Pont Vell de Castellbell i el Vilar

Avui us presento dos articles

El Pont Vell esta situat sobre el riu Llobregat, en el sector septentrional del poble de Castellbell i el Vilar.

Us passo la seva història :

  • Com consta a la documentació, aquest pot fou construït per Bernat de Sa Rocha, senyor de Castellbell, l’any 1452.
  • Se sap que al segle XVI el pont era molt transitat i que es cobrava peatge per travessar-lo. Els que eren sorpresos sense pagar se’ls sancionava.
  • El pont no ha sofert transformacions profundes al llarg del temps i manté les característiques originàries de l’època medieval en què fou erigit.
  • Amb tot, al segle XVII, es construí un paviment nou a la Caixa.
  • Al segle XVIII es reféu el primer arc, es reparà el pilar on descansava aquest arc i es construí un nou paviment.
  • És possible que aquesta reconstrucció coincidís amb l’incendi intencionat del Castell de Castellbell, que el 1719 va provocar el seu propietari, J. Amat i Planella, per impedir que els “Miquelets” francesos se n’apoderessin.
  • Al segle XIX s’hi feren noves obres que coincidiren amb la fundació de la fàbrica Burés (1874).
  • Entre els anys 1984-87 el pont ha estat restaurat novament.

Té la forma dels tradicionalment anomenats “d’esquena d’ase”. El parament exterior és molt homogeni i ben treballat, fet amb carreus de gres. Algunes parts, però, han estat refetes amb còdols i morter de calç.

Està estructurat en quatre arcades d’obertura desigual, l’amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s’acosten al centre. La més ampla té 30m i és la que sosté la clau del pont. Les arcades descansen sobre tres pilars de secció quadrangular i presenten els carcanyols cecs.

Cada pilar té adossat, aigües amunt, un tallamar rectangular i, aigües avall, un esperó també rectangular.

La caixa del pont té una amplada de 3,55m, amb dos ampits d’uns 40 cm de gruix.

Us passo el fulletó Celebració de l’acabament de les obres de restauració del pont vell de Castellbell i el Vilar que es va portar a terme el 8 de febrer de 1987, per la Diputació de Barcelona :

https://www.diba.cat/documents/429042/bd87307d-66e2-4347-b5b2-145a15181e2e

I la informació de la riada del Llobregat de 1971, on el pont va aguantar  :

http://aca-web.gencat.cat/sig/fitxes/espais_fluvials/mat/aca_mat_00538_1971d_v1.pdf

El Pont Vell de Castellbell i el Vilar és un pont protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Murs de contenció de la Casa Salvans de Terrassa

Els Murs de contenció de la Casa Salvans estan entre el carrer de Salmerón, 23-27 i al Torrent Montner en el Parc de Vallparadis de Terrassa .

El mur que dona al carrer de Salmerón, es poc significatiu,  cal centrar l’atenció al que dona al Torrent Montner.

Aquesta obra esta datada en l’any 1909, és de l’arquitecte Lluís Muncunill.

Es un mur de tanca fet amb paredat comú que disminueix la mida de la pedra en sentit ascendent i que utilitza còdols com a material bàsic.

El mur acaba en una línia sinuosa, feta amb còdols, que a mesura que va baixant el pendent del camí, va augmentant d’alçada fins a convertir-se en mur de contenció de terres.

Aquest, a la part més alta, presenta contraforts lligats entre si per arcs cecs.

En un punt d’inflació hi ha un mirador en voladís sobre el camí.

Us passo un article de monTerrassa, amb data 2 de juny de 2019, que explica com es va construir aquest mur:

https://elmon.cat/monterrassa/modernisme-a-terrassa/mur-modernista-terrassa-fet-pedres-duna-ermita-foto

I també a :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/08/la-capella-de-sant-jaume-la-torre.html

Els murs de contenció de la Casa Salvans són una construcció al barri de Vallparadís, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Una ullada fora de Catalunya : Catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna de França

Avui us presento dos articles

Si per vacances aneu per França, no deixeu de visitar La catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna, que es troba a la ciutat d’Elna, en el municipi del mateix nom, a la comarca del Rosselló, (Catalunya Nord).

 

Us passo la seva història :

  • La seu episcopal fou fundada al segle VI.
  • El seu primer bisbe va ser Domne (571-586), segons consta a les actes dels concilis de Toledo i Narbona.
  • Va tenir els territoris del Conflent, del Rosselló i del Vallespir a partir del segle IX.
  • Se l’esmenta des del 861.
  • Fou consagrada el 916 pel bisbe Elmerad.
  • Cap al 1140, durant el bisbat d’Udalgar de Castellnou, es va fortificar la catedral, i es van repetir treballs de fortificació els segles següents.
  • Durant la croada contra la Corona d’Aragó, la població del Rosselló que s’havia congregat a la vila va lluitar amb força contra els croats en el setge d’Elna. Finalment, els habitants es refugiaren a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada; hi hagué, doncs, una matança per part de l’exèrcit croat; en acabat, van cremar la vila.
  • Entre 1380 i 1400 es van iniciar les obres per ampliar la catedral amb una nova capçalera al voltant de la romànica, però no es van acabar.

Altres dades destacables :

  • Romànica dels segles XI – XIII amb elements gòtics, va ser la seu del bisbat d’Elna fins que aquest va passar a ser Bisbat de Carcassona el 1801.
  • Després de la Revolució Francesa, per recuperar el 1817 el Bisbat d’Elna-Perpinyà, passant a ser-ne la seu principal, la catedral de Sant Joan de Perpinyà.

Té planta basilical de tres naus i tres absis a l’extrem oriental. La nau central es cobreix amb volta de canó d’uns 8 metres d’amplària i les laterals amb quart d’esfera, si bé originalment es cobria amb bigues de fusta. Els pilars que sostenen i separen les naus responen a tipus diferents.

Alguns, del segle XI, són cruciformes amb semi columnes adossades. Els murs que queden de la iniciada nova capçalera del segle XIV.

Exteriorment, l’absis major és reforçat per dos contraforts i amb una sèrie d’arcs cecs i lesenes. A la part baixa de l’absis sobresurt una absidiola reforçada també per contraforts i que correspon a una cripta actualment cegada.

Al voltant dels absis hi ha els murs que havien de formar l’arrencada de la capçalera gòtica inacabada del segle XIV, que només arriben a uns tres metres d’altura.

La façana principal, als peus de l’església, presenta una portalada amb d’arc de mig punt sense decoració. La part baixa de la façana presenta un aparell de còdols. en alguns llocs disposats a espiga i en d’altres més irregularment; més amunt canvien a carreus ben tallats combinats amb arcuacions llombardes amb arquivoltes planes de basalt negre.

El campanar se situa a l’angle sud-oest, sobre la façana principal, i és de planta quadrada i massís, de quatre pisos d’alçària. A cada pis hi ha quatre arcs a cada façana, que són tots cecs excepte els dos arcs centrals als dos pisos superiors.

Els arcs del primer pis duen arquivoltes de basalt negre. A l’altra banda de la façana hi ha un campanar més petit de còdols i maons que es considera del segle xiv i que es relaciona amb les fortificacions de la catedral, igual que els merlets que coronen la façana principal.

El claustre es va construir entre els segles XII i XIV. És de planta quadrangular irregular, comunica amb els actuals museus d’història i arqueologia.

Al llarg del costat sud de l’església s’hi van afegir capelles d’estil gòtic entre els segles XIII i XV, i s’hi va obrir una nova porta.

La galeria sud és l’única de l’època romànica, la resta de galeries són gòtiques. En la seva construcció, es va emprar marbre de la població de Ceret.

Les escultures que s’hi troben són de temes de flora i animals, i alguna escena historiada.

De l’escultor Ramon de Bianya, hi ha dos sepulcres: el del bisbe Ramon de Vilallonga (1216) i el de Ferran del Soler (1203). Hi ha un tercer sepulcre, el del bisbe Guillem Jordà (1186) del qual no es coneix l’autor.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé