Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 2ª Part #

Com a continuació d’ahir, us presento la part de darrera de l’edifici de la casa Alegre de Sagrera de Terrassa que dona al Jardí.

Abans però, llegim a la web de l’Ajuntament de Terrassa una part de la descripció que fa d’aquesta casa :

“…La remodelació del 1911 va seguir un estil eclèctic amb elements d’inspiració modernista.

El nou edifici consta d’una nova planta en forma d’U amb dues ales laterals que alliberen un espai central com a pati. Tenen planta baixa i dos pisos.

Melcior Vinyals Muñoz també va projectar la nova façana, simètrica, de planta baixa amb la porta principal i dos pisos amb els balcons.

Malgrat no estar verificat documentalment sembla ser que Josep Puig i Cadafalch va intervenir en la reforma de l’interior: planta baixa, escala noble i tribuna de ferro forjat que dóna al pati.

Destaquen les columnes amb els capitells dedicats al comerç, a la indústria i a l’agricultura; els vitralls modernistes fabricats per la casa Maumejean; l’escala noble decorada amb quatre pintures de Joaquim Vancells i les pintures murals de Pere Viver al Saló…”

Us adjunto imatges d’aquest edifici que dona al Jardí :

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa – Museu de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès, estava i està,  situada en el carrer de la Indústria nº 2 , d’aquesta ciutat.

Ara de fet,  poc queda d’aquesta important empresa.

Els orígens de la Teneria,  es troben en una petita pelleria fundada l’any 1887 pel francès Octave Lecante, però no va ser fins a l’any 1911 quan es va constituir davant notari “ la Teneria Moderna Franco-Espanyola”, situada front  de l’estació de tren de les linees de Girona  i Port-Bou.

Destacant els mosaics de Bru, amb l’al·legoria del “comerç”i la “indústria”. 

Es creu que ha de ser posterior a la seva construcció inicial,  doncs ja recullen aquesta denominació mes actual.

L’any 2007 l’empresa va tancar portes definitivament entrant en general de l’edifici en un ràpid procés de degradació.

Us passo l’Historia d’aquesta empresa (està en pdf) , podeu veure aquí :

https://www.ccoo.cat/revistes/arxiu_historic/teneria_moderna.pdf

Altres dades en :

http://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/trist-final-per-a-la-pelleria-de-mollet-del-valles/

Tot i així, l’any 2009, l’important conjunt del seu fons documental, format per documentació, imatges, pòsters, cartells publicitaris, dissenys, correspondència, llibres d’actes i comptabilitat, etc., va poder ser dipositat a l’arxiu municipal de Mollet.

Comença l’enderroc de la Teneria de Mollet a l’any 2010, amb polèmica i judici :

http://www.contrapunt.cat/noticia/14304/comenca-lenderroc-de-la-teneria-que-inclou-la-historica-nau-de-davant-de-lestacio-de-franc

Us dono un comentari de Ara Valles.Cat, de l’any 2010, que de fet no ha servit per massa, tot continua igual o ven pitjor :

“Esquerra ha anunciat que, de cara al proper Ple de l’Ajuntament de Mollet que es celebrarà el proper dilluns 29 de novembre, presentaran la moció per la preservació de l’edifici de la Teneria, antiga fàbrica de Mollet del Vallès. Afegeixen al comunicat que creiem amb fermesa que cal fer tot allò possible per preservar la Teneria, ja que massa vegades el patrimoni arquitectònic de Mollet ja ha desaparegut per sempre.

La Teneria Moderna Franco-Española es va instal·lar a Mollet del Vallès fa més de 100 anys i juntament amb Can Mulà i Can Fàbregas va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de Mollet. És un edifici singular, un dels darrers vestigis del patrimoni industrial de la ciutat.

Segons Esquerra de Mollet, a la majoria de ciutats vallesanes el patrimoni industrial és conservat des de les institucions locals, però no a Mollet del Vallès, on gairebé res ens queda de Can Mulà i Can Fàbregas. És per aquesta raó que consideren de vital importància el manteniment de la Teneria. Afegeixen que no es pot deixar perdre un patrimoni industrial d’aquest tipus per manca de seguretat. Des del grup municipal creuen que es poden fer esforços per salvar-ne l’estructura si hi ha voluntat.”

Us he pogut presentar en imatges el poc que queda d’un industria que va ser molt important per la població de Mollet del Vallès…

Quin serà el seu futur del poc que queda ara…?

A vegades cal fer un gir a l’historia i aconseguir que perduri en la memòria de la gent present i al nostres fills o nets, una empresa que va donar treballs a molta gent en moltes dècades, no tindria d’acabar així…

 

Recull d’informació, Text i Fotografies : Ramon Solé