Sant Sixt de Miralplà de Vic

Sant Sixt de Miralplà està en el carrer de Montserrat, 40 a prop de la carretera C-154 km 1 en Vic.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Està documentada l’any 1100, a la demarcació de Fontcoberta.
  • Més tard va estar sota la protecció de Sant Tomàs de Riudeperes i de la família Fontcoberta.
  • Inicialment d’estil romànic, posteriorment s’ha reformat en diverses ocasions.

Es tracta d’una petita capella de planta rectangular amb contraforts laterals, coberta amb volta de canó, així com un absis semicircular.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Aquest absis va ser sobrealçat més tard, i és decorat amb un fris.

La portalada d’accés és d’arc de mig punt. Per sobre d’aquesta s’hi troba una obertura en forma de creu llatina. L’aparell constructiu és de pedra i té teulada de teula àrab a doble vessant.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Posteriorment es va construir la torre campanar de planta quadrada, adossada al mur sud. Amb la seua construcció es va aprofitar la planta inferior per a situar la sagristia.

A la part superior té obertures d’arc de mig punt i està rematat amb merlets esglaonats.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Sant Sixt de Miralplà està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Església de Santa Cecília de Molló

Avui us presento dos articles

L’església de Santa Cecília és una església parroquial que se situa al carrer de l’Església, 9 de Molló (Ripollès).

Us passo dades històriques :

  • Va ser construïda durant els segles XI i XII.
  • La parròquia de Molló o “Mollione” surt documentada l’any 936.
  • Pertanyia inicialment a la diòcesi de Girona i era de domini comtal. Ja entrat el segle XI es va començar a aixecar un nou campanar, la base del qual fou aprofitada en construir l’església actual, avançat el segle XII.
  • L’any 1141, el monestir de Ripoll que ja tenia dominis en el lloc, va obtenir la possessió total del terme.
  • I a partir del 1144 la possessió de la parròquia i dels seus drets per cessió del bisbe de Girona.
  • Aquesta possessió fou confirmada al monestir de Santa maria de Ripoll per una butlla del papa Alexandre III, del 1167.
  • Pocs anys després es devia començar la construcció de l’església actual.
  • Des del 1952, ha estat objecte d’obres de neteja exterior, i se li han construït uns murs de contenció als sectors meridional i de llevant.[

L’església de Santa Cecília, situada al sector NE de la població, és una notable mostra del romànic pirinenc.

És una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, molt desenvolupat, més estret que l’amplada de la nau. Aquesta és coberta amb volta apuntada, amb tres arcs torals reforçats per contraforts visibles a l’exterior.

A la capçalera té dues capelles rectangulars poc profundes, com un incipient creuer, que es manifesten a l’exterior amb un mur més sortint que la nau. Aquestes capelles tenen unes finestres de doble esqueixada i l’absis en té una d’allargada, ornada per dues arquivoltes sostingudes per dues columnetes amb capitells decorats amb motius vegetals i figures antropomorfes.

A l’interior, el presbiteri és reforçat amb un fris ornamental de mènsules i dents de serra, i l’absis acaba a l’exterior amb un fris sostingut per mènsules.

A l’extrem ponentí del mur de la part meridional, s’obre la portada, severa i elegant, que fou dissenyada formant un conjunt un xic sobresortint del mur i que s’acaba en un fris esculpit i petites mènsules –que representen els set pecats capitals– sobre dents de serra, tot sota un petit ràfec en terrat o guardapols.

Olga Bas Lay – 2008 – Generalitat de Catalunya

La porta és accessible per sis graons, i és formada per arquivoltes llises en degradació.

El timpà també és llis. La porta té unes ferramentes de tipus romànic, còpia de les primitives que es van perdre, però conserva l’antic forrellat que figura una serp.

Destaca l’esvelta torre campanar, adossada al mur N, que té la base del segle XI fins a l’altura de la teulada de l’església actual, i quatre pisos superiors del segle XII, que resulten una mica petits de mides en comparació amb el volum considerable de l’església, cosa que n’accentua l’esveltesa.

Fou restaurat el 1952 i se li llevà l’acabament emmerletat que li era impropi.

Fotografia : Robert Masters – Generalitat de Catalunya

Té un joc de lesenes i arcuacions llombardes i un fris dentat que marquen els diferents pisos, i dues finestres rodones bessones o ulls de bou sota la teulada.

Teresa Tosas Jordà – 1988 – Generalitat de Catalunya

Per més informació i fotografies podeu accedir aquest enllaç :

http://www.artmedieval.net/santa%20cecilia%20mollo.htm

Si aneu a Molló, no deixeu de visitar l’Església de Santa Cecília.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Google

Fem un cop d’ull a fora de Catalunya : Saint Bertrand de Comminges de França

Sant Bertran de Comenge (occità: Sent Bertran de Comenge, Saint-Bertrand-de-Comminges en francès) és un municipi del departament francès de l’Alta Garona, a la regió de Migdia-Pirineus a França.

Ciutat situada al peu dels Pirineus, a Comenge, a 18 km al sud-oest de Sant Gaudens. El poble és part de l’associació Els pobles més bells de França.  És una ciutat de la frontera, en el departament dels Alts Pirineus.

Entrada a

Entrada a Saint Bertrand de Comminges

Està situada a 515 m sobre el nivell del mar, en un aflorament rocós, Sant Bertran de Comenge està en condicions de veure el pic de Cagire, el pic de Gar, el mont Sacon, i contempla la conca de la Garona. De manera més general, els controls de la ciutat faciliten els accessos a Espanya, Toulouse i Tarbes, la xarxa viària actual derivada de les antigues vies romanes.

casa tipica

La zona propera al Pirineu, que és la que ens interessa destacar, es configura essencialment com una gran plana, limitada al sud per la mateixa carena muntanyosa, a l’oest per l’oceà Atlàntic, a l’est per la Mediterrània i al nord pels primers contraforts del massís Central.

Si la mirem des d’una certa altura, observem que aquesta gran plana està clarament marcada per la llera del drenatge principal, el riu Garona, que fa una gran corba des del seu naixement fins a la desembocadura, passant per Tolosa.

Pràcticament en el centre de l’arc pirinenc, es troba el lloc que avui anomenem Sant Bertran de Comenge. La seva situació és extremadament estratègica.

Us passo informació de Catedral de Nostra Senyora de Saint Bertrand de Comminges :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Saint-Bertrand-de-Comminges

Catedral de Nostra Senyora de Saint Bertrand de Comminges

 

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Lleïr de Sant Antoni de Vilamajor

L’ermita de Sant Lleïr esta situada en l’antic camí ral que unia les poblacions de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor; hi ha algun cartell que indica com anar-hi; és pot anar pel carrer de l’Era del Delme.

Us passo la seva historia :

  • El 1303 Bertran de Montrodon va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici.
  • Aquesta família tingué l’ermita fins a la mort de la darrera comtessa de Llívia, a principis de segle XX, després d’aquest fet la parròquia rescatà els drets i la restaurà.
  • L’actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 segons indiquen les visites pastorals.

Té adossada la vella casa de l’ermità, avui en dia habilitada com a casa de segona residencia, per tant es privada.

A la partió d’ambdues construccions s’aixeca una espadanya, gairebé quadrada.

La planta és quadrangular, la càrrega dels murs està suportada per set contraforts exteriors.

A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588.

La teulada, molt gruixuda, és a dues vessants.

Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou.

Davant l’ermita es poden veure una creu de ferro muntada sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme.

Us passo un enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, on podreu tindre mes dades sobre l’ermita :

https://www.santantonidevilamajor.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ermita-de-sant-lleir.html

I també, a  :

http://vilamajor.blogspot.com/2011/02/sant-lleir-vinculacions-familiars.html

Sant Lleïr és una ermita  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, Viquipèdia.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Santa Perpètua de Gaià de Pontils

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà.

Està situat al peu del turó des d’on el Castell de Santa Perpètua de Gaià domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud.

Us passo dades sobre la seva historia :

El terme de Santa Perpetua consta documentat el 996, sempre lligat al seu castell.

Els llinatges relacionats amb el castell són la família Guerau Alamany (segles XI-XII) i la dels Cervelló (segles X i XIV-XVII).

L’antiga església romànica, de Santa Susanna, esmentada el 1072, es conserva molt deteriorada, dins el clos del cementiri.

L’actual, dedicada a Santa Maria, està situada a la banda oriental del penyater on hi ha el castell.

Consta d’una nau amb capelles laterals ubicades entre els contraforts.

Totes les dependències , nau, capelles, transsepte, capçalera, són diferenciades tant interiorment com exteriorment.

La façana és força senzilla, amb una porta allindada, petit òcul superior i coronament de línies trencades.

El campanar de torre, amb planta quadrada i cos octogonal,

s’alça en un dels angles laterals de la façana.

Les finestres de la torre són d’arc de mig punt.

A finals del segle XX l’església es trobava abandonada.

Del Castell, va ser bastit durant l’any 976, cal destacar-ne l’esvelta torre, d’interior triangular, al seu costat s’aixeca l’església de Santa Maria.

Per a més informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Santa_Perp%C3%A8tua_de_Gai%C3%A0

El castell i l’església de Santa Perpètua de Gaià van ser declarats bé cultural d’interès nacional i també, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Restes de l’Ermita i Fossar de Sant Bartomeu de Martorell

Les Restes de l’Ermita i Fossar de Sant Bartomeu, estan situats al costat d‘accés al Pont del Diable per la llera dreta del Llobregat, en el carrer de Sant Bartomeu  i front al Passeig Quarter.

Us passo la seva historia i altres dades :

  • Documentada el 1208, la capella podria ser més antiga si es té en compte que el culte a Sant Bartomeu va ser introduït a Catalunya cap el segle X.
  • Al segle XVI la capella es trobava en molt mal estat.
  • Al segle XIX, durant la Guerra del Francès, s’utilitzava com a graner.
  • Uns anys més tard es va obrir novament al culte.
  • El 1835, va ser profanada, incendiada i destruïda, no es va tornar a reedificar.
  • El 1856 el bisbat va cedir els terrenys a l’ajuntament de Martorell.
  • L’Ajuntament hi va construir el 1870 un escorxador.
  • Va ser enderrocat l’any 1990, les excavacions que s’hi van portar a terme van descobrir les restes de la capella.

L’Ermita de Sant Bartomeu, tenia una planta rectangular, amb dos contraforts per banda i l’entrada frontal, amb un portal que comunicava amb uns adossats al costat nord.

Al seu interior es conserva un paviment que combina les lloses regulars de gres roig amb cairons.

Al seu voltant s’hi han trobat restes de construccions adossades i una necròpolis,

amb enterraments d’època medieval i posteriors.

Als peus hi ha una estructura de carreus amb una placa en la qual s’hi llegeix la inscripció : És un homenatge als morts a la Guerra de Successió (1705-1714) i a la Guerra del Francès (1808-1814).

Cal destacar, l’onze de setembre de cada any, es porta a terme en Martorell, l’acte institucional al fossar de l’Ermita de Sant Bartomeu per fer una ofrena floral en homenatge als patriotes morts per les llibertats de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Baldiri de Lliça d’Amunt

Sant Baldiri és una ermita al barri de Sant Baldiri prop de la Sagrera del municipi de Lliçà d’Amunt, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està dintre la sufragània de Sant Julià de Lliçà d’Amunt.

És una senzilla construcció d’una sola nau, de planta rectangular, amb teulada a doble vessant, orientada a llevant, i porta oberta a ponent, amb llinda i flanquejada per dues petites finestres quadrades.

La paret és de pedra arrebossada. A cada lateral hi ha quatre robustos contraforts.

Us passo la seva historia :

  • Apareix documentada per primera vegada el 1325, és a partir del segle XVIII quan sovintegen les referències a aquesta església.
  • El 1715 es va construir la capella actual i l’altar retaule.
  • El 6 de maig de 1727, apareix documentada a la visita pastoral
  • L’any 1934 l’altar i la capella foren restaurats per l’artista Nonell, de Barcelona, gràcies a les donacions fetes pels feligresos i els estiuejants.
  • Fou cremada en la guerra de 1936
  • Restaurada pels feligresos i devots del sant l’any 1946.

Se celebra l’aplec els dilluns de la segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta. També s’hi fan celebracions en altres moments, com el dilluns de Pasqua de Resurrecció.

Cal dir que antigament s’hi havia venerat també a la Mare de Déu de la Serra.

L’ ermita de Sant Baldiri està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Lliça d’Amunt

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

El conjunt de la Torre d’en Toni Janer, restes de ca n’Armand i la masia de Cal Garrofer de Castelldefels

Ca n’Armand,  estava situat  entre el carrer de l’ Església amb el carrer d’Isaac Peral;  va ser un important hostal del segle XVII, situat a tocar de la Torre de defensa d’Antoni Janer (s.XVI).

Durant la guerra civil hi va caure una bomba a la masia de Ca n’Armand  i es va ensorrar la coberta i els tres pols, 

en els anys va quedar tant malmesa aquesta masia, que durant l’any 1981 es va portar el seu enderrocament.

La Torre de defensa d’Antoni Janer de planta quadrada

 

amb accés pel primer pis des de la masia de Cal Garrofer, a la qual estava unida, fent de pont amb el desaparegut mas de ca l’Armand.

  

El pis superior s’obre amb una galeria d’arcs rebaixats. Les cantoneres, molt ben tallades.

Aquesta era una manera de protegir-se dels corsaris,  si es perdia el mas, podien guarir-se  a dins La Torre.

Cal Garrofer és una Masia de finals del segle XVI.

Cal destacar de Cal Garrofer :

  • És una construcció d’estructura irregular que sembla haver estat de planta basilical i haver perdut un dels costats.
  • Destaquen les llindes, brancals, dovelles, etc. fetes de pedra de marès vermella, mentre que els murs són de paredat.
  • A la façana destaquen dos contraforts i un rellotge de sol.
  • Un pontet la uneix a la Torre d’Antoni Janer.
  • Té cinc petites obertures de mig punt dalt de tot de la façana que corresponen a les golfes.
  • Documentada des del 1553 en el fogatge on consta el nom de Duran del Garrofer,
  • I en un període de temps, va ser seu de l’Ajuntament.

L’antiga masia de Cal Garrofer, en l’actualitat  està habitada, es coneix també com Cal Garrofa o Cal Garrofí.

Ha sofert diverses transformacions, la darrera el 1947.

Cal Garrofer és una obra del municipi de Castelldefels inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sol

Església de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall

Sant Cristòfol de Lliçà és una església al municipi de Lliçà de Vall, situada a la confluència dels carrers de passeig de l’església i avinguda dels Pins.

Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts, és cobert amb volta de creueria amb claus esculturades.

El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment.

La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l’arquitrau amb motius rectangulars.

El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu.

La pica baptismal presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl·lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il·legible.

Us passo la seva historia :

  • Existia un edifici romànic del qual es tenia constància documental des de l’any 1113.
  • A la visita pastoral del 1421 es deia que la capçalera amenaçava ruïna.
  • L’any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l’edifici.
  • Aquest es va acabar de construir entre els anys 1666-1669.
  • Va ser reformat l’any 1756.
  • Després de la Guerra Civil només van quedar els murs, es va fer l’edifici actual.

La seu de la Rectoria està en un dels costats de l’església.

Sant Cristòfol de Lliçà de Vall  està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé