Masia El Saiol de Moià

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

La masia El Saiol, està en el carrer del Saiol amb el carrer Mn. Josep Passerissa, a 2 km al sud-oest del centre de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Edifici del segle XVI que segons alguns fou palau d’esbarjo dels comtes de Barcelona, i segons altres versions “era la casa-habitació d’un empleat dels comtes i després dels reis d’Aragó”.
  • Se’l coneix també, com El Saiol Comtal.
  • En el 1819 la “reverenada comunitat” (comunitat de presbíters) de Moià comprà aquesta finca.
  • Actualment aquest casal és utilitzat com a casa de colònies.

Masia El Saiol, és encarada al llevant. El parament és de pedra, presentant diverses obertures en les que podem veure fins treballs escultòrics.

L’accés es fa a través d’un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca la seva part central damunt de l’eix de l’arc d’accés. Així mateix, hi ha, al costat sud, una altra torre un xic més baixa que l’anterior, també de planta quadrada. La coberta del conjunt és de teula a un vessant.

El Saiol és una masia del municipi de Moià declarada bé cultural d’interès nacional.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text i Fotografies : Generalitat de Catalunya i Ramon Solé – Arxiu Rasola

Historia del Monestir de Santa Maria de Poblet

El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany i de l’Espluga de Francolí.

Us passo la seva llarga historia :

Ramon Berenguer IV va fer una donació de terres al monestir cistercenc de Fontfreda, a Occitània.

Aquests van enviar dotze monjos, que van fundar el monestir a Poblet el 1151 consagrant-lo a Santa Maria.

El principi era un petit monestir, que es va anar incrementant amb altres donacions del propi Ramon Berenguer IV i de nobles i senyors,

arribant a ser Poblet un dels grans propietaris del país amb unes possessions que abastaven des de pastures del Pre-Pirineu fins al nord del País Valencià.

Alfons el Cast i Jaume I van ser dels primers que van ser enterrats a Poblet.

Pere III el Ceremoniós, elegí el monestir com a Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa, per a ell i la seva descendència.

En poc temps, Poblet va ser important  a nivell de cultura de la zona, amb una biblioteca que encara conté avui llibres i manuscrits, tan significatius com el manuscrit més antic conservat de la Crònica de Jaume I el Conqueridor, fet copiar per l’abat Copons al segle

XIV.

L’esplendor del monestir es va apagar momentàniament al segle XIX, quan la Desamortització de Mendizabal va obligar als monjos a abandonar Poblet, venent-se les seves terres en pública subhasta i patint una greu espoliació.

A partir d’aquí, s’inicia una important degradació que va malmetre d’una forma significativa els edificis del Monestir, arribant a un nivell de destrucció tan gran que el monestir era quasi un conjunt de ruïnes.

Durant l’any 1930 es va crear un Patronat que vetllaria per la restauració i posterior conservació del Monestir.

A l’any 1940 Poblet torna a tenir comunitat monàstica.

Si violeu mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet

També us detallo, la Web oficial del Monestir de Poble :

http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D

Poblet és declarat Monument Nacional l’any 1921.

El Monestir de Poblet va ser reconegut per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.

 

 

Text adaptat : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez