu futur :

https://comunicacio21.cat/noticies-liniacornella/126360-recels-per-una-possible-rampa-mecanica-al-carrer-de-les-escaletes

La gent i Partits polítics locals, es van mobilitzar per evitar-ho…

Us passo informació sobre les Escaletes segons descripció de Wikipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Carrer_de_Miquel_de_Roncal%C3%AD_i_Destefanis

Estan salvades Les Escaletes …?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

L’ Ajuntament de Cornellà de Llobregat, està situat en la Plaça de l’Església.

Es tracta d’un edifici de caràcter noucentista de tres plantes i golfes. Els seus volums cúbics i la profusió d’obertures rectangulars responen a uns criteris funcionalistes, però la intenció d’imitar els palauets renaixentistes, al remarcar la planta noble amb balconada i al predominar una visió exterior de tres pisos assenyalats per falses cornises horitzontals, donen a la construcció un caràcter historicista propi del noucentisme.

Elements com els ulls de bou, o com les mitges pilastres dòriques que divideixen algunes finestres confirmen l’estil.

Les arcades neoromàniques del primer pis compliquen l’historicisme, distorsionant les formes.

Cal buscar la seva raó de ser en una falsa coherència estètica amb els trams de mur i les columnes amb capitell aprofitats d’època medieval a la planta baixa.

Us passo l’història de l’Ajuntament :

L’Ajuntament s’alça al lloc on anteriorment hi havia la Casa del Comú, construïda presumiblement a mitjans del segle XIX quan es va urbanitzar i va prendre cos el Centre.

El 1928, al subsòl s’hi varen descobrir vestigis d’una vil·la romana (hom especula sobre si es tracta de la “Cornelianus”, que dóna nom a la ciutat) i ben a prop els fonaments i les restes de l’església paleocristiana i de la preromànica que hi va edificar el bisbe Vives de Barcelona.

El nou Ajuntament es construí amb la inclusió a la seva façana i porta principal de les columnes i capitells d’aquesta antiga església així com el parament preromànic, ben visible.

L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Informació i text, extreta de Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

Castell de Cornellà de Llobregat

El Castell de Cornellà, és conegut popularment com el Castell del Borni, situat el centre de la vila, en el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer s/n, de Cornellà de Llobregat.

Aquest castell és un dels edificis emblemàtics de la ciutat de Cornellà de Llobregat, documentat des de 1204, tot i que probablement hi havia hagut un edifici més antic al mateix indret.

Està situat estratègicament a dalt d’un petit turó des del qual s’albira el delta del Llobregat i el tram final d’aquest riu, de Sant Boi a l’altra ribera.

És un gran casal d’estil gòtic, situat a l’actual barri Centre de Cornellà, construït i reformat en diverses èpoques.

El castell és de planta quadrada, entorn d’un pati central, amb una torre a cada extrem. És construït amb pedra natural, a la base i a les torres, i terra pastada (tàpia), a la resta.

Us passo informació sobre la seva historia :

  • Documentat els anys 1067 i 1204.
  • La primera data segura del castell és de l’any 1308, quan pertanyia a Berenguer de Mallol. En aquesta data el castell tenia una capella dedicada a Sant Antoni.
  • Segons l’historiador Bonaventura Pedemonte, el 1467 el castell fou confiscat a Joan de Ribes i cedit a Manaud del Guerri, partidari de Renat d’Anjou i capità seu al Llobregat. Sembla que fou en aquesta època que el castell sofrí danys per mor de la guerra civil catalana i que fou parcialment restaurat a finals del segle XV.
  • Durant les centúries posteriors, el castell va pertànyer a diferents cases nobles catalanes, fins que l’any 1889 fou la seu del recent creat marquès de Cornellà, títol que recaigué en el jurista i polític Melcior Ferrer i de Bruguera.
  • En la documentació dels segles XI – XII hi consta una torre defensiva “in locum Cornelianus”, sense especificar la ubicació precisa. L’estructura que es conserva actualment té el seu origen a finals del segle XIII i principis del XIV, com a centre d’una àmplia propietat, de la que els primers titulars van ser possiblement la família Cornellà, anomenada també Castellvell.
  • L’any 1992 el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i tot seguit van començar les obres de rehabilitació i recuperació de l’edifici, acabades l’any 2000.
  • Des del 5 de maig del 2000, acabada la reconstrucció del castell, la primera i segona planta de l’edifici acullen l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà. A la planta baixa s’hi pot visitar la sala d’exposicions, mentre que el pati és utilitzat per a diverses activitats: concerts, conferències, presentacions públiques, entre altres.

Us adjunto informació  de la Web de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat :

http://www.cornella.cat/ca/CastellDeCornella.asp

El Castell de Cornellà està declarat com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Wikipedia i Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

La masia de Can Trabal de Cornellà de Llobregat

La Masia Can Trabal, està situada en el Ctra. Esplugues – camí de la Destraleta, el Fatjó, a tocar del Centre Comercial de Cornella Llobregat,  en l’actualitat es un destacat Restaurant.

La Masia va ser construïda entre el Segle XIV al XVII, en aquest principis,  havia sigut propietat del monestir de Montserrat  i posteriorment del priorat de Sant Miquel del Fai; segles mes tard, ja va passar a mans de propietaris particulars, que es van dedicar a l’agricultura en aquesta zona de grans camps.

Es tracta d’una edificació de tres cossos de tipus basilical; construïda amb materials senzills: maó arrebossat, pedra ben escairada a les obertures i a les cantonades i teula àrab a la teulada.

Les seves formes i volums són tradicionals i populars, destacant els valors de simetria centrats en l’eix vertical de tres pisos del cos central, més alt que les ales laterals, i en el balcó de la planta noble. Les pedres dels muntants de les finestres estan disposades alternant la verticalitat i l’horitzontalitat, dins una mobilitat de superfícies típica d’època barroca.

Can Trabal  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades, adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

La Torre de la Miranda de Cornellà de Llobregat

La Torre de la Miranda és a l’avinguda Salvador Allende al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat.

Edifici emblemàtic construït en 1900 per Jaume Gustà i Bondia i que té una altura de 31 metres aproximadament. És de planta hexagonal i d’estil neo – mudèjar.

La Torre va ser feta construir per Arnau Mercader prop del seu palau situat en la seva vessant inferior, on és ara el Parc de Can Mercader.

Aquesta Torre, era per a ser utilitzada com a mirador sobre la plana del Llobregat , observa i poder fer l’estudi d’ocells que paraven als aiguamolls i a la vegada com a observatori astronòmic.

Disposa d’una porta d’entrada, i per medi d’una escala es va pujant diferents nivells; en cada una de les sis cares, hi ha una finestra i no totes alineades donat que segueixen el traçat de l’escala, fins arribar al nivell superior, on hi ha dues petites finestres en cada costat.

En l’actualitat esta il·luminada per la nit per destacar  com a monument patrimonial i local de Cornellà de Llobregat.

Per tant, no es una Torre d’Aigua, a pesar que és pugui pensar que donada la seva situació elevada, fora per aquest menester.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé