Creu de terme de Provençana de l’Hospitalet de Llobregat

El terme de Provençana va ser establert en 1101 amb la consagració de la seva església, Santa Eulàlia de Provençana. Estava comprès entre Montjuïc i la Riera Blanca, a l’est, els contraforts de Sant Pere Màrtir de la serra de Collserola, al nord, el riu Llobregat a l’oest i el litoral marí a al Sud.

L’obra de la creu de terme de Santa Eulàlia de Provençana va ser encarregada a Jaume Serra, entallador de pedra renaixentista, però malauradament, no la va fer, deixant constància, al seu testament de 1508, que havia agafat pedra d’en Icart per una creu que havia de fer al Spitalet, però les pedres són xiques. 

Aquell mateix any s’havia encarregat una creu d’argent per la nova església de Santa Eulàlia de Mérida (al barri del Centre de l’Hospitalet), signant un acord entre els obres parroquials i l’argenter barceloní, Pere Sumes, La creu havia de ser de la mateixa talla i factura que la del monestir de la Mercè de Barcelona.

Imatge : Google

Mentre que aquesta nova església anirà prenent protagonisme al nou i més dinàmic nucli de “la pobla”, l’antiga de Provençana perd la seva titularitat com a parròquia, esdevenint capella eremítica d’un entorn rural. L’edifici anirà degradant-se fins l’extrem que, a finals del segle XVI, és utilitzada com a refugi de pastors, manant el bisbe que sigui tapiada.

Josep d’Alós i Ferrer, “Cavaller del Consell de Sa Majestat i son assessor en lo de la Batllia General de Catalunya” comprà el 1703 al Comú de l’Hospitalet la caseta-ermita de Provençana (una capella d’obra amb una imatge de santa Eulàlia darrere un reixat que substituïa l’ermita, molt deteriorada) i terreny adjunt, per 250 lliures, acceptant el compromís d’invertir-ne cent més en la reedificació de l’església. En aquest acord se’ns diu que el Sr. Alós havia edificat casa seva pocs anys abans, “enfront de dita església malmesa de Provençana, al lloc anomenat abans lo Maset d’en Pedrosa”. Els Alós quedaran com a administradors de l’església de Provençana.

“Més endavant, ja dins del segle XVIII i amb la recança d’haver-se oblidat de l’antiga parròquia, els habitants de l’Hospitalet feren diverses obres de restauració i reedificaren les parts malmeses de l’església. Als voltants de 1785, sota la direcció de mossèn Quirico Madriguera, rector de la església, es pren la decisió de tenir mes cura, des d’aleshores en davant, de l’església i el seus contorns. Encara que no tenim dades contrastades, es creu que el senyor de la Casa Alós, Juan de Ponsich y Alós, va manar construir, el 1785, una creu de terme davant de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana, al camí de Barcelona a Santa Creu de Calafell”. 

Text i Fotografies: Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina de Barcelona

L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí  de Sant Cebrià, 109-115 – ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona. L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.

Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • L’origen de l’edifici se situaria al segle XII o XIII, de fet no estan documentats, però la forma de construcció suggereix una època preromànica.
  • L’any 1764 es va canviar l’orientació de l’entrada (originalment mirant cap a Collserola) i tapant-la es va col•locar el retaule actual, darrere del qual hi ha les restes de l’antiga escala d’entrada i la rosassa.
  • Després de la desamortització de 1835 la propietat va passar a mans del marquès d’Alfarràs.
  • Des del segle XIV una pragmàtica reial prohibia als ordes religiosos d’establir nous convents a dins de la ciutat de Barcelona. D’aquí van sorgir fora muralles els monestirs de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i alguns altres.
  • L’ermita està inclosa dins d’una extensa heretat propietat del marquès d’Alfarràs, després de la desamortització de 1835.
  • Diu la tradició que l’ermita va ser residència de sant Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Compostela, i de Sant Ignasi de Loiola, de pas cap a Terra Santa. Fra Bernat de Boïl, quan va tornar del segon viatge a Amèrica de Cristòfol Colom, es va instal-lar a Sant Cebrià i va presidir una comunitat de frares mínims.

És una edificació de petites dimensions, de planta rectangular amb teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Té adossada en un lateral un habitatge.

La façana principal, a diferencia de la resta de l’edifici, està arrebossada i pintada. La porta és rectangular, emmarcada per carreus sense pintar i té a la llinda una creu patent. Al costat de la porta hi ha una placa de pedra en record de l’estança que va fer aquí Sant Ignasi de Loyola.

Per sobre hi ha un ull de bou i corona la façana un campanar d’espadanya sense campana. Les altres façanes són de carreus irregulars units amb mortes i al mur posterior encara és visible una porta i una finestra tapiades.

L’interior està cobert amb una volta de canó rebaixada i un arc diafragmàtic. A l’arrencada de la volta es conserven les restes d’un fris decoratiu pintat. L’altar està decorat amb un notable retaule barroc de fusta sobredaurada. Les figures que es veuen en l’actualitat no són les originals; al centre hi ha Sant Cebrià i Santa Justina i als laterals Sant Francesc d’Assís i Sant Ignasi de Loyola.

Coral Vindel / Generalitat de Catalunya

Als peus de l’ermita hi ha una tribuna que es recolza sobre una volta de canó rebaixada. A les parets laterals hi ha uns nínxols excavats als murs amb escultures a l’interior; també hi pengen imatges i exvots.

L’Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de Santa Maria de Vallvidrera de Barcelona

Avui us presento dos articles sobre Esglésies a Collserola

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l’Església, número 93.

Us passo la seva història :

  • L’església està documentada des del 987, quan un tal Muç o Moció mor en tornar del captiveri que va patir amb la ràtzia d’Almansor al 985, deixa, entre altres legats, una vinya a “Sancta Maria qui est sita in Valle Vitraria”, el testament es jurat a l’altar de Santa Maria en Sant Joan de Valle Vitraria, l’església, probablement amb tres advocacions com era habitual, pertanyia llavors a Sant Cebrià d’Aquallonga (actual Valldoreix).
  • El temple actual es construí el 1540-87 pel mestre de cases i constructor occità, Lleonard Bosch (va viure a Vilafranca del Penedès i a Barcelona).
  • Essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l’arquitectura catalana de tot el segle XVI.
  • És de nau única i absis poligonal.
  • El campanar de planta quadrada flanqueja el temple.

Església construïda a mitjan segle XVI de tradició gòtica.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

El temple està situat a Vallvidrera envoltat d’una zona boscosa del parc de Collserola.

Església Santa Maria de Vallvidrera

S’hi accedeix a través d’un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra i una font natural (ara seca).

Font

L’església és d’una sola nau, d’absis poligonal amb un campanar de planta quadrada flanquejant el temple.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

La façana principal es troba sense massa ornamentació amb la pedra arrebossada: sobre la porta trobem una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall.

Església Santa Maria de Vallvidrera

L’interior és igualment auster, amb voltes de creueria a la part principal i voltes apuntades a l’espai lateral.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. Tocant a l’església hi ha un mas que també està inventariat.

Recull de dades : Wiquipèdia i Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : Masies i Vida Rural a Collserola. Històries de Collserola

Avui us presento dos articles

Fitxa Técnica

Autor : Casanova Solanes, Eugeni

ISBN13     9788461762576

ISBN10     8461762576

Tipus : LIBRO

Pagines     144

Edició        2016

Idioma       Català

Enquadernació Cartone

Preu : 18,00€

Descripció

A la serra de Collserola hi ha més de 150 masies. Algunes d’elles tenen més de quatre segles d’antiguitat i mantenen encara el nom del llinatge dels seus fundadors.

Totes elles, amb les seves particularitats i diferències, tenen en comú aquest impressionant àmbit natural que les embolcalla i que les condiciona en la seva manera de viure.

L’objectiu d’aquest treball és recollir i narrar històries particulars de la serralada metropolitana a partir, especialment, dels testimonis dels propietaris de les masies de la zona, autèntics protagonistes d’un món que en els darrers decennis ha sofert una gran transformació i que és a punt de desaparèixer tal com el coneixem ara.

Volem que mitjançant aquest llibre esdevinguin els principals referents del pòsit sociocultural que ha configurat la manera de viure a la serralada.

Recull del Llibre : Ramon Solé

La Torre del Baró o el Castell del Baró de Barcelona

La Torre del Baró, també conegut com el Castell de Torre Baró és un edifici que s’aixeca sobre un dels turons més orientals de la carena de Collserola que dóna al pla de Barcelona,

situat al costat de  la carretera alta de Roquetes de Barcelona.

Us relato la seva historia i que hi ha varies versions més sobre l’origen de la Torre Baró :

  • El topònim d’aquest edifici prové del nom de la primitiva torre on visqué durant molts anys el Baró de Pinós, casa-castell a la ribera del Besòs, on ara hi ha a l’estació de metro de Torre Baró.
  • Al 1714, arran de la guerra de Successió, va ser destruïda.
  • El poc que quedava de l’antiga finca va ésser enderrocat el 1967 quan es va construir la Meridiana.
  • Segons es diu, fou construïda pel Baró de Pinós a principis del segle XIX per al seu fill, que patia tuberculosi i que va morir abans que s’acabessin les obres.
  • Una altre, es diu que l’any 1873, aquest petit castell, juntament amb la resta de la finca, fou comprat al Baró per la família Siwate, que l’utilitzaren com a casa de vacances pels aires purs de la muntanya. Això no durà gaire i l’edifici va restar abandonat durant molts anys.
  • La torre actual, construïda el 1905, havia de convertir-se en un hotel, dins d’un projecte de ciutat jardí dissenyat per a la serralada de Roquetes, però les males comunicacions a la zona van paralitzar el projecte.
  • L’any 2014 es va finalitzar la restauració i es va obrir de manera gratuïta al públic.
  • Actualment és un punt d’informació i educació ambiental del parc de Collserola. Entre altres activitats, s’ofereixen visites guiades al castell, itineraris de descoberta de l’entorn i tallers educatius per a tots els públics.

La Torre Baró actual de 1905, que pren el nom d’una antiga casa del Baró de Pinós, és situada en un replà del Puig de les Roquetes.

És una construcció inacabada de tipus neomedieval i formes de castell.

Té tres cossos que formen tres torres.

El Patronat Metropolità de Collserola l’ha restaurat i ha condicionat els accessos i l’entorn.

També s’ha bastit un gran mirador amb vistes al Barcelonès.

Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona, és un dels barris més singulars de la serra de Collserola, l’edifici s’ha convertit en símbol del districte.

La Torre del Baró o Castell de Torre Baró és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres fonts

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Genis dels Agudells, amb església, rectoria i cementeri, està situat a districte d’Horta a Barcelona

Realment és curiós que Barcelona tingui llocs o racons on poder ser transportat a un segle, com a mínim en rere…, Sant Genis dels Agudells és un recó tranquil, on podem escoltar el silenci…

Fa uns dies vaig anar a aquest oasis eclesiàstic … situat en mig d’un barri, que sembla que s’ha construït, escalant la muntanya per pujar a Collserola, els habitatges construïts en la zona son totalment irregulars en alçada i dimensions…

Per ho centrem-nos en l’església de Sant Genis dels Agudells, està situada en el carrer Saldes, 3.

Podria haver-se fundat a l’any  931, però l’edifici actual és de 1571.

L’any 1359 va passar a dependre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però amb la desaparició del cenobi va quedar adscrita a la parròquia de Sant Joan d’Horta (1867).

L’edifici actual és de 1571.

És remarcable el cementiri que encara existeix al costat de l’església, únic que es manté dins del nucli urbà de la ciutat i que no és de titularitat municipal.

És Pot visitar els dissabte i festius, no és pot fer fotos dins del cementeri.

Hi són enterrats diversos personatges il·lustres, entre els quals hi va estar Manuel Carrasco i Formiguera, militant d’Unió Democràtica de Catalunya, afusellat a Burgos el 1938, fins que el 2001 va ser traslladat al cementiri de Montjuïc.

Mes dades a :

http://lameva.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/home/el-barrri-de-sant-genis-dels-agudells

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_dels_Agudells

Us recomano fer una visita a Sant Genis dels Agudells !

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Moren les Figueres de Moro a Catalunya?

Cànoves – Vallès Oriental

De fet, en els últims 4 – 5 anys, les Figueres de Moro les veiem que son atacades per un insecte xuclador anomenat cotxinilla, molt petit i blanc , que el cobreix i li xucla el líquid fins que el mata, podrem veure que  tota la planta és seca en poc temps …

Mataró – Maresme

En alguna ocasió l’avi o pare ha ofert  a un nen/nena petit /a el fruit d’una Figuera de Moro ? … De fet,  jo si em recordo que el meu pare ho havia fet, mostrant-me que era un fruit deliciós…!

Cardedeu – Vallés Oriental

La Figuera de Moro és una planta originària de Mèxic.

Collserola – Barcelona

És una espècie invasora a tot el territori Català, hi és molt present sobre tot a la zona costera o litoral perquè aguanta molt la sequera i la marinada.

Montornes

El 2007 es va localitzar a Múrcia per primera vegada a l’estat Espanyol.

Mataró – Maresme

Des de 2014,  a Collserola, Maresme i el Vallès Occidental, ha començat a presentar les Figueres de Moro la malaltia. És una plaga que s’estén molt fàcilment. Aquesta any 2017 ha passat al Vallès Oriental.

Vall d’Hebron – sortida Metro – Barcelona

D’una Web del Consorci del Parc de Collserola, llegim :

“…La cotxinilla, a més de convertir-se en la solució de Collserola per controlar una espècie invasora, té una altra curiositat. Segons explica Joan Vilamú, tècnic del servei de medi natural del Consorci del Parc de Collserola, “aquesta plaga la cultivaven expressament, ja en època dels inques, com a tint natural”. I és que quan els insectes s’esclafen tenyeixen d’un color vermell molt intens. El fruit de la figuera de moro és apte per al consum i molts usuaris del parc s’havien acostumat a collir-ne. Probablement, aquests usuaris sí que trobaran a faltar aquest cactus invasor…”

Per a mes informació podeu veure una explicació de beteve :

http://beteve.cat/plaga-figueres-moro-cactus-malalt/

Badalona – Barcelones

El Periódico de Catalunya, es va fer reso en l’any 2016, us passo l’article :

http://www.elperiodico.cat/ca/medi-ambient/20160610/figueres-de-moro-moren-insecte-cotxinilla-catalunya-5162374

Veurem com acaba aquest tema…

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé