Cooperativa de la Colònia de Güell Santa Coloma de Cervelló

L’antiga Cooperativa està en el carrer Claudi Güell, 6, de la  Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • Un dels elements més notables en tota la colònia fabril o industrial de finals del segle XX era la Cooperativa, un dels dos eixos de la vida domèstica (l’altra era la fàbrica, la mina…).
  • Per tant, era lògic que a l’hora de projectar-lo s’hi volgués donar el relleu adequat, tant per dimensions com en la part tocant a l’estètica externa i funcionalitat.
  • Aquest és un edifici que sense perdre la línia arquitectònica dominant a la Colònia Güell destaca per la seva alçada i l’harmoniosa decoració del maó vist.
  • No hi ha la data exacta de construcció però cal pensar que està com a límit més tardà el 1914, data en què es pot donar per finalitzada la major part del nucli urbà, restant només la cripta, que finalment va romandre inacabada.
  • En els anys vuitanta feia les funcions de magatzem i comerç d’alimentació i el primer pis de local social.
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya.

Es tracta d’un edifici que es mou entre la tendència historicista i el modernisme industrial, de planta rectangular amb un petit pati interior. Té dues plantes i unes golfes simulades.

Els materials són els tradicionals del modernisme, maó arrebossat i vist, teula àrab, combinen bé amb els balcons del primer pis i l’ampla sanefa sota el ràfec que li donen un aire neomedieval.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la planta baixa, a la part que fa magatzem hi té algunes finestres tapiades. Tota la planta noble fa les funcions de local social. Cal destacar el ritme de balcons i finestres del primer pis, en harmonia amb les portes i finestres dels baixos.

Actualment allotja el Centre d’Interpretació de la Colònia Güell, amb exposicions permanents, auditori, botiga, servei de guies i audioguies i venda de tiquets per visitar l’església de Gaudí.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-01-21-10.47.37.png

La Cooperativa de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Viquipèdia

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Cellers i Magatzems de la Cooperativa de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

Cellers i Magatzems de la Cooperativa està front a l’antiga Cooperativa, en el Carrer Claudi Güell, del 9 al 15 de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

La Cooperativa va ser fundada i gestionada pels mateixos treballadors de la colònia mitjançant la prestació de treball voluntari de socis i sòcies en les tasques pròpies de l’activitat comercial que desplegava.

La cooperativa tenia sala de juntes, un cafè i una biblioteca, i era un punt de trobada per a tots els veïns i veïnes que feien la compra setmanal.

Davant per davant de la cooperativa hi havia els cellers, la carboneria i diversos magatzems,

en planta baixa, sota unes casetes que es van construir a la planta pis.

Del Celler i Magatzem cal destacar elements singulars com les voltes, els arcs de mig punt, elements ornamentals de les façanes.

Es va portar a terme la rehabilitació d’antics cellers en museu municipal de l’Ajuntament,

contemplant enderrocs manuals, consolidació de l’estructura d’obra de fàbrica de maó, restauració d’elements singular.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-01-21-12.13.43.png

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Antic edifici de la Cooperativa Agrària i Forestal de Vallromanes

L’Antic edifici de la Societat Cooperativa Agrària i Forestal, està ubicat  en Rambla de Vallromanes, 59, de Vallromanes.

Es dedicava a subministrar productes al por major de cereals, semilles, plantes, fertilitzants, plaguicides, animals per granja vius, tabac, pinsos, etc.

El futur de l’edifici es incert, fa anys que esta tancat, us passo un article de somvallles de l’any 2014, que tracte d’aquest tema :

https://www.somvalles.cat/noticia/26966/vallromanes-vol-adquirir-la-finca-de-la-cambra-agraria-i-destinar-la-als-infants-i-joves

Si voleu saber què és una cooperativa agrària, podeu consultar a :

http://www.cooperativesagraries.cat/ca/que-es-una-coop-agraria.html

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa de Mataró

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa, està en el carrer Cooperativa, 25 de Mataró.

Us passo detall de la seva historia :

  • La societat cooperativa “La Obrera Matarense” fou fundada l’any 1864.
  • S’instal•là el 1869 en una antiga fàbrica de Gràcia.
  • El 1875 es traslladà al seu terreny propi de Mataró, on el 1874 ja s’havia iniciat la construcció.
  • Gaudí, començà a treballar en aquest projecte després d’aconseguir el títol d’arquitecte el 15 de març de 1878 i continuà fins a 1885, però segons consta als plànols de Gaudí la seva activitat es divideix en dues etapes: la primera el 1878 i la segona el 1883.
  • El projecte, a més de dissenyar les naus incloïa tota una sèrie d’equipaments per al lleure dels obres i de les seves famílies; així doncs una escola, un gimnàs, habitatges, biblioteca, etc.
  • Abandonada i adquirida pel municipi a finals del segle XX, es va iniciar la seva restauració per tornar-li l’aspecte original.
  • La restauració, amb el nom de Nau Gaudí fou inaugurada el 26 de setembre de 2008.
  • Acull un centre d’informació i orientació professional per a joves menors de 25 anys.
  • Des de novembre de 2010 és la seu provisional del Museu d’Art Contemporani de Catalunya amb el fons de la col-lecció de Lluís Bassat.
  • El dia 23 de novembre de 2013 s’hi signà la “Declaració de Mataró”, un manifest per a la protecció del llegat de l’arquitecte Antoni Gaudí que van signar els propietaris de gran part de la seva obra arquitectònica. La voluntat d’aquest manifest és la protecció, preservació, estudi i divulgació de manera conjunta i coordinada de tot el legat de l’arquitecte.

És una nau de fabricació i uns lavabos que es troben a l’antiga “Obrera Mataronense”, avui anomenada Ca l’Asensio.

Aquests dos recintes són considerats monument nacional i el seu valor radica a la utilització per primer cop dels arcs parabòlics muntats amb perns, dissenyats per Philibert de l’Orme.

Aquesta serà una de les tècniques que dóna més caràcter a tota l’obra arquitectònica de Gaudí de finals del segle XIX i principis del XX.

Les voltes parabòliques de la nau de blanqueig de la Cooperativa Mataronense, són de les primeres utilitzades en molts anys, i molts estudiosos de l’art li atribueixen uns orígens més remots que els arcs i voltes gòtiques. La volta parabòlica permeté a Gaudí deformar i canviar era marcadament innovador i amb moltes més possibilitats creatives.

Del projecte inicial només en resten una nau industrial, amb unes encavallades de fusta que formen arcs parabòlics,  la xemeneia i uns sanitaris.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa es va construir per servir com a nau de blanqueig de la fàbrica de filatura.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa és una obra del municipi de Mataró declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró, Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé