Casa de la Misericòrdia de Barcelona

La Casa de la Misericòrdia esta situada en una gran illa que forma el carrer de les Ramelleres, carrer d’Elisabets , carrer de Montalegre, de Barcelona.

La Casa de la Misericòrdia era un conjunt d’edificis conventuals que fins al segle XIX es va mantenir gairebé intacte.

Aquests últims anys, els vestigis de la Casa de la Misericòrdia han sofert una sèrie d’accions urbanístiques que han modificat l’estructura original del conglomerat d’edificis.

Us passo dades històriques sobre la Casa de la Misericòrdia i el seu conjunt d’edificis :

  • Aquest recinte obrir les portes l’any 1584,
  • La primera edificació fou ampliada al llarg del temps, i així a la primera meitat del segle XVII s’amplià cap a l’oest i cap al sud passant de dos departaments a vuit.
  • Entre 1673 i 1680 es tornà a ampliar el conjunt.
  • Seria novament ampliat l’any 1699, construint-se el convent de les Germanes Terciàries de sant Francesc i la construcció d’una capella d’ús privat per a les monges.
  • El tancament total del pati no es realitzà fins al 1776 quan es construí a la seva ala nord la infermeria.
  • A partir de 1775 la població masculina va ser traslladada a l’antic Seminari Conciliar o “Colegio Tridentino”, actual casa de la Caritat, convertint-se el Convent de la Misericòrdia en una institució íntegrament femenina.
  • L’any 1852 la Casa de la Maternitat ocupà part del recinte de la Misericòrdia, provocant noves redistribucions al interior i ocupant una part de l’hort adjacent, que es va edificar en gran part per donar cabuda a la nova institució .
  • A partir de 1881 es començà a construir un nou convent al carrer Montalegre.
  • Ja al segle XX, a la dècada de 1980 una part del conjunt fou enderrocada, sobretot gran part de les estructures vuitcentistes per adequar el Carrer Montalegre a una nova alineació.
  • L’edifici de la que actualment és la seu del Districte de Ciutat Vella va ser, en una altra època, l’hospici de la Casa de la Misericòrdia.
  • Des de l’estiu del 1999, però, comprèn les oficines municipals del Districte de Ciutat Vella, on es poden realitzar tota mena de tràmits, obtenir informació d’interès ciutadà i altres qüestions relacionades amb els barris.

Us passo altres dades de interès sobre aquest conjunt d’edificis :

En aquest gran conjunt d’edificis, ocupava el centre de la parcel·la, dos patis rectangulars que actuen com a distribuïdors de les diferents dependències,

la seva entrada principal en un petit pati amb palmeres al Carrer d’Elisabets, consistent en un arc pla amb l’escut de la ciutat.

En un dels extrems del pati l’any 1887 s’hi construir una capella neogòtica.

Afrontat al Carrer de les Ramalleres, el cos més occidental de l’antic conjunt,

que avui acull les dependències del Districte de Ciutat Vella, mostra una senzilla façana revestida de morter.

Les obertures, ben alineades, però ampliades durant les successives reformes de l’edifici, presenten llurs emmarcaments de pedra.

En l’actualitat aquesta façana destaca per la presència d’un portal renaixentista de pedra, flanquejat per dues pilastres dòriques ornades a quarterons que sostenen un frontó triangular amb un escut ovalat i la data 1578.

Aquest portal, com indica la inscripció de la llinda, prové de la veïna Casa dels Infants Orfes.

A part d’aquestes obertures, la façana de les Ramalleres 17, just davant de la plaça de Vicenç Martorel, destaca per conservar la guardiola on els vianants podien fer donacions a la institució i el torn on les mares sense mitjans podien dipositar els seus nounats.

Quan algú volia abandonar un nadó de manera anònima, el deixava a la part de fora del torn i feia girar la roda, de tal manera que el nadó entrava a l’hospici.

L’orifici que hi ha a la part superior esquerra del cèrcol, feia funció d’ull, i també de caixa d’almoines que les monges recollien i utilitzaven per finançar el funcionament de l’hospici, el torn va estar en funcionament des de mitjan segle XIX fins al 1931.

En un primer moment es construïren la casa del prior i els dormitoris; també de la primera època destaca la capella, encara avui existent, datada del 1603, alienada al carrer d’Elisabets; és una capella d’una sola nau i petites capelles laterals, amb coberta a dues vessants.

L’estructura d’aquell primer conjunt estava format per dos grans departaments, un per a homes i l’altre per a dones, a mes del refectori, la infermeria, l’església, l’hort i altres dependències menors.

Podeu consultar mes dades sobre la Casa de la Misericòrdia, a  :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Miseric%C3%B2rdia

Us invito a fer un passeig per aquests antics convents, església i altres dependències de La Casa de la Misericordia.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona, Barcelona entre muralles i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé