La fàbrica de Sant Benet de Sant Fruitós de Bages

La fàbrica de Sant Benet és una antiga fàbrica tèxtil i colònia bàsica al peu del riu Llobregat,

al sud-est del municipi de Sant Fruitós de Bages, a tocar amb el terme de Navarcles, el nucli del qual té més a prop.

Situada en l’entorn del riu Llobregat  a tocar del monestir de Sant Benet de Bages.

Us passo la seva historia:

  • L’any 1853 Josep Vidal i Sellarés comprà al propietari del monestir de Sant Benet de Bages els terrenys i el salt d’aigua. Aviat entrà a la societat Isidre Puig.
  • L’activitat fabril s’inicià el 1856.Les dificultats van sorgir amb la crisi tèxtil dels anys seixanta i amb els problemes de les diferents societats que hi actuaven.
  • El 1907 tota la finca va ser adquirida en subhasta pública per l’empresària Elisa Carbó i Ferrer, mare de l’artista modernista Ramon Casas, que ja tenia accions de la societat que regentava la fàbrica.
  • Elisa Carbó va morir el 1912, i els seus hereus van encarregar a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch el projecte d’adaptació de l’antic monestir benedictí de Sant Benet com a segona residència per a la família Casas Carbó, és a dir, el pintor Ramon Casas i les seves dues germanes, Elisa i Montserrat, amb les seves famílies respectives.
  • En els seus estiueigs, els Carbó van portar a Sant Benet l’estil de vida de la burgesia urbana, amb els primers automòbils i les excursions, mentre que Ramon Casas hi solia convidar els seus amics artistes com Santiago Rusiñol i Charles Deering.
  • La fàbrica, juntament amb el conjunt del monestir benedictí de gran valor patrimonial, van ser venuts de forma íntegra el 2000 pels hereus de la família Casas Carbó a la Caixa de Manresa. Aquest fet ha permès que no es disgregués el patrimoni i n’ha facilitat la conservació.
  • L’entitat d’estalvis va restaurar el conjunt i el 2007 va inaugurar un complex conegut com a Món Sant Benet dedicat a la difusió de la història monàstica, de l’època en què va ser residència dels Casas i també de la gastronomia.
  • El complex turístic i cultural inclou, a més del monestir, l’edifici La Fàbrica, La casa dels amos de la fabrica , l’Hotel Món i el Centre Alícia.

La fàbrica de Sant Benet consta de dues naus quadrangulars, diverses construccions de serveis de manteniment i magatzem

i el canal que proporcionava l’energia hidràulica a través de la turbina per moure els telers.

Cal fer esment de l’emblemàtica xemeneia de maó vist.

També inclou un bloc de pisos per als treballadors, a manera de colònia de petites dimensions, tot i que, a causa de la proximitat del nucli de Navarcles,

no va arribar a esdevenir una colònia desenvolupada, més enllà dels serveis més bàsics proporcionats pels propietaris de la fàbrica.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Colònia de la Bauma de Castellbell i el Vilar

La Colònia de la Bauma esta situada a 210 m d’altitud, en un extrem del congost de la Bauma, que forma un pronunciat meandre en el riu, a 1 km aigua avall del Borràs.

Està comunicada amb el Borràs i amb Monistrol de Montserrat per la carretera local BP-1121, amb Terrassa per la C-58 (prop de la localitat hi ha el túnel de la Bauma) i amb Vacarisses per la BV-1212.

Us passo la seva historia:

  • La Bauma és la més antiga de les colònies del municipi. Els seus orígens són dues fàbriques que construïren els industrials Narcís Roca i Francesc Llubià el 1859, en uns terrenys comprats al mas Xaviró i Abadals. Aquests signaren un conveni amb el mestre d’obres Joan Rubiralta de Sant Cugat del Vallès perquè construís les dues fàbriques per un preu de 26.000 duros.
  • Aquestes fàbriques compartien muntacàrregues i canal, però cadascuna tenia una turbina pròpia.
  • Entre 1862 i 1863 compraren selfactines, telers, batans i ordidors, i es construïren els primers habitatges per als treballadors, les cases del Rec i les de les galeries. A causa dels problemes econòmics i de l’endeutament, les fàbriques es van arrendar i subarrendar en diferents ocasions.
  • L’any 1871 la família Güell adquirí en subhasta pública la fàbrica de Llubià, que fou dirigida per Eusebi Güell.
  • El 1880 els germans Dalmau Toldrà arrendaren les dues fàbriques, i les van especialitzar en la producció de gèneres de cotó d’alta qualitat. Joan Vial i Solsona va comprar la fàbrica el 1896 i hi va instal•lar motors elèctrics, va diversificar i ampliar la producció fins a quaranta productes tèxtils diferents i hi va incorporar una secció de tints i acabats.
  • Aquesta fou una època brillant per a les fàbriques de La Bauma. Després de la mort de Joan Vial, el 1915, la fàbrica va anar passant per diferents mans, fins que la crisi de 1960-70 va posar fi a la producció industrial.
  • La Bauma es va desenvolupar amb dos sectors a banda i banda del riu: a un cantó, els habitatges dels treballadors, i a l’altre, un carrer que creixia amb la gent que s’hi instal•lava per oferir diferents serveis (forn de pa, botigues, tavernes, fondes). A la carretera s’hi van concentrar les activitats lúdiques i festives, l’esbarjo i l’oci. El desenvolupament d’aquest sector desvinculat de l’activitat fabril li donà un caràcter que l’apropava més al d’un poble independent, sense deixar de ser una colònia industrial.
  • El període 1901-1915, en què les fàbriques van ser propietat de Joan Vial, fou l’etapa en què la Bauma va desenvolupar-se més com a colònia, ja que es van ampliar la fàbrica i els habitatges i es va construir els edificis emblemàtics de l’església i la torre (1905-1908), i altres serveis com l’escola per a nenes i el Casino.

Amb 368 habitants censats el 2006, era el segon nucli més poblat del municipi després del Borràs.

Els dos edificis més emblemàtics de la colònia són la torre i l’església de la Sagrada Família, obra de l’arquitecte modernista Alexandre Soler i March, que es va veure afectada per la riuada que va patir la Bauma el 20 de setembre de 1971.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3899_01.jpg

Aquests edificis, a més del seu valor com a patrimoni monumental, eren edificis simbòlics de l’espai de domini que posaven de manifest l’estatus social i econòmic dels propietaris de la colònia.

D’altra banda, el Casino, construït el 1909, fou el centre de la vida cultural i l’esbarjo: tenia sala i cafè, i era la seu de les seccions de teatre, cant coral, comissió de festes i biblioteca.

Juntament amb el Borràs i el Burés, celebra la festa major el 15 d’agost.

Adjacents a la Bauma, vora les carreteres C-58 i BV-1212, hi ha les urbanitzacions del Prat, el Mas Astarròs i el Gall Pigat.

Les edificacions més antigues de la colònia estan protegides com Bé cultural d’interès local.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es d_01.jpg

Recull de dades: Wiquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola

Conjunt de cases de carrer Aranyó de la Colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló

Cal destacar del conjunt de cases del carrer Aranyó, principalment els números 23 -31, situats en la Colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló.

Van ser construïts entre els anys, 1888 al 1910.

Conjunt de cases de gran senzillesa, amb un petit jardí a la part davantera, tancat per un muret baix d’obra i eixida a la banda posterior.

Són edificis de planta baixa, pis i golfes, amb porta (amb una petita marquesina) i finestra a la planta baixa i balcó i finestra al primer pis.

Aquest conjunt d’edificis estan fets de maó vist col·locat de costat i a trencajunts, sense definir relleus.

La diferent disposició i orientació del maó en llocs concrets és el que ressalta els elements de l’edifici. Això és especialment visible a les obertures, on els maons estan disposats de forma vertical.

També destaca la sanefa en voladís que hi ha sota el ràfec i, per sota, uns característics respiralls rectangulars.

De tota manera, l’element més singular és l’escala suspesa de la casa núm. 23, a la cantonada amb el carrer Barrau.

L’escala recorda una torre medieval, i es projecta cap a l’exterior en semicercle tot descrivint unes falses arcades cegues.

Per a mes dades podeu consultar a :

http://aleixcolonia.com/carrer-aranyo-colonia-guell/

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa del Secretari de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La casa del secretari està en el carrer Claudi Güell, 8, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

L’edifici va ser construït en1911. És d’autor i data desconeguts, i edifici de característiques diferents a la resta de cases de la Colònia.

Es fet de totxo arrebossat imitant carreus de pedra, amb les obertures i el balcó inspirats en el romànic. Cal Destacar els escuts del balcó, amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi, símbol de catalanitat, així com el rat-penat que presideix el balcó.

Era la casa on vivia l’administrador de la Colònia Güell.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Cooperativa de la Colònia de Güell Santa Coloma de Cervelló

L’antiga Cooperativa està en el carrer Claudi Güell, 6, de la  Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • Un dels elements més notables en tota la colònia fabril o industrial de finals del segle XX era la Cooperativa, un dels dos eixos de la vida domèstica (l’altra era la fàbrica, la mina…).
  • Per tant, era lògic que a l’hora de projectar-lo s’hi volgués donar el relleu adequat, tant per dimensions com en la part tocant a l’estètica externa i funcionalitat.
  • Aquest és un edifici que sense perdre la línia arquitectònica dominant a la Colònia Güell destaca per la seva alçada i l’harmoniosa decoració del maó vist.
  • No hi ha la data exacta de construcció però cal pensar que està com a límit més tardà el 1914, data en què es pot donar per finalitzada la major part del nucli urbà, restant només la cripta, que finalment va romandre inacabada.
  • En els anys vuitanta feia les funcions de magatzem i comerç d’alimentació i el primer pis de local social.
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya.

Es tracta d’un edifici que es mou entre la tendència historicista i el modernisme industrial, de planta rectangular amb un petit pati interior. Té dues plantes i unes golfes simulades.

Els materials són els tradicionals del modernisme, maó arrebossat i vist, teula àrab, combinen bé amb els balcons del primer pis i l’ampla sanefa sota el ràfec que li donen un aire neomedieval.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la planta baixa, a la part que fa magatzem hi té algunes finestres tapiades. Tota la planta noble fa les funcions de local social. Cal destacar el ritme de balcons i finestres del primer pis, en harmonia amb les portes i finestres dels baixos.

Actualment allotja el Centre d’Interpretació de la Colònia Güell, amb exposicions permanents, auditori, botiga, servei de guies i audioguies i venda de tiquets per visitar l’església de Gaudí.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-01-21-10.47.37.png

La Cooperativa de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Viquipèdia

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ca l’Ordal de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

Ca l’Ordal està en la Plaça d’Anselm Clavé, 1, 1A i 1B, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un edifici d’habitatges treballat amb una simetria absoluta, amb l’originalitat de tenir una planta soterrani convertida en jardí a la part de davant.

Això pel que fa al cos principal.

Té un afegit de la mateixa època, però posterior al projecte inicial, a la seva part dreta.

Està treballada tota ella amb conglomerat de pedra, amb les cantonades arrodonides, i ostenta una profusió de finestres remarcades amb maó vist i porxo al jardí.

La façana té un fort caire historicista amb la seva estructura de masia de planta basilical i teulada a dues vessants. Cal destacar les treballades i originals xemeneies que flanquegen la casa en nombre de tres.

La part posterior, en canvi està construïda amb diferents nivells i cossos, amb cert estil d’església romànica”.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Ca l’Ordal és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210102_131115.jpg

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa del Metge en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa del Metge esta situada en el  carrer Malvehy, 16 en  la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Aquest edifici va ser construït a principis del segle XX, acabat en 1910. No se’n sap la autoria de l’arquitecte.

En un principi va se utilitzat tant com a consultori i com a habitatge del metge.

Edifici de planta baixa i un pis, es de planta quadrada, en general es va utilitzar el maó vist, com en altres edificis de la Colònia.

Sobre la porta d’entrada, en el pis de dalt, disposa d’un petit balco en cada costat una finestra rectangular.

Disposa d’un jardí que dona al carrer que fa d’entrada a la finca.

No confondre amb l’edifici que hi ha a la cantonada del carrer, aquell es Ca l’Espinal.

Ca l’Espinal

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa l’Espinal de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa l’Espinal està situada en el carrer Monturiol, 9, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • Fou construïda al mateix temps que la resta de la Colònia Güell.
  • Hi ha una dada fiable de la data de la seva culminació en els forjats de l’entrada (1900).
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un habitatge important, destacat per si mateix sobre els altres, a la cantonada dels carrers Monturiol i Malvehí. Encara que, respecte al patró de planta baixa i un pis, sobresurt d’entre les altres cases per estar al capdamunt d’un carrer amb forta pujada, tret que es repeteix en altres elements singulars de la colònia (Cripta, Escola, etc.).

La influència de Gaudí és palesa en aquest edifici, d’un estil gòtic (el qual Gaudí sentia predilecció) visible en el balco torratxa del xamfrà, en les finestres (simples i geminades) del primer pis i en la gran finestra decorada de la planta baixa.

Si bé tot aquest historicisme s’ha resolt mitjançant el maó i les línies rectes. La façana, de conglomerat de pedra està dividida en franges horitzontals de maó i coronada amb una espectacular sanefa que repeteix el motiu ornamental de la torre i personalitza la barana del terrat.

La Casa l’Espinal és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Museu del Ter de Manlleu

Avui us presento dos articles

El Museu del Ter esta ubicat en el Passeig del Ter, 2, de Manlleu.

Us passo la seva historia :

  • La seu del Museu del Ter és Can Sanglas, una antiga fàbrica de filatura de l’any 1841, situada en el punt on el canal industrial de Manlleu acaba el seu recorregut de prop de dos quilòmetres.
  • Inaugurat el 23 de juny de 2004, el Museu del Ter forma part del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Museus d’Osona.
  • Durant el 2012 va anunciar que faria un ERO que afectaria al 25% de la jornada del personal, degut a la situació econòmica.
  • L’abril de 2013, el museu va canviar de nom i d’anomenar-se Museu Industrial del Ter amb l’acrònim MIT va passar a dir-se Museu del Ter.

Can Sanglas, seu del Museu del Ter, és un edifici del municipi de Manlleu (Osona) protegit com a bé cultural d’interès local. Es tracta d’un edifici format per una nau, amb coberta a doble vessant, de planta i dos pisos. Les finestres s’obren de manera regular al llarg dels tres nivells de l’immoble. Aquestes presenten dovelles i arcs de descàrrega de totxo. Les finestres de segon pis són més petites. La teulada acaba amb un ràfec inclinat molt reduït aguantat per una biga de fusta, amb unes bigues entrecreuades que la sostenen.

Els murs de la planta baixa estan construïts amb còdols irregulars lligats amb morter de calç. Les cantoneres de reforç són de pedra picada. Els pisos superiors, en canvi estan fets amb maons i arrebossat. Una de les parets laterals està reforçada amb una pilastra adossada.

En convertir-se en seu del Museu del Ter s’afegí un cos nou a l’edifici antic, alhora que es canvià la coberta, es milloraren els accessos i s’acondicionaren els espais interiors.

L’antiga filatura de cotó de Can Sanglas és un element representatiu del desenvolupament industrial de Manlleu.

Aquesta fàbrica és documentada des de mitjan segle XIX, concretament des de 1841 i és una de les mostres més antigues de les primeres concentracions de fàbriques que s’instal·laven a la vora dels canals per aprofitar l’energia hidràulica.

Can Sanglas és l’únic edifici fabril dedicat a la filatura que encara es conserva de tot el conjunt.

Dones rentant a la Canal industrial principis segle XX

Va estar abandonada durant un temps i ara és la seu del Museu del Ter, inclòs dins la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Tenen un gran interès les infraestructures per a l’aprofitament de l’energia de l’aigua del Ter.

Es tracta de dues turbines que usaven l’aigua de dos ramals diferents del canal industrial.

El Museu del Ter, a Manlleu (Osona), és un museu de territori i societat que es projecta sobre el territori més enllà de l’edifici i de les seves col·leccions, amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni industrial i natural de la conca mitjana del riu Ter.

El Museu del Ter acull tres exposicions permanents

  • “La fàbrica de riu”,
  • “La societat industrial”
  • “Els rius mediterranis”

Amb el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis o CERM; i organitza exposicions temporals i activitats diverses per conèixer el singular procés d’industrialització de la zona i la biodiversitat del Ter i els altres rius mediterranis.

Altres espais visitables del Museu del Ter fora de Can Sanglas són a més la Colònia de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló), que compta amb un Centre d’Interpretació, i la Colònia Rusiñol, a Manlleu.

El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat “La Mirada Tàctil”, un espai d’interpretació tàctil adreçat a tothom però especialment adaptat i dissenyat per aquells visitants que presenten alguns tipus de dificultats visuals, ceguesa o mobilitat reduïda.

Us passo l’enllaç del Museu del Ter :

https://www.museudelter.cat/

 

Recull de dades : Viquipèdia i Museu del Ter

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Historia de la Colònia tèxtil de Borgonya de Sant Vicenç de Torrelló

Avui us presento tres articles

Borgonyà, és una entitat de població i antiga colònia tèxtil del municipi de Sant Vicenç de Torelló, a la comarca d’Osona.

Es pot arribar per la C-17, o be, per la carretera BV-5226  de Torelló direcció a Borgonyà.

L’origen del nom de Borgonyà és desconegut, i així tant pot ser personal com topogràfic, ja que el trobem en altres indrets, com a Girona i la Cerdanya.

Va ser una de les colònies tèxtils més grans i emblemàtiques del Ter, amb una marcada singularitat pel que fa a l’urbanisme, la vida social de la colònia i oferta de serveis als treballadors durant els anys que va estar activa.

Popularment era coneguda com la colònia dels Anglesos, malgrat l’origen escocès dels fundadors de la colònia, els Coats, va començar vers 1890,

els quals es van associar posteriorment amb els catalans Fabra, conformant així la coneguda Fabra i Coats, fabricants de fil de cosir, en la qual l’any 1972 treballaven 948 obrers.

La fàbrica va tancar definitivament les portes l’any 1999, avui però està formada per petites empreses.

La colònia era com un petit poblet obrer que s’edificà conjuntament amb la fàbrica i està presidit per la capella neogòtica edificada sobre un antic santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà del qual es tenen notícies ja al segle XIII.

En aquest tipus de Colònies tant grans, disposaven de pràcticament de tots els serveis, com escoles per a nens i nenes, casa-bressol per als infants, economat, església, teatre, casinet, camp de futbol, zona esportiva, assistència mèdica i farmacèutica, estació de ferrocarril, etc.

La tipologia de les cases de la colònia és unifamiliar i de planta baixa,

el que dóna una certa independència entre les famílies,

a qui se’ls va donar la possibilitat d’adquirir les vivendes.

Resclosa de Borgonyà, és una presa sobre el riu Ter, d’uns 60 m de llargada aproximadament. El mur té forma de V.

Fins a la meitat de la presa hi ha un pont metàl·lic que s’aguanta sobre dues grans pilastres. La presa fa aproximadament uns 4 m d’altura.

El pont està força rovellat i la resclosa presenta algunes esquerdes.

La casa comporta es troba a la banda esquerra.

El 1863 hi ha una reial ordre a favor de Josep Callís i Puigrubí per a la utilització de dos salts d’aigua: Vila-seca i Borgonyà, concessió ratificada el 1873. Aquest mateix any, Callís cedeix el dret dels dos salts a Ferran Almeda, Francesc J. Sindreu i Esparó, Rafael Puget i Terrades i Pere Almeda i Viñas.

El 1893 es va vendre a Nuevas Hilaturas del Ter, transferència que va ser aprovada el 1894.  El 1923, la resclosa es va reformar a causa de l’ampliació de la fàbrica.

Es pot accedir des de la colònia Borgonyà, per un camí que surt en direcció nord i passa per sota la via del tren. També s’hi pot anar des de la C-17, km 77,700.

El canal de Borgonyà transcorre paral·lel al riu Ter, entre la resclosa de Borgonyà i el complex industrial de la colònia.

És una obra feta de pedra i formigó d’uns 950 metres de longitud i uns 10 metres d’amplada.

Al llarg del seu recorregut, passa paral·lel al carrer Canal i sota el pont de Borgonyà, per on segueix entre el camp de futbol i la fàbrica.

Font Camp de Futbol

En aquest punt, hi ha un sistema de bagants que controla l’entrada d’aigua.

A partir d’aquí el canal té menys amplada i arriba a l’edifici de les turbines, que s’accionen a través d’un salt d’aigua.

Des d’aquí comença el canal de desguàs, que aboca l’aigua de nou al riu Ter.

Abans de finalitzar l’article, cal dir que cada tercer diumenge de mes a les 11hores, podeu visitar part d’aquest antiga Colònia, amb una durada de 2h. 30 min.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Colònia Borgonyà, Consorci del Ter i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé – Arxiu Rasola