Escola de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’Escola de la Colònia Güell està situada en el carrer de Barrau, 27-48, Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva història:

  • L’escola es va construir quan ja estaven pràcticament finalitzada totes les altres construccions de la colònia, a excepció de l’església que, malgrat haver estat projectada una desena d’anys abans, es va construir a ritme morós i deixar finalment inacabada.
  • El 1914, doncs, es va finalitzar l’escola i la casa del mestre, dos edificis bessons, units per un pont de maó i diferents substancialment en la seva concepció espacial, tal com es deriva de les diverses funcions per a les que van estar creats.
  • L’escola manté la seva docència.

Es tracta d’un edifici, juntament amb la Casa del Mestre, netament diferenciat de la resta de la colònia, per materials, disposició i estructura.

És de planta irregular, recobert amb lloses de pedra i remarcant amb maó vist les obertures, la sanefa sota el ràfec i part del mur del primer pis,

justament la que dóna als terrats que, a la seva alçada envolten gairebé ¾ parts de l’edifici.

Malgrat la seva aparença historiada, és de gran funcionalitat, amb profusió de finestres per afavorir el treballs dels nens i situat en un extrem de la Colònia envoltat de pins per millorar el seu lleure.

La coberta és de teula àrab a quatre aigües i en la distribució de les obertures (grans a la planta baixa i petites i agrupades en fileres al primer pis),

es veu la tendència historicista dominant en la majoria dels edificis singulars de la Colònia Güell.

L’Escola de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Pin i Soler de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El conjunt de cases del carrer Pin i Soler de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, són la majoria típiques construccions del començament del segle XX,


seguin la mateixa línia de construcció de la Colònia.


Són edificis unifamiliars, amb planta baixa i primers pis, disposant alguns de patí a fora a peu de carrer i altres situats al darrera.


Us passo un enllaç on podreu saber més d’aquest carrer:
http://aleixcolonia.com/carrer-pin-soler-colonia-guell/

Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ateneu Unió i el Teatre de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’Ateneu Unió està en la Plaça de Joan Güell, 5 de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

L’Ateneu i el Teatre constituïen el centre social de la Colònia. Fou una de les primeres institucions de la Colònia Güell.

Fundat l’any 1892 pels treballadors i treballadores de l’antiga colònia industrial, ha estat un dels principals centres dinamitzadors de la vida cultural i social de la Colònia Güell. L’Ajuntament, propietari actual de l’edifici, va cedir-ne l’ús a aquesta entitat l’any 1992.

Són objectius d’aquesta entitat el foment de la cultura i l’esbarjo mitjançant el desenvolupament d’activitats de caràcter cultura, lúdic i recreatiu.

A l’Ateneu Unió hi ha un saló cafè, una sala de teatre, una sala de juntes i una sala d’exposicions.

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i altres.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

 A les façanes s’obren  finestres rectangulars, a dalt hi ha situant un balcó que sobresurt del angle cantoner de l’edifici.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Aranyó té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques totes.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb carrer Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la Plaça Anselm Clavé amb carrer de Reixach en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, sense ràfec, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

Unes petites franges individualitzen els dos pisos, efecte accentuat pel diferent color que s’ha emprat per pintar cadascun d’ells.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la façana principal s’obren dues finestres rectangulars a cada costat de la porta d’entrada, mentre que al pis superior s’inverteix l’ordre situant un balcó damunt de cada parell de finestres i una finestra com la dels baixos al mig.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Reixach té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques a les de l’entrada.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de Can Soler o de Mas Güell de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La masia de Can Soler o de Mas Güell es situada en l’Avinguda de Ferran Alsina, 1, de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia :

  • El municipi de Santa Coloma de Cervelló ha estat tradicionalment un terme agrícola.
  • La industrialització no va arribar-hi fins que Eusebi Güell hi va instal•lar, als terrenys de la seva propietat, la colònia tèxtil.
  • És per això que en el terme hi ha força quantitat de masies i cases rústiques senyorials des de l’Edat Mitjana.
  • Aquesta és una de les més conegudes. Anomenada en un principi Can Soler de la Torre, va passar a mans dels Güell a principis del segle XIX,
  • Tot i així, va mantenir el seu nom antic fins que s’hi va instal•lar la fàbrica de teixits de cotó, quan per identificació amb la colònia, se la va començar a anomenar Mas Güell.
  • Les úniques referències anteriors que hi ha són les dates de les llindes de les finestres (1622 dreta i 1700 esquerra) i el nom gravat a la del mig : Antoni Solé.

Es tracta d’una masia tradicional dins dels diferents tipus del II de l’esquema de Danés i Torras, amb teulada a dues vessants, amb aigües als costats i una petita visera ràfec a la façana.

No hi ha documentada la data de la seva construcció però de les dues dates que hi consten a la façana, a la llinda de les finestres del primer pis, la més antiga correspon a 1622, l’altra 1700 i podria ser d’una remodelació posterior.

Al centre, a la llinda del balcó hi ha el nom: “Antoni Solé”.

Aquest nom es va mantenir fins i tot quan ja era en poder del senyor Güell, li deien Can Soler de la Torre.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210314_103823.jpg

Tota la colònia està construïda en els terrenys que corresponien a l’heretat de la masia.

El 1914, Antoni Gaudí la va decorar totalment sense desfigurar gens la seva estructura ni l’aspecte extern.

A la part dreta de la casa hi ha la capella

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210314_104249.jpg

i en angle, les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada “el Soley” que fa pensar en un vell rellotge de sol, si bé el seu emplaçament és dubtós, car pràcticament tot el dia està a l’ombra.

El Soley es una curiosa escultura en forma de sol que s’associa des de temps immemorial a la Masia de Can Güell, però de la que no hi ha cap més referència.

En principi, el fet de tenir un forat en el lloc on hi hauria la boca, fa pensar en un rellotge de sol. En aquest cas l’emplaçament actual no seria aquest, car li toca l’ombra.

També es podria aventurar una mena de distintiu-blasó improvisat del propietari inicial que es deia, tal com es llegeix a la façana de la masia, Antoni Solé i que donà nom a la casa, a tal punt que quan la finca era propietat d’A. Güell encara es deia Can Soler de la Torre.

La masia de Can Soler o de Mas Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Convent de les Monges de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló

El petit convent de les Monges de la Colònia Güell, estava en el carrer Aranyó 10 de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

El Convent de les Monges, era una residència de les monges Carmelites,

on aquestes monges tenien cura dels malalts entre treballadors i familiars d’aquests.

També, vigilaven els nadons dels treballadors quan eren a la fabrica.

L’edifici com a tal, no te res a destacar. Tampoc tenim mes dades.

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa Parroquial de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa Parroquial  està situada en el carrer del Bosc, 5, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • En el 1890, Eusebi Güell va iniciar la construcció de la fàbrica de teixits de cotó als terrenys del seu mas de Santa Coloma de Cervelló, i va encarregar a Antoni Gaudí el projecte urbanístic de la colònia.
  • Entre aquesta data i la de 1917, en què es va suspendre definitivament la construcció de l’església (suspensió en principi momentània, però que es va convertir en definitiva per mort de l’autor), es pot datar la construcció de la Casa Parroquial propera a la Cripta que, malgrat no haver estat l’església construïda en la seva totalitat, ha exercit la seva funció fins al moment per l’entrada al culte de la Cripta, que es va mantenir.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta i pis amb teulada de teula a quatre aigües.

Presenta una clara tendència historicista palesa en la porta i finestres de la planta baixa, amb arc de mig punt remarcat amb maó vist i imitant la formació de les dovelles, i en la filera de finestres d’arc que hi ha a la planta superior a la manera de les golfes o graners de les cases senyorials medievals de la comarca.

La façana està tota ella recoberta de lloses irregulars de pedra. El maó vist remarca les cantonades, el sòcol, les obertures de la planta baixa i personalitza la filera d’arquets del primer pis recobrint totalment aquella zona com una franja ampla.

Gaspar Coll i Rosell 1987 / Generalitat de Catalunya

Un treball de maó imitant les bigues de fusta d’èpoques anteriors sosté un ample ràfec. El fet de ser aquesta una casa exempta oberta a la vista en totes direccions fa que els materials i motius ornamentals siguin idèntics en els quatre murs.

La Casa Parroquial és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Torre Salvana de Santa Coloma de Cervelló

Torre Salvana està situada a la dreta del riu Llobregat entre la Colònia Güell i el nucli de Santa Coloma de Cervelló, en una ubicació lleugerament elevada, la qual cosa la fa visible clarament des de molts punts.

Us passo la seva historia:

  • La Torre Salbana està documentada el 992 com a Torre d’Eles, entre els termes del castell d’Emprunyà i del Llor,
  • S’anomenà també Sacort que, segons el fogatjament de 1368, tenia 16 focs.
  • El nom Salbana prové dels senyors que la posseïen a finals del segle XVI i principis del XVII, els Salbà.
  • El nom actual concretament es des el 1628.
  • La baronessa de Rialb, senyora de Salbà, es casà amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll. Per llur filla, casada amb Galceràn de Pinós, la senyoria de la torre passà a Miquel d’Alentorn i posteriorment a la seva descendència, anomenada Galceràn.
  • El 1785 morí Esteve Galceràn, marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la torre Salbana, casat amb Mª Josefa Copons, marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Heretà llur filla Maria Josefa, casada amb Josep Mª Sarriera i continuà en mans dels marquesos de la Manresana i de Santa Maria de Barberà.
  • Al segle XVIII la quadra pertanyia a la parròquia de Sant Boi.

La Torre Salvana de Santa Coloma és d’estil romànic amb modificacions d’estil gòtic en el seu casal adossat i algunes altres reformes més posteriors al segle XVIII i al segle XIX quan s’hi van afegir algunes obertures en la seva torre i en la barbacana d’estil neogòtic cosa que li van donar un aspecte de castell medieval, amb torres de defensa i almenes que no corresponen al disseny original.

Edifici construït a partir de la part baixa d’una torre alt medieval i d’una masia a dues vessants que pot datar del segle XVII.

Pere Català i Roca -1964 / Generalitat de Catalunya

La façana és a un dels costats majors de l’antiga masia i aprofita l’antiga torre medieval, amb part d’època romànica i el coronament neomedieval, per donar-se un aire de castell.

Pere Català i Roca -1964 / Generalitat de Catalunya

Aquesta façana, aprofitant la pedra mal escairada dels murs anteriors i algunes intercalacions de maó, fou refeta totalment amb criteris neogòtics. La pedra antiga s’arrebossà i s’imitaren carreus ben escairats.

Pere Català i Roca -1964 / Generalitat de Catalunya

Les finestres i les portes es van remarcar amb decoracions goticitzants i es construí una nova torre amb merlets al costat oposat de l’antiga.

Pere Català i Roca -1964 / Generalitat de Catalunya

La porta al recinte és ferrada, d’arc ogival i està flanquejada per dues torretes amb espitlleres.

La Vanguardia

Actualment està en abandonament i en estat ruïnós.

La Torre Salvana està catalogada com Bé d’Interès Cultural des del 8 de novembre de 1988.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Cellers i Magatzems de la Cooperativa de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

Cellers i Magatzems de la Cooperativa està front a l’antiga Cooperativa, en el Carrer Claudi Güell, del 9 al 15 de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

La Cooperativa va ser fundada i gestionada pels mateixos treballadors de la colònia mitjançant la prestació de treball voluntari de socis i sòcies en les tasques pròpies de l’activitat comercial que desplegava.

La cooperativa tenia sala de juntes, un cafè i una biblioteca, i era un punt de trobada per a tots els veïns i veïnes que feien la compra setmanal.

Davant per davant de la cooperativa hi havia els cellers, la carboneria i diversos magatzems,

en planta baixa, sota unes casetes que es van construir a la planta pis.

Del Celler i Magatzem cal destacar elements singulars com les voltes, els arcs de mig punt, elements ornamentals de les façanes.

Es va portar a terme la rehabilitació d’antics cellers en museu municipal de l’Ajuntament,

contemplant enderrocs manuals, consolidació de l’estructura d’obra de fàbrica de maó, restauració d’elements singular.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-01-21-12.13.43.png

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel