Casa Pujador d’Olot

La Casa Pujador, està situada front  la Plaça  del Conill , cantonada amb el carrer del Carme, 1-5 i el carrer Verge del Portal, 2-4 d’Olot.

Casa modernista del 1912 de l’arquitecte Josep Azemar, d’estil medievalista.

La façana està formada per dues parets. L’eix compositiu bascula pel costat de la torre de l’angle, de planta circular, que surt d’un gran boínder ubicat al primer pis.

Als baixos hi ha comerços i sobre d’ells hi ha una sèrie d’arcs apuntats.

Al primer pis hi ha una galeria amb columnes que sustenten arcs de mig punt rebaixats; als costats hi ha balcons amb petits arcs gòtics.

Al tercer pis trobem finestres amb arcs de mig punt i la coberta és cònica.

Destaca la torre amb un sagrat cor al centre, la galeria cantonera amb vitralls, i la coberta de la teulada, amb ceràmica de colors.

La Casa Pujador és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Antiga masia de Can Tirel de Cornella de Llobregat

L’antiga Masia de Can Tirel està situada al tocar de la via del ferrocarril  de Renfe. i l’ Avinguda de Can Corts, al barri Fatjó de Cornella de Llobregat.

És un mas del segle XVII modificat a la fi del XVIII.

Possiblement era una masoveria que depenia de Can Corbs, avui desapareguda.

Presenta una estructura atípica, amb tres plantes disposades a l’entorn d’un gran espai central. Un cos de planta baixa a llevant permet una gran terrassa al primer pis.

Amb coberta amb teulada a quatre vessants.

En un costat, encara es pot veure el molí de vent adossat a l’edifici.

Va ser restaurat el 2009 i actualment és la seu de la Societat Musical “La Unió”.

Can Tirel esta en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Diumer o Casa Corbella de Cardedeu

Can Diumer o Casa Corbella, està ubicada en l’avinguda d’Eduard Corbella, 1 – ctra. de Cànoves – carrer Figueres de Cardedeu.

Us faig una resenya de la seva destacada historia :

  • En documents del segle XII es troben citats diversos Diumers, cosa que indica l’antiguitat de l’assentament.
  • A l’interior hi ha una capella en honor de Sant Josep Oriol, que passà temporades al mas els anys 1700-1702.
  • En el planell de 1777 s’hi veu dibuixada “Casa Diumer” com una típica masia dels segles XVII o XVIII, amb el molí i la bassa al costat.
  • Les propietats dels Diumer, que havien set petites, es van estendre de tal manera que quan es va reformar la casa en profunditat, el 1857, el propietari podia anar a la parròquia de Marata a la del Fou trepitjant sempre terra de la seva propietat.
  • Les construccions anteriors del mas Diumer, estan incloses dins les noves de 1857.

Can Diumer, és un edifici amb planta en forma de L i coberta a dues vessants.

Té un pati interior, tancat, i tot el conjunt fa una gran quadrat.

El mur que tenca el pati té una coberta i una barana coronament.

Hi ha un gran portal d’entrada amb la data de 1857, gravada a la pedra del coronament.

Hi ha una torrassa rodona cantonera d’un tres metres de diàmetre, amb una escala de cargol a l’interior que serveix per accedir a la terrassa.

Dins del pati tenim dues façanes, la frontal, plana amb portal de llinda plana i bancs de rajola ambdós costats.

Al primer pis hi ha quatre balcons-finestres de llinda plana, i dues orles enmig.

Al segon pis tenim tres finestres més senzilles i un balcó que distorsiona la simetria del conjunt, així com dues finestres de tipologia diversa.

La façana lateral, també de planta baixa i dos pisos, és molt més senzilla i destaca el segon pis,

format per una galeria oberta amb voltes de mig punt, donant-li un aire neoclàssic.

Donant a l’exterior, sobresurt un gran balcó al primer pis, cosa que reforça el llenguatge neoclàssic.

Nota : Actualment, la Casa Corbella de Cardedeu, és l’espai per a la cultura i recuperació de la història de Can Diumer. Els Familiars dels antics i actuals propietaris s’han unit per continuar escrivint la història de la casa.

L’Antiga masia de Can Diumer, ara Casa Corbella,  és una obra del municipi de Cardedeu inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Patrimoni de Cardedeu i Ajuntament, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Torre de la Viuda de can Sala de Malgrat de Mar

La Torre de la Viuda de can Sala, està situada en el carrer de Mar, 61, de Malgrat de Mar.

Aquesta casa senyorial, també va ser coneguda com La Torre d’en Riera o Torre Bombai.

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda per encàrrec de Josefa Garriga Anglada l’any 1909.
  • L’arquitecte de la torre va ser el blanenc Esteve Rocafort i Carreras.
  • Durant la Guerra Civil la casa va ser requisada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va assignar com a dispensari i domicili del metge Dr. Brull.
  • En acabar la guerra la torre va ser utilitzada per la Falange.
  • L’any 1942 la família Riera Oliveras va adquirir les dues finques.
  • Es va convertir en una fàbrica de gènere de punt.
  • A principis dels anys 60, la família va fer reformes a la finca del costat de la torre, per a construir l’Hotel Bombai.
  • Però l’any 1966, després de diverses anotacions d’embargaments, els dos edificis es van adjudicar en subhasta a Josep Fradera Butsems.
  • L’Hotel Bombai va continuar en funcionament fins a l’any 1973.
  • L’estat de les dues finques es va anar degradant molt, fins que l’any 2007 l’Ajuntament de Malgrat de Mar les va adquirir i es van iniciar les reformes de la torre i la nova construcció de l’Arxiu Municipal.
  • Es va inaugurar l’Arxiu Municipal, el 28 de febrer de l’any 2011.

Aquesta casa, que fou construïda en un solar de 15 m de façana per 52 m de fondària, és de planta rectangular de 8 per 17 m. Cal destacar-ne els relleus de pedra amb motius florals de gran riquesa, i revestiment de façana te motllures d’estuc, bandes de relleu horitzontals i esgrafiats.

També, destaquen el magnífic treball de forja de les baranes ondulades i el coronament de la torre vuitavada, amb una coberta circular acabada en punxa i revestida per mosaic de colors.

Formes ondulades als balcons i treball de ferro. Els balcons utilitzen l’arc carpanell. Torreta a l’angle de la façana coronada per teulada de mosaic.

La Casa és voltada d’un bell jardí.

La Torre de la Viuda de can Sala, és un edifici modernista del municipi de Malgrat de Mar, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Mas Banyeres de Centelles

L’antiga masia de Mas Banyeres, actualment esta destinada a Casa de Colònies,  gestionada per Eix Estels, amb tota una gran varietat de serveis i oferta, tant educatius,  com esportius i de lleure.

Per arribar-hi, cal prendre la carretera C17 (antiga N-152) direcció Vic i agafar la Sortida 46 -Centelles Nord – Hostalets de Balenyà -. A l’entrada de Centelles trobareu el trencall amb les indicacions de Mas Banyeres a la vostra dreta. Cal seguir el camí fins a la pròpia Casa de Colònies.

Us passo la seva historia :

  • Es una Masia senyorial del S.XV.
  • El lloc de Mas Banyeres és citat des del any 1042 quan Guardall (del llinatge dels Centelles) va comprar una peça de terra amb arbres plantats.
  • Segons el capbreu de 1337 pagava el cens per terres al monestir canonical de Sant Llorenç del Munt.
  • Al fogatge de 1553 ja figura aquesta masia.
  • Una inscripció a la font de l’entrada conté la data de 1884 que devia ser l’any de la reconstrucció del mas que podem veure avui dia.
  • Va ser residència de Jacint Verdaguer, antic fortí de guerra i també, convent.

L’edifici es de planta baixa, amb dos pisos i una torre fruit d’una reforma-reconstrucció realitzada a finals del segle passat.

Destaquen les grans finestres tant a la planta baixa com al primer pis, al segon en canvi, hi ha tres finestres per banda molt més petites.

La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos primitiu i a tres vessants les ampliacions.

La coberta de la torre, té teula plana i cau a quatre vessants.

Disposa d’una petita Capella annex a la casa.

Situada en plena natura i davant del Parc Natural del Montseny, està envoltada de boscos de roures, alzines, til•lers i camps de cultiu.

La Casa de Colònies disposa d’un ampli ventall d’equipaments i instal·lacions,

com, circuit de quads, kars, rocòdrom, tirolina, tir amb arc i

Circuit d’aventura sobre arbres, així la granja, amb més de 100 animals.

Exteriors amb àmplies esplanades de joc, sorral, zones de pic nic i lavabos exteriors. Piscina exterior en recinte tancat, etc.

Si voleu mes informació podeu consultar a :

http://www.turismoescolar.es/cat/mas-banyeres/p/147

Mas Banyeres de Centelles esta a prop de la Via Ferrada i del camí de les Bruixes.

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles, Mas Banyeres, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat Municipal d’Arenys de Mar

El mercat està situat en la Riera del Bisbe Pol, 86, en el centre d’Arenys de Mar, front de l’església.

La construcció de l’edifici es va dur a terme entre 1925 i 1929.

L’autor del projecte és l’arquitecte Ignasi Mas i Morell.

Gran construcció de maó vist i pedra, amb escalinata i porxo d’entrada en corba.

Cal destacar els següents elements en l’estructura interior :

  • Coberta amb cavalls de ferro vistos.
  • Interior d’una sola nau dividida en tres carrers -tants com portes d’entrada- per a facilitar la compartimentació de les parades.
  • Al centre disposen en una rotonda, on hi ha les parades del peix.
  • Finestrals, donen una il·luminació, laterals.
  • Un gran finestral central a la façana a nivell del pis, sobre el porxo.
  • Ornamentació amb rajoletes i motllures als elements de pedra situats al sòcol, a l’arrencada dels arcs d’entrada i als pinacles.
  • Cada parada esta enumerada per ordre i molts es el mateix des de la seva inauguració.
  • Obra postmodernista.

El Mercat d’Arenys de Mar és una obra del municipi d’Arenys de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer  de Canovelles és una masia situada en un dels extrems de la urbanització de can Duran, situada al pla de Can Duran,

a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau i a prop de l’antiga església de Sant Felix.

Can Colomer és considerat com un mas molt antic, entre els segles XVII-XVIII; altres diuen que podria ser de l’any 1554, però no hi ha cap document i no es coneix cap data de construcció exacta.

Tampoc hi ha res que ens pugui donar una idea de la seva història.

És de planta, pis i golfes a la part central. La teulada és a dues aigües, de teula àrab, amb el tram central més elevat que els laterals.

A la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, hi ha tres obertures per pis disposades en el mateix eix; aquestes obertures són enllandades excepte la porta d’accés que és un arc de mig punt adovellat.

A les golfes hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt, el central més gran que els laterals.

De la teulada sobresurt una gran xemeneia.

El parament és de pedra sense picar amb morter. Als costats hi ha dos petits cossos adossats amb coberta a un vessant.

Front la porta hi ha un magnífic i antic pou.

Actualment està abandonada en estat ruinós

i te una balla per impedir l’accés.

Can Colomer és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Informació Viquiopèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Masia de Can Maragall de Cornellà de Llobregat

La masia de Can Maragall, està situada en la Carretera d’Esplugues, 45  amb Gral. Prim de Cornellà de Llobregat.

Esta documentada des del 1276, l’edifici actual és del segle XVIII, fou originalment la casa pairal de la família del poeta Joan Maragall, al municipi de Cornellà de Llobregat, el qual hi estiuejà sovint.

La masia de Can Maragall  es de tres cossos de tipologia basilical, corresponent al tipus II-2 de Danés i Torras. El cos central comprèn tres naus estructurals d’una mateixa alçada i simètriques.

També simètrics són els cossos laterals, organitzats com dues naus laterals de dos pisos, essent el superior una galeria. La masia no tenia golfes ni graner, havent estat habitatge tot l’espai de la casa.

La coberta és de teulada a dues vessants al cos central i a una sola aigua als laterals. L’estil és clarament popular i es poden distingir estilemes barrocs propis de l’època, els muntants de les finestres amb pedres grans ben tallades i que estan disposades amb alternança vertical i horitzontal.

Posteriorment s’utilitzà com a oficines de l’empresa DADYA S.A., en l’actualitat una vegada fetes obres de consolidació, s’està a l’espera de quin us tindrà.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui

És l’Església parroquial de Caldes de Montbui,  és al centre del nucli urbà de Caldes de Montbui, a l’extrem meridional del centre històric, just al lloc on hi hagué el Portal de Barcelona, davant de la porta principal del temple s’obre la plaça de l’Església, en el costat nord el carrer de Roma

i la plaça de l’Om, i en el costat de llevant comença el carrer de Font i Boet i pel costat de ponent i sud-est, l’església dóna a una placeta damunt de la timba de la riera de Caldes.

Podem destacar de la seva historia :

  • En el 1002, hi ha el document més antic on apareix citada l’antiga església romànica de Sant Maria.
  • El 1589, i donat al mal estat d’aquesta, es començaren les obres de la nova i actual església, damunt i al voltant de l’antic Palau Reial.
  • El 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts detalls interiors.
  • De 1623 al 1678 quasi no es construí res, ja que hi havia una gran manca, tant de diners, com de personal.
  • Més endavant s’enllestí el campanar començat 1614 i algunes capelles laterals.
  • El 1679 el mestre de cases Miquel Fiter reprengué les obres d’una manera seriosa.
  • Aquell mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d’allotjament i contribució per poder acabar les obres de l’església.
  • El 1699 fou enllestida la capella de la Santa Majestat. Mentrestant el projectista i escultor francès Pere Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el Calderí Pau Sorell coronant-ho amb l’escut de la vila el 1701.
  • L’any 1714 el nou mestres d’obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l’edifici.
  • Es van portar a terme al 1800 els Vitralls
  • En 1907 es van fer els Esgrafiats
  • Dins la capella principal es conserva la Majestat de Caldes, talla policromada romànica del segle XII, que fou cremada durant la guerra de 1936 i només se salvà el cap, a partir del qual es va fer una rèplica.

L’església és d’una sola nau amb capelles laterals. L’estructura és amb voltes de creuer i contraforts. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.

El campanar és de base octogonal i està adossat a l’absis.

La façana és de línies simples i llises, fonamentalment plana, fent ressaltar la portada i el coronament del parament.

Està rematada per un frontó i unes motllures, destacant-hi el rosetó i el portal barroc, format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb decoració vegetal, coronades amb capitells compostos que sostenen un entaulament sobre el que es recolza un arc trencat rebaixat.

El conjunt està rematat per l’escut de Caldes, flanquejat per dos lleons.

Tota la construcció és de pedra picada. Les estructures bàsiques de la nau, les capelles i l’absis, romanen fidels a les tècniques del gòtic.  

En tot el seu conjunt els elements estan tractats amb un gran equilibri de volums, forma i composició.

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui  està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé